dilluns, 25 d’octubre de 2010

Marató del Mediterrani 2010 - Minicrònica Salva (1/2 finisher!)

Minicrònica Salvador
"President d'Honor" dels Sedentaris

De verd, seguint els "mítics" Arcadi Alibés i Xavier Bonastre a la sortida.

La primera mitja de la meva vida, amb un repte clar: baixar de dues hores. I... repte assolit. 1h 58' 18"

Els primers 10, els he plantejat com una normal de 10, fent 53' i deixant un bon marge per anar pausant i per fer el quilòmetre extra (recordeu que son 21, no 20)
Amb una petita "xuleta" plastificada, ficada entre els pantalons, (que jo anomenava GPS), anava controlant, que la previsió i la realitat no s'allunyessin molt, i sobre el Qm. 17, ja he vist que aixó estaba xupat, i fins i tot he anat afluixant els dos darrers Qms.per poder arribar més o menys sencer.
En fí, com d'altres sedentaris, enganxat encara més si cal, ara a les mitges. S'haurà de repetir.

Salut: Salva

No som un club però si ho fossim, el salva seria el "president d'honor" o sigui que: Felicitats "Presi"!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Informació Marató del Mediterrani 2010 (curses 10k i 1/2 Marató) + Punt de Trobada

.
El ja mític sedentari Iñaki de Castelldefels ha escrit tot el que feia falta referent a la Marató del Mediterrani al bloc Sedentarios.net (un bloc molt més actiu que aquest :-) i com que som "amics", enlloc de de fer els deures nosaltres ens hem "copiat" d'ell. Però una "copiada" monumental!!!! De Ctrl+C i Ctrl+V del seu HTML ....brutal! Em va dir ahir "... però no escriuràs res? ni traducció ni res? que va.... "copy-paste" a sac! ...

Bé, només afegir (ho posa a l'escrit) Punt de Trobada és a l'inici de les grades del Canal Olímpic de Castelldefels a les 8:10h, obert a tothom que ens conegui o ens vulgui conèixer. De fet, si voleu detalls de la cursa l'Iñaki coneix a la perfecció el circuit, pam a pam, ja ho veureu quan llegiu el que ha escrit.

Ah! Molt important: animeu tots al sedentari Iñaki ... és el seu debut en Mitja Marató! "¡Suerte campeón!"

Per aquest litoral diumenge ... volarem :-)!
(nota del fotògraf: la foto no està feta des d'un avió) 


INFORMACIÓ 10K i 1/2 MARATÓ MEDITERRANI 

Este domingo 24 de Octubre se celebra en Castelldefels la Maratón del Mediterraneo, donde se puede participar en la carrera de 10k, la media maratón o el maratón. Ya hemos comentado en otros articulos que esta carrera será el estreno en la disciplina de la media maraton para algunos "sedentarios".


A estas alturas los deberes ya tienen que estar hechos, porque el salto de los 10k a los 21k significa que tus piernas tienen que estar bien preparadas para no sufrir una pajara que no nos permita acabar la prueba... En los 10k muchos corredores populares sin apenas entreno participan, pero los 21k los valientes son muchos menos!


A modo informativo para otros corredores que tambien vayan a participar este domingo:
  • El circuito esta marcado desde el pasado viernes, por lo que ya hemos podido hacer una revisión del mismo.
  • Este año la linea es de color naranja (normalmente las maratones suelen marcarse en color azul).

  • El circuito es el mismo del año pasado, aunque se haya estrenado un nuevo puente peatonal en el paseo maritimo de Gavà, se mantiene el desvio por la calle que circulan coches.
  • Por si no conoceis el circuito, indicar que hay alguna diferencia respecto al grafico que esta en la web de la prueba: Antes de ir al paseo marítimo de Gava, se hace un "recobeco" para pasar junto al gimnasio Accura; el giro que indicamos del puente no esta reflejado; los giros en el Paseo Marítimo se hacen justo antes de la rotonda del apeadero de Castelldefels, y en la última rontonda del Paseo Maritimo de Castelldefels en dirección a Gava.
Hemos hecho el recorrido de la media maratón diviendolo en un par de entrenos, por lo que os dejamos los enlaces (1 y 2)para que podais echar un vistazo.


Entre los 4.000 participantes en las diferentes disciplinas seremos varios los "sedentarios" que participaremos, por lo que si nos veis con la "verde" esperamos vuestro apoyo en el recorrido, y si participais informaros que hemos quedado a las 8:10h para hacernos la foto de grupo junto a la grada del Canal Olímpico... asi que pasaros a saludar!


Suerte para todos los participantes y ya os informaremos de como nos ha ido!

Iñaki
El equipo de sedentarios







Gràciès per la informació Iñaki.

Firmat: la teva "llebre" a la Mitja Marató :-)


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimecres, 20 d’octubre de 2010

la parelleta (foto)

Hem penjat una imatge que no es repetirà aquest diumenge a Castelldefels.

 "You will never run alone"

Moltes gràcies Eli, una de les millors fotografies que ens han fet mai :-)

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Mini-crònica d'una Caminada Popular

A l'espera de les cròniques dels triatletes us passem una imatge del moment més important de la XVII Caminada Popular d'Oristà, un lloc més tranquil que el litoral barceloní per passar el matí del diumenge:


Esmorzar de la Caminada d'Oristà 2010








Passades dues hores de caminada, al costat de la pista esportiva de la Torre d'Oristà els caminadors van trobar un bon esmorzar: pa amb tomàquet (que es podia torrar al gust), botifarra, vi, begudes  i cafè amb opció a "carajillo", i també hi havia vi dolç ... tot inclòs i em sembla que em deixo coses! I a la sortida ja ens havien donat coca de sucre. Això és vida!

Farem un breu crònica en tenir més fotografies de la caminada, un cop més molt ben organitzada.

Caminar és salut!


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 15 d’octubre de 2010

Barranquisme (canons): Gorgues del Llech


BARRANQUISME I DIVERSIÓ EN EL SUD DE FRANÇA


Perquè el cos no només es nodreix de “matxacades” infernals, muntanyes amunt i muntanyes avall... en època estiuenca què millor que un descens de canó amb l'aigua ben fresqueta. I si a sobre aquest canó s'anomena Llech, possiblement un dels canons més divertits del món mundial, en aquest cas la dita no podia ser més encertada: una imatge val més que mil paraules.

Formacions arrodonides per a poder saltar a la gorga, tobogans vertiginosos, ràpels plens d'aigua... vaja, un parc aquàtic natural on no cal pagar entrada. És el Llech una molt divertida gorga d'obligat descens pels amants de l'esport a l'aire lliure!!!!

Càmera i acció....!

(fotografies cortesia del Ferran Vilà-Clara, tota una institució fotogràfica a la Bisbal d'Empordà)

                                                      Primer tobogan



                                   Segon tobogán, molt dret i llarg

Ràpel opcional, hi ha qui salta a la roca del davant i llavors esdevé un veloç tobogan només apte per als més agosarats... 
 

Tram de transició a un dels salts més alts del canó.
A la foto, d'esquerra a dreta, en Miquel, en Toni i en Lluís

Divertit tram abans del temut pas “trencatíbies”. A la foto, el Miquel

                         Autofoto del Ferran, el nostre agosarat fotògraf

                                                     Salt del Lluís

                                   Vertiginós salt a la part final del canó


          Tobogan centrifugadora, imagineu per què se l'anomena així?



En Ferran volia saltar, però el vam haver de convèncer que no ho fes, que aquí tocava rapelar per la corda


Fitxa tècnica del canó:

  • Roca: gneiss
  • longitud: 1000m
  • desnivell: 180m
  • material: dues cordes de 15m, arnès i casc
  • horaris: accès des de l'aparcament 30 minuts. Tornada a l'aparcament 25 minuts
  • història: primer descens integral realitzat el 1984
  • poblacions més properes: Prada de Conflent i Estoher
  • Mapes: Alpina “Canigó”, IGN francès “Canigou-Vallespir-Fenouilledes”

Per a qui vulgui, podeu clicar en el següent enllaç per veure totes les fotos:




Toni Egea per a Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 14 d’octubre de 2010

Mitja marató de Granollers. Inscripcions obertes

Podríem dir que la de Granollers és la mitja marató per excelència a Catalunya. És una cita que molts corredors esperen i s'hi viu un ambient molt especial. Això fa que les inscripcions s'acabin de seguida o sigui que es converteix en un doble repte, apuntar-s'hi a temps i després córrer-la.


Ja han estat alguns sedentaris els que l'han feta. Aquí podeu trobar les seves experiències.

És molt recomanable. Si teniu ganes de fer-la, no us adormiu. Aquí podreu trobar més informació i la manera d'inscriure-us.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Jean Bouin 2010. Inscripcions obertes

Ja fa uns quants dies que s'han obert les inscripcions per la Jean Bouin, una de les principals curses de 10 Km que es fan a la ciutat de Barcelona conjuntament amb la Cursa de la Mercè, la Cursa dels Nassos i la Cursa de Bombers.


Encara ho heu fet mai una cursa d'aquestes característiques i us tempta provar-ho?
Vau fer la de la Mercè i teniu ganes de fer més curses de 10 Km?
Ja fa temps que correu i us heu marcat el repte de millorar la vostra marca?

Aquesta és una bona oportunitat. Us animem a que la feu. Us recomanem que no tardeu massa a apuntar-vos perquè solen acabar-se les places.

Seguirem informant sobre la cursa.

Aquí podeu trobar més informació de les experiències d'algun sedentari en edicions anteriors.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 7 d’octubre de 2010

Cursa de la Mercè 2010. Objectiu assolit

Aquest clàssic de Barcelona que serveix per obrir els actes de la festa major era la meva primera cursa massiva de la temporada després de la mitja de Sabadell. Dic massiva perquè anava acompanyat de 12.000 persones més que també van recórrer els 10 Km al llarg dels carrers de Barcelona. Els dies abans tenia els meus dubtes sobre quin podria ser el meu estat de forma a aquestes alçades, però vaig provar de ser una mica ambiciós i vaig quedar força content amb el temps (41:36), només a 8 segons de la meva millor marca, feta a l'anterior Cursa de Bombers.

Trobeu al Wally (o sigui, als sedentaris de verd...)

Vam ser uns quants els Sedentaris que ens vam trobar a la concentració prèvia. M'alegra veure que cada cop hi ha cares noves, que el grup va creixent així com retrobar a bons amics que solem coincidir a les curses. A les converses prèvies durant l'escalfament ens explicavem quins serien els nostres objectius i sobre quin temps voldriem acabar. Em va agradar veure les millores fruit dels seus entrenaments que han anat fent l'Iñaki i l'Iñigo. Estic segur que encara són capaços de molt més.


El meu objectiu era situar-me sobre els 42 minuts i si podia, millorar-ho. El primer Km va ser horrible, cada cop m'agraden menys aquestes curses amb tanta gent. Tot i la sortida per caixons organitzats per temps, no hi havia més remei que estar tota l'estona esquivant gent i de forma que no vaig poder agafar un ritme còmode fins a l'entrar a la Gran Via que és molt més ample. El resultat va ser que aquest primer tram el vaig fer en 4:25, bastant més lent del que volia.


No em vaig treure el meu repte del cap i vaig provar d'exigir-me un bon ritme i si en algun moment no em veia amb prou forces, ja afluixaria. Ens els primers Kms de la Gran Via ens vam creuar amb el Pau i ens vam fer servir de lllebre mútuament. Més endavant vaig tenir el suport de la família. Tot plegat em va permetre agafar ritmes de 4:05 i veure'm amb ànims d'aguantar bona part de la cursa fins a la temuda pujada del Paral·lel. Suposo que enguany anava millor entrenat, perquè no em va trencar com l'any passat. Fins i tot em vaig permetre apretar una mica per entrar a meta fent un esforç final.

No va ser fins allà que vaig veure el crono total. Va ser un bon temps i a més complia amb l'objectiu que m'havia marcat. Espero que sigui un punt de partida per anar millorant en les següents curses de 10 Km. Propers objectius: 10 Km de la triatló de Barcelona i la mitja marató del Mediterrani.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Cavalls del Vent (crònica personal Edició 2010)

.
Una crònica de debutant a Cavalls del Vent


Sortida a les 10:00 del matí a Bagà (786 m)


 
 Primeres passes i cares de felicitat de l'equip verd (jo amb gorra blanca)


 Primer avituallament, al Refugi de Rebost (1.640 m)


 Arribant al Refugi del Serrat de les Esposes


 Per sopar a Prat d'Aguiló, el brou de la mare és el millor (rodolí :-)

 Una fotografia del Pedraforca (feta des de la carretera que porta a Saldes)

Al Refugi Lluís Estasen

 A l'arribada, quina cara de felicitat!


Voldria escriure moltes coses per parlar de la meva primera participació a Cavalls del Vent (CV), no sé, les sensacions són diferents al que m'esperava. Diria que millors i tot. Bé , en primer lloc voldria dir que la CV del Salomonon Nature Trails es defineix com una "carrera" en el seu reglament, també com un "repte esportiu i de superació personal". Res de caminada de resistència, ni de travessa d'alta muntanya, ni cosa similar... una carrera.

Això fa que quasi tothom arribi a la sortida pensant en quan temps trigarà en acabar-la i no en acabar-la i ja està, siguin 10, 15, 20 o 23 hores. No és aquest un fet a criticar però sí a considerar, ja que realment et trobes davant d'una contrarellotge a peu per la muntanya amb un límit de 24 hores.

La meva experiència en aquestes distàncies es redueix a la Matagalls-Montserrat (MM) i, la veritat, es difícil no comparar totes dues proves. Al final he arribat a la conclusió que són "incomparables" en tots els sentits. Una sort poder tenir aquestes curses/travesses al costat de casa i aptes per tots els "sedentaris" amb una preparació específica.

Les dades de la CV:

- Distància: 84,59 quilòmetres
- Desnivell positiu: 6098 metres
- Desnivell acumulat: 12180 metres

Les dades "sedentàries":
- Llesques de pa amb tomàquet: una dotzena com a mínim
- Litres d'aigua o altres líquids (sense alcohol): difícil de calcular, jo diria que com a mínim 5 litres
- A valorar molt positivament la presència als controls (no a tots) de: caldo aneto, formatge i fuet :-)


El meu recorregut:

Sortida de Bagà tots feliços i contents. Hem estirat poc i no estic gaire nerviós, però ben aviat a pujar ... en pocs minuts (potser 15 o així) es fa un tap espectacular en uns corriols que es la principal crítica que tinc a l'organització. Crec que ens va fer perdre 15 o 30 minuts els "taps" fins al primer Refugi. Arribada al R.Rebost, suats i bé.

Seguim cap al Niu de l'Àliga, puja i puja, el paisatge m'encanta. Era una zona força desconeguda per a mi i penso que hi hauré de tornar amb més calma. Quan s'arriba força amunt les vistes són espectaculars i al R.Niu de l'Àliga fa una mica de vent (una mica de caldo Aneto i quatre coses més, als peus diria que em poso un Compeed o una crema ja que vindrà baixada).

El trajecte del Niu de l'Àliga al Serrat de les Esposes es dur, com tot vaja, de tres hores bones. Els records no són gaire clars. Sé que arribo al Serrat de les Esposes amb força gana però no menjo massa. Sort de tot el nostre "equip" de suport (Núria,Bruna,Gemma,Roc,Maria i Laia :-). Un cop fet el "dinar" a pujar una mica més i després de la primera pujada ... sorpresa! Un noi molt prim i vestit de vermell, caminant coix cap a mi ... penso no serà ... doncs sí, era en Kilian Jornet que es retirava. Li intento dir alguna cosa i el primer que fa es donar-me la mà com si fossim "colegues", li dono ànims (no li calen) i ell em diu alguna cosa, també li dic que mengi més que està molt prim :-)

En poc temps arribo al Refugi de Cortals (suposo que en 1hora) i gran sorpresa: pa amb tomàquet i fuet (molt bé, molt bé!!!). Aquí, com a bon "sedentari", carrego el meu cos d'energia fins que una noia del control em diu "encara estàs aquí?". No em fan fora però quasi. Un noi de l'organització (un 10) ens va donar molts consells i va dir: "fins a Prat d'Aguiló només hi ha 10 quilòmetres però son d'alta muntanya i trigareu 3 hores". Eren les 6 de la tarda i portava 8 hores caminant.

Camí de Prat d'Aguiló ja em poso el paravent quan arribo a dalt d'un coll tot emboirat on l'aire fa que la sensació de fred sigui considerable. En algun punt indeterminat (ho hauria de mirar) tinc les millors vistes de tot el recorregut amb la posta de sol. La Serra del Moixeró i la Serra del Cadí es troben i el paisatge m'encanta. Ben aviat es farà fosc i tothom aprofita per no encendre el frontal fins l'últim moment. Una mica abans de les 9 arribo al Refugi de Prat d'Aguiló, nit total i força airet, però tinc família que m'espera i m'acull de la millor manera. Aquí vaig estar 30 minuts parat, potser massa, però també vaig pensar que el temps era relatiu i que valia la pena per carregar energies de tot tipus (físiques i mentals) de cara a la nit.

Pugem a Pas de Gosolans, quin aire i quin fred de pujada, per sort amb un noi que feia muntanya (em va dir que era de Terrassa) amb qui vaig coincidir fins al Lluis Estasen. Nit total, no veig res i sort de la conversa perquè els genolls ja no en deixaven còrrer i vaig fer tot el tram caminant excepte un o dos quilòmetres finals de "trote" per arribar cap a les 12 al Refugi on m'espera la millor companyia.

La resta fins al final no té gaire història, caminar i caminar fins no parar: R.Gresolet, Ermita de Sant Martí, els Empedrats, R. Sant Jordi i un camí llarg, llarg, de 3 hores del St.Jordi fins a Bagà a les 9 del matí tocades amb una gran satisfacció per haver acabat la Cavalls del Vent.

Actualització (aquest final no m'agradava i he decidit fer una versió més llarga):


Del Refugi de Gresolet vaig sortir avisat de que hi havia 3 quilòmetres de baixada molt complicada, coneguda com la "baixada dels arbres" ja que t'hi podies o havies d'agafar per no relliscar més del compte i caure de morros amb uns pendents brutals. Per sort vaig fer una gran part del tram, el més dur i tècnic, acompanyat d'un parell de "veterans" que coneixien el recorregut (jo no) i la cosa va anar força bé, unes quantes "culades" i res greu, en poc més d'una hora vaig arribar al Refugi del Gresolet.

Del R. de Gresolet a l'Ermita de Sant Martí ara mateix no recordo res, curiós ... ja portava unes 18 hores caminant... ufff! Recordo, perfectament, el tram principal fins arribar al Refugi de Sant Jordi conegut com "els Empedrats". Jo sabia que si no vigilava em mullaria els peus, ja que s'ha de travessar un rierol com mitja dotzena de vegades i quan, no estàs vigilant de ficar els peus a l'aigua resulta que hi ha unes pujades més que serioses. En aquest moments, quan portava 20 hores caminant, pensava que per quin motiu sempre era tot puja i baixa en aquesta "cursa", no podíem anar del Gresolet a Bagà directe? Quina tortura! Bé, sigui com sigui, en algun moment indeterminat, quan ja quasi eren les 6 de la matinada vaig sentir un soroll mecànic (el motor de combustió) i, com una aparició màgica, Sant Jordi davant meu. Quina felicitat! Aquí ja sabia que arribaria i acabaria la Cavalls del Vent en menys de 24 hores. El que quedava era l'únic tram que havia fet unes setmanes abans.

Al refugi de Sant Jordi em vaig relaxar una mica, una noia d'assistència em va posar unes cremes (això va estar molt bé :-), vaig entrar un moment a veure el foc, vaig posar a parir els del control per no tenir cervesa i butifarrada per esmorzar (que prengui nota l'organització, l'últim avituallament ha de ser especial, home!). I bé, endavant cap a Bagà* que ja eren les 6:20 aprox.

Del R.Sant Jordi fins a l'arribada quasi tot és baixada. Recordo que vaig apagar el frontal pujant el Coll d'Escriu i en arribar a dalt ja de dia (7:20 aprox) vaig treure'm el paravent. Mentre ho vaig fer van aparèixer un parell de bascos que renegaven de totes les pujades ("esto es durísimo" :-). I res, el que queda és baixada i patiment, pel genoll que grinyolava per totes bandes ... 2 hores de "propina" per arribar fins a Bagà. Una mica avorrit però segur del meu triomf particular.

En arribar sessió de fotografies i alegria compartida. El "graciós" del "speaker" que em diu si havia passat tota la nit dormint ... que simpàtic! Va ser un moment molt especial l'arribada, amb petó inclòs. Només em faltava el cava i el ram de flors :-)

Be dir que va ser molt dur (pel nivell que jo tinc, que és de "sedentari") però va valer molt la pena. Crec que vaig patir més a la primera marató o a la primera Matagalls-Montserrat i és que l'experiència serveix per alguna cosa (i les cames ho saben).

Sedentaris: Arribar és guanyar!



Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

* Sembla que hi tinc uns avantpassats a Bagà relacionats amb una branca mallorquina de la meva família. Es una història molt llarga que algun dia hauré d'investigar...

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Entrenaments: primera sessió, segona temporada

La pluja ens va voler acompanyar en el que havia d'haver estat el nostre primer entrenament. L'any passat ja va fer-ho força dies i va ser la seva manera de donar-nos la benvinguda. Finalment el vam passar a la setmana següent. Això no va ser problema perquè fossim una bona colla.


El Marc ens tenia preparada una sessió d'escales i de sèries ben adient per posar a to tots aquells que durant l'estiu no havien fet els deures.

Les sessions d'aquesta segona temporada seguiran caient en dilluns i amb una freqüència quinzenal. Aquí teniu les dates per si algun dia us animeu a venir.
  • 20 de setembre (passat al 27 per culpa de la pluja)
  • 4 d'octubre
  • 18 d'octubre
  • 15 de novembre (canvi de data!!!)
  • 29 de novembre (canvi de data!!!)
  • 13 de desembre
  • 27 de desembre

Us esperem!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris