dimarts, 28 de juliol de 2009

Crònica "Sprint" - Triatló de la Vila (Barcelona)
















Breu crònica del Triatló sprint de la Vila Olímpica per Ferran de Sedentaris.cat

Segon triatló de la meva curta, fins ara, trajectòria com a trialeta. Sensacions contradictòries: un temps molt superior al del primer triatló a Mataró (1h:14 a 1h:25!), però em vaig trobar molt a gust a l'aigua i sobre la bicicleta, així i tot em van passar moltes coses que no esperava.

Bé, anem per la crònica breu:

Arribada matinera, abans de les 7:00 estem per la zona Port Olímpic gaudint dels efectes post-botellón, molt surrealista el contrast. Bé per deixar tot al seu lloc sense problemes i malament per anar descalç fins a la sortida de la natació (no pots nadar amb calçat :-) i si no tens equip de suport, que el vaig tenir més tard, toca anar a peu. Incident #1: sortint de la zona de boxes em clavo un vidre a la planta del peu, per la zona del taló.

A la sortida de la natació em situo a un lateral dins la zona de cintes però hi havia participants fora de la zona (perquè existeixen les cintes?). Amb una mica de retard sortim i vinga, uns quants cops i em costa trobar el ritme, que més o menys agafo fins la primera boia ... tot recte i gir a l'esquerra ... i aquí es va acabar el meu triatló. Suposo que alguna cosa no vaig fer bé perquè diria que em vaig desviar massa cap a la costa abans d'hora i després vaig haver de rectificar, la veritat és que no ho tinc gens clar. Vaig nadar millor, o aquesta va ser la meva sensació, que a la primera triatló i vaig trigar quasi 5! minuts més (20 minuts i esperava fer-ne 15 o menys :-). Aquest cop no portava neopré però no crec que sigui el motiu.

Al sortir de l'aigua, com que anava amb els de la primera sortida (8:00) vaig quasi deprimir-me al veure que era dels últims (últims dels últims, eh!) en sortir de l'aigua. Això em va crear un trauma psicològic brutal, sobretot perquè sortia de l'aigua amb millors sensacions físiques que a Mataró (no entenia res). El pitjor pel resultat final no va ser la transició, per sort, que em va semblar llarga al ser la primera vegada que estava a uns boxes amb tantes bicicletes, el pitjor va ser que a la bicicleta ... estava més sol que la una!!! Sort que la meva nova companya (la bici nova :-) es va comportar com una campiona. Un
altre cop força dur va ser que al començar la bici tenia el primer triatleta a uns 100 metres per davant(!) i que vaig veure com sortien davant meu , fent la segona volta, tres dels que anaven primers de tot a tota màquina i ben acoplats. Total, que vaig intentar agafar alguna dels grups ràpids que feien la segona volta i ho vaig aconseguir al segon intent, però clar l'experiment va durar fins que jo vaig començar la segona volta :-( o sigui poca estona. La segona volta també la vaig fer força estona sol, crec recordar. En general vaig poder avançar algunes posicions i vaig passar-m'ho molt bé, tot i que amb perspectiva crec que vaig fer mig tri-sprint amb "no drafting".

El tema del còrrer ja , quan vaig veure que portava quasi una hora per fer la natació i la bicicleta doncs ja no tenia molta motivació ... i tornava a estar sol! (tanta massificació que se suposava que havia de trobar). El primer corredor a 50 metres i el segon a 100 o 200 , aquests els vaig passar però anava molt tranquil. L'últim quilòmetre una mica més ràpida però sense gaire , no sé, competitivitat. A les dues triatlons encara no ha sortit el Sub 45 que porto dins, ja sé que no és un gran marca, però acostar-me als 20 minuts estaria bé, no?

Conclusions:

1) Bona triatló per debutar (no era el meu cas)

2) Mala triatló per sortir amb els "cracks" sense tenir un nivell alt (era el meu cas).

3) La natació és la clau, sembla, al triatló sprint, com a mínim per trobar-te amb els del teu nivell en bicicleta. Si vas sol o sense trobar els companys del teu nivell ... malament! (a no ser que facis una tàctica de "chupón" i no donis cap relleu per reservar-te per la cursa a peu)

4) Tornaré a ser ràpid a peu? Segur que sí.

5) Tornaré i ja estic pensant a fer-ne una de més llarga, si he d'anar sol ... que sigui més estona!

El millor de tot, els esportistes populars i no tant populars que vaig poder saludar.




Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

2 comentaris:

  1. No té sentit comparar triatlons, són totes diferents, ja no només per l'estat del mar o el clima, sinó també perquè les distàncies les medeixen una mica com volen. Jo crec que a Barcelona, a part de a la bici, on hi havia uns 18,5km, tant el running com la natació sí que complien els 5km i els 750metres (si no més).
    L'important són les sensacions i aquestes van ser bones, felicitats!

    ResponElimina
  2. eiiiiiii aqui un debutant en aquesta prova. Temps de 1h 33'50'' però suficient per lo poc que me l'he preparat i per anar amb mountain bike de les que pesen 18 kg...

    Una prova molt bona i un bon ambient, la experiència, espectacular

    llegiu la meva crònica al meu blog:
    http://elkeniatadelclot.blogspot.com/

    salut i km's!

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat