divendres, 15 d’octubre de 2010

Barranquisme (canons): Gorgues del Llech


BARRANQUISME I DIVERSIÓ EN EL SUD DE FRANÇA


Perquè el cos no només es nodreix de “matxacades” infernals, muntanyes amunt i muntanyes avall... en època estiuenca què millor que un descens de canó amb l'aigua ben fresqueta. I si a sobre aquest canó s'anomena Llech, possiblement un dels canons més divertits del món mundial, en aquest cas la dita no podia ser més encertada: una imatge val més que mil paraules.

Formacions arrodonides per a poder saltar a la gorga, tobogans vertiginosos, ràpels plens d'aigua... vaja, un parc aquàtic natural on no cal pagar entrada. És el Llech una molt divertida gorga d'obligat descens pels amants de l'esport a l'aire lliure!!!!

Càmera i acció....!

(fotografies cortesia del Ferran Vilà-Clara, tota una institució fotogràfica a la Bisbal d'Empordà)

                                                      Primer tobogan



                                   Segon tobogán, molt dret i llarg

Ràpel opcional, hi ha qui salta a la roca del davant i llavors esdevé un veloç tobogan només apte per als més agosarats... 
 

Tram de transició a un dels salts més alts del canó.
A la foto, d'esquerra a dreta, en Miquel, en Toni i en Lluís

Divertit tram abans del temut pas “trencatíbies”. A la foto, el Miquel

                         Autofoto del Ferran, el nostre agosarat fotògraf

                                                     Salt del Lluís

                                   Vertiginós salt a la part final del canó


          Tobogan centrifugadora, imagineu per què se l'anomena així?



En Ferran volia saltar, però el vam haver de convèncer que no ho fes, que aquí tocava rapelar per la corda


Fitxa tècnica del canó:

  • Roca: gneiss
  • longitud: 1000m
  • desnivell: 180m
  • material: dues cordes de 15m, arnès i casc
  • horaris: accès des de l'aparcament 30 minuts. Tornada a l'aparcament 25 minuts
  • història: primer descens integral realitzat el 1984
  • poblacions més properes: Prada de Conflent i Estoher
  • Mapes: Alpina “Canigó”, IGN francès “Canigou-Vallespir-Fenouilledes”

Per a qui vulgui, podeu clicar en el següent enllaç per veure totes les fotos:




Toni Egea per a Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat