dimecres, 28 de gener de 2009

Duatló de Mataró - Crònica d'un fracàs total


Si heu llegit el títol entendreu que hagi trigat mitja setmana a escriure sobre la XI Duatló de Muntanya de Mataró. Espero no deprimir-vos però ja sabeu que els "sedentaris" no som súper-homes ni súper-dones.

Crònica de Duatló de Mataró o com aprendre dels (molts) errors.

A la Duatló de Mataró vaig anar i la vaig acabar, tot i que no estava
preparat en molts sentits ... de fet, crec que va ser la pitjor "cursa" de
la meva vida però siguem positius: va ser un gran entrenament. Encara he de
publicar una crònica al bloc ... però ja us faig cinc cèntims:

Tram 6km Trail - anar fent - vaig intentar no anar a fons i dosificar-me
pels 17 km BTT ... en perspectiva hauria d'haver fet aquest tram quasi a
peu :-)

Tram 17 km BTT - fatal - els pitjors 17km de BTT (sense caiguda) de la meva
vida. Em va passar el que mai m'havia passat en BTT, les cames em
van fallar a les pujades. Quina impotència, mai millor dit. Les cames es van posar dures com a pedres per la part del darrera i no tirava. No entenia res ivaig empentar la bici un munt de vegades en moltes pujades. En un moment de negativisme-realisme vaig pensar (i segurament serà així) que aquest any no aniré a la Marató de BCN. Encara no tinc clar que em va passar, però crec que va influir molt:

1) No haver tocat la bici en un mes i mig (des de la meva participació a la Duatló de Prats).
2) Estat de forma post grip (potser no estic al 100% encara)
3) Res d'avituallaments (excepte una botella d'aigua a mig tram BTT). Vull dir que el tema muscular no sé si és 100% falta entrenament o falta d'aigua a la bici o tot una mica
4) Altres (desinformació per part meva sobre el circuit...)

Tram 3 km Trail - en realitat asfalt i menys de 3km - aquí anar fent, tot i que un quàdriceps es volia retirar de la cursa, també per primer cop a la meva vida... excepcionalment vaig passar a 2 persones.

No vaig arribar l'últim però quasi ... a sobre em vaig deixar el xip groc a
casa (o això pensava) per això no surto a les classificacions, ... tampoc
no portava rellotge, ni comptaquilòmetres, ni ... ulleres i casc sí :-)

El millor de tot va ser el vermut a casa d'un altre participant (ell va acabar entre els 50 primers) amb una cervesa belga Duvel excel·lent. A ell no li va anar malament però s'esperava haver-ho fet millor. Amb l'aperitiu vam quedar ben recuperats.

En resum us diré que hi tornaria amb els ulls tancats, entrenat i en millor forma. Això de les duatlons té la seva gràcia, sobretot si t'agrada la bici i vas a córrer. Recomano provar-ho algun cop a tothom.

Ferran de Sedentaris.cat

6 comentaris:

  1. Mira-ho per un altre cantó. Haver començat la duatló ja és per a mi una proesa. I ja no t'explico si a sobre l'acabes, encara que no sigui entre els primers :)

    ResponElimina
  2. Exacte David,
    Com a bon sedentari al final m'ho vaig prendre de manera positiva ja que no anava a competir. Fer esports que m'agraden un diumenge al matí per un circuit molt ben marcat i participar en la primera duatló oficial (hi havia jutges a la zona de transició) té la seva gràcia.
    Realment una experiència molt positiva, es com fer dos entrenaments un diumenge (running o trail + btt). Al final vaig arribar dels últims i això va implicar que la botifarra de l'entrepà estigués quasi congelada, realment aquest va ser l'autèntic punt negatiu (i que també em va comentar un company de "boxes" que havia arribat dels últims) :-)

    ResponElimina
  3. Hola!!
    com va tot??
    com veig ningú para a casa un cap de setmana.

    Que sapigueu que ja hem obert inscripcions per la costa brava xtrem running.

    si voleu fer-ho passar??
    ens ajudaria molt.

    gràcies per el recolzament a un nou projecte de running!!

    ens veiem i molta sort amb el vostre projeccte !!

    ResponElimina
  4. Anims, i com diuen l'ho important es participar... i en moltes ocasions acabar encara que sigui dels ultims ja es tot un merit.
    Ara et toca reflexionar de quines son les coses que t'han fet anar malament i intentar corretgir-les de cara a la propera.

    ResponElimina
  5. Ferran, no et veig desanimat, però per si de cas, et dic que no et desanimis. Estàs aconseguint molt i agafant experiència. A la llarga aniràs millorant, que ets jove! En tot cas, m'alegro que que et puguem llegir i que mantinguis un bon ànim

    ResponElimina
  6. Ei, moltes gràcies pels missatges, són molt motivadors. A veure 1x1:

    David: això de la Duatló, en el teu cas i en el de molts altres sedentaris, té més a veure en si tens BTT i l'agafes ... amb una mica d'entrenament la pots acabar (proporcionalment és més que una cursa de 10 km però menys que mitja marató)

    Xavi Marina: ja veus que no parem però tu, amb el teu projecte de 100km-200km running (3dies) per la Costa Brava ... no ens espantis ;-) quan tingui un moment publico una entrada i moltes felicitats pel projecte Costa Brava Xtrem Running.

    Oriol: 100% d'acord amb el que dius. Pels sedentaris, el més important és participar ... sempre! I a cada lloc on vas aprens coses.

    Frans: no ens desanimem ... mai! Endavant amb l'esperit sedentari.

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat