diumenge, 28 de febrer de 2010

Cursa de Bombers 2010 - Informació


Les inscripcions per a la Cursa de Bombers 2010 s'obren el 2/03/2010 (Actualtizació: inscripcions exhaurides 18.000 inscrits!!!). La data de la cursa és el diumenge 18 d'Abril a Barcelona. El circuit suposem que serà el mateix d'altres anys.



Qui vulgui anar-hi que no es despisti, que sempre s'acaben les places ben aviat. Les inscripcions estan limitades.

És un consell de Sedentaris.cat (gratis,eh! :-)

Alguna cosa hem escrit en el passat sobre la Cursa de Bombers i que potser us pot ser útil.

Aquest any farem una bona trobada oberta a tothom (com sempre), especialment per a aquells corredors i corredores que van sols a les curses, ja tenen amb qui comentar el previ i post cursa.

(Actualització 1/04)
Recorregut Cursa Bombers 2010, amb punts quilomètrics:







Seguirem informant, amics i amigues de l'asfalt.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

PD: si teniu un moment, ajudeu-nos a milllorar la gastroguia sedentària amb alguna recomanació d'un bon lloc per esmorzar apte per a esportistes populars (no oblidem que som sedentaris ;-)

diumenge, 21 de febrer de 2010

Entrenant per la neu (Zona de la Calma a Font-Romeu)

 

Bé, més que un entranament ha estat un escalfament o "refredament" a 2000 metres, a -5º C i amb una mica d'aire que, òbviament,  no ha durat gaire estona. He aprofitat, entre d'altres zones, el recorregut d'una pista d'esquí de fons (Petite Calme?) de Font-Romeu. Llàstima que no ho podré a tornar fer, ja que he descobert que no es pot còrrer per les pistes d'esquí de fons, segons m'ha explicat amablement el "pister" que he trobat en arribar al pàrquig del sector de la Calma. M'ha explicat que des d'allà hi ha un camí (nevat) que porta fins el refugi.


He vist persones pràcticant l'esquí de fons, esport del que no hem parlat mai (algú s'atreveix a enviar-nos alguna cosa?) però que cada vegada trobo més atractiu, sense haver-lo provat, com l'esquí de muntanya. El que sí hem vist ha estat persones amb raquetes de neu (també a la llista d'activitats pendents). No sé, em sembla que l'esport més sedentari (esquí alpí) és el que es promou fins a l'infinit i la resta, poca cosa.




Segurament per aquesta zona i, moltes altres del Pirineu i Pre-pirineu, hauré d'anar a entrenar força si, com tinc previst, vaig a la Cavalls del Vent que faran a l'Octubre.

Ferran


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 16 de febrer de 2010

Crònica de la Mitja marató de Barcelona

El Carles ens ha enviat la seva crònica de la Mitja marató de Barcelona, la segona que feia a la seva vida. Darrerament és habitual en algunes de les cròniques que hem fet com la de la mitja de Sitges o a la de la Cursa dels Nassos. S'està preparant per la Marató de Barcelona i pel que es veu pels temps que aconsegueix, segur que farà molt bon paper. Cada 15 dies el veiem als entrenaments dels Sedentaris, esperem que li serveixin, per a la resta veure el que fa es serveix de motivació. Gràcies Carles i ànims en el teu camí dels 42 Km.

La meva segona Mitja es presentava ben freda. Tot i que ja havien avisat que les temperatures serien molt baixes, crec que poca gent esperava que a les 8:00 del matí, mentre la majoria de corredors començàvem a escalfar, estiguessin caient unes petites volves de neu, com la que es pot veure a la fotografia presa de l’Arc de Triomf (lloc de sortida). Primer problema a batre, doncs, el fred!




L’escalfament va ser curt però, per sort em va fer entrar en calor. Ràpid, però, et pots refredar mentre esperes a que donin la sortida en el teu calaix... 

Vaig sortir com sempre intentant agafar un ritme còmode al voltant dels quatre minuts, i així ho vaig poder fer bona part de la primera meitat de la cursa passant els primers 10 amb un temps de 39:33. Aquesta primera part de la cursa, les cames ens van portar per les Rambles, les drassanes, el Paral•lel i bona part de la Gran Via, per tornar a baixar a la Ciutadella des de la Plaça Tetuan. 

La segona part de la cursa, com era d’esperar, se’m va fer més dura i vaig haver de baixar el ritme, fent els següents 5 kms. amb 4:01 gràcies a la millor llebre que podia tenir que em va acompanyar la llarga recta de la Diagonal amb la seva bicicleta. A partir del km. 15 el cansament es va fer més evident i els darrers 6 km. els vaig fer a ritme de 4:08.



Tot i que no vaig poder mantenir un ritme constant els 21.097 mts. vaig poder millorar la marca que havia aconseguit a la meva primera Mitja a Sitges (1:25:14), establint una millor marca personal d’aquesta distància en 1:24:30. Així doncs, encara hi ha marge de maniobra i amb entrenaments individuals i col•lectius segur que ho aconsegueixo. Així que, a posar-nos-hi!




Carles Riera


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 14 de febrer de 2010

Running Solidari - 6 de Març a l'Arc de Triomf (BCN)

Hem rebut un missatge d'unes persones que estan organitzant una trobada solidària, "Running Solidari" per fer un donatiu a la Creu Roja. Serà el dissabte 6 de Març a l'Arc de Triomf de Barcelona, per fer unes voltes pel Parc de la Ciutadella. Per qualsevol dubte contacteu amb ells al seu grup del Facebook














Ya tenemos  fecha definitva para  el Running Solidari, contamos con la colaboración de Cruz Roja Barcelona. Con el ayuntamiento la burocracia es excesiva, por lo que no contamos con ellos, eso hará que seamos  simplemente  un grupo de amigos, lo más grande posible, que sale a correr por la Ciutadella con una camiseta blanca y un dorsal.

Fecha del Running: 6-03-2010
Lugar: Debajo de Arc de Triomf (Paseo San Juan).
Hora: 12h.

Vestimenta: Camiseta blanca + Dorsal impreso en Facebook.
Objectivo: Salir a correr un ratito, tipo Flashmob  pero más largo, y recaudar el máximo dinero posible. Este dinero irá destinado íntegramente a Cruz Roja y al proyecto de recosntrucción de Haití.
La idea es hacer 6 Km x 2€= 12€.

La cuenta creada para este evento es la siguiente:
0019-0570-39-4010047055
La fecha máxima para realizar la transferencia es el 14 de marzo.

Seguimos en contacto a través del grupo de Facebook.

Gracias a tod@s y esperamos que sea un éxito.!!!



Esperem que la trobada sigui un èxit a tots els nivells.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 9 de febrer de 2010

Mitja marató de Granollers, patiment i dolor

Tothom m'havia parlat molt d'aquesta mitja marató i enguany no me la volia perdre. Després de la de Sitges, aquesta era la segona que feia a la meva vida i creia que ja havia après una mica de què anava això. Però no va ser així.

Dia assolellat i gran ambient durant la cursa i també el dia que vaig anar a recollir el dorsal. Donava gust, es notaven les ganes i els nervis abans de la sortida. Em va recordar una mica la sensació que tenia abans de saltar a la pista quan jugava a bàsquet.


Sortida multitudinària i va tocar estar una bona estona esquivant gent fins a trobar-me còmode envoltat de gent que duia el mateix ritme que volia. Esperonat pel resultat a Sitges, en aquest lloc tan especial volia millorar i rebaixar una mica el temps. Vaig començar amb ganes, seguint els temps per Km que buscava i ben recolzat des del públic.

Als primers Km vaig veure una samarreta que més o menys posava "Si sents dolor i patiment és que estàs viu". En aquell moment em va animar molt, perquè en aquest esport (com a la vida) cal lluitar i de vegades passar-ho malament però la recompensa és meravellosa. El que no sabia llavors és que aquesta frase marcaria els Kms finals de la cursa.


Amb uns 50 minuts feia la meitat de la cursa. Ara he revisat i a Sitges vaig fer uns 48 minuts els 10 Km. Suposo que la inexperiència, el fet d'anar per sobre de les possibilitats i una setmana prèvia bastant dura em van passar factura. Molt. Al Km 16 vaig veure que no podia més, que m'estaven a punt d'agafar rampes i que físicament em notava sense energia. Dolor i patiment... Crec que llavors vaig entendre el que m'explicaven alguns bons amics que han fet la marató quan van pel mític Km 30. El meu orgull no em va deixar parés, cosa que les meves cames demanaven a crits. Vaig afluixar molt, em vaig posar a un costat i a ritme de footing suau vaig fer els 5 Km que faltaven. El caliu de la gent que ens animava va aportar-me la força que a mi em faltava i vaig aconseguir creuar la meta amb 1:39.


Sé que no és un mal temps i estic content per haver acabat la meva segona mitja marató, però vaig aprendre una bona lliçó. Després d'un bon dinar amb la família vaig canviar el meu parer sobre fer-ne una altra abans de l'estiu. Quan és la propera?


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 8 de febrer de 2010

Calendari març 2010

MARATÓ DE BARCELONA
Dia: diumenge 7 de març
Lloc: Barcelona
Més informació i inscripcions aquí


DUATLÓ I CURSA DE MUNTANYA DE TERRASSA
Dia: diumenge 7 de març
Lloc: Terrassa
Distàncies:
Duatló de Muntanya: 6 Km Cursa a peu – 20 Km BTT – 3 Km Cursa a Peu.
Cursa de Muntanya: 10 Km.
Més informació i inscripcions aquí



CURSA DE MUNTANYA VIA FORA
Dia: diumenge 14 de març
Lloc: Olost de Lluçanès
Distància: 15.200 m
Més informació i inscripcions aquí



CURSA ATLÈTICA VILA D'ESPARREGUERA
Dia: diumenge 14 de març
Lloc: Esparreguera
Distància: 10 Km
Més informació i inscripcions aquí

MITJA MARATÓ DE BERGA
Dia: diumenge 14 de març
Lloc: Berga
Més informació i inscripcions aquí

MITJA MARATÓ DE L'ANOIA I 10 KM CIUTAT D'IGUALADA
Dia: diumenge 21 de març
Lloc: Igualada
Més informació i inscripcions aquí

MITJA MARATÓ COSTA BARCELONA MARESME
Dia: diumenge 21 de març
Lloc: Pineda de Mar
Més informació i inscripcions aquí

XII DUATLÓ DE MUNTANYA DE MATARÓ
Dia: diumenge 28 de març
Lloc: Mataró
Distàncies: 6 km Cursa a Peu-17 km BTT-2,5 km Cursa a Peu
Més informació i inscripcions aquí


MITJA MARATÓ DE MONTORNÉS
Dia: diumenge 28 de març
Lloc: Montornès del Vallès
Més informació i inscripcions aquí



9ena MITJA MARATÓ CALÇOTADA I 2ONA CURSA DEL CALÇOT
Dia: diumenge 28 de març
Lloc: Valls
Distància cursa del calçot: 11.500 m
Més informació i inscripcions aquí



Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 5 de febrer de 2010

Escalada en gel i neu a Catalunya (crònica d'una doble sortida)




SORTIDA EXPRÉS A LA NEU I EL GEL CATALANS

Crònica del autor del bloc Toni Egea (i del seu amic, Manel de PIN.cat)

 Els passats 21 i 22 de gener el Manel i jo ens vàrem escapar amb els piolets a “picar gel” per primera vegada aquesta temporada. Així, el dimecres ens adreçàvem a Campelles, um petit poble ancorat entre les muntanyes que envolten  Ribes de Freser, un típic indret de muntanya desconegut per a la gran majoria, al sopluig de localitats molt més turístiques com Ribes de Freser o la veïna Bruguera, a la falda del Coll de Jou i el Taga.


Després de deixar Campelles, continuem per la carretera fins a trobar um camí a la dreta on s’ha de deixar el cotxe de seguida, a no ser que es viatgi en una moto de neu... Ens camuflem  d’alpinistes i remuntem una estona en direcció a l’ anomenat Torrent de la Font Roja, on arribem al cap d’uns 45 minuts. Segons la ressenya, aquest torrent d’aigua ara convertit em cascada de gel, té tres llargs d’escalada, però ateses les condicions minvants de fred, només escalarem dos llargs, i el primer el fem sense encordar-nos perquè és molt fácil. Al final, els dos llargs els fem seguits i surten uns 60 metres d’escalada, per moments força precària ja que l’aigua regalima per sota, un senyal no massa bó per l’escalada en gel.



Arribem al final i, per començar la temporada, decidim que no està gens malament. Anudem les dues cordes i rapelem per elles des d’un arbre fins arribar abaix del tot. Feina feta i cap al cotxe sota un cel amenaçador de pluja. Al cap de cinc minuts de pujar el cotxe cau un xàfec de nassos que fa pensar més en la tardor que no pas en l’hivern.  Agafem la collada de Toses i cap a la Cerdanya.


Fitxa de l'escalada en gel a la Cascada de Torrent Roja a PIN.cat

Endinsats ja a la Cerdanya catalana aquí llueix un sol de valent i no hi ha cap rastre  dels núvols. Arribem al poble d’Estana, a sobre de Martinet i sota la vessant nord de la Serra del Cadí. La serra del Cadí és una de les muntanyes de més identitat i renom de Catalunya. La seva vessant nord, abocada al buit en uns centenars de metres, ens ofereix una llarga successió de canals i d’estructures de roca de reconeguda i singular bellesa. Així, aquesta formidable muralla ha estat sovint en el punt de mira de generacions d’escaladors, entre ells el Manel i jo mateix,  que potser ja fa més de quinze anys que la freqüentem...


A Estana  dormirem a Cal Basté, és a dir, a l’antic paller situat junt al galliner. Per tots els interessats en rutes gastronòmiques, Cal Basté, sense dubte, l’heu de posar a l’agenda : situat al bell mig de la Cerdanya, als peus de la vessant nord del camí, diversos camins solquen els boscos que duen tant al Prat del cadí com al Prat d’Aguiló i, després, per refer-se de la ruta cicloturística, res millor que engolir porc senglar cuinat per en Lluís o la seva dona al restaurant Cal Basté, el restaurant del petit poble d’Estana, on només hi viuen unes 16 persones durant tot l’any.



L’endemà ens aixequem amb una fred que se les pela, esmorzem a peu de cotxe i carregats amb la motxil·la plena de material   comencem a pujar al Prat del Cadí. Arribem al cap d’una hora i quart i contemplem el Prat completament nevat. Ens posem els grampons i travessem el bosc, tot girant poc a poc cap a l’est. La quantitat de neu caiguda difilcuta el nostre pas i, tot i que seguim una traça oberta per uns alpinistes del dia d’abans, ens enfonsem i no anem massa ràpids. Finalment, arribem als peus de l’anomenada Roca Punxeta o Pic del Migdia, on es troba el nostre objectiu: la canal de l’Àliga: un corredor encaixonat catalogat com a MD (molt difícil), tot i que la graduació pot variar em funció de la qualitat de la neu i del gel.


L’entrada del corredor ofereix difilcutats de V grau, amb gel una mica justet i, amb amb algunes difilcutats i alguna relliscada per part meva, escalem el primer ressalt i ja hi som a l’interior del corredor pròpiament dit. Aquí dins, la sensació de solitud i d’alpinisme és present com en pocs llocs del prepirineu, amb una vista del prat del Cadí i de la vall més que  espectaculars. Continuem pujant per la canal amb força neu, amb una  pendent no superior als 50º  i arribem al segon ressalt, una rampa inclinada que l’haurem d’escalar en mixte, és a dir, sobre roca-neu-glaç força precari, és a dir, com es pugui.

           





És el Manel qui ataca i, atès que no podem pujar directament per la rampa, ens hem d’encarar per la paret de la dreta i escalar un   V grau  delicat. La sortida del ressalt es fa de pregar i és un petit acte de fé col·locar el peu esquerra de manera que et permeti, finalment, incorporar-te i posar-te definitivament de peu. Superades les difilcutats continuem pujant pel pendent de la canal, ara ja de 55º.  D’aquesta manera  arribem al tercer i darrer ressalt de la canal: un pas de roca de IV+ que, en trobar-se totalment glaçat i en condicions extraordinàriament bones (neu dura-glaç), amb pendents de 75º- 80º, apurem l’escalada sense assegurar-la artificialment i disfrutant del moment. No hi ha per a menys: és el millor moment d’escalada de la canal on un mil·límetre de piolet clavat oferia més seguretat que  els claus de roca que hem trobat posats, i rovellats, em el segon ressalt!!




Continuem cap amunt i com que ja és una mica tard, per evitar posar-nos el frontal abans de temps, decidim franquejar cap a l’oest fins a trobar la canal d’Estana i descendim per aquesta. Després d’haver de muntar diversos ràpels, ens trobem al final del torrent de baixada que ens ha de portar al prat del Cadí. Decidim baixar tota la torrentera em comptes de seguir un altre camí, però el descens és feixuc i esgotador, ens enfonsem fins el genoll més vegades que les desitjades, tot i que seguim una traça oberta... Arribem al Prat del Cadí cap a les 18:00 hores, enganyem la gana i la set, encenem els frontals i cap a Estana. Arribem cap a les 19:00 hores, així que la jornada  ha estat de 12 hores, intenses, esgotadores, però podem esborrar la Canal de l’Àliga del deure, la tenim a la casella de l’haver, i aquest corredor no és un de qualsevol. Aquesta canal és un dels itineraris de més bella factura del Cadí, és una canal encaixonada enmig d’ un ambient sever  no exempt de difilcutat. I de nou, l’artífex d’aquest triomf és el meu company Manel de l’ Hospitalet.


“De la serenitat i la tranquilitat que emergeix de la Cerdanya, contrasta la bellesa abrupta del Cadí, un complement ideal per al goig dels nostres ulls on trobarem tot tipus d’emocions” (Escalades al Cadí, Jaume Matas).


En fí, no em vull enrotllar més. Això és el Cadí, un indret més que recomanable pels amants de l’esport a l’aire lliure, a qualsevol època de l’any i que cadascú s’aventuri per aquests  camins com millor s’ho estimi: en solitud, en parella, en colla, en BTT, però respectant aquest indret ja mític per tantes generacions d’excursionistes!


I, sobre tot, no oblideu passar per Cal Basté, on sentireu històries de muntanyencs i de caçadors, de rescats amb helicòpter divertits alguns, osats d’altres i, també, algun de tràgic; i si teniu sort,  menjareu senglar caçat i cuinat per ells mateixos.



Salut,


Toni Egea


Més informació d'escalada i moltes més activitats a PIN, Persones i Natura.(PIN.cat)

Fotografies d'aquesta escalada en gel a la Serra del Cadí (Picasa) al compte de PIN.cat



Nota "sedentària": aquest Cal Basté l'haurem d'incloure a la nostra gastroguia sedentària (els millors esmorzars/àpats per els que disfruten de l'esport)

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 1 de febrer de 2010

Córrer per la neu - la crònica del Equip Aran al Trail Blanch

...
Aquí teniu la crònica que teníem pendent de publicar dels nostres amics del "Equip Aran", una parella de "cracks" que van anar a córrer per la neu al Trail Blanch



DISSSABTE, TRAIL BLANCH 13kms, PLATEAU DE BEILLE,


La temperatura era d’uns 3 o 4 graus, i el sol es deixava veure però no molt. El recorregut per pista, corriols i senders de raquetes era 100% sobre neu i molt maco doncs en ser circular al voltant d’un turó, les vistes eren molt maques. L’Edu i el Ruben portaven la càmera i per això hi ha les fotos. La Elisabet va sortir prou bé i de seguida van fer un grupet de 4 noies que s’anirien empaitant tota la cursa, quan el pendent era exigent l’agafaven, i quan es podia allargar la passa, llavors la Elisabet tornava a obrir forat. Així, va anar tota la cursa, amb alguna caiguda i entrebancs en trobar neu tova, però sempre ella davant del grup.





Els corredors en arribar es queixaven de la manca d’aigua per la gran distància a fer sense trobar els avituallaments. Per darrera Marta, Ruben i Edu paguen el fet de sortir molt endarrere doncs no es pot avançar bé i per fer-ho t’has de sortir de la traça bona i costa més caminar. Finalment l’Aran i jo vam veure arribar a la Elisabet primera a la sortida de la darrera rampa. Des d’allà, 300m fins a meta que eren per assegurar que no l’enxampaven. Després arribarien la Marta i el Ruben, tot just davant de l’Edu que va deixar-se totes les energies en un atac suïcida a falta de poc per arribar. Tots quatre van gaudir molt de la cursa. En comparació amb l’any passat, la neu estava més dureta, i permetia de “córrer més fàcilment”.


DIUMENGE, TRAIL BLANCH 23kms, AX-LES-THERMES


Diumenge sortíem a les 9 d’Ax, després d’assegurar que no era necessari portar el material que a priori havien posat i després tret de la web. Així doncs sortiríem com sempre, malles, windstopper, sabatilles trail, polaines curtes de córrer, guants i orelleres. Portaríem a més alguna barreta i gels. La web deia 1100m de desnivell, però el plànol primer on sortíem a 700m i arribàvem a 2050m i el garmin després van demostrar que parlàvem de més de 1600m. La sortida es fa del centre d’Ax cap a l’oest i passat 2kms plans comencem a pujar per una trialera relliscosa que ens porta a una pista. Fins gairebé el km5 no comencem a trobar neu. S’alterna camí molt dret o drecera directa amunt amb pista que permet de córrer. Ja anem distanciant-nos cadascú al seu ritme. Els primers contactes amb la neu és amb neu dura i rellisco un parell de vegades, finalment a partir de 1800 la neu ja és tova i dona més confiança, arribem a la cota més alta (2050m) en posició 11 i comença el descens per un canaló obert i molt dret que només permet baixar en “culenbajen” no en ho pensem i baixem descontrolats, alternant aquesta tècnica amb l’ski sobre les sabatilles i com no, alguna caiguda que em deixa el cul mig adormit. 


 Després d’aquest tram de xiqui-parc arribem a una zona més de pista - sender que em permet de córrer i anar recuperant places...però és el que passa sempre, t’animes i acabes dues vegades més al terra...a falta d’uns 5kms ja només ocasionalment toquem la neu. Finalment passo a tres nois de cop, que aprofitant que em despisto en un encreuament (encara no sé com, doncs estava perfectament marcat) em tornen a avançar i jo he de desfer el camí, però veient que baixo millor que ells no em van posar problemes per tal de que els tornés a passar abans d’entrar a Ax. Finalment 6è,2h47m, molt content del resultat i les sensacions, a part de la diversió del descens. Això sí, avui dimarts les cames estan encara molt tocades. Per la seva part el Marc entraria amb 3h28, el 64è, encara flipat pel descens tan radical al començament, però també content de l’experiència. La cursa molt maca, molt ben senyalitzat, però només amb neu al 50% del recorregut. També crec que la duresa del traçat i la neu de l’any passat era superior...Això sí, tornarem. No sé si a Font Romeu (que aquesta vegada no es van entendre amb els organitzadors de la Trail Blanc, pel que es veu, per la quantia econòmica que demanava la gent d’Aravo, els organitzadors) i així van organitzar en paral·lel una altra competició o a Ax-les-Thermes + Plateau de Beille.




Esperem que us hagi agradat la crònica, podeu veure-la amb més detall i fotografies al bloc de Celula Running

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris