diumenge, 28 de març de 2010

Duatló Muntanya Mataró 2010: crònica des de l'altra banda (fotos inèdites :-)

 .


Aquest matí un sedentari s'ha llevat moooooooolt aviat per estar a les 7 del matí, amb el canvi horari (hora nova) a les Pistes de Cross de Mataró, per ajudar a l'organització de la XII Duatló de Muntanya de Mataró.


Crònica personal del Ferran de Sedentaris.cat

Era la primera experiència com a membre de l'organització d'una cursa i crec que ha estat una experiència positiva. Ajudant als nous organitzadors d'aquesta "clàssica" duatló (12 edicions!), el Club SBR.

El dissabte vaig anar a fer el reconeixement del circuit i ja vaig veure, en comparació amb el de l'any passat, quan va ser el meu debut en les duatlons, que la cosa es resumia en "menys pista i més corriol". També vaig veure on era el meu punt de control, un cruïlla en T al costat on els participants s'havien de desviar camp al Camp de Tir i no anar-se cap a Can Bruguera.

Un balcó (i arc d'arribada) amb vistes al Mediterrani.

Aquest matí, doncs mig adormit posant cintes pel circuit a peu, ajudant a muntar les carpes, transportant begudes, posant cadires, ... i fent alguna fotografia. Abans de les nou he marxat cap al meu punt de control, acompanyat de dos nois més. La veritat és que la seva companyia ha estat agradable i em estant xerrant de BTT, duatlons i triatlons. Sense dir noms, anava amb un adicte a les "fixed bikes" i un noi jove del CN Mataró que el que jo li trec en edat (en anys) m'ho treu ell en minuts a les duatlons i triatlons, ja hem parlat de quedar per entrenar un dia ... suposo que pocs quilòmetres ;-)

 Els dos companys de control ... futurs companys de sortides/entrenaments

El fet de control no és fàcil, he hagut de tallar el trànsit en nombroses ocasions per pistes forestals per evitar que algun cotxe, moto, quad, tot-terreny o similar tingués cap topada amb un dels "nostres" ciclistes. La cosa ha anat prou bé i no hi ha hagut cap més incidència que quatre o cinc caigudes al final del corriol tècnic que enllaçava amb la pista. Per sort ningú s'ha fet mal i teníem l'ambulància al costa per si un cas. De pas, he vist que una altra vida em podria dedicar a ser Policia Local :-)


La pista que pujava fort ... aquí les cames ja venien "tocades"

Un cop ha passat tothom he anat baixant amb els dos companys de l'organtizació que estaven més enllà i al final m'he quedat a dalt d'una rampa molt llarga per pista, just abans d'arribar a l'asfalt d'una urbanització. He vist cares de patiment i el sol ja picava una mica.


Un "organitzador" que per un dia que "penca" li he hagut de fer una fotografia :-)

Quan ha passat tothom ja he baixat definitivament a la zona de boxes i he ajudat a recollir tot. I per acabar, una senyora calçotada*, com a bon sedentari !!!!


Resultats oficials a la web de la Federació Catalana de Triatló.

Fotografies de la XIIª Duatló de Muntanya de Mataró fetes pels organitzadors.

Bloc oficial de la Duatló de Muntanya de Mataró.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

* L'any vinent espero poder fer la cursa, ja que no puc tan bon paper a la calçotada si no he fet la duatló.

divendres, 19 de març de 2010

II ª Cursa Muntanya Olost - Lliga Catalana (crònica)


Aquest any, amb baixes força significatives (Toni, Romà, Posa ...), hem tornat a Olost i ja comença a ser una tradició. Amb un recorregut invertit al de l'any passat, hi havia fang i neu a dojo.  El rellotge diu que eren, aproximadament 15.5 quilòmetres i uns 550 metres de desnivell positiu. Això sense parlar de l'aigua congelada de rieres, rierols i el pantà ... que freda!!! Ah, i la de les dutxes :-) però no passava res si ja t'havies refrescat els peus pel recorregut.


 Cursa molt divertida i recomanable per iniciar la temporada. Bon ambient i millor esmorzar en acabar-la :-), bàsic per comptar amb la presència dels "sedentaris".  Ara ja estem a tocar de la primavera i hi haurà curses tots els caps de setmana. Per exemple, podeu consultar calendari a la web de la Lliga Catalana de Curses de Muntanya.



Salut i cames, que amb el bon temps ja no hi ha excuses per quedar-se a casa ...  i , ara, una fotografia de regal d'una calçotada on hi havia algun sedentari i futurs integrants de l'equip. Qui diu que la nevada no va tenir la seva part positiva? Per refrescar el beure serveix :-)




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 15 de març de 2010

Crònica en primera persona de la Marató de Barcelona

Ampliem el seguiment que estem fent de la Marató de Barcelona amb la crònica del Carles. Aquesta era la seva primera marató i la va fer amb molt bon temps. Enhorabona!

Feia just un any que havia començat a practicar l’atletisme popular, i és que va ser a la Marató del 2009, en que vaig fer de llebre al meu germà els darrers 19 km., que m’havia començat a engrescar aquest tema. Quan va finalitzar aquella cursa vaig pensar que l’any vinent m’agradaria córrer-la a mi, i ara ja em trobava al metro dirigint-me a l’Avinguda Maria Cristina, amb un munt d’altres atletes que s’havien llevat a fer el mateix que jo. L’ambient que es respirava era increïble: gent de totes les parts del món havien vingut a córrer 42.195 mts. a la nostra ciutat.

Trenta minuts abans de l’inici de la cursa havia quedat per trobar-me amb altres tres corredors que coneixia de l’escola i amb els quals ens havíem anat intercanviant mails d’ànims els darrers dies. Ara només quedava entrar al calaix (segons el temps previst) que havíem triat cadascú de nosaltres i esperar el tret de sortida.


La sortida va ser espectacular! La música dels Jocs Olímpics del 92 i una explosió de confetti ens van marcar l’inici de la cursa. Com sempre em passa, els primers km. van ser per avançar gent. Potser això, no em va permetre agafar un ritme constant a l’inici, sinó que havia d’anar fent petites acceleracions que em van fer anar massa ràpid. I dic massa, perquè crec que al final ho vaig acabar pagant... Aproximadament al km. 4 m’esperava la meva llebre ciclista, la qual ja no em va abandonar fins al final de la cursa. Els seus ànims van ser constants!

Com anava dient, els primers kms. vaig sortir molt ràpid, marcant tots els kms. per sota de 4:10 i fins inclús algun per sota de 4:00. Em sentia molt còmode, les cames responien i les sensacions eren molt bones. Cap al km. 13 arribava la primera “ascensió” del recorregut, i és que la pujada per passeig de Gràcia feia una mica de respecte, però, va ser un pur tràmit per després agafar altre cop el pla. A l’arribada a Meridiana m’esperaven un altre parell de llebres (blanques! No n’havia trobat de color!), però van fer molt bé la seva feina i em van permetre passar els kms. de la Meridiana sense que se’m fes molt pesada. Després, baixada per Felip II, tombar a esquerra per la Gran Via i baixar per Rambla Prim.


Arribava a la Diagonal força bé, però aquestes dues rectes interminables havien de marcar el futur de la meva Marató. I així va ser... la pujada encara va anar força bé, però durant els kms. de baixada vaig començar a notar cansament de cames. Per sort durant aquests kms. el meu germà em va tornar el favor de l’any anterior i em va acompanyar uns 8 km. de cursa, la qual cosa va retardar una mica l’aparició del patiment, però cap el 35 el cansament ja s’havia convertit en dolor i cada cop costava més avançar. La velocitat que havia marcat a l’inici (amb puntes superiors als 15,5 km./h) va anar baixant i en els darrers kms. corria a 12,5 km./h. Era impressionant veure com, tot i la voluntat i les ganes de córrer més, les cames no podien seguir les indicacions del cap i bé fos per fatiga muscular o la manca de glucogen, o una combinació de les dues, havien decidit d’anar al ritme que més els hi convenia.


Finalment, però el revolt cap al carrer Sepúlveda feia presagiar ja el final de la cursa i el darrer tram del Paral•lel i l’entrada entre les dues torres de Maria Cristina prou que havien valgut tant de patiment durant els darrers kms.

Per acabar dir que la marató no té res a veure amb la resta de curses que havia fet fins llavors. Res a veure amb els 10.000, ni amb les mitges i és que en cap d’aquestes havia notat la fatiga muscular que vaig tenir en aquesta ocasió. Com una imatge val més que mil paraules, només cal que digui els temps de les meves dues “mitges”: 1:27:12 i 1:35:08, gairebé 8 minuts per sobre la segona que la primera. El temps final, fàcil de calcular! 3:02:20, ben a prop de baixar de les 3:00 hores, la qual cosa hagués estat un somni. Però com que l’experiència és un grau i ara ja en tenim una mica més, aquest somni el deixarem per la propera!!!

Agrair, sobretot, al meu germà que em va acompanyar uns quants kms. tal i com s’havia compromès i tot i que la preparació que havia fet enguany no havia estat la idònia. A veure si l’any vinent la torna a fer sencera! Al Josep M. i al Sergi C. que també em van acompanyar un tros de la Meridiana, a tots aquells que van sortir el carrer per veure’m passar (família i amics) i en especial a la Marta, que va fer la seva Marató particular amb bicicleta i que no va deixar de donar-me ànims en tot moment. Moltes gràcies!

Carles Riera


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 12 de març de 2010

Crònica Marató Barcelona 2010 - "Retalls" blogosfera

Els blocs van plens de cròniques i reflexions sobre la marató de Barcelona 2010, aquí us deixem uns petits "retalls" dels blocs que seguim.



Val a dir que aquest any, per poc més de 24 hores, hauria pogut ser una Marató blanca (per la nevada del 08/03/2010). Per sort no va ser així i la temperatura del diumenge al matí, encara que pugui semblar baixa (10ºC / 12ºC), va ser ideal pels maratonians.



Correr no es de cobardes

El keniata del Clot, en "Sandmann", i la seva crònica sub 4 hores al seu bloc "Correr no es de cobardes". Segurament el més "fidel" seguidor del bloc. Moltes felicitats "crack", encara que diguis que no ho ets pels "sedentaris" ets un crack ... (ara busca voluntaris per anar a la Marató d'Empúries amb ell, està sonat :-)

 - a la tercera va la vencida:  

"...bien vale este refrán para explicar cómo he conseguido bajar al fin de la barrera de las 4 horas..."

I escriu una cosa que posa la pell de gallina ...

"Del 35 al 38/39 os pondré un ejemplo que clarifica mucho como era el ambiente. Es rollo como en el tour, en las etapas de montaña, que la gente hace un túnel humano donde el ciclista esta arropado y casi sin espacio para pasar, le chillan al oído y animan de la ostia; pues aquí igual, sólo digo que llevaba el mp3 y no escuchaba nada de música, sólo oía a la gente gritar y animar. Y lo mismo del pasillo humano, increíble, hay que estar ahi para vivirlo."


 
Celula Running

La crònica dels "cracks" populars, la quasi "élite" dels corredors. El nivell més alt de l'atlestime popular, amb uns registres que són un insult pels sedentaris. No us aconsellem llegir gaire el seu bloc si entreneu poc ... :-)

Marató de BCN'10 - 5 minuts de més

"Del 20 al 32 passen tots els kms per sota de 3:45...així al 32 ja estem a ritme de 2h39 llargs, aprofitant l’estela del Victor Morente que em fa fer un 3:37-3:36"  

(nota de Sedentaris.cat, aquest registres del grup "Celula Running" són un insult pels esportistes populars i més en una marató ...  "fuera! fuera! fuera! :-)

"Respecte a la cursa, molt bon ambient, circuit millorat amb respecte al ’07 i recorregut molt maco, ben organitzat i molt recomanable per tothom. El fet de portar el pitrall amb el teu nom és un encert, molta gent t’anima directament pel teu nom i això s’agraeix. Apa doncs, ens veiem a la propera."


Miguel Ángel: "Wellnes y Triatlón"


- Maratón de Barcelona: Finisher 2h55'27'' :
" ...como un reloj de precisión suiza, he clavado mis previsiones iniciales.."

- Crónica Maratón Barcelona:
"...una vez en Arco de Triunfo, el público nos ofreció una inyección de moral increíble, que pese a tener cada vez más la musculatura enrampada, te daba alas y te empujaba hacia la meta..."

- Reflexiones postmataronianas:  
"... mi sensación al terminar la Maratón es que es una prueba mucho más agónica que el Ironman..."


Viviendo la vida al pasar

Barcelona 2010, mi 5ª maratón

"Volví a la prueba reina del atletismo de fondo tras 2 años de frustrante ausencia..."

" De regreso a Diagonal Mar volví a ver por última vez a Mª Angeles, pasando por el km 30 bastante cómodo, haciendo el 6º 5.000 a 5:11. No me lo podía creer...Llegados a este punto comenzó el calvario. Todo el tramo litoral se me hizo eterno,.."


Fondistes C.C. Routier

Marató de Barcelona 2010


"Continuamos hacia delante conscientes que estamos en los kilómetros críticos 02:38:58 para el Km 35, Toni anima –ya la tenemos, hay margen y podemos estar en mejor tiempo del fijado- nos seguimos animando para acabar de pasar la “zona muro”..."


 Blog d'en Pep


Marató de BCN 2010


"Ha estat un dia genial. Veure tants i tants amics compartint el plaer i patiment alhora per ésser maratonià, que és un títol que es té i es torna a reivindicar; aquesta prova mítica que et porta al límit a moltes persones amb un objeciu comú: triomfar"


Raül Angulo


"Diuen que la Marató és la prova reina de l’atletisme i no puc estar més d’acord, no se que té però enganxa, et sedueix amb la distància, t’afalaga quan comences a córrer els primers quilòmetres i fins i tot deixa que li agafis confiança més endavant, quasi per tractarla de tu a tu, però et posa les coses difícils quan et té ben atrapat. Això si, quan acabes ets l’home més feliç del món, hagis acabat com hagis acabat."


OscarJet , mi diario deportivo


"Las piernas empiezan a endurecerse y el dolor se incrementa pero la fuerza que he traido esta vez me ha sobrepasado , hoy no he visto el muro en ningun momento aunque quede pedante decirlo.Me he notado con una fuerza extraordinaria en todo momento.El ritmo cayo en la segunda media maraton pero no he sufrido .El entreno ha ido bien pero las ganas han sido brutales y sin duda me han hecho llegar incluso con ganas de mas de lo pletorico que estaba.Los ultimos kms viendo que la marca estaba en el bote me los he pasado sonriendo y la alegria ha sido brutal.Es cuando me pasan por la cabeza cada uno de mis entrenos patateros sin series ni estiramientos...hehehe y el focalizar todo mi tiempo y esfuerzo en este dia....ha valido la pena!"


Robert Mayoral

Marató de BARCELONA


"Ayer participé en mi 16ª maratón, la de casa, en la que más participaciones tengo, la maratón ejemplo a seguir....una maratón grande, grande.....y lo que le queda por crecer.....
Con una organización 10, con una participación de récord, con marca europea del año, con marca de la prueba, temperatura casi ideal para correr.....vamos, un cóctel perfecto para lograr los propósitos de cada uno de nosotros....."
 
 
 


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 7 de març de 2010

Marató de Barcelona 2010: algunes fotografies i opinions

Acabem de tornar de veure als maratonians i maratonianes que aques matí han lluitat contra un dia fred i tapat. També sabem que algun "sedentari" ha triomfat i que molts amics i amigues del bloc han anat a córrer avui. Esperem tenir alguna crònica aviat. De moment aqui teniu algunes fotografies fetes pel Ferran.
 
 Avituallment d'esponges al Carrer Marina


 
Arc de Triomf - Ronda Sant Pere 
Pas del corredors amb més de 4 hores a les seves cames


 
La zona litoral de la Marató, la més "trista" i "dura"

 Pel que fa a les opinions, dir que llàstima del temps, potser està bé pels corredors més competitius però crec que per a la resta i per a que la gent que surt a animar als esportistes, com més bon temps faci millor.



Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 5 de març de 2010

Missatge 200: qui som i on anem?

...

Aquest és el missatge 200 al bloc. Tot un èxit, gràcies als qui llegiu, comenteu o escriviu alguna cosa. Es un espai obert i dinàmic. Ens (auto?)motivem a no ser sedentaris i a portar una vida més sana, gràcies a una activitat física moderada i una alimentació equilibrada.


Sedentarius Evolution

A vegades pensem que el bloc pot espantar quan escrivim segons quines coses, que si la Marató (molta sort per aquest diumenge als que hi vagin), que si uns nois que fan escalada en gel, que si un "aficionat" que fa curses de llarga distància per la muntanya, que si una colla de corredors populars on tothom fa els 10km en menys de 40 minuts, que si ... però el bloc no va d'això i, a la vegada, sense ells tampoc seria possible ... ja que no es tracta de fer molt esport, del que va Sedentaris.cat és d'entendre que fer esport és saludable i animar-nos tots plegats a no quedar-nos a casa fent "panxing". Tots els blocs que seguim, tots els seguidors, tots els col·laboradors, tots i totes, sou "motivadors" que ajudeu a lluitar contra el sedentarisme.

 
Això va començar el 2008 ... i seguim


Voldríem donar les gràcies a moltes persones que ens han ajudat a arribar fins aquí i seguir endavant, però no sabríem per on començar. A l'inici érem dos persones i ara som moltes més. No es tracta de xifres i menys de pensar ara en crear un grup atlètic, un club excursionista, un associació esportiva, creiem que no va d'això tampoc. Des del principi, Sedentaris.cat va néixer com una idea transversal, oberta a tothom, com una mena de punt de trobada de moltes disciplines esportives, des de l'òptica del practicant popular, el que surt a fer esport el cap de setmana i, quan pot, entre setmana. Molts dels que estem per aquí som membres d'un o varis clubs (incloent F.C. Barcelona i R.C.D. Espanyol :-), unions o centres excursionistes, federats en vàries federacions, però una cosa no treu l'altra. Estem aquí per complementar, no per substituir.

 
   S'ha de creure ... en el que sigui ... 
IMPOSSIBLE IS NOTHING


El projecte sedentari continua ... recentment hem "fitxat" a l'Iñaky, 100% sedentari, i que ja escriu coses en el bloc "sedentario".

Amics i amigues, salut i esport, llarga vida i ... canya al sedentarisme!


Barcelona, 5 de Març de 2010

Toni i Ferran per a Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

PD:  un cop més, desitjar molta sort als "bojos i boges" que faran la Marató de Barcelona. Als amics i acompanyants, animeu fort que ho necessitaran.