dilluns, 11 de gener de 2010

Mitja marató de Sitges. Crònica d'una primera vegada

El de diumenge havia de ser un matí molt fred i tot just era el matí en què m'havia d'estrenar amb una mitja marató. Als nervis habituals d'una primera vegada s'hi unia el temor d'haver de lluitar en contra d'unes condicions atmosfèriques adverses, però al final no n'hi va haver per tant. Ni va fer tant de fred (encara que anava ben abrigat) i em vaig trobar prou còmode corrent, aconseguint el meu objectiu de temps.

Unes 3.000 persones ens vam aplegar de bon matí a Sitges per encarar aquests més de 21 Km que passaven pel costat del mar, per diversos veinats i el centre del poble i fins tot pel costat de l'església. En ser la primera que feia, el meu objectiu per la cursa era acabar-la. Així de clar. Volia comprovar si era capaç de fer-la, veure les sensacions que tenia i sobretot aprendre com he de córrer aquest tipus de proves. La meva moderació prèvia es va esvair una mica quan el Marc, el nostre entrenador, dies abans em va engrescar a fer-la amb 1 hora i 38 minuts ja que creia que podia fer aquest temps. Amb aquesta idea al cap vaig començar a córrer des del Passeig Marítim de Sitges. La sortida del sol tan fantàstica que vam viure va ser el presagi que seria un gran dia.





No volia desfondar-me abans d'hora com em va passar a la Jean Bouin i per tant vaig contemporitzar molt, massa potser. Estava molt pendent del crono i del temps que anava fent per Km. Aquesta és una de les coses que crec que he de millorar, hauria d'haver estat més pendent de com em sentia i no tant del rellotge. Quan feia un Km més ràpid del que m'havia pautat, tot i estar còmode, afluixava una mica el ritme en el següent, però llavors em passava. Encara no sé controlar massa bé això dels ritmes.

Amb una baixada des de l'església cap al passeig s'enfilava el darrer tram de la cursa. És una vista molt bonica que amb un munt de Kms a les cames com portàvem no es pot gaudir tant com es desitjaria. Tot i això, sí que hi havia la satisfacció de veure que ja quedava poc pel final. A mi ja feina una estona que les cames m'havien començat a fer una mica de mal, una sensació que no havia tingut a les curses de 10 Km que havia fet fins ara. Encara em quedaven algunes forces, suficients com per poder apujar el ritme a partir del Km 19. Al final vaig creuar la meta amb un crono d'1 hora i 38 minuts. Objectiu aconseguit! i per partida doble. Vaig acabar la cursa i a més en el temps que m'havia proposat.





A Sitges hi van córrer 3 sedentaris més i ningú es va arronsar. El Jordi i el Joan P. ja havien fet unes quantes mitges maratons i de fet a Sitges portaven uns anys repetint. La seva experiència i consells em van ajudar molt. El Joan P. va acabar amb 1:48, suposo que el fet d'haver anat a pujar el Turó de l'Home el dia abans li deuria haver passat factura. El que sí que va com una moto és el Carles R. Havia fet mitges maratons, però de muntanya i aquesta era la primera en ruta. La seva estrena amb un 1:26 no va estar gens malament. Felicitats! Estic segur que a la marató de Barcelona farà molt bon paper.





Ara toca descansar, recuperar-se i aprendre de l'experiència per fer la mitja de Granollers el dia 7 de febrer. Em puc posar un objectiu una mica més agosarat per aquell dia?

ATENCIÓ: L'organització ha anunciat que hi va haver un error de marcatge entre els Km 1 i 2, fent que la prova tingués una longitud superior en 295 metres. S'ha fet una compensació en els temps finals que podeu consultar aquí.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

3 comentaris:

  1. eps! gent! acaben de actualitzar les "classis" ja que hi havien gairebé 300 metres de més. Jo ho vaig veure al km.2, que era molt llarg.

    Amb dades actualitzades he fet marca :) Pero bueno, la vull homologar a Gavà

    ResponElimina
  2. Felicitats per la cursa i la crònica ... molt bona!

    ResponElimina
  3. Felicitats per la mitja i el temps, gens malament. Jo vaig fer 1:43:58, deu minuts mijor que l´any passat. La mitja pot deixarte una mica tocat, es normal, si corres a Granollers intenta descansar i arrivar fresc a la cursa. Va molt bè la setmana abans acortar kilómetres i ferlos ràpids, et donarà un puntet molt bo. FELICITATS!!!

    14 de gener de 2010 15:16

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat