dijous, 24 de setembre de 2009

Comencen els entrenaments de Sedentaris.cat

Voleu un grup de gent per entrenar? Voleu rebaixar temps i no sabeu com? Necessiteu consells tècnic i desconeixeu a qui preguntar?

Sedentaris.cat us dóna la solució. Hem organitzat una sèrie d'entrenaments guiats per un entrenador.

QUÈ OFERIM?
  • Entrenaments quinzenals amb un entrenador expert
  • Pautes d'entrenament en base als objectius de cadascú per fer entre cada trobada quinzenal
  • Consells tècnics
  • Un grup de gent per entrenar, compartir experiències i fins i tot poder anar junts a curses

A QUI LI POT INTERESSAR?
  • A aquells que vulguin preparar una prova concreta
  • Als que vulguin pautes d'entrenament
  • Als que busquin un grup de gent per poder anar a entrenar junts
  • Als que vulguin millorar tècnicament

El grup està obert a tothom
: joves, grans, homes, dones, maratonians o corredors de cap de setmana.

QUAN COMENCEM?

Dilluns 28 a les 20h.
Punt de trobada: Botiga Runners World (Passeig García Faria, 25)


Us animem a que vingueu a aquesta primera sessió i després decidiu si voleu continuar. Si ho esteu interessats, envieu-nos un correu per confirmar la vostra plaça.

Us esperem el dilluns 28.



Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 21 de setembre de 2009

Matagalls - Montserrat 2009: MM09 (IV): la crònica

.



Els sedentaris, secció Oristà, van estar presents a la XXXª edició de la travessa més popular de Catalunya, l'estimada Matagalls - Montserrat. També hi era, nerviós com tot bon debutant, un altre valent/inconscient sedentari com és en Daniel V.


Podria escriure una crònica llarga i detallada però estic cansat i vull anar a dormir :-) que encara tinc les cames que demanen més descans i això que aquest any només he fet mitja MM. Farem un 1 x 1 com als diaris esportius. Bàsicament sembla que hi ha tres categories: els trinxats, els emprenyats i els desapareguts.



Xevi: Crack. Un any més, l'aficionat a les curses i travesses de muntanya, ha fet sub 11h i això que es va perdre seguint a uns que es van equivocar de camí. Si es recupera de l'emprenyamenta ... algun dia farà encara millor temps.

El trident: Miquel - Jesús - Romà

Miquel:
Lesionat?. Va decidir fer la MM09 una setmana abans, ja que en principi no volia fer-la per una lesió que li recomava reposar ... i va i la fa en 13 hores . Aquí hi ha alguna cosa que no entenc ... mmm! :-)

Jesús: Sobrat. Va tenir temps de fer un tallat en un bar. Això sí, va acabar tan trinxat que no vol tornar-hi més (amb els que li fan anar massa ràpid). També 13 hores.

Romà: Incansable. No podia caminar quan va arribar a casa, però mira, ja té alguna cosa per explicar, no cada dia es fa això de fer la Matagalls-Montserrat en 13 hores.

Ferran:
Retirat. Una retirada a temps, per problemes als peus, que serviran de lliçó pel futur. Pensant en no fer-la mai més fins que és jubili o fins que enganyi a algú més :-)

Daniel:
Desaparegut. Encara no ha donat senyals de vida. Esperem que li hagi anat bé. Caminant pel Pla de la Calma no feia pas mala cara ... Actualització 22/09: Aparició del Daniel - Himajina: va arribar a Montserrat en la seva primera participació i ho explica al seu bloc. Felicitats!

I de moment, això és tot el que podem dir d'aquesta XXXª Matagalls-Montserrat. Felicitar un cop més als organitzadors i un record per qui la va fer per primer cop: Jaume Oliveras i Brossa.


Ferran Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 20 de setembre de 2009

Cursa de la Mercè 2009. Resultats i valoracions

Aquesta Cursa de la Mercè la recordaré pel temps que he fet i pel que aquest significa per mi .He aconseguit acabar en 42:39, millorant en gairebé 2 minuts la meva millor marca, feta a la Cursa de Bombers 2009.

Ara fa un any vaig fer la meva primera 10k, bé de fet van ser 11km a la Cursa de la Barceloneta. Allà vaig veure que m'ho passava bé corrent i que tenia bones sensacions avançant kilòmetres. He seguit entrenant (no tant com voldria...) i avui els resultats m'han fet veure que els esforços fets, han valgut la pena. Animat pel Ferran i per altres sedentaris, avui he aconseguit una fita que espero que vingui seguida d'unes quantes més.



