diumenge, 22 de març de 2009

Curses Vall del Congost (Crònica i Classificacions)


Aquest matí he anat per primer cop a la Mitja Marató de la Vall del Congost i ja puc dir que no serà l'última. He de tornar i no puc tornar-hi sol. "Sedentaris", esteu convocats per l'edició del 2010.

De pas, adjunto les classificacions provisionals que m'ha facilitat l'organització. Tota la informació oficial i definitiva sortirà ben aviat a la pàgina oficial de la Cursa(si algú ha de fer alguna reclamació que ho faci a la pàgina oficial :-)


Classificacions i Fotografies XIII Cursa Vall del Congost (2009)

Classificacions Mitja Marató

Classificacions Marató

Fotografies Marató

Més fotografies



Crònica Mitja Marató Vall del Congost 2009
(Aiguafreda- 22/03/2009)

Perfil "aproximat" de la Mitja
(falten alguns trams per "problemes" tècnics de principiant amb el GPS)


Aquest matí, mentre pujava-grimpada i m'agafava als arbres del mig del bosc per no caure'm d'esquena no pensava gaire en tornar l'any vinent però ara ja ho tinc ben clar: tornaré!

Com que la meva experiència personal potser no interessa molt faré consideracions generals que a la vegada serveixin de crònica:

1) Cursa 100% de muntanya, pujades llargues i dures. Baixades tècniques. Asfalt molt poc, a l'arribar i sortir d'Aiguafreda. Pista forestal poqueta i cap al final principalment, que ja va bé. El circuit no era "trencames", era "carrega-cames", sobretot a les pujades en el meu cas. La part posterior de les cames ... ni la notava al final.

2) Excel·lent organització, felicitar a l'organitzador ("Antonio- Toni-Abuelo" o com es digui :-) i tots els que li han donat un cop de mà. Es notava i molt que darrera del circuit i la cursa hi havia persones que estimen la muntanya i els hi agraden d'allò més les curses que es fan envoltades de natura. I el més important de tot, la butifarra de l'arribada estava calenta (per no parlar de la Voll-Damm als avituallaments ... que jo no he provat però me l'he mirada :-)

3) Grans frases que he escoltat:

  • "Ya no tengo gemelos, tengo trillizos", a l'última pujada pel mig del bosc.
  • "Aquesta és la Marató nº 67", pel gran Casimir, en una marató més per les seves 100 maratons.



De la Marató no sé res, però havia de ser molt dura i més d'un tenia previst arribar a l'hora de dinar a Aiguafreda.


Ferran de Sedentaris.cat

3 comentaris:

  1. El mateix em va passar a mi, els primers 9km nomes pensava en plegar, per sort va venir la baixada i em vaig anar recuperant. Les vistes inmillorables i l'organitzacio tambe, coincideixo amb tu: l'any vinent repetire!!
    Salut

    ResponElimina
  2. Cursa que feia temps que volia fer. Abans era un única cursade 29. Per a mi que no conec la zona ha estat molt agradable. Dura, també. En breu faré un relat tècnic i personal de la cursa i us posaré al dia.
    Si t'agradat encara hi ha moltes curses que estan per venir. Anima't.

    ResponElimina
  3. Oriol,

    Realment la "pujada" per sort està entre km 4 i 9, aproximadament. Si està més al final ... hauríem arribat igual però encara hauria estat més dur.

    Anònim,

    Totalment d'acord. I en penso fer moltes més d'aquestes. El fer distàncies de mitja marató i marató és molt atractiu, sobretot pels que fan col·lecció en aquestes distàncies.

    Ferran de Sedentaris.cat

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat