dissabte, 21 de febrer de 2009

Recordant: Marató Barcelona (consells II)


Continuem donant "consells" per a debutants a la Marató de Barcelona. Segueixo amb la continuació (consells I) del correu de suport que vaig enviar l'any passat. Suposo que els nervis, a una setmana del gran repte, han de ser importants.

Hi ha gent que està molt forta a la Marató

Extracte de la meva "aventura" a la Marató de Barcelona del 2008 (2ª part):


Si hagués de parlar del circuit de la Marató de Barcelona diria que, com Barcelona, no té un perfil pla. Els primers 4 km puges de Pl.Espanya fins a la Diagonal passant per Sants i el Camp Nou. Baixes uns fins la Gran Via on fas 2 km plans. Pel 12 o 13 aprox puges pel Passeig de Gràcia (quina pujada fot) i més amunt fins quasi l’Hospital de San Pau en un tram 3 km (km 15) per arribar a la Sagrada Família i anar pla per carrer Mallorca fins la Meridiana (que també fa una lleugera pujada) i començar a baixar passant pel Pont de Calatrava (km 20) amb l’objectiu, desprès de fotre una bona volta per la sortida de Barcelona direcció Girona per la Gran Via, i tota la zona de Diagonal Mar de 10 km per arribar al Fòrum (km 30).



AQUÍ COMENÇA LA MARATÓ DE VERITAT.



Per aquesta zona, abans d’arribar al final de la Gran Via (km 25 aprox) han aparegut dolors musculars que m’han fet companyia fins el final i l’objectiu de fer menys de 4 hores s’ha esfumat (fins aquí anava “prou bé”, amb un ritme aproximat de 5:35/km).


Al Fòrum, apareix per primera vegada el sol amb tota la seva força (ja no hi ha ombres ni edificis) i anem vorejant el Meditarrani fins la Torre Mapfre i desviar-nos per arribar al Parc de la Ciutadella i pujar (un cop més) cap a l’Arc de Triomf. Aquí la Laia, que ja m’havia donat suport tres cops anteriorment, em dona beguda màgica i, el més important, em transmet paraules màgiques (“estic molt orgullosa”, “ho estàs fent molt bé”, “et falta poc”, …). Per a mi ha sigut el moment més emocionant, quasi em poso a plorar. Jo aquí estava molt tocat, molt. Podia còrrer, però el dolor era tan gran que només anava una mica més ràpid que una persona caminant, estava fent més de 7 minuts per cada kilòmetre.




" Y hasta aquí puedo leer". Més endavant publicaré la tercera i última entrega. Del record i com a experiència em quedaria amb el suport de les persones properes i fer el cor i el cap, sobretot el cap, fort. Les cames no les fareu més fortes del que ja les teniu. En els moments difícils, les cames volen aturar-se i la ment ho ha d'impedir. Sembla que estigui tocat del bolet escrivint això però si algú fa la seva primera marató i es troba en aquesta situació espero que m'ho confirmi.

Bé, molta sort als "debutants" i als experimentats.

Ferran de Sedentaris.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat