dimarts, 9 de febrer de 2010

Mitja marató de Granollers, patiment i dolor

Tothom m'havia parlat molt d'aquesta mitja marató i enguany no me la volia perdre. Després de la de Sitges, aquesta era la segona que feia a la meva vida i creia que ja havia après una mica de què anava això. Però no va ser així.

Dia assolellat i gran ambient durant la cursa i també el dia que vaig anar a recollir el dorsal. Donava gust, es notaven les ganes i els nervis abans de la sortida. Em va recordar una mica la sensació que tenia abans de saltar a la pista quan jugava a bàsquet.


Sortida multitudinària i va tocar estar una bona estona esquivant gent fins a trobar-me còmode envoltat de gent que duia el mateix ritme que volia. Esperonat pel resultat a Sitges, en aquest lloc tan especial volia millorar i rebaixar una mica el temps. Vaig començar amb ganes, seguint els temps per Km que buscava i ben recolzat des del públic.

Als primers Km vaig veure una samarreta que més o menys posava "Si sents dolor i patiment és que estàs viu". En aquell moment em va animar molt, perquè en aquest esport (com a la vida) cal lluitar i de vegades passar-ho malament però la recompensa és meravellosa. El que no sabia llavors és que aquesta frase marcaria els Kms finals de la cursa.


Amb uns 50 minuts feia la meitat de la cursa. Ara he revisat i a Sitges vaig fer uns 48 minuts els 10 Km. Suposo que la inexperiència, el fet d'anar per sobre de les possibilitats i una setmana prèvia bastant dura em van passar factura. Molt. Al Km 16 vaig veure que no podia més, que m'estaven a punt d'agafar rampes i que físicament em notava sense energia. Dolor i patiment... Crec que llavors vaig entendre el que m'explicaven alguns bons amics que han fet la marató quan van pel mític Km 30. El meu orgull no em va deixar parés, cosa que les meves cames demanaven a crits. Vaig afluixar molt, em vaig posar a un costat i a ritme de footing suau vaig fer els 5 Km que faltaven. El caliu de la gent que ens animava va aportar-me la força que a mi em faltava i vaig aconseguir creuar la meta amb 1:39.


Sé que no és un mal temps i estic content per haver acabat la meva segona mitja marató, però vaig aprendre una bona lliçó. Després d'un bon dinar amb la família vaig canviar el meu parer sobre fer-ne una altra abans de l'estiu. Quan és la propera?


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

2 comentaris:

  1. enhorabona per la cursa, sempre he dit que aquesta no és per fer marca, és per gaudir-la

    ResponElimina
  2. Toni,

    Felicitats per la teva segona mitja, ara a triomfar en el futur ...

    Ferran

    PD: "tu no tienes ritmo":-)

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat