dissabte, 28 de febrer de 2009

Recordant: Marató Barcelona (consells III)


Demà a aquesta hora el maratonians estaran "gaudint" de la prova que, molts d'ells, han preparat amb gran esforç. Aporto una última part de la meva experiència a la Marató de Barcelona 2008 (veure cròniques anteriors). També facilito algun últim "consell" sense cap pretensió, principalment dirigit als debutants.

Extracte de la meva "aventura" a la Marató de Barcelona del 2008 (3ª i última part):

Passat l’Arc de Triomf encara hem pujat una mica més per girar a l’esquerra i anar cap a la Plaça Catalunya i baixar pel Portal de l’Angel, passar per davant la Catedral, fer un tram de la Via Laietana de baixada i girar a la dreta pel carrer Ferran direcció les Rambles, l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. Ni els he vist, no podia treure la vista del terra (que no era d’asfalt, era com uns adoquins que em destrossaven els peus). A les Rambles, de baixada, hi havia molt d’ambient, a Colón també i desprès a la dreta cap al Paral·lel i pujar. Al girar cap a la Ronda Sant Pau m’esperaven els meus pares i la meva àvia, també ha sigut emotiu. Em faltaven poc més de 2 km i estava molt, molt "matxacat" però he pensat que podia fer un petit esforç al final. Quan vaig fer la Mitja Marató fa dos setmanes anava bastant alt de pulsacions entre 160 – 170, sobretot al final cap a les 180. Avui, des del dolors musculars no he aconseguit acostar-me a les 160 ni de broma, anava a 148- 152 pulsacions per minut. He “apretat” una "miqueta" en arribar al Carrer Sepúlveda, quasi al km 41 i he vist una cosa que no és veu quan vas en cotxe … que fa pujada al final!!!!

Quan ja s’acabava el Carrer Sepúlveda i arribàvem al Paral·lel he vist un veterà que ja havia acabat i que ens animava a tots per a entrar sense caminar a la meta (no ho deia per mi :)) . Estava molt a prop del final, he pujat l´últim tram del Paral·lel abans de la Plaça Espanya i m’he trobat, abans
de girar cap a l’esquerra un senyor (més de 50 anys) que anava pitjor que jo i caminava. Li he donat ànims i m’ha dit alguna cosa que m’ha fet pensar que era francés. Llavors li he dit (en francès, ja sé que és una mica surrealista el moment, i més a menys 200 metres de l’arribada de la teva primera marató) que s’havia d’arribar a la meta corrents (ho havia après feia 100 metres). M’ha dit que li feien mal les cames i que tenia rampes. Jo li he dit: “moi aussi”, que vol dir “jo també”. En aquest moment he tingut un atac de fraternitat i le he dit que aniríem junts fins a la meta i l’he estat animant en francès (excepte el moment que la Laia m’ha fet la foto). Al final hem arribat junts a la meta i m’ha donat les gràcies (en castellà, que per un francès té mèrit).

M’ha fet molt feliç i he pensat que acabar la Marató
era el més important, no el temps que havia invertit. El que més em sobta de la Marató d’avui és com la meva ment ha pogut lluitar i vèncer el dolor de les meves cames i les ganes d’aturar-se. Suposo que hauria d’haver entrenat diferent o potser hi ha altres motius pels dolors però això no era una excusa per aturar- se.

Bé, fins aquí aquesta "parrafada". Gràcies pel vostre suport i si, qualsevol de vosaltres s’anima, jo l’acompanyaré (però d’aquí un mes li diré si com a avituallament o al seu costat :)) que ara toca recuperar-se.


Una forta abraçada,


Ferran




Un cop he tornat a llegir això me n'adono que donar-vos consells és una tonteria. Segur que ja n'heu rebut molts així que només espero que la "crònica" us pugui ajudar en algun moment. I esperem les vostres "cròniques". La que segur publicarem, ni que sigui un enllaç o un extracte, serà la del periodista esportiu de TV3, Xavier Bonastre (veure el seu bloc).

Ferran de Sedentaris.cat

divendres, 27 de febrer de 2009

Anims per la Marató de Barcelona!


Ànims per a tots els que, d'una manera o altra, participareu a la Marató de Barcelona 2009 d'aquest diumenge. Esperem poder donar ben aviat uns últims "consells" i poder explicar com us ha anat als que volgeu compartir l'experiència amb la resta d'internautes (enviar-nos un correu al nostre Gmail o avisar-nos del bloc on heu publicat la crònica).

L'objectiu del bloc és "ajudar a fer el primer pas per deixar de ser sedentari". No per això deixarem d'animar a totes les persones que faran milers i milers de passes aquest 1 de de Març per fer la mítica distància de la Marató.

Hem creat una imatge de suport, molt senzilla, però que no deixa de ser un petit homenatge que Sedentaris.cat us fa. Sigui la vostra primera marató o la que fa cent, teniu tot el nostre recolzament.



Equip de Sedentaris.cat
"t'ajudem a fer el primer pas"

dimecres, 25 de febrer de 2009

Estudi sedentarisme Fundació La Caixa (què opineu?)


Avui hem escoltat per la ràdio una notícia sobre el nivell de sedentarisme que hem cregut interessant compartir amb tots vosaltres. També per Internet hem trobat més informació relacionada, podeu veure un vídeo de 3cat24.cat i l'article que han publicat ("Baixa un 20% el nombre de joves espanyols que fan esport"):



Creix el sedentarisme

El sedentarisme és un dels mals de la nostra societat. Es practica poc esport, amb els problemes de salut que això pot provocar. Un estudi de la Fundació "la Caixa" demana un esforç de les administracions per aconseguir que tothom es mogui una mica més.



Us adjuntem el text íntegre i vídeo que apareix a la web de la Fundació "la Caixa" (veure enllaç).

El volumen 26 de la Colección de Estudios Sociales advierte del creciente sedentarismo de la sociedad española, que aumenta con las nuevas generaciones.

Un estudio de la Fundación "la Caixa" constata que el 64% de los españoles no practica deporte .

Deporte, salud y calidad de vida. Nuevo estudio social de "la Caixa".


Barcelona, 24 de febrero de 2009

Solo 4 de cada 10 españoles (36%) realizan alguna actividad deportiva, y únicamente 2 de cada 10 la practican con frecuencia (3 o más veces por semana). Es uno de los porcentajes más bajos de Europa.

La falta de tiempo, el desinterés, el trabajo y las cargas familiares son las razones esgrimidas por la mitad de los ciudadanos para justificar su inactividad.

No tener trabajo, ser ama de casa o persona mayor, divorciada, separada o viuda y no contar con antecedentes familiares de práctica deportiva son factores que contribuyen a una vida sedentaria.

La dedicación al deporte aumenta con el nivel de estudios, calificación laboral e ingresos. Entre los que realizan ejercicio físico, la mayoría tiene estudios de segundo grado (57,4%) y unos ingresos superiores a los mil euros al mes (51,6%).

Los jóvenes son el grupo de población que más deporte practica, pero cuando la educación física deja de ser obligatoria en las escuelas, a partir de los 16 y hasta los 34 años, el porcentaje se reduce al 52%. Las causas: el insuficiente fomento de este hábito, las nuevas tendencias de ocio y la presión del mercado laboral.

Los expertos reivindican la necesidad de fomentar el deporte para frenar la tendencia al alza de los índices de obesidad –que en la última década se han triplicado en España y que ya consumen el 7% de la inversión del Gobierno en sanidad– y de las enfermedades cardiovasculares, que provocan alrededor de 130.000 muertes al año.

Más información



Està clar que s'ha de fomentar l'esport entre els més joves i no deixar de practicar-lo, per poc temps que es tingui, de forma regular. Fer esport és salut.

Esperem els vostres comentaris i fer una mica de debat 2.0

Equip de Sedentaris.cat
"el blog dels que no volen ser sedentaris"

dilluns, 23 de febrer de 2009

Ja hi tornem a ser!!!

Ja fa uns quants anys que quan de veritat comença la temporada pels corredors de curses de muntanya, és a principis de març amb la marató, i mitja marató salvatge de Sant Hilari Sacalm. De fet , si entenem que la temporada de curses de muntanya comença al març, i s'acaba al novembre amb la cursa de Montserrat nord, no és d'extranyar que els corredors d'asfalt diguin que estem sonats!!! Un pèl si que ho estem, ja que per exemple si parlo en primera persona, al acabar una cursa pateixo molt de cames, i per contra no he entrat mai a un gimnàs a muscular, però és que som així, només volem córrer, i no parar de córrer...




M'en recordo un dia que vaig llegir una crònica de http://www.ropits.com/ que parlava de la Matagalls-Montserrat, i deia que a ningú se li acudiria fer una marató, sense haver fer mai una mitja marató, en canvi, hi ha gent que es presenta a la Matagalls-Montserrat havent fet com a màxim una caminada de 20kms.


Continuarà...


Xevi de Sedentaris.cat


Nota dels "editors": aquest és el primer missatge del Xevi al bloc i esperem que no sigui l'últim. Es un "especialista" de curses, ultra-curses i caminades de muntanya (tot i que poques vegades l'hem vist caminar :-). L'asfalt només el trepitja en acabar l'any a la Sant Silvestre de Manlleu.

Aquests són els seus "reptes" pel 2009:
  • I Cursa de muntanya d'Olost (08-03-09)
  • XX Cursa 3 comarques d'Alpens (07-06-09)
  • Núria-Queralt (04-07-09)
  • Giir di Mont SkyMarathon (26-07-09)
  • CCC Ultra Trail du Mont-Blanc (28-08-09)
  • Matagalls Montserrat (19-09-09)

diumenge, 22 de febrer de 2009

cursa Sant Boi 10 km (cròniques)


Breu crònica de la Cursa de Sant Boi, conjuntament amb el Daniel de Himajina, ja que hem compartit sensacions similars i la crònica del Víctor.

Classificacions oficials de la Cursa de Sant Boi 2009 (enllaç).

Crònica del Victor, un sedentari que ja té la distància controlada en 10 km i 1/2 Marató:

Matí "frescot"...uns 4 graus quan he arribat a sant boi...la cursa és presenta maca, un recorregut molt irregular amb constants pujades i baixades, i un final molt molt complicat. La millor sorpresa, que quan estava a la cua del dorsal m'he trobat a un altre sedentari... el Ferran.

La veritat és que no em fa res corre sol perquè ja n'estic acostumat i m'agrada, però sempre s'agraeix compartir sensacions amb gent!!! així que ha estat una gran noticia. Sabíem que els 7 primers km donava per "apretar"...així ho he fet...quan he passat pel km 7 portava poc més de 20 minuts...pensava que en qualsevol altra cursa faria rècord personal...però en aquesta era difícil...doncs els últims 3 (sobretot el 8 i 9) són en clara pujada...a més ja anava justet de forces...Al final un 45'44 que el dono per força bo!!

Aviam si d'aquí poc ja podem tornar a baixar de 45!. En definitiva, carrera dura però recomanable...aviam si l'any vinent anem més sedentaris...

També us recomanem una altre crònica:

- Crònica de Himajina de la Cursa de Sant Boi 2009 -

En el meu cas en concret he fet un experiment i m'ha sortit malament. La idea era fer ràpid els primers 7 quilòmetres (baixada i pla) i a un ritme constant els 3 quilòmetres (pujada, principalment). El no conèixer la cursa, tot i tenir el "fals" perfil, ha fet fracassar el meu "genial" pla.



El perfil enganya una mica, vull dir que no és lineal poden haver-hi pujades i baixades dins del mateix quilòmetre. Es una mica "trencacames".

I ara us passo els meus temps per veure com ha anat el tema... o sigui "sense ritme" (la música la poso jo).

km 1 - 3'49 - Imagine
km 2 - 3'50 - Still loving you
km 3 - 4'43 - Hotel California
km 4 - 5'48 - Highway to hell
km 5 - 4'18 - Light My Fire
km 6 - 4'53 - Like a rolling stone
km 7 - 4'40 - Born to run
km 8 - 6'45 - Viva la vida
km 9 - 4'33 - Great balls of fire
km 10 - 5'02 - (I can't get no) Satisfaction

Temps total: 48'24 . Dos minuts més que la meva millor marca i un minut més tard que el pas pels 10 km a la Mitja de BCN.

Mitja de 4:51/km , només quatre segons menys que a la Mitja Marató de BCN dos setmanes abans.


Part positiva:

  • Puc fer dos quilòmetres molt ràpid pel meu nivell (tot i que ho acabi pagant :-)
  • Una cursa més al sac.
  • Quan tingui un "controlador de ritme" em convertiré en un "súper-sedentari"
  • En aquesta cursa he motivat a moltes persones deixant passar-los. Això inclou a una monja i a un home que anava en pijama (carnestoltes :-)

Part negativa: "siempre negativo, nunca positivo" no pot ser, de negatiu res. Una experiència més al sac i ... a seguir lluitant contra el sedentarisme. Ara toca,controlar el ritme, seguir gaudint de fer esport i poder compartir-ho amb més persones.



Ferran de Sedentaris.cat

dissabte, 21 de febrer de 2009

Recordant: Marató Barcelona (consells II)


Continuem donant "consells" per a debutants a la Marató de Barcelona. Segueixo amb la continuació (consells I) del correu de suport que vaig enviar l'any passat. Suposo que els nervis, a una setmana del gran repte, han de ser importants.

Hi ha gent que està molt forta a la Marató

Extracte de la meva "aventura" a la Marató de Barcelona del 2008 (2ª part):


Si hagués de parlar del circuit de la Marató de Barcelona diria que, com Barcelona, no té un perfil pla. Els primers 4 km puges de Pl.Espanya fins a la Diagonal passant per Sants i el Camp Nou. Baixes uns fins la Gran Via on fas 2 km plans. Pel 12 o 13 aprox puges pel Passeig de Gràcia (quina pujada fot) i més amunt fins quasi l’Hospital de San Pau en un tram 3 km (km 15) per arribar a la Sagrada Família i anar pla per carrer Mallorca fins la Meridiana (que també fa una lleugera pujada) i començar a baixar passant pel Pont de Calatrava (km 20) amb l’objectiu, desprès de fotre una bona volta per la sortida de Barcelona direcció Girona per la Gran Via, i tota la zona de Diagonal Mar de 10 km per arribar al Fòrum (km 30).



AQUÍ COMENÇA LA MARATÓ DE VERITAT.



Per aquesta zona, abans d’arribar al final de la Gran Via (km 25 aprox) han aparegut dolors musculars que m’han fet companyia fins el final i l’objectiu de fer menys de 4 hores s’ha esfumat (fins aquí anava “prou bé”, amb un ritme aproximat de 5:35/km).


Al Fòrum, apareix per primera vegada el sol amb tota la seva força (ja no hi ha ombres ni edificis) i anem vorejant el Meditarrani fins la Torre Mapfre i desviar-nos per arribar al Parc de la Ciutadella i pujar (un cop més) cap a l’Arc de Triomf. Aquí la Laia, que ja m’havia donat suport tres cops anteriorment, em dona beguda màgica i, el més important, em transmet paraules màgiques (“estic molt orgullosa”, “ho estàs fent molt bé”, “et falta poc”, …). Per a mi ha sigut el moment més emocionant, quasi em poso a plorar. Jo aquí estava molt tocat, molt. Podia còrrer, però el dolor era tan gran que només anava una mica més ràpid que una persona caminant, estava fent més de 7 minuts per cada kilòmetre.




" Y hasta aquí puedo leer". Més endavant publicaré la tercera i última entrega. Del record i com a experiència em quedaria amb el suport de les persones properes i fer el cor i el cap, sobretot el cap, fort. Les cames no les fareu més fortes del que ja les teniu. En els moments difícils, les cames volen aturar-se i la ment ho ha d'impedir. Sembla que estigui tocat del bolet escrivint això però si algú fa la seva primera marató i es troba en aquesta situació espero que m'ho confirmi.

Bé, molta sort als "debutants" i als experimentats.

Ferran de Sedentaris.cat

dijous, 19 de febrer de 2009

Cursa de Bombers 2009 (prèvia)

Ja s'han obert les inscripcions per la Cursa de Bombers d'enguany. Es tracta d'una de les més populars que se celebren a Barcelona. La data és el diumenge 5 d'abril.


La gent amb la que n'he parlat, ho han fet sempre de forma positiva. Fins i tot alguns ja s'han fet habituals d'ella. Crec que els faré cas i aquest any la correré per primer cop.

Comença al Parc de la Ciutadella i té una distància de 10 Km. Aquí podeu trobar més detalls del recorregut o informació general.


Espero poder trobar-me amb una bona colla de Sedentaris. Qui més s'anima?


Toni de Sedentaris.cat

dimarts, 17 de febrer de 2009

Cursa Sant Boi 10 km (prèvia)


Anem a la Cursa de Sant Boi (10 km) d'aquest diumenge. No estava previst i és el primer cop que la faig.


Realment no es una cursa plana ... la meitat de baixada i la meitat de pujada. Potser fem "marca" o potser no, el que estar clar és que em "desfondaré" ... però no passa res.



Ja us explicaré com ha anat. Si algú hi va que avisi. De moment no sé on podria ser el "punt de trobada". Ah, i els comentaris dels que ja la han feta seran benvinguts.

Ferran de Sedentaris.cat


diumenge, 15 de febrer de 2009

Recordant: Marató de Barcelona (consells I)

Fotografia del dorsal posterior

Comparteixo la meva experiència com a debutant maratonià a la Marató de Barcelona 2008 per si algú li pot servir d'ajuda. Aquest és un extracte del correu que vaig enviar a amics, coneguts i familiars un cop assolit el repte.


DE: Ferran

A: Aquells que m'han aconsellat o acompanyat en els meus entrenaments (a peu, en bici o corrents).


ASSUMPTE: Marató de Barcelona 2008

Hola a tothom,
Ja que us he pegat un bona pallissa amb la Marató i altres històries esportives us faig arribar un petit resum de l'experiència d'avui a la Marató de Barcelona.

Si faig un resum ràpid diria que ha anat bé, per ser la primera Marató i ser la culminació de molts mesos de preparació. Fer 10 km ràpids es una cosa (46:48, marca a millorar aviat), fer una Mitja Marató (1h:44) és un tema més seriós, però fer una Marató sencera i sense parar ja són paraules majors (4h:33).

Anem a pams. Avui tenia diferents objectius: en primer lloc acabar la Marató i disfrutar-la, en segon lloc fer menys de 4 hores i en tercer acostar-me a les 3:45. Com a bon debutant he
comés errades de principiant, potser ja en el segon i tercer plantejament. Si ara li digués a algú quins serien els tres objectius de la primera marató jo ho deixaria en: acabar, acabar i acabar

Medalla que em van donar a l'arribada
(perquè vaig arribar, que quedi clar)

Fins aquí la primera part del correu (és molt llarg i l'aniré publicant per parts, falten la segona i la tercera). Proper lliurament amb informació del recorregut i totes les penúries associades.

El consell està clar: l'objectiu és acabar. Gaudir de la primera marató? Ja gaudiràs explicant-ho a la família perquè a la cursa, quan arriba el "mur" o "la gran muralla", no s'està per moltes alegries.

Estaré encantat de respondre a qualsevol comentari/dubte/consulta ... especialment dels debutants ;-)

Ferran de Sedentaris.cat

divendres, 13 de febrer de 2009

Cursa Muntanya Olost - Via Fora! - 14/03/2010 (informació)

...
 Cursa de Muntanya Via Fora Olost 2010
14/03/2010 - 15 km

Inscripcions a: Thunar Esports

Més informació: Club Excursionista Via Fora

Resultats 2010: Thunar

Informació Última Hora:

la cursa està confirmada, tot i la neu que hi pugui quedar diumenge de la nevada del dilluns,  els organtizadors ens han informat que la cursa es farà igualment el dia 14/03 com estava previst



Informació Edició 2009


Resultats i Fotografies de la cursa (enllaç)


Última hora: es podran realitzar inscripcions el mateix dia de la prova.


Punt de trobada dels "Sedentaris" o de qui vulgui saludar-nos: de les 8 hores fins la sortida a les portes de l'església a la Plaça Major.

Tenim quasi tota la informació de la primera prova de la Lliga Catalana de Curses de Muntanya : Sedentaris.cat, bloc "no oficial" de la cursa. Una cursa que és fa per primer cop, ideal per tenir una primera experiència en les curses de muntanya i que té tot el suport de Sedentaris.cat

Si no tens equip (no és obligatori) et pots inscriu-re com a "Sedentaris.cat" ... segur que no ens donen cap premi però ens farem unes fotos i les posarem al bloc. I si vols fer una crònica ... també te la publicarem.

AVÍS A TOTS ELS PARTICIPANTS

L'organització recomana calçat de recanvi per canviar-se en acabar la cursa
(es passa per la presa d'un pantà i ens mullarem els peus. No és broma)


Fotografia Original: Això és Sedentaris.cat - fem salut junts!

L'organitzador informa:


El punt quilomètric on ens mullarem és a 2km de l'arribada. Això vol dir que "valor i al Toro". Exactament, ens mullem tres cops els peus en els últims dos quilòmetres.
Robert - L'organitzador


Sortida:

S'acosta el dia ... i la sortida serà a les 8:30 del matí del 8 de Març de 2009 a la Plaça Major d'Olost.

Arribada:

Al pavelló municipal d'Olost (servei de dutxes).

Recorregut:

Ben variat, com una amanida catalana. Fins i tot, gràcies a les nostres "fonts", hem pogut saber que segurament ens mullarem els peus i, segons com evolucioni la climatologia, també els turmells (?). Que ningú es faci enrere però és millor anar ben informats.

Passarem per localitzacions pròpies d'un film de Tim Burton

Aquí teniu el perfil que ha facilitat l'organització. Un cop tinguem fotografies del recorregut o descripció del mateix ho publicarem. Diuen que farem de tot una mica, que no hi ha cap tram planer llarg i que serà una cursa per diferents tipus de terrenys (corriols, prats, pistes i alguna "trialera").

Perfil del Recorregut


Fotografies del recorregut








Premis:

Sedentaris.cat ha tingut accés a informació "confidencial": ens han dit que l'obsequi serà una samarreta i l'esmorzar de pagès (haurem de "fer gana" a la cursa i esforçar-nos molt) ... botifarra i pa torrat!!!!


(Nota "sedentària": per fi una cursa sense galetes i barretes ... botifarra i pa torrat! Així ens esforçarem al màxim per arribar el més aviat possible. Hi haurà porró de vi? Doncs sí, ens ho ha confirmat l'organització i en plural: hi haurà porrons de vi! :-)

Inscripcions:

(Nota d'última hora: el dia de la cursa s'admetran inscripcions amb un preu de 15€ abans de l'inici de la mateixa per als qui no hagin pogut fer l'ingrés al compte bancari.)

Preu d'inscripció: 13 €

Ingrés al següent compte bancari de Caixa Manlleu:

2040-0130-04-0000216412






On trobar una sucursal bancària de Caixa Manlleu (enllaç aquí)?

Un cop feta la inscripció s'ha d'enviar el comprovant amb el nom + cognoms i l'equip als que es pertany a la direcció de correu electrònic excursionismeolost@hotmail.com o al nº de Fax - 93 888 05 52. Si no teniu equip i us fa gràcia formar part d'un sempre us podeu inscriure com a membre de l'equip "virtual" de Sedentaris.cat

I ara, us facilitem uns mapes per si no sabeu on està Olost.




Mostra un mapa més gran





Part del cartell de la cursa amb les dades oficials.


Bé, esperem que la cursa sigui un èxit i ens veim a Olost el 8 de Març.

Equip de Sedentaris.cat

(última actualització: 07/03/2009)

dijous, 12 de febrer de 2009

El cap de setmana de les estrelles (NBA All-Star Game)

Pels que ens agrada el bàsquet o pels qui vulguin veure un gran espectacle esportiu, aquest és el seu cap de setmana. A Phoenix (Arizona) tindrà lloc l'All-Star Weekend, tres dies on hi haurà genuí bàsquet-espectacle al 100% al més pur estil americà. A més, aquest any hi haurà una presència important de jugadors de casa nostra. En Pau Gasol jugarà el partit de les estrelles i tant el seu germà Marc com en Rudy Fernàndez ho faran al de principiants (Rookies). En Rudy també participarà al concurs d'esmaixades (Slam Dunk Contest), pel qual n'ha preparat una de soprenent i impactant.



Ja sabem que per nosaltres ens cau en uns horaris una mica intespestius, però val la pena anar a dormir tard (o enregistrar-ho amb el DVD).

Aquí teniu el calendari amb les coses principals:

Divendres 14
-Partit dels rookies (02:45h hora catalana per Cuatro)

Dissabte 14
-Concurs de triples
-Concurs d'esmaixades (02:15h hora catalana per Cuatro) i altres concursos d'habilitats i de tir

Diumenge 15
-Partit de les estrelles (02:30h hora catalana per Cuatro)


No us ho perdeu, 100% recomanable. Ja sabeu... I love this game.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Amb la BTT pel Moianès

Com que no només de córrer viu l'home (i la dona...), el Jaume s'estrena a Sedentaris.cat amb una crònica de les seves experiències amb la BTT pel Moianès. Si també us agrada la bici, esperem les vostres aportacions.

Ahir vaig decidir retrobar-me amb una vella companya d'aventures que feia uns quants mesos que tenia oblidada: la meva BTT.

Des de petit estiuejo a Moià, a la comarca del Bages, un lloc ideal per fer excursions amb BTT. És ple de camins enmig de boscos preciosos, i els més exigents tenen un munt de trialeres i camins abruptes per poder posar a prova les cames.

Aquest no és el meu cas, i més encara després de mesos d'inactivitat amb la BTT. Per això vaig fer una sortida breu i gens dura, per mirar de tornar a agafar la forma i la passió per aquest esport.

Un cop ben abrigat i la bicicleta preparada vaig sortir de Moià en direcció a l'ermita de Can Coromines, tot asfalt, i d'aqui en direcció a Montvi de Baix, una urbanització a menys de 6 kms de Moià. D'aquí vaig agafar la carretera fins arribar a l'Estany, una població que compta amb un dels claustres romanics més bonics i reconeguts de Catalunya. De visita obligada. A partir d'aquí vaig abandonar l'asfalt per dirigir-me al Puig Rodó, el punt més exigent del recorregut. Les pujades fins arribar al cim no són de gran dificultat però hi ha pocs trams per descansar les cames. Els primers símptomes de fatiga a les cames van aparèixer aquií però xino-xano (i, tot s'ha de dir, amb el plat petit en els moments criíics) vaig poder fer el cim. La vista des de dalt val la pena: al sud les muntanyes i valls del Moianès, i al nord els cims nevats del prepirineu.


D'aquí cap a l'embassament de Moià tot baixada, molt agraïda després massa pujades. I un contrast interessant: la bici passsant enmig de vaques pasturant i tot seguit un grup de 10 quads a tot drap, aixecant un núvol de pols i trencant el silenci reinant. En fi, el progrés, suposo.

De l'embassament a Moià tot just 5 minuts més de pujada, i fi de la sortida. En resum, 1 hora i mitja de BTT i menys de 30 kilometres per tornar a agafar el gust per la bici de muntanya.


Jaume Arnau Balcells

Crònica Mitja Marató Barcelona 2009 (III)

Ens van arribant més cròniques de la Mitja Marató de Barcelona. Està clar que vam ser una bona colla de Sedentaris els que hi vam córrer. Aquí tenim la del Joan Palmer, un fidel seguidor de Sedentaris.cat, i que ja ens va enviar una altra crònica sobre la Sant Silvestre de Barcelona. Gràcies Joan!


Ja feia temps que no corria cap mitja marató… de fet més de dos anys i les darreres vegades vaig punxar força! La darrera, a Sitges una mica més i em foto de cap a cent metres de l’arribada. I la veritat és que vaig acabar mega-petat! El voltarén no feia efecte per més que n’hi posés... L’any passat, un constipat no em va deixar córrer la mitja de BCN. O sigui que en tenia força ganes. Ara bé, amb una calçotada ahir, i amb abandonaments per culpa d’un constipat... la cosa no pintava gairebé! I menys quan aquest matí no trobava el crono, no m’entraven les músiques a l’ipod, ni la lentilla l’ull esquerre...



Però bé, cap al Parc de la Ciutadella falta gent! L’objectiu era baixar de 2 hores ja que la darrera mitja vaig fer 2h 8’ tot rodant a 6 minuts i abaixant el ritme al final, ja que estava fatal tal i com us he anunciat abans. O sigui que avui el tema era provar d’anar a 5 minuts fins als 10km i després depenent de les forces ja ho veuríem... Sempre i quan el genoll no fes el ximple a partir del quilòmetre 15. Al matí molt de fred i vent i mica a mica m’he anat trobat a força coneguts i vulguis que no això m’ha animat força.

Sortida des del Parc i prou correcte després de pujar per Via Laietana i després baixar per la Rambla. Hem enfilat el Paral·lel fins a la Plaça Espanya mentre el sol ens escalfava l’esquena. El ritme correcte, anava a 5’10” aproximadament. I aleshores tota la Gran Via fins a la Plaça de Tetuan. Les cames prou bé tot i la baixada fins al Parc una altra vegada. Ja teníem els 10 i molt bé! I ha estat aleshores quan pel passeig de Circumval·lació entrava el primer classificat. Ens ha passat pel costat mentre tots l’hem animat. Quina emoció, després, el segons i després el tercer ja gairebé a Marina.




I res més, ànims des de la Torre Agbar fins gairebé al Fòrum. I la tornada esplèndida per la Ronda de Litoral, el mar al costat i el sol a la cara. La segona tanda de 10 km mantenint-me a una mica més de 5’. Al final, Passeig de la Circumval·lació seguint les passes dels primers campions. Molts ànims de tot el públic i de cop i volta... la meta a l’Arc del Triomf! 1h 49’ 30”, al final ha estat un dia rodó, baixant amb escreix de les dues hores tot i la calçotada d’ahir! Apa, salut i kms!



Joan Palmer Mas


diumenge, 8 de febrer de 2009

Crònica Mitja Marató Barcelona 2009 (II)



Noves cròniques amb moltes butllofes ;-) Més vaselina, nois!!!

Ja tenim la crònica del Daniel G. : un debutant a la mitja amb molt bon temps (no hi ha res com anar a les curses ben entrenat, ben motivat ... i ben alimentat :-):



Al desembre, un dia d’aquells que et trobes inspirat i que et sents amb forces per a tot, vaig decidir inscriure’m a la meva primera mitja. Fins avui, un bon entrenament i molta motivació, m’han portat a que fins i tot aquesta nit em costés dormir, patint aquell neguit que tenen els nens el dia de reis.

La cursa ha estat ben organitzada, potser determinats trams eren massa estrets (Diagonal Mar en arribar al Centre Comercial), però hem corregut a ritme, i també com deia en Ferran, els avituallaments podien haver estat un xic més generosos… Però el dia ha acompanyat molt en no fer calor.

Respecte al desenvolupament de la mateixa, portava una idea del ritme que volia i on havia d’apretar i on recuperar (donat que la cursa bàsicament era trams de pujada lleugers, trams plans i baixades també de poca pendent). Però entre la meva inexperiència i que he patit una incidència tècnica (el gps del meu polar s’ha donat de baixa i he hagut de regular esforços a partir de les pulsacions), he estat força irregular.

Hem fet uns 10 primers km’s força bons, gràcies a la referència e indicacions de’n Ferran, que ens anava regulant el ritme. Em trobava bé, i tot i voler ser molt conservador, ja que no tenia clar si em podia trobar amb “l’home del mazo”, he optat per apretar una mica arribats al Parc de la Ciutadella. I, en efecte, he estat força irregular, tot i haver fet una mitja de 4:45min/km, del km 15 al 17 hauré fet temps superiors als 5’15-25 min/km, i aquest tram de la Diagonal ha estat una petita penitència.

La meva sort ha estat topar-me amb l’experiència de dos “veterans” (eren del grup Victor Go), sempre a ritme, constants, solució de contingència excel.lent per superar el tram del Passeig Litoral. M’he enganxat com una lapa i, tot i patir, m’han facilitat arribar força bé. De nou al Parc de la Ciutadella, ja he apretat dents i he fet el darrer esforç.

Com a resultat, apart de complir una fita personal i veure resultats a la dedicació de l’entrenament, em quedo amb la experiència de compartir esforços amb els companys sedentaris, una bona butllofa al peu esquerre i una nova marca:

Us convido a tots a ajuntar-nos per noves fites i compartir moments com els d’avui.

Daniel


La crònica de Himajina: la primera "Mitja", un secret molt ben guardat.


Moltes felicitats al nostre "amic sedentari 2.0" Daniel de Himajina per acabar la seva primera Mitja Marató. Aquí podeu trobar la crònica que ha publicat al seu bloc on relata com ha finalitzat el seu repte "ocult i secret" amb molt de patiment.

Destaco de la seva crònica el següent:

"Estoy contento por haber llegado al final (prometo haber decidido abandonar unas 8 veces, aunque siempre me he arrepentido después)
". Molt bé, sedentari sí, desertor no...

Realment, o ell ha arribat molt "tocat" o jo també ho estava, perquè quan hem parlat un minut a l'arribada he entès que havia abandonat al km.15 i no ha estat així (de fet, a l'anterior entrada del bloc li dono ànims).

A veure si arriba alguna crònica més. Personalment m'encanten les cròniques ... i diria que fins i tot estan relacionades amb el naixement d'aquest bloc.

Ferran de Sedentaris.cat

Crònica Mitja Marató Barcelona 2009 (I)


Noves butllofes, nous companys d'aventures i, suant la carn salada del sopar d'ahir (no és broma, seguiu llegint) , ... nova marca!!! Però el més important ha estat la satisfacció d'estar xerrant amb quatre persones sobre l'experiència viscuda un cop acabada la prova. Fa un any, en la meva primera mitja, no parlava amb ningú :-(

Anem a pams:

Mitja Marató poc massificada i ben organitzada (excepte avituallaments amb només aigua!!! sort que a l'arribada ja hi havia Aquarius i alguna cosa sòlida...). Temps fresc a l'inici i dia clar. No ha fet vent al final.

La meva cursa es dividiria en dos parts, la que ha anat amb el debutant super motivat i entrenat fins el km. 10 i la segona part on he patit els excessos del sopar d'ahir (tres talls de llom, botifarra, carn salada, ... i pastís de nata, alcohol no, que m'havia de cuidar per la cursa! :-), el dormir poc més de 5 hores, la falta d'entrenament, les bambes noves, no portar prou vaselina als peus ... bé, mil coses que no s'han de fer si vols fer una "bona" mitja.

Aquest és el clàssic menú del corredor "sedentari" la nit abans de la cursa


Per sort, el portar un ritme fort al principi, tot i pagar cara la factura a partir del km 10 he millorat la meva marca "real" en un minut.

T_Final T_Real mKm Ll_K10 K10 K10R Ll_K15 K15 K15R LloCat
1:44:49 1:43:35 4:55 1564 48:43 (47:29) 1667 1:13:26 (1:12:12) MC - 1128

NomClub
SEDENTARIS.CAT

Estic molt content a nivell personal, però més a nivell col·lectiu per haver compartit l'experiència amb d'altres persones. També, el fet d'estar no gaire entrenat i no fer "bondat" la nit abans em dona marge de millora.

Estem a l'espera de les cròniques dels participants i animem a tothom que hagi fet alguna cursa de 10km a provar de fer una Mitja Marató. Ara bé, s'ha d'entrenar i preparar a consciència que la cosa és seria. Qualsevol distància ho és, però això ja són paraules majors.

Igualment, una forta abraçada pels amics i amigues amb qui vaig compartir el sopar ahir la nit però que sàpiguen que mai més penso tornar a "suar la carn salada" d'aquesta manera. També espero la "bronca" dels meus entrenadors "virtuals", la parella de l'Equip Aran, especialment d'ella. Quan vegi el menú del sopar del corredor (tot hidrats de carboni) ... la que m'espera!

Us resumiré les sensacions amb una frase que he de deixar de fer servir: "Al loro! Que no estamos tan mal!"

Avís pel noi del Km.15: no et desanimis! Has fet un gran pas. Quan vulguis en farem una junts al teu ritme, de 0 Km al 21,0975 Km. A entrenar i no et desmotivis ... mai! Ets tot un "sedentari".

Ferran de Sedentaris.cat

Nota: noves bambes = noves butllofes. Analitzaré bé la seva nova ubicació (surten on no n'havia tingut mai i per això no hi portava vaselina). I per fer "marca" ... em faré un regal. Quan el tingui ja us en parlaré.