dimecres, 21 de gener de 2009

Trail Blanch Font Romeu 2009 (cròniques Equip Aran)


Cròniques passades per neu pols dels nostres "enviats especials" al Trail Blanch de Font Romeu.

Crònica cursa 24 km. (Equip Aran masculí)

Al poc de la sortida ja es va fer una filera i de seguida em vaig posicionar bé. Tres nois van marxar i jo anava dins d'un grupet de 4 que ens anavem tornant al capdavant, tot era trialera trepitjada o pista d'esqui de fons on es podia córrer força bé. Així com qui no vol la cosa arribes al Refugi de la Calme, a partir d'aquí tot i que sovint el pendent és més suau trobaves continuament trams on de sobte t'enfonsaves fins els genolls.Arribem al Roc de la Calme, on trobem el tallafocs del telecadira i començo a baixar 4rt pel fort pendent. El cinqué i el sisé baixen millor però no em preocupo doncs queda molta cursa, aquí ja t'enfonses per sobre de la cintura en algun cas però la inércia mateix et treu de la neu, fins que a mig tram de baixada i després d'un parell de relliscades veig que ells opten pel "culenbajen", i no em queda més opció que fer-ho jo també per seguir-los. La neu ja m'ha entrat per tot arreu del meu cos, vaig vuitè..A baix comencem el tram més técnic de corriols enrevesat als boscos, molt técnic i que jo faig massa poc a poc, tot és camí i travessem un parell de llacs glaçats directament per sobre, molt i molt maco. Comencem a passar gent de la cursa de 51kms. Així i ja ben castigat arrivo al llac de les Bouilloses on comencem un tram de baixada per pista que em permet d'enllaçar i passar de nou al noi que anava 8è, però en deixar la pista comença el meu calvari, ja porto 1h40' de cursa i les cames comencen a patir. El 8è marxa i ja no el veig més, des d'aqui tot fins a dalt de tot del Roc de la Calme va ser un autèntic calvari, m'enfonso a la neu, en algun cas intentant sortir les mans també travessen la neu i acabo amb la cara ben blanca i glaçada...comences a adonar-te de que la cursa és molt i molt més dura del que havies pensat. Segons el paperet de l'arribada, trigo 40' en fer aquests poc més de 2kms...desesperat arribo a dalt i començo la baixada, d'inici per la pista d'esqui de fons que em permet córrer força ràpid, però comencen els continus trencalls a neu totalment pols on et tornes a enfonsar fins el genoll. Al final prens el camí que et porta cap a l'arribada i els 3kms darrers són més soportables doncs està molt trepitjat perquè passes per on ja hem passat tots de sortida, darrera pujada,...i després ja em vas veure tú, realment vaig arribar molt justet...vaig patir molt, però també vaig gaudir moltíssim.



Crònica cursa 13 km. (Equip Aran femení)

Sortir del centre de la pista d'atletisme ja era un sacrifici perquè la neu estava molt alta i sense trepitjar,...als 200 metres, començant la pujada ja anava cansadeta de tant fer "skipping" per poder avançar.De seguida em vaig colocar bé, però els trams técnics i desbordats de neu se'm feien durs, tot i això vaig força davant i m'ho passo realment bé amb la cursa. La primera noia em va passar pujant i se la veia córrer molt i molt fàcil per aquest terreny. A partir d'aqui es va fer un grupet on anàvem més o menys a prop 4 noies, de la posició 4 a la 7, fins que en un moment, seguint el noi que portava davant ens despistem i hem de fer mitja volta i recular per trobar de nou el camí, això sí enfonsant-nos molt a la neu...torno a cursa 8a i puc recuperar una plaça. També ens trobem un home que s'ha enfonsat i s'ha fet realment molt de mal en quedar-se la cama enfonsada, és el problema, t'enfonses i no saps què et trobaràs, branques un riu, rocs,...l'home cridava que feia por...vaig decidir marxar tot i que veure aquell home passant-ho tant malament em va impressionar. En arribar et recuperes i te n'oblides del que has patit (molt) i et quedes amb el record d'una cursa molt maca, molt especial i molt divertida. Amb ganes de repetir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat