dimecres, 30 de juny de 2010

Trobada de blocaires i amics a la Carretera de les Aigües

.
Històrica primera trobada de blocaires a la Carretera de les Aigües (Tibidabo - BCN) per fer 10 quilòmetres, amb força calor i humitat.



En Pau de "IronPanic" ha marcat el ritme, seguit pel Toni i el Ferran, amb la intenció de fer que en Xavi - XTB (Xavi Triathlon Beginner), vingut des de Hong Kong, pugués millorar la seva millor marca personal. Repte superat! A més, no estàvem sols, també hi havia més amics i familiars que ens han acompanyat (fins i tot ha vingut un futur nen, en Guillem, felicitats als pares :-). Al final cadascú ha acabat com ha pogut ja que la calor, tot i que eren passades les 20 hores era notable, a banda de la humitat.

En Xavi ha millorat la seva marca, i intentant seguir al Pau, qui escriu també ha millorat el seu registre en la distància en 10 segons i, com diria el que en pocs minuts serà ex-president del FC Barcelona ... "al loro! que no estamos tan mal".

Tot un èxit que persones que s'han conegut per mitjà dels blocs s'acabin trobant al món "real" i puguin compartir el fet de fer esport i compartir experiències junts.

S'espera fer una segona trobada en acabar l'any (o abans...), a banda de totes les proves esportives populars on anirem coincidint, no?

Animeu-vos a fer esport, que és salut! 

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 25 de juny de 2010

30/06 - 19h - 10km Blogger Meeting Run - Carretera Aigües (BCN)

.
Això dels blocs te la seva gràcia... per mitjà d'un bloc que seguim tenim coneixement de:

30/06 - 19H: TROBADADA DE "BLOGGERS" A LA CARRETERA DE LES AIGÜES (Collserola - Barcelona) PER FER 10 KM

Oberta a tothom!!!!

L'organitza un blocaire molt popular "XTB Xavi Triathlon Beginner" que escriu en anglès des de Hong-Kong i, entre moltes altres coses, col·labora amb fundacions que lluiten contra el càncer infantil. Sembla que ara estarà uns dies de vacances per Catalunya i ha organitzat la trobada.

Copiem el text de la convocatòria a continuació, tot i que per veure més detalls us aconsello anar a l'entrada al seu bloc ja que als comentaris hi ha més detalls:



Friends!

As if you have read my blog, I am going for vacation to Spain during several weeks tomorrow and want to invite you to join me for a 10 K run trying to beat my PB, as of today 46´30´´!

What, Where, When, Why, and Who?

What? 10 K run

Where? Carretera de les Aigües (Barcelona) (my preferred place to run in Barcelona...)

When? June 30th, 7.00 P.M.

Why?  I would like to meet, as much as many bloggers, but, this time ¨face to face¨to hsare with you one training and, if you help and support to try to achieve my PB in 10K, achieved in Hong Kong " 46´30´´.

Who? Everyone who wants to join!!!

Por favor, todos aquellos que os queráis apuntar a la misma....pues, colocar un comentario abajo para saber más o menos cuantos seremos...y no colapsar el parking de la Carretera de les Aigües!! (jaja es broma)

Btw, about the logo on the top, I was looking for a 10K logo and I found this one...I did this race in 2008 and was impressive, 11,449 finishers! it really remembered me Cursa de Bombers 2005, 2006...

http://wb10k.allsportcentral.com/results/results.cfm?EventID=16927

I hope to see some bloggers on that date! Thanks in advance!

¨XTB¨ Xavi.




Nosaltres, com a bons blocaires, intentarem anar-hi :-)


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 23 de juny de 2010

Revetlla de Sant Joan i a fer esport,no?

.
El bloc dels que no volen ser sedentaris "autoritza" a tots els seus lectors a gaudir al màxim de la revetlla de Sant Joan i del dia festiu posterior.

Però a partir del mateix dia 24 ja es podria fer una mica d'esport a l'aire lliure, no? Fer alguna activitat per "cremar" els excessos de la revetlla seria una bona cosa. Idees: una passejada per la muntanya, anar a còrrer suament a primera o a última hora del dia, un sortida en BTT o bicicleta de muntanya. Òbviament, també s'accepta pujar el cim del Canigó  (per la ruta llarga) :-)

Feu el que feu, recordeu que una bona hidratació és fonamental i més ara que fa calor.



Bona revetlla a tots i totes!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 15 de juny de 2010

Per primer cop: 100 quilòmetres en bicicleta


Mostra un mapa més gran


La ruta Oristà - La Molina (Renfe) m'ha servit per superar per primer cop la psicològica barrera de 100 quilòmetres en bicicleta de carretera. Per a un cicloturista amb força experiència a les seves cames potser no té res d'especial. Ara bé, per a un ciclista novell el tema canvia totalment.  Més encara si estem parlant d'anar de 468 metres (Oristà) fins als 1888 metres (Coll de la Creueta), amb moltes pujades pel mig.

Ara podria escriure una crònica quilomètrica, mai millor dit, però no ho faré. Sí que diré però, que en un dels dies més llargs de l'any (12 de Juny) estava pedalant pel Lluçanès abans de la sortida del sol. I aquest fet, per si mateix, ja compensava tot l'esforç posterior.

Realment la idea no era anar fins a La Molina, les previsions meteorològiques del cap de setmana eren clares, a primera hora bé, però com més tard i al nord pitjor. O sigui que vaig sortir ben aviat pensant en girar cua quan la situació es tornés complicada. Volia superar els 95 quilòmetres de la Terra de Remences (recorregut curt) i crec que em vaig passar tres pobles, no pels quilòmtres i sí per les hores i el recorregut. Per sort el temps es va aguantar i tot va anar bé.

Arribar aquí no va ser fàcil...

La ruta (potser em deixo algun punt): Oristà - Olost - Perafita - Alpens - El Cobert de Puigcercòs (parada tècnica) - Sant Jaume de Frontanyà (esmorzar: fusta d'embotits :-) - La Pobla de Lillet - Castellar de N'Hug (parada) - Coll de la Creueta (parada i fotografia) - La Molina (Pista Llarga) - La Molina (Renfe) .... tren fins a Vic  i ... Vic - Oristà per la carretera vella.

Fins a La Molina em van sortir 105 quilòmetres i, en total, més de 120 quilòmetres al tornar fins a Oristà. Vaig pedalar moltes hores, sis llargues i vaig acabar una mica tocat ... :-)

A destacar, entre moltes altres coses:

Esmorzar espectacular (digne d'un sedentari que ja portava més de dos hores pedalant) a Sant Jaume de Frontanyà . Fusta d'embotits molt completa (butifarra negra, butifarra blanca, fuet, llonganissa, xoriço i formatge), pà torrat i botella d'aigua 1,5 litres (6€). Restaurant Cal Eloi. Pendent de ser incorporat a la Gastroguia Sedentària (els millors "avituallaments" pels esportistes).

Nota: sembla que al Cobert de Puigcercós també es pot esmorzar però quan jo vaig passar estava tancat (era massa aviat).

Coll de la Creueta. Ostres, no sabia molt bé el que em trobaria i quasi me'l menjo amb patates. Llarg, llarg, quasi mil metres de desnivell en 20 quilòmetres, fins arribar als 1888 metres. Amb les hores que portava pedalant se'm va fer etern. En termes ciclistes diríem que anava força "trabat", em faltaven pinyons i "tirava de lumbars" ... sort que em vaig parar a Castellar de N'Hug perquè era el meu primer port d'aquesta duresa havent fet abans 60-70 quilòmetres "trencacames".

Nota: recomano visitar la web http://www.ramacabici.com/, espectacular informació per als ciclistes de carretera que vulguin pujar muntanyes.

El Photoshop fa miracles, converteix una "Estrella" en una "Free" a l'arribada :-)
(el que no he retocat són les 5h:52min i 105 km fins l'Estació de tren de La Molina)


Ara, com a ciclista novell, tinc un dubte existencial: els plats de la bicicleta són massa grans (53-39) o és que em falten quilòmetres per pujar els ports amb més "facilitat"?

I fins aquí aquest relat d'una excursió solitària que, de moment, comparteixo amb el bloc i en el futur espero compartir amb altres ciclistes a les carreteres, afortunadament poc transitades, d'aquest meravellós recorregut.



Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 9 de juny de 2010

Cursa 3 Comarques Alpens 2010 (crònica)

.
Probablement, la millor (o una de les millors) curses de muntanya de Catalunya. Per tercer any hi he anat i he acabat en el mateix temps (unes 3 hores)  que l'any passat. Té molt poc asfalt, pista al principi de puja i baixa, i més enllà dels 10 quilòmetres ... pre-pirineu en estat pur: corriol, bosc, pedra, camí,... Un parell de rampes que cada any me les "menjo amb patates", però no fa res perquè al ser en companyia sembla que sigui menys dur el tema. Dir que, si no vaig equivocat, també és campionat universitari de curses de muntanya de Catalunya i que, com el seu nom diu, passa per 3 comarques: Osona, Ripollès i Berguedà.

 Romà, Ferran, Xevi i Jesús

He trigat el mateix que l'any passat però he notat una millora important: la butifarra d'Alpens era ben calenta a l'arribada i m'estic recuperant millor, a banda d'haver patit menys físicament a la cursa, tot i que això només és una sensació.. La veritat és que no sé que més dir: 26,5 quilòmetres, 1050 metres de desnivell positiu i anar fent. Mireu la crònica del sedentari Xevi al seu bloc que està millor, liderant un any més els sedentaris d'Oristà.

Recorregut edicions 2009 i 2010.
(nota: la carretera que passa per les Llosses va de Ripoll a Berga)

Felicitats a l'organització. Excel·lent en tots els sentits. Molt bona senyalització i bons avituallaments, en cursa i a l'arribada. Moltes gràcies per limitar les inscripcions (i mira que podrien inscriure més persones).

Si mai voleu fer una cursa de muntanya de veritat (entre 2 i 4 hores, segons el vostre ritme, de pura muntanya), us la recomano sense cap mena de dubte.


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 5 de juny de 2010

Entrenant pel Central Park (Albert a NYC)

.
La ciutat que mai dorm es desperta poc a poc. Portem unes 12 hores a la ciutat, i, tot i que per alguns no és la primera vegada, sempre arribes amb la sensació de no ser ningú en aquest gran plató de pel·lícula, Nova York



A les 7 ja érem 4 que esperàvem al vestíbul de l'hotel per tenir una de les experiències més emocionants de les vacances de setmana santa, anar a còrrer per Central Park. Sense parlar-nos-ho cadascú havia portat el seu equip de córrer (amb la corresponent samarreta de "cursa popular", como no, la meva era la de St Antoni 2010!) i ens motivava molt sortir a menjar-nos la gran poma. Comencem a córrer només creuar la porta de l’hotel, just al costat de la catedral St Patrick’s, i pugem per la cinquena avinguda mentre els grans gratacels ja s’omplen de treballadors amb els grans vasos de cafè. Agafem la sisena Avinguda, que és més tranquil·la, i arribem al Central Park, el pulmó de la ciutat!

Quan hi arribes i veus l'ambient que hi ha, de gent fent esport, t'agafa una pujada d'adrenalina i "bon rotllo" tremendo. De fet, és semblant a la que tens quan arribes a una cursa de Bombers o dels Nassos, multitud de gent que no coneixes i que per uns instants tots teniu un punt en comú, que és el "jogging". Una de les coses curioses és la fauna que corre per NYC. Ens podem trobar des del típic corredor preparat, fins a grups de dones amb els cotxets de nens i el personal trainer, llatí a ser possible, passant per gent de qualsevol edat, raça o condició. De fet, si vens a Manhattan podràs disfrutar d'una bona carrera per el Central Park amb Robert de Niro, Ben Affleck o Madonna, entre altres. I aquesta és sols una de les moltes raons per les que la fan una de les rutes més especials dels món. 



Per primera vegada des que vam arribar a la ciutat observes com el sol es va apropant entre mig dels gratacels, mentre nosaltres ja portem uns 15 minuts de “subidón”, ara sense semàfors, corrent a un ritme d’unes 160 ppm, i amb l’esperança que tots aguantarem el mateix ritme durant tot el trajecte. És una delícia per que no és ni pla ni recte. Els camins pugen i baixen, bordegen llacs, turons, i passen per túnels sota altres camins o carrers. Des de la 59 fins la 110, i entre la Cinquena Avinugda i la Vuitena (Central Park West), s’extén aquest rectangle de vegetació, que va sorgir davant el gran augment de població que la ciutat havia experimentat a principis del segle XIX i la falta de lloc d’esbarjo. Medeix 4 km de llarg i 800 m d’amplada, i té una superfície de 34 hectàrees en les que hi ha plantats 26.000 arbres i on conviuen 275 espècies d’aus. Pel mig el creuen una sèrie d’Avingudes restringides per la circulació de vehicles amb motor durant els caps de setmana i algunes hores del dia.

La ruta en principi no la teníem massa clara però sabíem que per fer uns 10 km havíem de pujar fins al gran llac (Jaqueline Kennedy Onassis Reservoir) que a l’ocupar una quarta part de la superfície dels parc és un dels espais més coneguts. Ja en portàvem uns 4 km quan vam arribar en aquest punt, el dia era plujós, i a l’arribar en aquest perímetre, pel West Side, el terra estava molt fangós així que havíem de vigilar per no patir una relliscada. Suposo que en els dies calurosos deu ser una passada per la frescor que dona el volum d’aigua del llac, però aquell dia el que realment necessitàvem era una jaqueta que ens protegís del fred i el vent!

Començàvem a donar la volta al Parc veient els gratacels de fons emboirats pel mal dia i sense adonar-nos havíem passat de pujar la zona Oest (West Side) a baixar la Est (East Side). Un dels nostres comença a estar fatigat, per falta de preparació al no haver-se preparat a les classes d'entrenament dels Sedentaris, així que dividim el grup en dos. Jo i el Monxos quedem anem primers i passem per davant del Guggenheim Museum, que encara no havia obert les seves portes. Continuem baixant i en pocs minuts passem per darrere el Metropolitan Museum, vorejant també l’Obelisc que es troba al parc i forma part del museu. I segons anem arribant a una de les sortides del parc sembla que anem trobant més persones fent el seu jogging matinal, alguns més grans que altres, però en aquell moment la majoria eren universitaris. Quin bon rotllo de sensació! A la carretera de les Aigües et creues amb gent, però és que aquí un matí qualsevol n'hi ha centenars!!!



Els gratacels tornen a estar més a prop, i a pocs metres del famós hotel Plaza passem per davant del Wollman Rink, que és la pista de patinatge que es converteix sobre gel entre l’Octubre i l’Abril. A les 7:35 encara no havien obert les portes, però diuen que per nadal aquell espai és màgic!Ja sortim del Parc per la Grand Army Plaza, d’estil europeu i inspirada en la Concorde de Paris. De fet, aquesta és l’entrada més utilitzada del Central Parc, i el lloc on podríem llogar un cotxe de cavalls per passejar-hi, però no ho fem. Continuem corrent i passem per davant d’un grup de curiosos que des del carrer segueixen el programa matutí de la cadena de Televisió CBS, en el General Motors Building. En el mateix edifici  hi ha una de les botigues de joguets més famoses del món, coneguda per la pel·lícula Big Big Big (protagonitzada per Tom Hanks), i davant hi ha la famosa Apple Store. És a partir d'aquest moment on tot passa molt ràpid! En els propers 5 minuts rebem molta informació, flashos curiosos fins arribar l'hotel, d'imatges que només poden passar a la capital del món! Així que continuem baixant per la cinquena i veiem que Abercrombie tampoc està oberta però ja hi ha cua al carrer per visitar la botiga. Chanel, Tiffany’s, Louis Vuitton, Gucci (Trump Tower), fins arribar un altre cop a la Catedral, on girem a l’esquerra i entrem suats a l’hotel. Ens queden 13 minuts per dutxar-nos abans de l’esmorzar! 

Quina experiència! Ja ens hem tret el "gusanillo" d'avui! Demà repetim, no? A la mateixa hora? Fins demà!

Mapa de l'entrenament a Wikiloc.


Albert de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 2 de juny de 2010

la "cursa" (Corte Inglés 2010) - Crònica del Manel

.
Són les 23h de la nit; demà hi ha cursa; m'hauria d'anar al llit; aquest cop ho aconsegueixo; no com d'altres; sona el despertador; les 7h del dematí; ¿no era diumenge avui?; ah!m, sí, la cursa; al del Corte Inglés; la veritat em fa il·lusió; no n'he fet tantes aquest any; llàstima que s'hagi de matinar; les 7h50; Iñaki a la porta de casa; amb el seva monovolum; aquest cop ple fins als topes; Ivonne, la meva xicota, Eli, la dona d'Iñaki i Conchi, la mare d'Iñaki; una cursa popular; tot i que potser el terme més adient seria familiar; arribem al tren; allà ens trobem amb dos sedentaris més; el Willy i la Marta; el que deia, una cursa familiar; el germà de l'Iñaki i a la seva xicota; Salvador no hi és; no aquest cop; pregunto a l'Iñaki per la resta de sedentaris; em diu que s'han rajat; que ells no corren amb tanta gent; el Ferran crec que de boda o bateig; no importa; potser sí tenen raó; però tan se val; es tracta de fer els 10 kms. de rigor; aquest cop no aniré a fer marca; sols acabar; i córrer confortable; sentir-me a gust. 


Arribem a Passeig de Gràcia; allà tota la gentada; arriba l'Anna, aquella sedentària que acostuma a fer 1h; la veritat és de les que casi mai no falla; com l'Iñaki; ell sí que és un campió; sempre troba una cursa aquí o allà; comença la cursa; l'Iñaki es fica entre la gent i desapareix; el Willy i jo sortim més relaxats però al poc ens perdem; la resta han decidit fer la cursa caminant; al km.2 l'Iñaki ja ha tret casi un minut a la resta de competidors; espero que no ho acabi pagant; la pujada a Montjuich passa factura; al km. 4 l'enganxo; a l'avituallament; com sempre no paro; així li trec uns segons al crono; al final serviran per maquillar la meva marca; la pujada es fa dura; en més d'una ocasió penso en parar i caminar una estona; però no puc fer-ho; millor reduir el ritme; entro a l'estadi; el més dur ja ha passat; ja sols queda la meitat de la cursa i una part és de  baixada; sortim de l'estadi; una altra pujada; no pot ser; no tinc forces; torno a pensar en parar; però aquest cop tampoc no ho faig; no vull haver d'explicar que he parat; aconsegueixo superar aquest darrer obstacle sense haver de parar; imagino l'Iñaki em deu estar trepitjant els talons; però no importa; aquest cop no he vingut a competir; tant debò m'enganxi i acabem la cursa junts; comencen les baixades; entre dos i tres kms; serveixen per a recurerar l'alè; un cop abaix de Montjuich veig el ròtul de 9 kms; ja sols queden dos; i són en pla; però no puc augmentar el ritme; així doncs intentaré al menys no afluixar; no guanyar temps però tampoc no perdre; arribo a Pelayo; ja no puc més i encara deu quedar mig km.; no afluixis; ho has fet molt bé; ets un valent; ja tot val la pena; els entrenaments; la pujada a Monjuich; el despertador a les 7h del dematí; val la pena; estic molt content; cansat però content; ja sols queden uns metres; esgarrem uns segons al rellotge; creuo la línia de meta; ho he aconseguit; 53:30; no està mal; 


Arriba l'Iñaki; ha fet uns 56:30 minuts; no ha tingut bones sensacions; poc després arriba el Willy; ha fet 59:45; estic content per ell; fa sols uns mesos era un atleta a la deriva; i ara torna a ser aquell gran corredor de no fa pas tant; i encara té marge de millora; els caminants no arriben; encara trigaran; mentre els esperem fem unes cokes asseguts en un banc a la Plaça Catalunya; el dia és esplèndid; un magnífic dia de primavera; és genial; són les 10 del dematí, estic prenent una coke sota el sol de primavera d'una de les millors ciutats del món; molta gent pagaria per estar a on nosaltres estem ara; truquem als caminats; encara perduts per Montjuich; passen les 2h30 que l'organització donava com a màxim; la nostra família encara camina; per l'Eixample ara; els rebem a la seva arribada; arriben rient; han gaudit de la caminada; s'han explicat les vides; han disposat de temps per a fer-ho; molts dels caminants s'iniciaven en aquesta cursa; per les seves cares sembla que aquesta no serà la darrera; el proper diumenge hi ha una caminada solidària a Castelldefels; pel passeig de la platja; el marc tornarà a ser incomparable; repetirem; segur




Manel de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris