dimarts, 6 d’octubre de 2009

Sedentaris al Carlit

Aprofitant el pont de la Mercè, un parell de sedentaris ens vam animar a pujar la Pica del Carlit de 2.923 m. Va ser el Ferran que ens va proposar el repte i amb 5 hores i mitja vam aconseguir la nostra fita, amb estones de fred, de pluja, de sol i fins i tot havent de grimpar.

Primer de tot cal dirigir-se cap a la Cerdanya francesa i anar cap a Les Bulloses. S'hi pot arribar en cotxe, però en èpoques de gran afluència de gent, cal agafar un autobús pel tram final. El punt de partida per començar a caminar és el gran llac.



Des d'aquí es pot fer una ruta força fàcil i no gaire llarga al voltant dels llacs. Té unes vistes molt maques i és totalment recomanable i apta per a tothom. Té una durada d'unes 2 hores i està perfectament senyalitzada, o sigui que no hi ha pèrdua.



A mig camí, els més agosarats poden animar-se i provar de fer el cim del Carlit. Aquí és on vam entrar en acció l'Enric i jo. El vèiem des de lluny, amb una corrua de gent pujant-hi i el repte ens va temptar molt. Vam anar preparats amb aigua (perquè no hi ha llocs on poder omplir la cantimplora), un bon entrepà i una mica de ganyips, el polar (a l'ombra feia una mica de fresca i a dalt del cim també) i moltes ganes de passar-ho bé.

En el moment en què s'agafa la desviació cap al Carlit, les indicacions ja no són tan bones, però la gran quantitat de gent que fa el recorregut ajuden a no perdre's. Hi ha trams amb pujada ben promunciada i al tram final cal grimpar. Per bé que no és excessivament difícil, sí que recomenem que esteu en forma i que si no us veieu en cor de fer-lo, no arrisqueu. Us bastons per caminar us poden ser molt útils en molts trams del camí.



La sensació d'arribar al cim i les vistes que hi ha són impressionants. Vam estar-hi una estona gaudint del moment. Va ser curiós trobar-nos un grup de catalanes que es van interessar per Sedentaris.cat. Esperem que hagin trobat interessant el nostre blog.

Com que el cel s'anava tapant cada cop més, vam decidir no estar-nos-hi gaire estona més. El nostre objectiu era buscar una zona agradable al costat del llac per prendre el nostre merescut dinar. Finalment va ser passat per aigua, però encara va afegir més èpica a la nostra experiència.


Feia molt de temps que no feia muntanya i va ser una experiència que va valer molt la pena. Tots dos vam acabar amb ganes de fer un altre cim i sobretot, d'explicar-ho aquí i compartir-ho amb els sedentaris.



Toni de Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

2 comentaris:

  1. Nois,

    Gràcies per la referència. Fotos molt guapes. Ja veig que la cosa es va anar tapant :-), ara a pensar en el proper cim, que no s'acaben mai.

    Ferran de Sedentaris.cat

    ResponElimina
  2. Ei gent!

    Algú fará la Marató del Mediterrani?
    Si més no, hi han curses de 10 y 21km tb, és per allò de agafar ritmes constants....

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat