S'ha anat a caminades diurnes i nocturnes, curses d'asfalt i curses de muntanya. Distàncies de 6,2 km (Sant Silvestre El Masnou 2008) a 83 km (MM08), incloent curses de 10 km, 21km i 42,195 km. Podeu veure la relació al lateral del bloc. I encara tenim ganes de seguir.
Acabarem l'any fent un Sant Silvestre més a Manlleu.
Les sanes intencions pel 2009 són moltes. Idees i projectes que esperem compartir amb tots els "sedentaris". Com diu el "decàleg", el millor serà poder compartir experiències sobre el terreny amb alguns de vosaltres.
Calendari de Curses de Fons i Caminades a Catalunya el 2009.
Ja tenim a les nostres mans els dos calendaris que ens permetran organitzar-nos millor les activitats del 2009. Un és el Calendari de Caminades organitzades per les entitats excursionistes federades a la FEEC (a la seva web hi trobareu la informació actualitzada). L'altre és el Calendari de Curses de Fons que edita la revista Marathon.
Així ràpid i per destacar algunes dates que hi apareixen (algunes ja conegudes m'imagino):
- 25 de Gener: Cursa Barri de Sant Antoni
- 1 de Febrer: Mitja Marató de Granollers
- 1 de Març: Marató de Barcelona
- 5 d'Abril: Cursa de Bombers (BCN)
- 3 de Maig: Marató d'Empúries-Costa Brava
- 17 de Maig: Cursa El Corte Inglés (BCN)
- 7 de Juny: Cursa de les Tres Comarques (Alpens)
- 4/5 de Juliol: Travessa Núria-Queralt
- 18 d'Agost: Marxa Nocturna Tivissa-L'Ametlla de Mar
- 19/20 de Setembre: Travessa Matagalls-Montserrat
- 17 d'Octubre: La Marxassa (Montseny-Mataró)
- 8 de Novembre: Marxa del Garraf
- 13 de Desembre: Pujada a la Seu Vella (Lleida)
Bé, anirem parlant i proposant activitats que podeu fer per combatre el sedentarisme.
En un matí plujós, fred i ventós al litoral barceloní alguns centenars de corredors populars han fet la seva última cursa de l'any.
Quina sort que la Sant Silvestre de El Masnou tingui la sortida a les 11:30. Si el tret d'inici hagués estat una o dues hores abans les condicions climatològiques haurien estat molt adverses. El dia no ha acompanyat gens i el temporal de llevant dels dies anteriors m'imagino que tindrà a veure amb el fet que la cursa s'hagi escurçat, passant de 8 quilòmetres ha passat a 6,2. Per sort, no ha plogut o jo no he notat mentre es feia la cursa, la Sant Silvestre més antiga de Catalunya i que l'any vinent farà 30 anys.
El recorregut té dos parts, una primera per dins del port de El Masnou i la segona que va i torna pel passeig marítim direcció Mataró. Aquest segon tram, amb la presència del Mediterrani al teu costat, el considero realment espectacular i més en un dia com avui on el mar encara estava força picat (a l'acabar la cursa he pogut veure com els surfistes gaudien del millor regal de nadal en forma d'onades). També vull fer esment del fet que fan una cursa pels petits dins del recinte del Port. Crec que és una molt bona idea per animar als nens i nenes a fer esport i, de pas, fer-ho en família.
Aquesta segona zona és molt popular pels que combaten el sedentarisme fent exercici i, fins i tot, hi ha uns cartells de l'ajuntament amb recomanacions. Personalment ja hi havia passat algun cop en la meva ruta de Barcelona a Mataró, a peu o en BTT de la que espero poder parlar-ne algun dia al bloc. De fet, és bastant probable que la faci de nou abans de la Marató de Barcelona.
En el terreny personal, ja fa un parell de dies que tinc molèsties al genoll i no he anat al màxim (he parat un moment a fer fotografies i tot quan he passat pel costat del meu cotxe). També he de dir que estava convençut que la cursa era de 8 i no de 6 quilòmetres i clar, m'ha faltat fer l'últim esforç. Al final, he trigat una mica menys de 30 minuts. Abans de la cursa he tingut una "incidència" amb la inscripció que l'organització ha pogut solventar (gràcies Rafa i companyia).
El millor per combatre els excessos nadalencs es "moderar-se" amb els àpats i, el més difícil, fer una mica d'esport.
Jo estic intentant fer les dues coses i per això us passo un petita crònica del meu entrenament d'ahir, dia de Nadal. Avui, Sant Esteve, el dia es desperta plujós i fred, pel litoral de Barcelona o sigui que ... a escriure al bloc mentre no arriba l'hora del dinar baix en calories (canelons, espatlla de cabrit i torrons).
Sortida curta pels límits del terme municipal de Castelldefels (Poal) i Sitges (Garraf II - Les Botigues de Sitges i Passeig Marítim).
Us recomano aquesta volta si mai esteu entrenant pel Passeig Marítim de Gavà-Castelldefels i voleu afegir-hi pujades i baixades. Ideal per als que preparen la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels que acostuma a ser la segona quinzena de Febrer.
Des del Passeig Marítim heu d'agafar l'últim pont a ma dreta en direcció Sitges (uns quilòmetres abans del Port Ginesta) que us portarà cap al Barri del Poal (Castelldefels). Al fer la baixada del pont passareu pel costat de la Cova Fumada. Seguiu recte en tot moment i ràpidament comença la pujada. Té molt pendent. No deixeu el carrer i s'ha d'anar vorejant la muntanya que queda a mà esquerra fins que s'arriba a l'entrada d'una pista forestal amb una cinta de bombers i policia. Al creuar la cinta entreu dins del Parc Natural del Garraf.
Pugeu per aquest camí fins un petit cim (que jo he conegut tota la vida com "el dipòsit" o "el depósito"). Les vistes són, al meu entendre, espectaculars i permeten veure tota la platja de Castelldefels i, més enllà, fins el Delta del Llobregat. La baixada cap a la platja la farem per l' Urbanització Garraf II. Quan arribem a baix, a la carretera antiga, hem de girar a la dreta direcció "les Costes del Garraf". Atenció amb els cotxes tot i anar per la vorera. Abans d'arribar a una rotonda girarem de nou a la dreta i passarem per sota les carreteres per anar a parar al Port Ginesta. Un cop aquí, girem a l'esquerra i anem pel Passeig Marítim direcció Barcelona fins el nostre punt de sortida.
Porto uns dies pensant en fer coses per intentar compensar tots els excessos dels àpats nadalencs. En una primera tongada he tingut (entre el dimecres 17 i el diumenge 21) tres dinars i quatre sopars amb calories a dojo. Ara estic pensant com compensar les que vindran del 24 al 26 de Desembre. Quan hagi acabat de dinar per Sant Esteve tindré una acumulació de calories tan gran que en podré anar regalant.
Us recomano una lectura gens sedentària. Es l'article de Marta Ciércoles al diari Avui de fa uns anys: Per Nadal, menjar i beure fins a rebentar. Atenció a aquesta frase que apareix a l'article:
El menú d'un dia festiu de Nadal pot arribar a situar-se entre les 4.000 i les 5.000 calories, "més del doble del que necessitem". Caldrien deu hores d'exercici intens per tal de cremar-les.
Per acabar, l'article comenta que "els doctors insisteixen que aquesta època seria ideal per fer pedagogia de bons hàbits amb els més petits. Per contra, l'escenari és l'abundància i el culte al sedentarisme". Crec que, ara més que mai, s'haurà de fer cas de les recomanacions mèdiques.
Així el Nadal té, si fa no fa, entre 3.000 i 5.000 calories per cada àpat tradicional.
Si tinc temps seguiré investigant per fer una taula de l'exercici necessari per "cremar" totes aquestes calories. De moment, aniré a alguna cursa de Sant Silvestre per anar recuperant-me dels excessos.
Si us agrada la calor us recomano la Sant Silvestre Manlleuenca, una de les clàssiques i populars que es realitza des del 1987. Són 4,8 km per un circuit urbà pel centre de Manlleu i la sortida és a les 19 hores. Inscripció gratuïta. Temperatura esperada: entre 0ºC i 5ºC a la sortida. També fan diferents curses pel més petits. Jo a aquesta cursa hi vaig segur amb els meus companys de la Matagalls-Montserrat.
Al Maresme us conviden a dir adéu l’any vora el mar corrent la Sant Silvestre del Masnou. Ja van per l'edició número 29. 10 € d'inscripció (9€ amb xip) i 2€ pels petits (destinats a causes solidàries).
Per últim, dir-vos que a Barcelona fan la Sant Silvestre - Cursa dels nassos, limitada a 8.500 corredors amb una distància de 10 km. Són 15 € sense xip propi o 12€ amb el xip groc. Si us voleu apuntar no trigueu gaire que les inscripcions es poden esgotar.
Actualització 21/12/2008: confirmada la presència de Kilian Jornet a l'Ultratrail d'Andorra segons la web oficial i enllaç a descripció del recorregut més a baix.
En aquests moments em trobo escrivint aquest post des de terres andorranes i a fora fa fred. Contràriament al que seria desitjable des del punt de vista "sedentari" he vingut a relaxar-me (estic de celebració), no a practicar cap esport d'hivern. Aquesta relaxació em permetrà seguir pensant tranquilament en els reptes del 2009 i d'aquí ve el títol del post.
Està previst que es celebri una volta a Andorra, el país dels Pirineus, amb dues cames: Andorra Ultratrail. Estem parlant de 105 km. amb 7.700 metres de desnivell positiu. Del recorregut, us copio el que diuen els organitzadors:
" Volta de tot el Principat d'Andorra, passant pel punt més alt, el Pic del Coma Pedrosa a 2.942 m. 12 pics o colls per sobre de 2.300 m d’altitud. Només 1,9 km d’asfalt. Sota la lluna plena durant els dies més llargs. Torxes per als passos de nit. Pals autoritzats. 10 avituallaments"
També hi un trail de 30km amb 1.500 metres de desnivell positiu.
Es tracta d'una nova prova que, si no vaig equivocat, tindrà el seu punt de sortida i arribada a l'estació de Vall Nord. Les inscripcions es podran fer a finals de gener.
Molta sort a l'organització i que vagi molt bé la primera edició. Jo encara no sé si m'hi inscriuré però com a mínim m'ho pensaré. Quan tinguem més informació ho ampliarem.
Nota de l'autor: això d'escriure un va molt bé per la ment però si hi dediqués a l'entrenament tantes hores com a la tasca de mantenir el bloc estaria fet una "màquina" total.
Durant les darreres setmanes s'ha notat una sensible baixada de temperatures. S'hauria d'evitar que això fos una excusa per quedar-se a casa. És per això que hem cregut que valdria la pena donar una sèrie de consells a tenir en compte per aquells que fan exercici a l'aire lliure en aquestes condicions:
Fer un bon escalfament. La baixa temperatura fa que el nostre cos tardi més en escalfar-se i en arribar al punt òptim per fer exercici. És per això que quan fa fred cal dedicar una mica més de temps a aquesta activitat.
No oblidar-se dels estiraments. Si ja són importants habitualment, en aquestes èpoques encara ho són més. La baixa temperatura ambient fa que la musculatura es refredi més ràpidament i per tant, si no s'ha estirat convenientment, hi ha més risc de lesionar-se. Cal doncs estirar correctament abans i després de fer exercici.
Usar la roba adequada per l'època. El fred i el vent poden ser molt desagradables a l'hora de fer esport. Cal utilitzar una roba que abrigui i protegeixi de forma convenient, però que sigui suficientment còmoda i que no ofereixi limitacions a l'hora de moure's. S'ha de preveure que al principi es tindrà més sensació de fred i que després la temperatura corporal augmentarà fruit de l'activitat. Si cal, un ha de poder treure's gradualment peces de roba per tal de no passa "massa calor".
Equipament que permeti la transpiració. La por a passar fred pot fer que s'utilitzi una indumentària que efectivament escalfi però que si no transpira convenientment pot arribar a ser incòmoda de manera que produeixi massa calor o que faci suar de forma excessiva.
Protegir les zones més sensibles al fred. Les mans, la cara o les orelles podrien ser exemples de zones on el fred es fa més palès. No s'ha de descartar l'ús de guants, barrets o orelleres per resguardar-se.
Dur un bon ritme de respiració. El fred pot causar la sensació de major dificultat a l’hora de respirar o fins i tot d’ofec, especialment si es fa amb la boca. Cal tenir-ho present i mantenir el ritme adequat.
No deixar d'hidratar-se. Encara que a causa del fred no se suï tant, el cos també perd líquids i sals a conseqüència de l'activitat física. És per això que cal seguir hidratant-se periòdicament durant l’exercici i en acabar.
Tingueu cura de la pell. No és gens agradable tenir les mans o els llavis tallats i per tant cal prendre algunes mesures com l’ús de cremes per tal d’ajudar a la pell a recuperar-se de les conseqüències del fred i el vent.
Aquest diumenge he pogut participar a la primera Duatló del Lluçanés i, a la vegada, la meva primera duatló. O sigui que ha estat un doble debut.
Si parlem de l'organització jo li posaria un 10, no per ser una prova perfecta sinó per tot plegat. La veritat és que jo m'esperava molt menys del que em vaig trobar ahir. L'únic que tenia clar és que hi hauria uns bons avituallaments (amb el tema del menjar i el beure no s'hi juga al Lluçanés). Però també m'hi vaig trobar un excel·lent recorregut, bon marcatge, fàcil transició, ... en definitiva, una molt bona organització. Esperem que l'any vinent la tornin a fer. M'imagino que l'esforç de tots ha estat important i la implicació de la Fundació Nani Roma amb el seu projecte solidari, també. Entre els participants hi havia gent molt preparada, duatletes i triatletes, incloent la participació del Victor del Corral, campió del món de Duatló (Green Cup) el 2007 i amb un espectacular currículum esportiu.
Pel que fa al meu debut ... home, no va anar malament. Vaig acabar amb ganes de tornar-ne a fer una altra. Com de costum, vaig sortir massa fort i ho vaig pagar. No sé que em passa que a les sortides m'emociono. Em sembla que a partir d'ara sortiré l'últim ;-) El fet d'haver-hi dos circuits (un de llarg: 30+10 i un de curt: 15+5) és d'agrair a l'organització, sobretot pels debutants com jo que anàvem a provar. Jo patia una mica per això que s'anomena "la transició" (el canvi d'una disciplina a una altra, de BTT a peu) però va no vaig notar grans molèsties però si una mica "pesades" les cames. Semblava que acabés de baixar del cavall (per un moment em vaig recordar de l'antic jugador del Barça, José Mari Bakero i la seva inconfusible manera de moure's pel camp), per sort vaig fer el tram a peu amb una persona que feia la seva segona duatló (records!) i que em va recomanar participar a la Cuita el Sol. Al final vaig trigar 1h44': 1h10'BTT+34'Trail. Un resultat millorable (excuses: vaig passar mala nit, la setmana anterior vaig estar de viatge, era el meu debut, la meva BTT ..., etc) però satisfactori. Aquí teniu les classificacions oficials de la Duatló del Lluçanés 2008.
Tothom que, acostumat a anar en BTT, vulgui provar de fer una duatló és ideal un circuit curt com el d'ahir en el que, segons el teu estat de forma, trigaràs entre 1h15 i 2 hores aproximadament. I pels que habitualment fan curses de muntanya, també els animo a provar-ho. Si no tens BTT, sempre li pots demanar a algú (en aquestes dates, el millor seria demanar-li als "reis" i a veure que passa ;-)
I ara el vídeo espectacular realitzat per 023audiovisual (fins i tot té banda sonora de Coldplay) :
Això m'ha fet reflexionar. Tranquils que no m'hi penso apuntar però ... no estaria malament, oi? De la duatló a la triatló, només hi ha un pas. La reflexió era sobre quins "reptes" esportius i anti-sedentaris portaré a terme pel 2009.
No cal buscar reptes tan quilomètrics pero ara és un bon moment per pensar en coses a fer el 2009. Per festes tot són bones intencions i, fins que t'hi acabes posant ... poden passar mesos i moltes oportunitats de fer coses. Es més, us recomano decidir aviat els vostres reptes del 2009 (caminades, ascensions, curses, marxes, bicicletades, ... el que sigui) i "fer la carta al reis" per si us fa falta algun material específic per fer el repte realitat. Així hi haurà menys excuses ;-)
Jo, ara per ara, tinc prevista la participació al Trail Blanch de Font-Romeu. També vull anar amb un amic de tota la vida de Barcelona (o rodalies) fins a Sort en bicicleta. L'han d'operar el 2009 i aquest és el seu repte un cop estigui recuperat. El seu repte també serà el meu.
Una amiga ha participat en la seva primera cursa popular de 10 km. Li vaig demanar una petita crònica de la Jean Bouin i aquí està:
" al final me ha encantado la cursa.He tardado 59 minutos en hacer los 10 km, y la verdad es que estoy muy contenta.Me alegré mucho al comprobar que llegaba al km 5 sin haberme parado todavia.Me paré en el km 6 cuando dan las bebidas (me la tome andadndo y retomé la carrera).
Lo que se me hizo más pesado no fue el paral·lel, sino el tramo por el que te metes por la calle Lleida,cuando no te queda mucho para acabar.Y ves que es todo subida, la verdad es que en ese momento paré dos veces más(desde esta calle hasta el final se me hizo eterno por las subidas¡¡¡¡)
Pero al final llegué a la meta y creo que valió la penaaaa.Mi amigo se la hizo en 44 minutos, que no está nada mal.Saludos.
Jo m'he alegrat molt pel seu debut, passant de la cinta de gimnàs a fer una cursa popular i amb ganes de tornar-hi. Es un exemple, 100% "sedentari". Moltes felicitats a la noia debutant anònima!! ;-)