Pel que fa a la Cursa, tenia un recorregut clàssic que permetia gaudir corrent per la Gran Via sense cap cotxe i que guarda una sorpresa al final amb una pujadeta al Paral·lel, que després de 9 Km, passa factura. M'he animat en veure el temps fet en el primer kilòmetre i he vist que podia anar aguantant un bon ritme, sensiblement per sota dels 4:30 per minut que tenia a priori com a referència.

Abans de començar ens hem trobat uns quants sedentaris com el Joan o el Daniel, aquest últim molt fort i que si segueix la progressió que porta, aviat baixa dels 40 minuts. Emotiva també la retrobada amb bons amic que també han participat com el Lluís, el Santi o el Vasilis.

Aquesta clàssica de la Festa Major de Barcelona ja està plenament consolidada i crec que deu haver omplert les seves 10.000 places.

Podeu trobar els resultats oficials aquí.

La pregunta és, la propera cursa quan? M'ateveixo amb ja amb la mitja-marató del Mediterrani?


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 16 de setembre de 2009

Cursa de la Mercè 2009



El proper diumenge dia 20 se celebra a Barcelona la Cursa de la Mercè una de les més populars de la ciutat. Aquesta serà la seva 31ena edició i compta amb un màxim de 10.000 inscripcions, el que denota la de seguidors que té.

Amb un recorregut de 10 Km, és ideal per aquells que comencen en això del running, pels que volen provar l'experiència de córrer en una cursa popular o fins i tot per començar a agafar el ritme després de l'estiu.


Des de Sedentaris.cat us animem a què hi participeu.

Uns quants sedentaris hi anirem, a través del nostre facebook us informarem del punt de trobada.



Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 14 de setembre de 2009

Matagalls - Montserrat 2009: MM09 (III) ... i no busquis res més


La caminada de resistència més popular s'acosta ... i aquest any tornem a Collformic. Sortim a les 17:53. Fa un any, en la primera participació, l'objectiu era acabar i cinc "sedentaris" van acabar (5 de 5!)... ben cruixits i esmorzant a Montserrat!

Aquest any hi tornem, som un menys (Miquel, recupera't ben aviat) i amb un nivell d'entrenament molt diferent a l'any anterior. Alguns han entrenat més, d'altre menys i ... tots semblem més relaxats que fa un any. L'experiència té això, la seva part "perillosa", hi ha menys tensió ... i ja veuràs com ens passa alguna cosa.

Diumenge dos de nosaltres vem fer un últim (?) entrenament d'uns 15 km de puja i baixa per terrenys variats a un ritme inferior als 7min/km ... la recuperació sembla bona. Ara toca descansar ... , abstenir-se d'Estrella ... menjar sa (dijous, divendres i dissabte toca pasta, i carn de pollastre i gall d'indi) i alguna cosa més.

Així i tot, cada dia estarem una mica més nerviosos, pensant si poso allò o no poso allò a la motxilla, si aquest paravent o aquesta samarreta i mil coses més. En el meu cas particular (Ferran) només hi ha tres coses que consideraria bàsiques per acabar la MM:

  1. La tarja de pas
  2. Vaselina
  3. Aigua
A veure si podem saludar a algú abans de la sortida o pel recorregut. Al principi anirem tots (suposo) amb la samarreta verda dels sedentaris. Si voleu fer-nos qualsevol consulta al bloc o comentari serà benvingut, intentarem donar-hi resposta com sempre, sobretot als debutants.

Per últim recomanem la lectura de la crònica del sedentari "aficionat" en la seva primera participació a la MM (2008) i donar un cop d'ull al fòrum oficial.

Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 7 de setembre de 2009

Debutant a la Triatló de Puigcerdà

.

Dos amics, amb la samarreta verda dels Sedentaris, es van presentar aquest diumenge a la tarda al llac de Puigcerdà a la novena edició del Triatló Sprint de Puigcerdà.

L'Òscar va debutar com a triatleta (1h:20) a Puigcerdà i el Ferran va acabar la seva tercera triatló (1h:21). El resultat que perseguíem es va assolir: acabar la triatló i fer que el nostre equip de suport passés una tarda entretinguda. Realment van ser els que van fer més soroll a la fatídica pujada de l'estació de tren al llac i a la primera rotonda en el tram a peu. I encara més, ens van animar amb tanta força que els sentíem des de l'aigua en el tram final de la natació entre les dues boies grogues.

Sortida del primer grup (federats masculins)

Destacar que l'Òscar, al contrari que el Ferran, va fer servir neopre que era opcional però altament recomanable (es podria dir que el portava el 70%-80% dels que es van tirar a l'aigua). La natació pel llac et permet gaudir de diferents temperatures de l'aigua, fet que segur que va molt bé per la circulació. El tram de bicicleta té la curta i explosiva baixada (inici) - pujada (final) entre el llac i l'estació de tren com a punt més destacat entre Puigcerdà i Alp. El tram a peu, va destacar per la manca d'ombres en un dels trams finals a partir de Rigolisa. Es va fer força dur però al final ... coca-cola i donuts!

De boia en boia ...

Gràcies de nou a tot el nostre equip de suport: la parella d'un, la parella de l'altre, les mares, els pares, la germana, la futura filla de la germana, el germà, el cunyat de l'un, la cunyada de l'altre, l'amic sedentari i la gossa del germà :-) L'any vinent hi tornarem i volem ser, com a mínim, quatre amics a l'aigua.

PD: el millor avituallament, el que es va fer a l'hípica de Prats amb un bon trinxat de Cerdanya i una safata d'embotits al davant abans de tornar cadascú cap a casa seva.

Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 4 de setembre de 2009

Un sedentari a l'Ultra Trail du Mont Blanc

.
Crònica de l'ultra-sedentari d'Oristà a la versió "curta" del UTMB (CCC : Courmayeur-Champex-Chamonix): 98km i 5600 m D+ ... no deixeu de seguir el seu bloc, tot i que només sigui un "aficionat" a les curses i travesses de muntanya.


-------------------------------------------------------------------------------------------------

CRÒNICA DEL "AFICIONAT"

No us espanteu pel títol, no vaig fer l’Ultra Trail de veritat, sinó que vaig fer el curt que començava a Courmayeur (Itàlia), passava per Champex (Suïssa) i acabava a Chamonix (França), és a dir, encara no dues terceres parts de tota la volta al massís del Mont Blanc. De fet en vaig tenir ben bé prou, sincerament, després d’haver acabat aquest, no crec que encara estigui preparat psicològicament per fer el llarg. Ara bé, a Chamonix hi torno segur, segurament l’any que vé repeteixo, el que és segur és que l’any vinent encara no faré el llarg; per poder-lo fer crec necessari haver-ne fet uns quants més del mateix tipus abans de provar-ho.



Personalment, crec que la gent a qui li agradi aquest tipus de curses hi ha d’anar: el paissatge és pràcticament inmillorable, el moltíssim públic que hi havia aplaudia del primer a l’últim, i l’organització un 10.
Bé, anem a la crònica. Arribàrem a l’hotel de Chamonix amb la Montse dijous a les 22:00, ho teníem tot apunt per l’endemà llevar-nos a les 06:00 i no haver de córrer. Per tant ens fiquem al llit ràpidament i encara podem dormir set hores (molt important per fer aquestes coses). Divendres a 2/4 de 7 ja som a recollir els dorsals, i sorpresa quan el noi que me l'entrega em diu que he de fer el control antidòping. Resulta que per sorteig m’ha tocat però per sort a aquella hora no hi ha ningú que m’ho pugui fer i me n'escapo. Agafem el bus que ens porta a Courmayeur per la sortida i dues hores abans ja hi som. Centenars de persones que van arribant i nosaltres allà al mig, puc comprovar que sóc dels joves. Fem un tallat i una horeta abans de l'arrencada anem a la sortida, la gent ja guarda lloc, impressionant. Em posiciono i la Montse s’espera al meu costat a un punt elevat, així pot tirar fotos del riu de gent, 1800 a la sortida. La Montse saluda a una parella de catalans, tots ens coneixem per la senyera; quan vas aquests llocs la senyera s’ha de portar. La parella són la Fina i el Valentí de Torelló, corren tots dos, això fa que la Montse s’estigui preguntant a veure si mai ella podría acabar aquesta cursa, jo crec que sí!!!
Falten deu minuts per les 10:00, posen l’himne de Suïssa, el de França i el d’Itàlia, i poc abans de la sortida, de Vangelis. Em despedeixo de la Montse i es dóna el tret de sortida, la gent surt com boja, ens esperen 98 kms i 5600 metres de desnivell positiu i hi ha gent que quan encara no portem ni vint metres només mira d’adelantar als altres, no ho entenc… tampoc no entenc que durant els primers cinc o sis quilòmetres fins que no comença el primer corriol, tothom corri tot i que faci pujada, i clar, per no ser menys corro. Abans d’entrar al primer corriol em piquen l’esquena i em saluda un Italià amb qui vaig anar força estona junts al Giir di Mont. El noi diu que m’ha reconegut per la samarreta (Ferran, ja ho veus, la samarreta de sedentaris.cat secció Oristà ja la coneix un Italià, com a mínim…), pel què fa a la samarreta només aclarir que vaig sortir amb la de sedentaris.cat i vaig acabar amb la de la Unió Excursionista Prats, tenia aquests compromisos!!!






Bé, quan agafem el corriol de pujada, ja es veu per on aniran els tiros, hem sortit de Courmayeur que està a 1190 metres i pugem fins a 2584 metres, llavors toca baixar i arribar a Arnuva, allà m’espera la Montse. Faig una parda de deu minutets, continuo i un altre cop un corriol i a pujar el Grand Col Ferret, déu ni dó; són les dues del migdia i fa una calor bestial. Després hi ha un control de només aigua i fins a La Fouly més baixada, molta baixada, però a partir de mitja cursa aquesta s’acaba. Arribo a Champex i m’espera la Montse, allà faig la parada més llarga, vint minuts per menjar una sopa i fer canvi de samarreta i mitjons. "Només" ens queden tres pujades i tres baixades de gairebé mil metres de desnivell cadascuna. Aquest relleu et destrossa, sobretot l’última pujada i baixada, la més llarga i dura (tota de pedra).
Des de Champex, i sense tenir en compte l'arribada, trobo tres cops més (Trient, Vallorcine i al mig de la carretera) a la Montse qui en tot moment m’anima, sort en vaig tenir!!!
Abans d’arribar al km 65 atrapo un basc que em proposa d’anar junts, li dic que sí però al cap de deu quilòmetres decidim anar per separat perquè no anem al mateix ritme. Abans de separar-nos ens atrapa un canari que diu que ja la va fer l’any passat; ens destrossa quan ens diu que l’última pujada és més dura que la que acabàvem de fer.


Al km 80 a Vallorcine, últim control de veritat, no se’m posa bé el menjar i marxo caminant tot i ser pla fins al km 83 on m’espera la Montse al mig de la carretera (són les 00:40). Allà comença la maleïda pujada de la qual tothom parla, de fet es vèia una currua de llumets pujant, i pujant... allà ho passo fatal, una hora i vint minuts de pujada que em maten, però quan arribo a dalt, allò és la glòria, control de pas i ens diuen que queden onze quilòmetres de baixada. Les noticies eren bones, però quina baixada… els últims cinc quilòmetres duríssims, es veu Chamonix però no s’arriba mai ni mai, vaig darrera un home que si no s’entrebanca cinquanta cops no ho fa cap (va amb bambes normals). Finalment arribem a l’asfalt i l’home amb qui anava es queda enrera perquè es para a plegar els bastons (jo no en porto) i a un quilòmetre de l’arribada em trobo un Italià que ho passa molt i molt malament, el pobre ho trèia tot fins i tot l'ànima, es trova fatal i l’animo perquè arribi amb mi, no sé com ho fa però es posa a córrer i arribem junts a l’arribada (temps final 17:38:09), òbviament m’espera la Montse, són quarts de quatre de la matinada, no és cap hora!


Ja està, dic a la Montse que no hi tornaré mai més, però no s'ho creu… ni jo tampoc!!!

A banda de la crònica de la meva (nostra) aventura... voldria dir que un altre moment d'emoció el vàrem tenir el dissabte; el Kilian arribant triomfant després d'haver completat l' UTMB. Aquest sí que és una màquina. Passa per davant nostre amb la senyera a les mans, nosaltres tenim la nostra a les mans i ens diu, ja la porto! com diria en Mr.Johan: gallina de piel.


-------------------------------------------------------------------------------------------------


Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 3 de setembre de 2009

6/09 - 1ª Duatló de Muntanya - Sant Feliu Sasserra

.


Aquest cap de setmana es celebra la primera edició d'aquesta Duatló de Muntanya a Sant Feliu Sasserra: 6km cursa muntanya + 22km BTT + 2km cursa muntanya.

Gràcies al sedentari "'aficionat a les curses i travesses de muntanya" hem pogut saber de la cursa i algun sedentari d'Oristà hi anirà.


Teniu tota la informació al bloc oficial de la cursa.

Molta sort als organitzadors en la primera edició. Llàstima que ens hagi coincidit a alguns amb la Triatló de Puigcerdà que a Sant Feliu Sasserra hauríem anat més "sedentaris" sense dubtar-ho.


Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 1 de setembre de 2009

Return of the Sedentari

Ja hi tornem a ser. Tots disposats a lluitar contra l'imperi sedentari.

Aquest és el primer missatge passades les vacances, que han estat profitoses. Encara hem fet alguna activitat esportiva. Com que encara ens estem adaptant a la nova realitat ... només direm quatre coses:

1) No ens hem oblidat dels amics i amigues que ens segueixen.

2) Les vacances ens han servit per carregar-nos d'energia i pensar en nous reptes/projectes.

3) L'estiu és un bon època per fer esport (s'accepta "panxing" a la platja)

4) La natació és un esport molt recomanable.

Aquí és on anem a nadar habitualment els sedentaris :-)

Ben aviat més novetats. Aquest cap de setmana uns quants anirem a la Triatló de Puigcerdà.

Que heu fet fins ara aquest estiu? Ho publicarem en una propera entrada per demostrar que no volem ser sedentaris ni a l'estiu.


Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris