El Carles ens ha enviat la seva crònica de la Mitja marató de Barcelona, la segona que feia a la seva vida. Darrerament és habitual en algunes de les cròniques que hem fet com la de la mitja de Sitges o a la de la Cursa dels Nassos. S'està preparant per la Marató de Barcelona i pel que es veu pels temps que aconsegueix, segur que farà molt bon paper. Cada 15 dies el veiem als entrenaments dels Sedentaris, esperem que li serveixin, per a la resta veure el que fa es serveix de motivació. Gràcies Carles i ànims en el teu camí dels 42 Km.
La meva segona Mitja es presentava ben freda. Tot i que ja havien avisat que les temperatures serien molt baixes, crec que poca gent esperava que a les 8:00 del matí, mentre la majoria de corredors començàvem a escalfar, estiguessin caient unes petites volves de neu, com la que es pot veure a la fotografia presa de l’Arc de Triomf (lloc de sortida). Primer problema a batre, doncs, el fred!
L’escalfament va ser curt però, per sort em va fer entrar en calor. Ràpid, però, et pots refredar mentre esperes a que donin la sortida en el teu calaix...
Vaig sortir com sempre intentant agafar un ritme còmode al voltant dels quatre minuts, i així ho vaig poder fer bona part de la primera meitat de la cursa passant els primers 10 amb un temps de 39:33. Aquesta primera part de la cursa, les cames ens van portar per les Rambles, les drassanes, el Paral•lel i bona part de la Gran Via, per tornar a baixar a la Ciutadella des de la Plaça Tetuan.
La segona part de la cursa, com era d’esperar, se’m va fer més dura i vaig haver de baixar el ritme, fent els següents 5 kms. amb 4:01 gràcies a la millor llebre que podia tenir que em va acompanyar la llarga recta de la Diagonal amb la seva bicicleta. A partir del km. 15 el cansament es va fer més evident i els darrers 6 km. els vaig fer a ritme de 4:08.
Tot i que no vaig poder mantenir un ritme constant els 21.097 mts. vaig poder millorar la marca que havia aconseguit a la meva primera Mitja a Sitges (1:25:14), establint una millor marca personal d’aquesta distància en 1:24:30. Així doncs, encara hi ha marge de maniobra i amb entrenaments individuals i col•lectius segur que ho aconsegueixo. Així que, a posar-nos-hi!
Carles Riera
El bloc dels que no volen ser sedentaris
marcón!
ResponEliminaEt sortiràs a BCN el 7-M