dissabte, 31 de juliol de 2010

Fotografies "Sedentaris in Action"



Fotografies de persones que fan esport i que tenen alguna relació, propera o llunyana, amb el bloc (FFF = Friends, Family and Fools :-) ... sedentaris in action!



  Al Circuit de Catalunya - la "pole position" 



Entrenant pel "Central Park - New York City"...



Pujant les primeres rampes d'un port a la Cerdanya



Trail Blanch: per aquí hi havia algú del "Equip Aran"



Que no falti la Cursa de Bombers (2009)
Aquesta "aficionat" és el culpable de la 
nostra adicció a les curses i travesses de muntanya 


Una mica de triatló ... 
o com simular estar dins una rentadora 


 Una mica de natació ... sense gens d'estil :-)


 No ens oblidem de caminar ... l'esport més antic!


Falten moltes fotografies ... ja publicarem més, segur que algú volia sortir i no hi és :-)


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 27 de juliol de 2010

Carn d'Olla de Núria (Crònica 2010)

.
Aquí teniu la crònica de la IV Clàssica a l'Olla de la Vall de Núria, una de les curses d'alta muntanya (skyrunning) amb més nom per aquesta part del món.



Per qui no ho sàpiga, i segons l'organització (Unió Excursionista de Vic) són uns 21 quilòmetres amb un desnivell positiu i negatiu de 1940 metres, desnivell acumulat de 3880 metres . La cota mínima és de 1967 i la màxima 2913 metres (cim del Puigmal), amb  un 72% del recorregut per sobre els 2700 m. Es passen quatre pics de més de 2800 metres i un de més de 2900 metres. No es trepitja ni un sol metre d’asfalt (i es trepitgen moltes pedres :-)

Rius de gent ... 
(es veu?, no es una fotografia molt nítida :-)

La crònica de Ferran de Sedentaris.cat

Resum ràpid: vaig arribar, no em vaig fer mal, sense haver d'abandonar ni quedar fora de control. Cursa molt exigent on cal estar fort, entrenat i anar per feina. Per fer l'Olla gaudint de l'entorn, millor deixar-ho per un altre dia. L'endemà i els dies posteriors ... cames tocades de valent ... només la part de la cuixa, bessons en bona forma.

DE VEGADES EL QUE BUSQUES ÉS TAN A PROP QUE COSTA DE VEURE
(interpretació lliure)

A aquesta cursa m'hi vaig apuntar com a "preparació" per a la Cavalls del Vent en format cursa organitzada per l'Octubre. No l'havia entrenat específicament i vaig patir de valent. Els "companys" en tenien moltes ganes però jo venia de setmanes seguides de casaments i comiats de solter ... i bé, encara que no hagués tingut tots aquests "compromisos" no esportius hauria acabat igual de fet pols.

La cursa, pels que no la conegueu, crec que té una variant respecte a l'Olla de Núria clàssica a nivell excursionista (dubto que per pujar al Puigmal s'hagi de pujar per on va passar la cursa :-).

última pujada ... buf!

Bé, al principi sortida ràpida fent un volta als edificis de Núria per estirar el grup i arribar a la pujada en bona posició. Tot i que anava per sobre el meu ritme vaig fer cas al "aficionat" i crec que al inici de la camí que va a Fontalba estava situat entre els 100 i 200 primers. Pujant, pujant, es va fer algun tap, però vist en perspectiva no crec ni que, en la  pujada al Puigmal, hagués trigat 5 minuts menys sense taps. Crec que, sense botes de muntanya, mai havia pujat per un lloc tan dret ... i tan llarg. No sé la distància, però per arribar al Puigmal vaig fer un quilòmetre vertical en poc més de 1h20. Crec que aquí va estar la clau de la "meva" cursa, en el sentit positiu i negatiu. La part positiva va ser que aquesta pujada a un ritme "fort" pel meu nivell em va permetre no estar massa endarrerit per quedar fora de control, tot i que no anava molt "sobrat" de temps ja que l'organització recomanava no passar en més de 1h30. La part negativa, va ser que ja estava "fet pols" per la resta de la cursa, tot i que encara no ho sabia... :-)

Un cop passat el Puigmal (i abans d'arribar-hi) feia força vent, no sabria dir si 25km/h o 40 km/h però a mi em va semblar fortet, vaja, que hi havia trams que es notava i força. Ara recordo que, pujant, vaig veure per on havia fet la meva última pujada al Puigmal per Fontalba gràcies a la Duatló d'Alta Muntanya de Queralbs.

L'últim avituallament del Kilian
(aquest fotografia m'encanta, està "tallada" però sembla que tingui "moviment")

Del Puigmal cap a Núria ... però encara faltava molt cims i colls per veure (per primer cop): Puigmal del Segre, Finestrelles, Noufonts, Noucreus ... i no acabaria la llista si hi sumo els colls. La veritat, quan passava per allà amb un dorsal pensava que era una llàstima fer aquest recorregut sense poder gaudir-lo però, a la vegada, també tenia el pensament de que, gràcies a la cursa, l'havia pogut conèixer per primer cop i que hi podria tornar amb més calma i més ben acompanyat (és a dir, sense gent amb el cor fora de la boca i amb falta d'oxigen evident :-).

Els quilòmetres anaven passant, el sol anava pujant, les cames s'anaven fent pesades i , quan portava una mica més de 2 hores 15 ... es va sentir un petard que va tirar l'organització per avisar que el primer ja havia arribat. No ens quedava res encara als "mortals"...

El recorregut es força "trenca-cames", les pujades ja no són tan fortes però els quilòmetres van passant i ja tens ganes d'arribar al final. Per sort els avituallaments estan molt bé i mira que la logística (amb helicòpter imagino) per portar beguda a 2800 o 2900 metres no ha de ser gens fàcil. En una mica menys de 4 hores vaig arribar a l'últim control, on hi havia la Maria i la Lina (gràcies a elles tenim aquestes fotografies). Com que van fer l'esforç de pujar fins allà dalt doncs m'hi vaig quedar uns minuts i ... cap avall!

L'inici de la baixada cap a Núria

La baixada, va confirmar la meva teoria de que, a major pes del corredor i més hores d'esforç invertides, pitjor tindràs les cuixes els dies posteriors ... i no va fallar. Excepte un tram molt dret, la baixada es podia anar fent tot i que no et podies despistar ni un sol moment ... jo no sé com baixen els primers (no els vaig veure) però a mi em va costar arribar i, al final de tot, una volta al llac que se la podien estalviar , no? jajaja A l'arribada estava força tocat però em vaig recuperar de sobte quan vaig veure a l'autor del bloc que s'havia d'auto-destruir per la revetlla de Sant Joan (per sort el bloc no va "petar")... i li vaig dir que havia de continuar. Va ser una "pressió" per no perdre a un membre significat del col·lectiu de blocaires "esportistes" que va tenir com a resposta : "acabes d'arribar?" jajaja M'encanta això de les curses ...

Com a reflexió personal dir que, tot i que no sé si objectivament era més dura (crec que sí per la distància i el desnivell), recordo que a la Cursa d'Alta Muntanya de Berga del 2009 vaig acabar força pitjor, amb rampes i tot. Anem millorant...

Bé, sigui com sigui, una cursa de molt nivell on espero tornar-hi algun dia per gaudir de l'esport en un entorn d'alta muntanya, sense necessitat de fer l'Olla de Núria en mode "competició", en mode "excursionista", si us plau. I a tots i totes, no deixeu d'anar a la Vall de Núria, que sempre hi ha alguna cosa a fer, cadascú al seu ritme.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Nota: hi ha una "Cursa Virtual" 2.0 : El Camí Vell a Vall de Núria, què en penseu?

dimecres, 21 de juliol de 2010

Foto - crònica Olla de Núria 2010 (breu)

La primera foto pel primer ... "el senyor de les pedres": l'Olla de Núria, 21km de pura alta muntanya, en poc més de 2h15! El "Killer" Jornet.














I com que ara no tenim temps per les cròniques (platjeta i piscina ho impedeix ... mar i muntanya al màxim :-) posem unes fotografies dels "homes de verd" per ordre d'arribada:


Miquel




Jesús


Romà




Ferran + Lina i Maria: les fotògrafes d'alta muntanya.


Ben aviat la crònica detallada ... i els quadríceps fets pols des del dilluns per l'última baixada però amb la "thalassoteràpia" o com es digui la recuperació va prou bé.

Ferran Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 17 de juliol de 2010

Diumenge farcit de proves esportives

A alguns ens agradaria ser a tres llocs a la vegada ... crec que ni amb un helicòpter podríem ...


Quatre sedentaris a l'Olla de Núria... Miquel, Jesús, Romà i Ferran

http://www.unioexcursionistavic.org/seccio/detall/34/cursa-olla-de-nuria-2010-informacio-addicional

Una bona colla d'amics a la Triatló de la Vila Olímpica:

http://www.triathlonseries.org/ts2010/barcelona_cat.html

Nota de l'organització: PROHIBIDO PARTICIPAR CON FIXED BIKE, BICICLETAS BICING O BTT CON CUERNOS.   No és broma...


I tots els "cracks" de la BTT a Barcelona - Montjuïch (fins i tot coneixem alguns que hi corren):

Campionat d'Espanya BTT- Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona:

http://www.ciclisme.cat/noticia.php?id=3274






Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 15 de juliol de 2010

Olla de Núria 2010 (la prèvia)

.
Aquest diumenge anirem quatre sedentaris (que tinguem "controlats") a l'Olla de Núria en el format de Cursa de Muntanya o, més ben dit, d'Alta Muntanya o Skyrunning o com es digui :-)


 Actualment és una de les curses amb més reputació, per molts motius, de les que es fan per aquest racó del món.



Esperem que faci bon temps i que la pujada de Núria al Puigmal no ens deixi sense forces per poder seguir tot el recorregut fins poder torna al punt de sortida.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 6 de juliol de 2010

Caminada de Resistència Núria - Berga, per Toni Egea

.
Aquest cap de setmana passat se celebrava la XX edició de la Núria-Berga (2010), la reina de la Copa Catalana de Marxes de Resistència (i possiblement una de les més dures d'Espanya): 96 km i 9500m de desnivell acumulat que s'han de fer en menys de 24 hores.

Ens vàrem presentar 370 marxadors al Santuari de Núria, i quan vàrem baixar del cremallera començava a ploure, un presagi del que succeiria al llarg de la marxa. Entre els participants cares conegudes d'altres marxes, converses curtes i un desig: arribar a Berga.

Entre les 15:30 i les 16:00 sortim tots els marxadors, en primer lloc els màquines que la faran corrent i després la resta de mortals que anem a acabar-la.

Passat el primer control a la Font de l'Home Mort s'inicia la pujada al Pas dels Lladres, el punt més alt de la travessa amb 2540 metres, i on hem de salvar 720 m positius. La pujada és dura i encara ho és més perquè comença a ploure i a pedregar, així que hem de fer ús dels impermeables. Arribats al Pas dels Lladres la pluja ha cessat, però hi una boira que no deixa veure res i fa molt de vent i molt de fred. Conforme avancem cap a la collada de Toses el temps millora i va sortint el sol. Passem per prats verds plens de vaques i de cavalls on la gent aprofita per fer-se fotos. Ja creuada la collada de Toses encara hem de baixar més fins arribar a l'estació dels FCG de la Molina (1415m).

Són les nou del vespre, ja no hi ha núvols i en aquest control-avituallament ens donen el sopar. Hem de carregar aigua perquè hem d'anar fins el refugi del Rebost, tot passant pel Coll de Pal (2160m). La pujada és divideix en dos trams, sent el primer molt dret i el segon més sostingut i més llarg. Durant la pujada m'uneixo a una parella que venen des de Castelló i van a bon ritme. Arribats al coll de Pal la parella decideix trotar i jo prefereixo caminar a bon ritme. S'uneix a mi la Quima, una dona d'uns 50 anys que ha quedat despenjada del seu grup. Anem junts fins al refugi del Rebost. M'explica que aquest any participarà a la Ultra Trail del Montblanc, versió curta. Arribats al refugi del Rebost mengem una mica i la Quima es troba de nou al seu grup i em conviden a unir-me a ells. És un grup format per dues dones i tres homes, molt caxondos tots.

La baixada fins el control de Paller de Dalt serà la tònica que marcarà la resta de la travessa: el terra enfangat a causa de la pluja i s'ha de vigilar molt per no relliscar. Tot i això tots fem alguna relliscada i algú acaba per terra. A més, el fet d'estar baixant pel mig d'un bosc frondós ens fa suar de valent. Passem el control del Paller de Dalt i seguim fins el de Rigorèixer. Aquest control de Rigorèixer és important perquè representa la meitat de la travessa i a partir d'aquest punt començarem a restar quilòmetres. Passem el control de Rigorèixer i ens dirigim el següent situat a Can Cerdanyola.

En aquest tram em despenjo uns metres del grup, tinc una crisi de son i de cansament i arribo amb alguns minuts de retràs a Can Cerdanyola. Menjo quelcom i m'avituallo bé d'aigua perquè ara hem d'afrontar una pujada de 645 metres fins el coll de Bauma. Començo a anar una mica tocat de la cama dreta. Com que tinc problemes  amb el genoll esquerra he carregat més l'altra cama i em molesta al voltant del turmell. Per sort la son ja ha desaparegut. Ara només desitjo que es faci de dia ja.

Són gairebé les cinc de la matinada i comença a ploure de nou... Fa un fred que se les pela i nosaltres caminant per aquestes valls. El control de la Bauma  s'ha fet de pregar i ara ja ens dirigim cap al poble de Saldes, tot creuant el bosc del Gresolet.

M'ajunto amb un noi de Barcelona que em diu que fa quinze dies tornava d'escalar el  Manaslu (Himalaia) i que van haver d'abandonar per mal temps. I ja de tornada a Barcelona s'ha apuntat a la travessa. Aquest noi (i d'altres que he vist) va embolicat amb una manta tèrmica per la fred i l'aigua que cau. Quan arribem al poble de Saldes, als peus del Pedraforca, ja ha deixat de ploure.

El control és plé de gent que abandona la marxa: la pluja, el cansament, la fred són ingredients molt desencisadors i tenir un taxi que et porta a Berga donant per finalitzat el patiment és un alicient molt suggerent. Tinc els meus dubtes i la pluja comença de nou. Vaig xop i suat i estic tremolant  de fred. Però és que només  queden 29km per a Berga, així que després d'alguns dubtes més que raonables decideixo continuar la marxa. El noi alpinista  deixa aquí la marxa així que em toca anar sol de nou. M'aixeco i la cama dreta, la tinc molt carregada i a partir d'ara notaré el dolor ja fins el final. L'ignoro i reprenc la marxa.

M'he avituallat bé d'aigua perquè hem de pujar 500 metres i tothom coincideix a dir que són durs i molt drets. En aquestes alçades ja t'és ben igual com sigui la pujada o la baixada, només vols anar consumint metres i tractar d'arribar a Berga. El camí és desesperant, hi ha molt de fang, cau aigua de tant en tant i la pujada fins els controls d'el Portet i la Font de la Bruixa és duríssima per les contants relliscades a causa del fang. Per sort porto els bastons i m'ajuden a no caure en nombroses ocasions. Arribo el control d'el Portet i engoleixo Coca-Cola i grana seca com si no les hagués provat mai. Em refaig de l'esforç i tiro endavant.

Ha deixat de ploure i surt el sol. Per arribar al control de la Font de la Bruixa passem per un GR als peus de la Roca Grau de Ferrús (Serra d'Ensija), un caminet que voreja el peu de la muntanya on la vista de les valls i els boscos és captivadora: no en va estem a la cota 1900 gairebé. Arribo al control de la Font de la Bruixa i menjo quelcom per continuar enganyant la gana.

Només 17km ens separen de Berga. A partir d'ara som un grup heterogeni d'uns 10 marxadors que ja anirem més o menys junts fins al final. El camí ara es torna de nou espectacular perquè ens endinsem en el poble abandonat de Peguera. El paisatge torna a estar decoratt de prats verds, cases abandonades i roques que emergeixen del no res. I ara que hi penso, vaig estar fa tres anys en aquest indret escalant la cresta de Peguera i un somriure es dibuixa en la meva desfigurada cara.

El fang encara és present en el camí i de vegades t'enfonses massa. Poc a poc anem deixant enrere aquest paisatge i anem baixant cap a Espinalbet, el poble on hi ha situat el control 12. Unes noies joves  molt simpàtiques ens donen la benvinguda i per animar-nos ens diuen que el primer marxador ha passat per aquest control a les quatre de la matinada. (on devia estar jo en aquesta  maleïda hora?, em pregunto).

M'acomiado de la joventut i penso en els darrers cinc, sí, només cinc quilòmetres que resten per arribar a Berga. Però en aquesta marxa no regalen res: la pluja comença de nou i encara queda la darrera pujada fins al Santuari de Queralt. Però ara sí que no val a badar i començo a caminar ràpid. Arribo al Santuari de Queralt i ja veig el poble de Berga a sota del santuari. Bé!, crido. I pocs minuts després allò que eren unes gotes de no res esdevenen un xàfec en tota la regla: així la interminable i castigada escala de baixada del santuari  resulta més entretinguda, pensem els tres que sobtadament ens hem ajuntat. Finalment arribem a Berga i hem de travessar gairebé tot el poble per arribar al pavelló on han situat l'arribada. I com no podia ser d'una altra manera, arribem ben xops de nou.  En el pavelló ens rep la gent de l'organització i alguns participants que encara són allà, enmig d'aplaudiments i d'ànims encoratjadors.

Aquest final és el que tots anhelem quan comencem la marxa a Núria. I el millor de tot, la meva família i una amiga m'estan esperant amb la meva filla  Martina de quatre mesos, que no entén res de res, però per si de cas ella riu i gesticula com una boja!!!!


Dades de la marxa:

Distància: 96km
Desnivell de pujada: 4100 metres
Desnivell de baixada: 5400 metres
Cota més alta: 2540 metres
Cota més baixa: 670 metres
Participants: segons l'organització, 370
Arribats: segons l'organització, 235
Abandonaments: 135
El meu temps personal: 23 hores i 51 minuts. Pels pèls!
Pàgina web: www.92km.com

Toni Egea de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 4 de juliol de 2010

Fa calor i ... anem a entrenar!

.
Aquest dilluns 5 de Juliol, els "sedentaris" que ens trobem per anar a córrer a Barcelona, farem l'últim entrenament de la "temporada" amb en Marc Hurtado, el nostre entrenador.

 Marc: aquest és l'avituallament que esperem!


Serà un entrenament "obert" a tots aquells que ens seguiu o sigui, que si voleu venir, us esperem. A la botiga Runnersworld Barcelona a les 20:15 - 5/07.


I per a tothom, en general, recomanem sortir a fer esport a l'aire lliure ara que fa bon temps. Vigilant les temperatures i la hidratació, això sempre ...




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris