diumenge, 26 de desembre de 2010

Calendari Gener 2011

PRIMER BANY DE L'ANY
Dia: dissabte 1 de gener
Lloc: Barcelona
Per més informació aquí


28ena MITJA MARATÓ DE SITGES
Dia: diumenge 9 de gener
Lloc: Sitges
Per més informació i inscripcions aquí


DUATLÓ SBR
Dia: diumenge 16 de gener
Lloc: Mataró
Per més informació i inscripcions aquí
Això és el que hem publicat al blog


MITJA MARATÓ DE TERRASSA
Dia: diumenge 16 de gener
Lloc: Terrassa
Per més informació i inscripcions aquí


IX CURSA 2 TURONS (Cursa de muntanya 12 Km)
Dia: diumenge 16 de gener
Lloc: Moià
Per més informació i inscripcions aquí
Inclou cursa de canicross


33ena CURSA BARRI SANT ANTONI (10 Km)
Dia: diumenge 23 de gener
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí


VI DUATLÓ DE MUNTANYA DE VALLIRANA
Dia: diumenge 23 de gener
Lloc: Vallirana
Per més informació i inscripcions aquí

I CURSA DE MUNTANYA DE CASTELLBISBAL (10 Km i 22 Km)
Dia: diumenge 23 de gener
Lloc: Castellbisbal
Per més informació i inscripcions aquí


MITJA MARATÓ DE BARCELONA
Dia: diumenge 30 de gener
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal!

Des de Sedentaris.cat us volem desitjar molt bon Nadal a tots!

Gaudiu de la companyia de les vostres famílies i d'aquells que estimeu però també dels torrons, la sopa, el pollastre, la carn d'olla i tot el que us posin a la taula.

Recordeu quedes d'aquí us ajudarem a fer el primer pas per deixar de ser sedentaris i començar a cremar tots els excessos t'aquests dies.

Bon Nadal!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 19 de desembre de 2010

Sant Silvestre El Masnou (informació prèvia)

Els que no volen ser sedentaris tenen en les curses de Sant Silvestre una bona oportunitat per acabar l'any fent esport. Altres anys ja hem escrit sobre aquestes curses.



Jo ja m'he inscrit a la Sant Silvestre de El Masnou, la més antiga de Catalunya (XXI Edició). Per un recorregut de 5 quilòmetres, sortint del port esportiu de El Masnou en direcció Marató, es fan (si no han canviat la ruta, que no ho sembla) 2,5 quilòmetres, mitja volta i cap a l'arribada.

Fotografia de l'Edició del 2008 de la Cursa de Sant Silvestre El Masnou
(tram final per la part superior del Port fins que es baixa per arribar a meta)

Al principi, i més si hi ha 1.000 inscrits, es farà una mica de tap, o sigui que si algú vol anar ràpid o fer un temps concret s'haurà de situar bé a la sortida. També recordo que una gran part del recorregut es sobre terra. Es pot còrrer sense problemes, entre la via i el mar, sempre que aquell dia no plogui molt, fet que complica una mica les coses (va passar l'any 2008). El recorregut, òbviament, és totalment pla (excepte uns metres de desnivell al port) i d'asfalt a la sortida i a l'arribada.

Punt de "no retorn" :-) 
Aquí es fan el 2,5 quilòmetres i... mitja volta!

En resum, una cursa ideal per "cremar" calories dels àpats del 24 i 25 de Desembre i fer una mica de forat pels canelons de Sant Esteve :-). I vosaltres, quina Sant Silvestre fareu?




Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

PD: dedico aquesta entrada a un dels blocs "inspiradors" (Nautilia, viajando raro) en el moment "fundacional" d'aquest senzill bloc, per dir-ho d'alguna manera. El seu autor acostuma a fer una cursa a l'any ... la Cursa dels Nassos (la Sant Silvestre de Barcelona). Es tot un "sedentari" :-) Una abraçada, Francisco.

dijous, 9 de desembre de 2010

Calendari de Desembre

Aquí teniu una primera mostra del que volem / podeu fer en aquest final d'any. 



-   6/Dic - Pujada al Castell (Castelldefels) - crònica
- 12/Dic - Mitja L'Espirall (Vilafranca) - presència confirmada, amb l'Anna F. al capdavant!!!!
- 19/Dic - La Sansi - presència confirmada!
- 19/Dic - Epic Run - el sedentari Will hi anirà amb uns amics.
- 31/Dic - Cursa dels Nassos - Participació massiva de sedentaris (el míster també). Crònica 2009


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 3 de desembre de 2010

Duatló de Muntanya Ciutat de Mataró SBR 2011 (16-01-2011)

Ja estan obertes les inscripcions per la Duatló de Muntanya Ciutat de Mataró 2011


 








Està organitzada pel Club SBR, on hi ha algun "sedentari" (els típics "talps" :-).

Podeu trobar tota la informació al bloc de la Duatló i, per si voleu fer el recorregut, podeu consultar el Track GPS de la part de BTT (Wikiloc) de la cursa.

   
Per l'edició del 2010 ja vem escriure alguna cosa ...


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 1 de desembre de 2010

Imatges curioses de la Marató de NYC 2010

Us oferim un parell de vídeos curiosos sobre la passada Marató de Nova York.

Impressionant les riuades de gent vistes des d'un punt de vista privilegiat.




Una prova com aquesta té la seva feina de preparació perquè tot surti bé.




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 29 de novembre de 2010

Un oblit imperdonable. Crònica endarrerida de la mitja marató del mediterrani

Un aprèn dels errors i aquest m'ha servit a mi. Abans d'una cursa cal preparar-s'ho bé tot: la roba, el dorsal, els imperdibles, alguna cosa per recuperar forces al final i sobretot... el xip!!!


Aquesta mitja marató era el meu primer objectiu seriós que m'havia fixat per aquesta temporada. Havia començat els entrenament amb força i il·lusió a finals de juliol. La mitja de Sabadell em va servir com a primer test i els entrenaments fets el mes anterior em van fer veure que tenia un bon nivell de forma i que podia ser més ambiciós. Tot això va donar el seu fruit i els bons resultat em van acompanyar en aquesta cursa, però un oblit de principiant han fet que necessiti una revàlida.


Vaig deixar-me el xip groc a casa. Podria trobar mil excuses o explicacions però cap d'elles pot compensar la rabia d'haver acabat la cursa en 1:32:12 i que no quedi constància oficial enlloc. El meu Gramin i jo ho sabem, però això serveix de poc. Caldrà una propera mitja marató per poder acreditar que aquesta millora de 4 minuts en el meu millor temps. L'alegria per la fita hi és, però a mitges... Segurament serà a la de Sitges, espero estar a punt.

Als entrenaments de les setmanes abans veia que podia aguantar tirades llargues a ritmes inferiors als 4:30 min/Km. Aquest va ser el meu objectiu a la cursa, cosa que em posaria sobre un temps de 1:34:00. Em vaig anar trobant còmode i els temps van anar sent com preveia.


Vam ser uns quants els Sedentaris que vam anar a Castelldefels i a més m'hi vaig trobar un bon amic, el Lluís, que feia la de 10 Km. Va ser bonic anar-nos creuant al llarg del circuit i animar-nos mutuament. Va ser una bona dosi d'energia. Tot això em va permetre anar aguantant i sentir-me amb més confiança Km rere Km a mesura que anava veient que podria aconseguir el meu repte.

Poc abans del final em va passar el Pau d'Ironpanic.com que anava com una moto. Ningú hagués dit que la setmana abans havia fet la mitja de Puigcerdà. Ja es veia que anava ben preparat, cosa que va demostrar amb un 3:08:20 a la Marató de la Costa Daurada.


La següent cursa que vaig fer va ser la Jean Bouin i no cal que us digui que el xip estava a punt i preparat sobre la taula des de dissabte al matí. Diuen que qui no té memòria ha de tenir cames. Les cames em van servir per fer 1:32:12, però no per tornar a casa des de Castelldefels a buscar el xip.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 25 de novembre de 2010

Crònica de la Jean Bouin 2010. Ja sóc sub-41!

Aquest era el dia per confirmar les bones evolucions i ho vaig aconseguir. Havia estat treballant sèries per veure si podia aguantar un ritme més alt a les curses de 10Km. Semblava que sí i això em donava confiança, però faltava poder aplicar-ho a l'hora de la veritat. Creia que podia baixar de 41 minuts i aquest era el meu objectiu per la Jean Bouin. El meu cap tenia certs dubtes. Em passaria factura la pujada final del carrer Lleida? i el fet d'haver dormit poc després d'haver tingut festes d'aniversari les nits tan de divendres com de dissabte? Però les meves cames van esvair tots els dubtes i van respondre amb un 40:48.


Estava molt centrat amb el temps que havia de fer per Km i no volia repetir els problemes que vaig tenir a la Cursa de la Mercè on vaig perdre molt de temps en el primer Km, fet a 4:25. Prèvia reclamació a l'organització, vaig aconseguir poder sortir en un dels caixons que estaven més endavant i realment ho vaig agrair ja que vaig fer el primer Km en 3:52. Això em va servir per agafar la Gran Via amb bon ritme i posar la directa. Els 6 primers Km tots van ser per sota de 4 minut, amb fins i tot un a 3:46. Els ànims del meu pare a la cruïlla de Llúria amb Gran Via em van donar força.


Estava content i les sensacions i el crono em feien pensar que ho podria aconseguir però no volia confiar-me fins que no superès el darrer Km. Calia apretar per tenir una mica de coixí. La famosa pujada del carrer Lleida m'esperava i tenia por que allà no perdès molts segons. Per sort no va ser així. Comparo amb la sensació que vaig tenir l'any passat en el mateix tram i m'adono que els entrenaments realment han servit. No negaré que notava que em costava pujar, però vaig aguantar bé i encara em vaig poder permetre un petit sprint als darrers metres. Vaig aixecar la mirada per veure com avançava el crono que m'esperava a l'Avinguda de Maria Cristina. Estava a punt d'assolir el meu objectiu. Finalment es va aturar en 40:48, 40 segons menys que la meva millor marca fins llavors, aconseguida 2 mesos abans en aquella mateixa zona durant la Cursa de la Mercè.


Estic content, molt content. Tinc una nova millor marca personal. Ara toca pensar en fer sub 40. Comença un nou repte i toca posar-se a treballar, encara amb més intensitat ja que cada cop el llistó dels reptes està més amunt.


Vam ser una bona colla els sedentaris que ens vam trobar: el Ferran (45:16), l'Oscar (46:02), l'Andreu (49:26), el Marc (50:45), l'Anna F (54:23), el Salvador (55:44), l'Anna B (58:18) i el Manel que li va fer de llebre ajudant-la a aconseguir la seva millor marca personal. També hi corrien bons amics i excompanys d'equip de bàsquet a Casp com el Martí (41:13), que ja està pensant amb la Marató de Barcelona, el Pol (48:36) que s'estrenava i el Mario (54:04) que s'està aficionant a això de córrer.


PS. En una cursa sempre hi ha coses a millorar i des d'aquí m'agradaria comentar-ne dues. Per una banda, em van sortir més de 300 metres de més el meu Garmin. Potser no faig bé les traçades, però em sembla que és molta distància i crec que no sóc l'únic que s'hi ha trobat. Per l'altra, com pot ser que els de l'organització posessin el servei guardarroba de tal manera que calia passar pel mig de la cursa si es volien recuperar les coses? No es podia haver fet diferent? Els que correm sabem que una de les coses que més molesta és que hi hagi gent que es vagi creuant pel mig del camí, sobretot si vas just després de fer la pujada del carrer Lleida i ja encares els metres finals. Esperem que per properes edicions corregeixin el que des del meu punt de vista és una greu errada.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 22 de novembre de 2010

L'Anna a la B/SS (Behobia - San Sebastián) 2010: la crònica


Crònica de la B/SS 2010
(14/11/2010)
Anna F. de Sedentaris.cat

(nota de l'editor: en verd sedentari la part més important de la crònica :-)
Era el mes de Juny quan ens inscribíem i ara, de cop, ja erem de camí a San Sebastian. Durant les més de 5 hores de viatge tens molts moments per pensar "que ràpid passa el temps!". Ara bé, quan arribes allà i et situes al casc antic, els pensaments es concentren en quin bar triar. Pinxo en mà tot es veu d'una altra manera. Hem vingut a córrer, però sobretot, a disfrutar.

La feina de la tarda va ser recollir el dorsal al mític Kursaal, el mateix on fa dos mesos hi va tenir lloc el Festival de Cinema. Primer calia saber el número de dorsal. Sense dubte, era tota una il.lusió veure com els Fos estàvem ben representats: el meu tiet (52 anys), el meu germà i jo. Dorsal en mà vam recollir la samarreta i després, com no, una agradable passejada per la Concha en un dia ben assolellat.

L'organització de la cursa és bona en tots els sentits: durant aquests mesos no hem parat de rebre e-mails comunicant-nos com podríem arribar, on recollir el dorsal, novetats d'enguany i un llarg etc. L'ambient de la cursa es notava pels carrers. De fet, al Bulevard hi havia unes pantalles gegants amb imatges d'altres edicions, anècdotes i de corredors mítics. El que més em va sobtar van ser les imatges dels corredors amb cadira de rodes i l'esforç que havíen d'arribar a fer en els mítics "repechons". Admirable!!



L'Anna ha entrenat per fer aquestes curses... aquí tenim la prova!


De bon matí el cel ja deixava entreveure que no ens donaria treva. Els carrers eren mullats i semblava ser que plouria. Tant bon punt com vam tenir els peus a Behobia, va començar a ploure i ja no va parar... Tot i que els primer corredors sortien a les 11h la meva sortida era a les 11.34h amb el grup 12, l'últim, el del dorsal blanc. Vaig escalfar amb el meu tiet i vaig anar veient cada una de les sortides. En el fons era divertit perquè entrevistaven als corredors i cada una de les sortides tenia un compte enrere i una cançó ben emblemàtica per començar. Així, no em vaig cansar d'escoltar els The Clash, Loquillo, Kortatu, en Bruce i molts més.

I va arribar l'hora, 6 mesos després de fer l'inscripció. Vaig començar a córrer i tenia molt clar que hi havien dos punts claus, els "repechons": dels kilómetres 6 al 8 i del 16 al 17. La gent no s'acabava, des de l'inici animant. Plovia, però això no els hi era un impediment: dins els túnels, coberts amb paraigües o amb bosses de plàstic, impressionant! Cada 2 kms hi havia un punt d'aigua i quan passaves per una població, gairebé et senties olímpic. Córrer així, era un plaer.

Sedentaris.cat a Donosti!

Realment els "repechons" eren durillos, però un cop passat el primer vaig aprofitar per recuperar i pensar que el que venia en els següents 8kms eren baixades i plans o sigui que calia aprofitar. La gent no s'acabava, era impressionants. 20.000 corredors sentint-se animats per aquell sidral on tothom aprofitava per dir la seva: els que animaven la Real, els que tenien iturrinyes i estelades i com no, les mares dels presos. Era sense dubte una festa i un esdeveniment de suficient repercusió per córrer i rehibindicar.

Just arribar al control del km.15 va començar a sonar el mític "I will survive" (una cançó que sempre he sentit més de nit que de dia...). Aquell "At first I was afraid, I was petrified" prenia tot el sentit del món si pensaves en el que estaves fent: corrent sota la pluja emulant a Rocky. Així va ser com va arribar el temut km. 16, el "repechón dels repechons". Una pujada brutal en mig d'una població on a banda i banda no hi havia més que gent cridant "Aupa!!". Tot i que se't passa pel cap parar, la vergonya t'impedeix fer-ho... i així vas passant i arribes al 17 on ja comences a veure Donosti. I mica a mica veus el Kursaal i mica a mica el Bulevard i mica a mica arribes i pares i llavors t'agafa fred i l'únic que et vé de gust és una bona dutxa d'aigua calenta després d'1h i 54m corrents.

El que és curiós de la Behobia és que no només hi ha corredors emblemàtics que fa anys i anys que la fan, sinó que també hi ha supporters incondicionals que sempre hi són i hi seguiran anant. Conversant amb corredors d'altres edicions encara els recorden. És una gran cursa, una gran experiència i tot i que en l'últim kilómetre veig tenir un debat amb mi mateixa sobre si tornar-hi o no... en d'altres edicions no hi fallaré!! 



Anna F. de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 20 de novembre de 2010

Cursa Jean Bouin 2010 (recorregut i punt de trobada)

Un any més, el nostre "grup" obert es troba per la cursa Open Jean Bouin... tots els lectors del bloc, seguidors del twitter, amics del facebook, coneguts i familiars sou benvinguts.
RECORREGUT


View Jean Bouin 2010 in a larger map



PUNT DE TROBADA
 
     
Hora i Lloc: 8:15h al costat de la Font Màgica (veure foto)

Farem la foto de grup (tots amb la verda o amb qualsevol altre samarreta "fotografiable" que ens quedi bé :-) i despres escalfament sedentari conjunt (o separat :-)

 PUNT DE REAGRUPAMENT

Lloc i Hora: el mateix lloc a una hora variable (a partir de 50-60 minuts de l'hora de sortida), tot i que no es pot garantir la "fiabilitat" del reagrupament ja que en acabar, com es lògic, hi ha qui ha de marxar ràpid, hi ha qui està fet pols i no pot pujar escales, hi ha qui encara s'està fent fotografies amb la parella i familiars, ....



CRÒNIQUES ANTERIORS

Podeu llegir la crònica que va escriure el Toni de la seva Jean Bouin 2009, una cursa que és ràpida fins que ... arriba la suau pujada final, per alguns poca cosa i per d'altres un autèntic mur segons les forces que quedin :-)








Molta sort a tothom ... i recordeu que ser a la sortida ja és un victòria contra el sedentarisme.



Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 13 de novembre de 2010

Crònica de l'Escalada a la Cresta Olmo-Urquiza

En Toni Egea i companyia ataquen de nou! Ja ens han fet arribar cròniques espectaculars de canals de gel pel Pirineu (Serra del Cadí), descens de barrancs (Catalunya Nord) i ara, una nova escalada, tot i que ja tenim una crònica d'una escalada anterior (Cresta de Salenques) molt ben feta .


Una abraçada a tota la colla que comparteix amb tots vosaltres les seves sortides. Ells si que no són sedentaris. No us atureu, nois :-)


CRÒNICA DE L'ESCALADA A LA CRESTA OLMO-URQUIZA


La climatologia a la tardor és molt variable als Pirineus i després d'alguna enfarinada que ja tenen alguns cims, el meu company  Joan “the Boss” i jo vam decidir reprendre la cresta Olmo-Urquiza, un recorregut extraordinari, llarg i aeri, als peus de l'embassament de Canelles amb el Congost de Mont-Rebei com a teló de fons, on les seves imponents parets són atacades un cop rere altre per escaladors d'arreu, crits que l'eco s'encarrega d'ofegar pel fons del congost i, arribada la nit, uns ulls escodrinyadors encara  són capaços de trobar el llum del frontal d'algun escalador  a l'altra costat del congost, que torna després d'una jornada d'escalada, tot plegat una estampa d' increïble bellesa que no et canses d' admirar!!!

Però centrem-nos. Primer cal arribar a Viacamp (la Franja de Ponent, Osca), després recórrer 16 km per pista, per arribar a l' alberg-refugi de Montfalcó regentat per una jove parella d'escaladors encantadors.

Sopem, dormim, esmorzem i cap a les vuit del matí ens posem en marxa. Aquesta vegada, ens diuen, que han millorat la senyalització (gràcies Joaquin Olmo  i Juan Urquiza), i ho comprovem perquè aquesta vegada sí que trobem l'entrada bona a la cresta, després de fer-nos baixar tot el camí de les Cireres de l'Arboç, que ens deixa a escassos metres de l'embassament de Canelles.
    
 La Boira sobre l'embassament     
    
 Congost de Mont-Rebei quan surt el sol

Ens posem els estris i comencem a escalar. Són 14 llargs d'escalada, 6 ràpels, en total 600 metres d'escalada en roca d'excel·lent qualitat en una via graduada de MD (molt dífícil): hi ha un pas de 6a que nosaltres, hàbilment, evitem per no perdre massa  temps.

És una escalada que va guanyant alçada (des de l'embassament la cresta puja cap a l'alberg-refugi despositant-te en l'ermita de Santa Quiteria). Abunden els llargs de IV i IV+, i alguns de V.

 Un dels primers llargs


En Joan, l'embassament i l'aresta de la Pertusa al fons

Menció especial mereix l'escalada de l'aresta esmolada, un dels més macos de tota la cresta: és un llarg de V grau que es puja “ en bavaresa”, o el que és el mateix, les dues mans al costat, al fil de l'aresta, i anar pujant els peus i mans a poc a poc:

            



Però n' hi ha molts  trams aeris amb vistes excepcionals. També ressaltaria el llarg 7 i 8 al final dels quals has de fer un petit salt al buit... per  continuar escalant i arribar a la reunió on es munta el ràpel que et deixarà en una mena de cova-passadís, des de la qual has de sortir en contraposició, com escalant una xemeneia.


Vaja, la cresta no té desperdici i és entretinguda. Per nosaltres, que no som  consumats escaladors en roca, sinó amants de l'alta muntanya, vam trobar una gran varietat de sensacions i tècniques que ens van posar a prova. A tot això, val a dir que el meu company va fer gairebé tota la cresta amb botes i no amb els peus de gat usats pels escaladors, així que té molt de mèrit, trobo.


PD: l'alberg-refugi de Montfalcó és més que recomanable per diverses raons sedentàries: bona relació qualitat-preu, activitat a dojo en BTT, caçar bolets, caminar pels camins marcats o pujar el Montsec, escalada en roca (la mateixa parella de l'alberg s'encarrega d'equipar les vies, escalada en cresta o, pels més agosarats, baixar fins l'embassament, llogar un caiac, creuar l'embassament i, ja situats en en el costat català de l'embassament, es poden fer unes vies ferrades també extraordinàries.


Toni Egea per a Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 12 de novembre de 2010

Aquest cap de setmana: Mercat de Muntanya Activa de Vic

Aquest cap de setmana fan a Vic el primer Mercat de Muntanya Activa i nosaltres intentarem acostar-nos a fer un cop d'ull o participar de les activitats.



Més enllà de l'oferta que puguin oferir i les activitats i conferències que s'hi puguin realitzar creiem que és molt interessant, i més en el context econòmic actual, donar suport a noves iniciatives que volen potenciar l'esport i la muntanya com a font de lleure i ocupació. Una "muntanya activa" sempre tindrà més vida que una "muntanya sedèntaria" :-)


Us destijem molt sort amb la iniciativa.

Salut i muntanya!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Nota: parlant de  muntanya, hem de publicar en breu una crònica del Toni Egea i els seus companys bojos per la muntanya que és espectacular (van anar a escalar a sobre d'un pantà ... ja ho veureu , ja, estan sonats :-)

dimecres, 10 de novembre de 2010

Us imagineu debutar en Marató a NYC? Doncs aquí teniu la crònica del Víctor.





Hola amics!

Ha estat increible...mai mai mai havia vist una ciutat sencera animant a corredors...és per flipar, us ho juro...hi ha certs moments en què et dona un subidón increible. No sé que dir-vos...Ha estat la meva primera marató...i suposo que ho recordaré tota la vida...primer per ser en un lloc tan especial...el recorregut és impagable. I pels carrers hi ha de tot...música, gent que t'ajuda, t'anima, de veritat...s'ha d'estar per veure-ho. 





Per la meva part...al final he començat a les 10.10...problemes logístics...la sortida molt xula...una emoció...la gent eufórica, i creuar aquell pont tan llarg és una passada. He volgut regular molt les forces i disfrutar molt de l'ambient, de la gent...i així ho he fet...Quan he passat pels 10km he vist el temps i he vist que anava una mica més ràpit del què tenia pensat, però em trobava molt còmode a aquell ritme, i més o menys he anat mantenint. Mentrestant...anar bebent en els mil "avituallaments" que hi ha, i anar menjant...amb gels i demés...cal anar fotent coses al cos perquè no vinguin les pàjares. 





La mitja marató crec que ha estat 1h56. He creuat amb bones sensacions...què es el que pretenia...anava bé..tot i que ja les cames començaven a cremar. Del 20 al 30 crec que anava mantenint bé el ritme...al menys és el que anava sentint...en aquell trós en quan es creua el pont de Queens i entres a Manhattan....jo crec que tot això és tant impressionant viure-ho que et manté a ritme. Al km 27 m'he trobat per segona vegada amb la Laia que anava com boja seguint-me d'un punt a l'altre.;). Els seus ànims també han estat importants. A partir del 30km la cosa ja s'ha començat a complicar...Sabia que si mantenia el ritme dels 10 km anteriors podia aspirar a fer sub4h, pero les cames cada cop cremaven més...i començava a notar petites punxades, sobretot a les pujades (clar...és que NY de pla res, i puges no sé quants ponts que tenen unes pujades matadores ;) ). 







De tota manera, arribats al 30km amb bones sensacions, seguia endavant...a mesura que queien els km dels 30, veia que les cames i genolls fèien la punyeta...de forces bé, de pulmons bé...però ai les cames...a partir del 35km ha arribat el pitjor...la primera rampa (estravada)!! m'he quedat clavat i he hagut de parar a estirar!!jeje...a partir d'aleshores un patir cada cop més gran amb punxades i rampes continues a les cames...no podia forçar el ritme i arribar més fort perquè a la que pujava el ritme venien les rampes!!






els últims tres ha estat molt xulo per Central Park..la gent cridant, animant, de tot!!!llàstima que el dolor que tenia a les cames era massa gran com per somriure a les fotos, jejejeje...però ja arribats allà sabia que ja l'acabava, tot i que amb dolor, i amb bon temps!! A la última milla, la última trobada amb la Laia i l'esprint final!!!bueno, esprint és un dir..anava coix perdut de rampes!jajaja. Al creuar la meta, us juro que quasi ploro entre emoció i dolor. I m'han penjat la meva medalla de finisher. Quin record. Realment crec que s'ha de tenir un llindar del patiment bastant alt per fer això!!

Al final 4h6'10''!!!





Un dia després, ja quasi recuperat i sense lesions...pensant en el següent repte!

Una abraçada sedentaris!!





"Víctor - NYC Marathon Finisher" 


Nota de l'editor: "home casat, home espatllat"? Només cal veure totes les fotos per veure que hi ha tòpics que no es compleixen. Víctor, molta sort a la teva nova vida a Nova York. Ara ja has pogut comprovar que pocs reptes se't poden resistir. Et trobarem a faltar a les curses populars en aquest cul del món. 


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Un debutant a la Marató de NYC (Imatge)



Aquest noi fa quatre dies corria per les curses populars de la província de Barcelona i, per circumstàncies de la vida, ha debutat en Marató a NYC.

Per la cara que fa haurà estat dur, no?

A veure si tenim sort i ens passa una crònica.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 9 de novembre de 2010

Com un nen amb sabates noves (a la Carretera de les Aigües)



 Que és el primer que faria un nen amb sabates noves? Doncs està clar, embrutar-les!

Dit i fet! Comprades abans de les 11 del matí i a les 12 ja van estar sotmeses a la pols de la Carretera de les Aigües. En companyia del Toni, David i Òscar el que havia de ser un suau entrenament en grup va convertir-se en una "guerra de series" degut a l'estat de forma dels assistents ... 2 minuts ràpid i un de lent, i així anar fent, amb una mica d'escalfament abans i després (poc).

De les sabatilles (Saucony ProGrid Ride 3) doncs la veritat és que les primeres sensacions són bones i això ja és molt important. Tenene una bona amortiguació i, respecte a les anteriors (unes Asics Gel-Nimbus) la principal diferència que noto és al taló. Sembla que vagi una mica més aixecat i, sobretot, impulsa més en el retorn de la petjada (ara m'he "flipat" escribint això, ni que sapigues del tema). En resum, que són més "exigents" que les anteriors ja que sembla que et fan treballar més ... i això és un dilema per un sedentari :-)


Sigui com sigui, pels atletes populars, un bon calçat és la peça fonamental i bàsica per anar fent sense problemes. Valens molts diners (+ 100 €) però crec que estan ben invertits.

"Cunya" publicitària: els hi vaig comprar al pitjor venedor de calçat esportiu de Barcelona :-)


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 4 de novembre de 2010

Trobada de Sedentaris runners a la Carretera de les Aigües

Si teniu ganes de córrer, us proposem una cosa diferent per aquest cap de setmana. Ja sigui per recuperar-vos d'un excés de castanyes i panellets, per preparar alguna cursa com la Jean Bouin, per fer una mica d'exercici amb més gent o simplement per gaudir d'unes bones vistes de Barcelona.

Fotografia de l'última trobada 2.0

Dissabte 6 farem un entrenament suau per la Carretera de les Aigües. Serà obert a tothom i ja mirarem que sigui apte per tots els nivells. No dubteu a venir acompanyats de qui volgueu.

Lloc de trobada: Pla dels Maduixers (accés a la Carretera de les Aigües)
Hora: 12:00h
Dia: dissabte 6 de novembre
Obert a tothom!

Veniu amb ganes de passar una bona estona.

Fins dissabte


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 1 de novembre de 2010

Calendari novembre 2010

CURSA DE L'AMISTAT (16 Km)
Dia: dilluns 1 de novembre
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí


2ona CURSA DE SANT VICENÇ DELS HORTS (10 Km)
Dia: diumenge 7 de novembre
Lloc: Sant Vicenç dels Horts
Per més informació i inscripcions aquí

31ena CURSA POPULAR CLOT-CAMP DE L'ARPA-LA VERNEDA
Dia: diumenge 14 de novembre
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí


MARATÓ DE LA COSTA DAURADA
Dia: diumenge 14 de novembre
Lloc: Salou-Cambrils
Per més informació i inscripcions aquí


BEHOBIA-SAN SEBASTIAN
Dia: diumenge 14 de novembre
Lloc: Behobia-San Sebastián
Per més informació i inscripcions aquí


CURSA POPULAR DE NAVARCLES (10 Km)
Dia: diumenge 21 de novembre
Lloc: Navarcles
Per més informació i inscripcions aquí

JEAN BOIUN (10 Km)
Dia: diumenge 21 de novembre
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí


MITJA MARATÓ CIUTAT DE TARRAGONA
Dia: diumenge 28 de novembre
Lloc: Tarragona
Per més informació i inscripcions aquí


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Marató del Mediterrani 2010 - Minicrònica Salva (1/2 finisher!)

Minicrònica Salvador
"President d'Honor" dels Sedentaris

De verd, seguint els "mítics" Arcadi Alibés i Xavier Bonastre a la sortida.

La primera mitja de la meva vida, amb un repte clar: baixar de dues hores. I... repte assolit. 1h 58' 18"

Els primers 10, els he plantejat com una normal de 10, fent 53' i deixant un bon marge per anar pausant i per fer el quilòmetre extra (recordeu que son 21, no 20)
Amb una petita "xuleta" plastificada, ficada entre els pantalons, (que jo anomenava GPS), anava controlant, que la previsió i la realitat no s'allunyessin molt, i sobre el Qm. 17, ja he vist que aixó estaba xupat, i fins i tot he anat afluixant els dos darrers Qms.per poder arribar més o menys sencer.
En fí, com d'altres sedentaris, enganxat encara més si cal, ara a les mitges. S'haurà de repetir.

Salut: Salva

No som un club però si ho fossim, el salva seria el "president d'honor" o sigui que: Felicitats "Presi"!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris