dimecres, 22 de juliol de 2009

Un sedentari a Londres: Crònica British 10Km London Run


El passat diumenge 12 de juliol, vaig estrenar la meva samarreta sedentària en la British 10Km London Run.


Una cursa, fascinant, però no pas pel que tots suposaríem que aporta el fet de córrer en una ciutat tant atractiva. Per damunt de tot, em va sorprendre descobrir la principal motivació de les curses a les illes britàniques, que no és pas la competitivitat, ni el lluiment personal, sino la solidaritat. Tothom corre per una causa solidària, en aquest cas a favor d’associacions pro-malalties, solidaritat amb causes humanitàries, etc.

En aquest cursa, tota inscripció anava destinada a l’associació que cadascú escollís. És més, interessant-me una mica més pel tema, em comentarem que per la mitja marató o la marató de Londres, has d’haver recaptat entre 1500-2000 lliures per a poder participar-hi.
Com us comentava el gran gruix de la massa que hi corre és per aquest motiu però tambè hi ha nivell competitiu.

Era una cursa especialment motivadora donat que voltava pels principals paratges de la ciutat, sortint de Westminister, passant per St.Paul's, la City, London Bridge, Big Ben, ... i a priori seria una experiencia molt ‘cosmopolita’.

Donat que estava allotjat a Staines, un poblet al sud-est de Londres, a una horeta en tren de l’estació de Waterloo, m’ho vaig prendre amb calma i vaig arrivar una hora i mitja abans. A mesura que t'apropaves a la ciutat, el tren es plenava de gent que peregrinava cap a la cursa, i li donava un ambientillo xulo. De Waterloo a Picadilly ja era semblant a la Meca!.

Un cop allí, hi havia una zona de més de 2km per a deixar les motxilles i dirigir-se fins la línia de sortida i havies de ser matiner per a no sortir massa enrere (recordava a la Cursa dels Nassos barcelonina).

La cursa va ser molt divertida, en un terreny generalment pla amb alguna pujada i baixada no gaire significatives. Vaig poder anar tota la estona a ritme i córrer a gust. Els únics factors així un xic incòmodes foren la climatologia, que com diuen allí en un mateix dia passes les quatre estacions de l'any (Totalment cert!) i tambè l'excès de líquid: Hi havia avituallament líquid cada 2km!!!! (vaig haver de parar a fer una pixadeta aprofitant un tunel subterrani, on a priori no hi havia públic...). Va ser xulo córrer veient de fons el Big Ben, London Eye... El temps força bo 42'02'' totals, algo menys de 41'30'' real.

Espero poder tornar a córrer per allí però potser ja per la mitja marató...

Per cert, molt còmode la samarreta sedentària i molt fàcil que t'identifiquin...bona per a les fotos!











Daniel G. de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat