dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon nadal!

Una petita representació dels (no) "sedentaris" us desitja un bon nadal. 
 
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 19 de desembre de 2011

Esportistes a Barcelona - vídeo


Aquest és el video que acompanya el reportatge publicat a la web de "El Periódico": la imparable religió de la suor. 

Entrevistes: María Jesús Ibañez i Mònica Tudela
Imatge i Edició: Mònica Tudela 

El contingut del vídeo complementa la edició en paper de "El Periódico" (18/12/2011) on l'esport popular era el tema de portada i del que vam parlar ahir.




















Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 18 de desembre de 2011

Sedentaris a "El Periódico"

Avui tots els corredors i corredores populars som portada a "El Periódico" de Catalunya


A la portada hi ha unes persones que, simbòlicament i per un dia, intenten representar a tothom que fa esport en el seu temps lliure i, molt especialment, als corredors populars. Ha estat un gran sort (una casualitat de la vida) poder participar en aquest reportatge tan especial que té aportacions de professionals de l'esport.

Toni, Xavi, Anna, Ferran, Manel, Iñaki i Marc.
Fotografia: Andrea Bosch - El Periódico de Catalunya - 18/12/2011 



Sedentaris.cat no és un club oficial, és més aviat un "grup 2.0" amb amics per llocs diversos (Oristà, Castelldefels, Barcelona, les Guilleries, Mataró, etc.) que van explicant allò que fan i trobant-se a proves esportives populars. El nostre lema: "no volem ser sedentaris".

A la fotografia surten els "populars" i, per quedar bé a la foto, ens hem deixat acompanyar pel "míster" Marc Hurtado un gran atleta, entrenador i amic.



Aprofitem el bloc per donar les gràcies a "El Periódico" per aquest article, especialment a la María Jesús Ibañez per convidar-nos a participar i a l'Andrea Bosch per les fotografies.

Voldríem escriure molt més però ens aturem aquí i recomanem fer una cosa 1.0: llegir l'article a la premsa de paper :-) .

Salut i cames!
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

Nota: a l'article fa referència a "Sedentaris.com" però el nom correcte és "Sedentaris.cat".  Us recomanem també visitar el Sedenarios.net que lidera l'Iñaki i que a la foto no surt gaire (el Marc el tapa una mica :-)

dimecres, 7 de desembre de 2011

XXX Pujada al Castell - Castelldefels - Crònica d'un debutant

Aconseguir que el teu germà faci la seva primera cursa no té preu, per a la resta ... Sedentaris.cat

Aquesta crònica serveix, com a reflexió, per pensar que tots podem animar als amics i familiars a fer esport, que això no fa cap mal.

He de dir que quasi vaig haver de suplicar més al meu germà per aconseguir la crònica que per inscriure's a la cursa.

Ferran de Sedentaris.cat

--------------------------------------------------------------------------

La crònica - XXX Pujada al Castell - Castelldefels


Tot comença amb la inscripció per sorpresa i sense consentiment per part del meu germà Ferran a la cursa popular Pujada al castell de Castelldefels. Reacció inicial: WTF! però que coll... fa aquest xaval! Crec que aquest nano si no s'ha donat gaires cops més al cap sap perfectament que lo de córrer ho vaig deixar a la Cursa del Corte Ingles del 92, si i després vaig continuar donant voltes al pati del cole, però no compta perque eren obligades.





Una fotografia "històrica" ;-)

"En fin", que al menys per poder acabar sense necessitar un transplant de pulmons i acabar amb l'oxigen al voltant dels altres corredors que menos que entrenar un parell de dies (ehem, entenem per parell 2, "ni más ni menos").

Vaig agafar un personal trainer, Jordi Buendia (que per motius "d'agenda" no ha pogut venir), i em va dir: "Xaval, tu pots acabar, però per no acabar molt acabat ves amb un pulsòmetre i no passis molt de 160". Ok, ahir vaig anar al Decathlon, en 5 minuts ja tenia un, "primer precio eso sí".



"¿què faig aquí?", sembla que digui el protagonista


A la carrera, un cop presentat als Sedentaris "al lio". La cosa comença i el bitxo no baixa de 170 ni anant enrera i axí fins el final que a la pujada diu que he arribat a 192 però tots dieu que anava fresc (joder, per dintre ja us puc ben dir que no!). I per què ha arribat aquest a 192? us podeu preguntar. Molt senzill, per orgull! Que sapigueu que a la part final de les curses hi ha gent empentant "carritos" de nen, mamas amb la seva filla d'onze anys, un xaval amb patinet i un "abuelete" que acollonia a tots els de la creu roja. Doncs els he passat a tots a la pujada!!

 Encarant la recta final, amb força, un cop superat "el del carrito"


Com diuen en un programa que segur que tots coneixeu: " Desafio superado!!! "

Pd: Es probable que properament vinguin més cròniques de curses a prop del "coche escoba".

Gràcies per la lectura!

Marc S.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 5 de desembre de 2011

MMM - Mitja Marató Mataró




En la meva primera participació a la MMM - Mitja Marató de Mataró - 2011 vaig veure que tot el que havia sentit era veritat. Destacaria dues coses:
  1. acaba en pujada 
  2. la bossa d'obsequis
D'aquests dos punts, pels que aquesta mitja és "famosa", he dir que només el primer va superar les expectatives per desgràcia. La pujada final era "doble": una forta, llarga i coneguda i, com a "extra" una petita però inesperada abans d'arribar a la curta baixada de recta que em va acabar de "rematar".

El recorregut està bé, si que hi ha indrets més solitaris, però saps força bé el que et queda pel fet de veure els que van més ràpid en sentit contrari molta estona. Una cosa que destacaria positivament és el fet de que estigui limitada a 2.000 (?) inscrits i això fa que no hi hagi "taps" pels carrers de Mataró.

La pujada final ("exagerada" :-) segons perfil facilitat per l'organització


La mitja en sí va anar millor de l'esperat, amb un objectiu ambiciós de 1h45 vaig acabar en un 1h44. Vaig anar molt ben acompanyat fins les pujades finals pel Joan F. i sort d'ell o m'hauria deixat anar a partir del 15 ja que les cames no estaven gens fines. Al principi la nostra tàctica va ser no apretar en els primers quilòmetres (els que són més de baixada progressiva), que si estàs bé, potser et permetran compensar el que perdis a la pujada final. La veritat és que els 10 primers quilòmetres la cosa va anar ràpida i ens vem arriscar a mantenir el ritme la resta de quilòmetres per "compensar" al final.

La jugada ens va sortir bé, potser per no haver anat més ràpid al principi (en el meu cas segur, en el del Joan ell tenia més força i qui sap si podia haver apretat més de sortida, ja li preguntaré :-). En el meu cas, tots els parcials abans de las "pujadeta", van estar per sota de 5 min/km per fer els 2 últims en 5:20 aprox.

S'ha de reconèixer que Mataró és una ciutat molt esportiva i esperem que segueixi així per molts anys. Jo ja he tingut la sort de participar en diferents proves populars que fan: Triatló, Duatló de Muntanya, Mitja Marató per Relleus i Mitja Marató.

Demà, una prova totalment diferent. Passarem dels 21 llargs de Mataró als 5 curts de Castelldefels: si algú hi va aquí ens trobarà: XXX Pujada al Castell de Castelldefels.




Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 21 de novembre de 2011

Marató Pirata Montserrat 2011

http://www.koalasteam.com/mpm-marato-pirata-de-montserrat/wp-content/uploads/2011/09/Koala-special-edition-negre-gran.png

El nostre reconeixement per les persones que organitzen "coses" com aquesta:

http://www.koalasteam.com/mpm-marato-pirata-de-montserrat/wp-content/uploads/2010/10/Perfil1.gif

la Marató Pirata de Montserrat (veure fitxa tècnica)





Les cròniques d'aquesta tercera edició ben aviat totes juntes a la web del "Koala's Team"(skyrunners i birres). Algunes que ens han comunicat pel nostre twitter:

Impossible is no think - Marató Pirata Montserrat 2011

Enfilant el camí - Crònica de la Marató Pirata de Montserrat, la rave de les curses de muntanya
Bulderban - Pon un Koala en tu vida
Cremant Pota! - Marató Pirata de Montserrat
Patillades - Marató Pirata de Montserrat 2011


http://patillades.blogspot.com/2011/11/marato-pirata-de-montserrat-2011.html




A veure si ens animem hi participem a la propera edició ... hi haurà #mpmontserrat el 2012, no?

Aquesta imatge defineix bé la #mpmontserrat. CC @EstrellaDammCat
Post-avituallament "Koala", queda clar que tenen un cert toc "sedentari" :-)

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 13 de novembre de 2011

Behobia-San Sebastián 2011 superada!

Aquest diumenge dia 13 s'ha fet la mítica prova Behobia-San Sebastián. Una bona representació dels Sedentaris hi ha estat: l'Anna, el Salvador, El Ferran, l'Iñigo, l'Iñaki i el Manel.

A l'espera de la seva crònica detallada (amb un especial esment a la part gastronòmica), publiquem algunes fotos de la proesa.



Aquí podeu trobar els resultats de la cursa.

Felicitats a tots els que l'he feta!!!


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 1 de novembre de 2011

El menú dels sedentaris (foto oficial)

Post-curses Mediterrani (Castelldefels - Gavà 2011)

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 27 d’octubre de 2011

Crònica de la triatló de Barcelona 2011. Encara versió relleus...

Aquesta vegada vaig canviar el verd dels Sedentaris pel blau del Zurich Sports Club per fer els 10 Km de la triatló olímpica. Després de la gran experiència de l'any passat fent la Garmin triatló de Barcelona per equips, enguany he repetit.


Per mi és un privilegi poder viure des de dins el gran ambient que hi ha en aquesta prova, però sense haver de fer-la sencera. La modalitat per equips permet això i a més compartir-ho amb altra gent. A més de gaudir de la jornada, vaig poder fer 10 Km que em van anar molt bé per guanyar confiança i seguir endavant amb el meu procés de recuperació (sobretot anímica).


Per què aquest canvi d'equip aquest cop? Doncs pel suport que tenim a l'empresa on treballo i sobretot per l'esforç i les ganes que hi posen el Cinto Ajram i el David Pérez (gran amic dels Sedentaris) que van fer-ho possible.


La mala mar del cap de setmana va fer que la part aquàtica es reduís lleugerament. El Jordi, el nedador del meu equip va fer un molt bon resultat. Després el Javier va donar-ho tot a la bici i em va passar el relleu, completant la prova amb un temps de 2:24:03. Això ens va permetre acabar el tercera posició entre els participants de la Zurich. A la medalla que donen a tots els Finishers, s'hi va unir la de Zurich amb una mini cerimònia al pòdium oficial. Crec que no ho veuré gaires cops més que pugi allà a recollir cap trofeu...

No puc negar que em tempta molt provar de fer una triatló jo sol. Encara em fa ràbia recordar que tot i estat apuntat, no vaig poder fer la de la Vila el passat juliol. Espero poder tri-estrenar-me l'any que ve.




Toni Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 23 d’octubre de 2011

10 Km a la Marató del Mediterrani. Anem pel bon camí

Estic content amb el resultat, però és curiós veure com canvien les coses. Mentre l'any passat superava amb uns quants minuts la meva millor marca en una mitja marató (tot i l'oblit del xip), aquest cop només m'he atrevit amb els 10 Km i contemporitzant força. Tal com vaig progressant, no puc negar que 41:30 sigui un bon resultat, però potser seria el moment de començar a apretar una mica. 


Venia de fer els 10 Km en la triatló de Barcelona per equips i em vaig posar l'objectiu d'acabar avui a Castelldefels entre 41 i 42 minuts. Era una evolució per anar arribant poc a poc i amb confiança cap a les marques que feia abans de la lesió. En aquesta cursa m'hi he trobat força bé. El recorregut ja el coneixia i com que és gairebé pla, és òptim per fer bons registres. A més, el temps gens calorós no ha anat gens malament. He començat la cursa amb certs nervis. 

No he pogut col·locar-me bé a la sortida he estat més d'un kilòmetre esquivant gent per poder estar còmode. Ja ho dèiem a la crònica de l'any passat, la sortida seria un aspecte a millorar en aquesta prova tan ben organitzada. Passada aquesta fase he pogut agafar un bon ritme, gairebé sempre una mica per sobre del que m'havia plantejat. M'he vist amb forces i sense massa problemes per mantenir-lo. 


Si bé poc després de sortir m'he trobat al Ferran, he vist a cares conegudes com la del Rafa Jofresa (ex-jugador de bàsquet professional), el Sebas Guim (periodista de TV3 i gran corredor) o al Marc, l'entrenador dels Sedentaris, que ha fet una destacada 5ena posició a la mitja. 

Entre el gran ambient de mitja marató que hi havia i les ganes que tinc jo de tornar-m'hi a posar, la cursa se m'ha passat molt ràpid. No m'he n'he adonat que ja enfilava la recta paral·lela al canal. De fet, no he vist ni a la Marta que m'animava des del públic. Mentre feia l'esprint per creuar la meta pensava que l'any vinent he de tornar-hi però per fer-hi 11 Km més. 


Aquesta ha estat una edició on he vingut acompanyat d'un bon amic com és el Martí, ex-company d'equip de bàsquet, ben plena de Sedentaris com el Salva, l'Iñigo o el Will, i on cal destacar que l'Anna s'ha estrenat amb els mitges maratons i el Manel i l'Iñaki han fet bons temps. 

Següent pas? provar d'estar sobre els 40s a la Jean Bouin i entrenar-me per tornar a fer alguna mitja. Espero que les bambes noves ajudin...

Aquí podeu trobar els resultats de la cursa.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Crònica Triatló Vilanova i la Geltrú - 2011

 L'Òscar ens ha fet arribar la seva crònica del triatló de Vilanova i la Geltrú 2011. Podeu seguir l'Òscar al seu bloc: "compartiendo kilómetros".



XII TRIATLÓ VILANOVA I LA GELTRÚ05:15 - Sona el despertador i no em costa res llevar-me perquè avui toca competir. El pla està tot al meu cap, així que només cal començar a posar-lo en pràctica. A la cuina em faig unes torrades mentre trec de la nevera les begudes energètiques i les isotòniques i les guardo a la bossa. Encenc l'ordinador mentre em menjo les torrades i em trobo que els meus germans i cosins arriben tots d'un concert (i en quines condicions!) a l'hora que jo em llevo. Qüestió de prioritats, jejeje.

06:00 - El portabicis ja està muntat, la bicicleta lligada i les bosses al cotxe. Doncs res, cap a Vilanova que me'n vaig. Que bé es condueix per Barcelona i rodalies sense gens de trànsit. En 50 min m'he plantat en destí i el pàrquing de terra que l'organització em va comentar que estaria disponible per a participants està encara completament buit, fins al punt que dubto si aquest el lloc per aparcar. Baixo del cotxe, deslligo la bici i me'n vaig amb ella a buscar la zona de boxes i entrega de dorsals per tenir-ho tot controlat.






07:15 - Encara és de nit quan els primers a arribar hem començat a recollir els dorsals i altres artefactes que necessitarem durant la prova. Queda molt per començar i l'ambient és distès. Alguns es coneixen d'anar coincidint en altres proves, però jo sóc molt novell i passo força desapercebut (de fet em dóna la sensació que la gent em mira estrany, jeje). Amb tot el material recollit em torno cap al cotxe no sense abans fer la única foto de la jornada, la de l'arc d'arribada!






8:00 am - Queda una hora per al començament i després de posar-me el mono al cotxe i deixar tot l'innecessari al maleter faig un petit escalfament amb bici abans d'entrar a boxes per deixar ja preparat tot el material. Reconec que sóc bastant ordenat i meticulós quan m'interessa i aquest és un d'aquests moments. Cercar el teu lloc a boxes i memoritzar per a no perdre en arribar a les transicions, posar el casc, les ulleres i el dorsal de manera correcta perquè en la transició sigui fàcil d'agafar i posar, posar les bambes de running i davant les sabatilles de la bici, revisar el bidó de beguda de la bici; tornar a repassar el recorregut i el sentit de l'entrada i sortida de les transicions ... tot un ritual per anar cap a la platja amb la sensació que tot sortirà bé!
 

08:50 - Una mica d'escalfament de running, descalç pel passeig marítim de Vilanova, recorrent els escassos metres que separen la zona de boxes de la de l'inici del tram de natació. Uns quants estiraments i escalfament de braços perquè no es bloquegin en entrar a l'aigua i ja estic a la zona de sortida. Hi ha gent nedant per escalfar. Jo pas. No penso gastar energies escalfant al mar. ¿Poc professional? Potser. Però pas ...
 

09:05 - Amb una mica de retard es dóna la sortida! La platja de Vilanova és d'aquestes que pots caminar bastant fins que et cobreix. En aquest cas córrer. I mentre vaig corrent fins a la zona on començar a donar braçades, em vaig situant i buscant un lloc el més net possible que m'eviti rebre molts cops. Ho aconsegueixo! He trobat un forat i començo a nedar, aixecant el cap per no perdre la referència de la boia, però amb molta tranquil.litat i sense rebre gairebé pressió dels altres participants. I així de tranquil podria dir que he fet els 750 m de tram d'aigua.


09:23 - Primer pas per la zona de transició. Tota la meticulositat ha donat els seus fruits i no em costa res trobar el meu lloc entre tanta bici i en menys de 2min ja estic amb tot el vestit posat i sortint per la porta amb la bici a coll. El sector de la bici ha estat el més dur. Per arribar a dominar qualsevol disciplina cal molt entrenament i molt esforç i el tram de bici d'avui, sense ser un expert, era exigent. Contínues pujades i baixades, que sense ser de molt desnivell, t'obliguen a anar canviant tota l'estona de pinyó. Ara amunt, ara avall, ara tornada a pujar ... No hi ha hagut manera de posar un pinyó i rodar a ritme ni un moment. I a mi, això m'ha costat. Però tot i les meves queixes em quedo sense arguments quan he fet el sector de bici en menys de 40 min a una velocitat mitjana de 30 km/h (que per a mi està molt bé). 
10:03 - Amb més celeritat encara que a la primera transició, em trobo ja amb les bambes de running calçades i sortint per la porta a encarar els 5 km que em separen de la meta. Conec una mica el circuit, així que no vaig amb reserves i em poso a córrer a un ritme alt, pensant que per molt que em puguin fallar les forces no deixen de ser 5 km i si això passa doncs ja baixaré el ritme. I així, vaig avançant a tota aquesta gent que m'ha anat passant en el tram de la bici i em trobo còmode per seguir tirant amb força. No tinc molt més que explicar d'aquest sector, ja que són els 5 km que més ràpid he corregut en la meva vida i sense adonar-me'n arribo a l'esprint (fent honor a la categoria de la prova) i creuo l'arc de meta! Ja sóc FINISHER d'un altre triatló! 
10:21 - Temps d'arribada: 1h 16m 07s! No és la finalitat, doncs les sensacions, l'alegria, l'emoció, l'ambient, etc. serien les mateixes amb el doble de temps o amb 10min menys. Però tampoc negaré que quan t'apuntes a una competició fas les teves càbales de quant creus que trigaras en fer-la, sector per sector, i he de dir que les meves previsions disten molt del temps finalment aconseguit. He anat molt bé, còmode, i això s'ha notat en el temps final, i és una conseqüència a tant entrenament.
I per acabar, dir-vos a tots i totes que M'ENCANTA EL TRIATLÓ! M'ha enganxat! L'hi ho recomano a tothom!
+Reptes +km

Òscar Aldrich




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 6 d’octubre de 2011

La teva primera "Cavalls del Vent"...



Romà, ara ja has fet la "Cavalls del Vent". Com et trobes?

 Jo bé, ja força recuperat!! En principi la cursa va anar força bé,
 bastant dura la pujada de Bagà fins el refugi de Niu de l’Àliga, però
 "bueno", et vas recuperant amb els diferents trams de baixada o pujada,
 tot i que semblava que no s’acabaven mai.

 Els avituallaments van estar força bé i complerts, a alguns refugis no
 tardaves gaire a arribar-hi però amb alguns d’altres es feien molt més
 llargs.

 Varem tenir un dia molt "maco", es veien molt bones vistes, el cel
 estava molt clar, encara que no et donava gaire temps a parar-t’hi i
 mirar el paisatge, per això cal anar-hi un dia a passeig per gaudir
 del paisatge, no es pot anar amb gaire pressa.

               El "trio" sedentari a CdV11: Romà, Miquel i Jesús.

 La part de dia em va passar bastant ràpida, però la nit es va fer més
 dura, llarga, avorrida i freda, vaig estar acompanyat de tres amics
 molt trempats, un Valencià, un de Granollers, i un de Barcelona, que
 casi tota la nit vàrem anar junts, però ells tenien mes currículum que
 jo sobre travesses de muntanya, tot i que no estaven en plena forma en
 aquell moment.

 I una vegada a l’arribada un bon plat d’espaguetti, un massatge, una
 dutxa, un cafè i cap a Oristà, que en Jesús es veia en condicions de
 portar el cotxe després d’haver dormit a la furgo amb en Miquel unes
 quantes hores.

Romà de Sedentaris.cat




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Jean Bouin 2011. Inscripcions obertes

No us podeu adormir si us interessa fer-la. Les inscripcions de la Jean Bouin 2011 ja estàn obertes.


Aquesta és la 88ena edició i es farà el diumenge 27 de novembre.

Vista espectacular de la sortida del 2010

Aquí podeu trobar més informació i fer les inscripcions.

La samarreta d'aquest any

Els Sedentaris hi hem participat en les darreres edicions. Aquí podeu veure les seves experiències.

No badeu!




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 30 de setembre de 2011

31 Cursa Festa Major El Prat. El retorn!

Tenia ganes de tornar-hi, moltes. Després del meu calvari d'aquest estiu amb la lesió i la lenta recuperació, volia iniciar la temporada de curses. No vaig ser a temps d'apuntar-me a la Cursa de la Mercè i el meu retorn ha estat a El Prat. Un retorn prou satisfactori.


Coincidint amb la festa major de la localitat, s'organitza aquesta cursa popular. Insisteixo amb això de popular perquè és gratuïta, no és gens multitudinària i a més en pren part gent que habitualment no fa aquest tipus de curses. Tot això forma part del seu encant, com també el fet d'acabar fent una volta per una pista d'atletisme. Està força ben organitzada i la quantitat de gent que hi ha és ideal perquè abans d'arribar al primer kilòmetre ja et pots situar amb gent del teu ritme i córrer sense aglomeracions.


Per mi aquesta havia de ser una cursa per tornar tranquil·lament, veure les sensacions que tenia i saber com em responia el tendó lesionat. M'havia fet una estratègia de cursa molt conservadora que vaig trencar des dels primers metres. Crec que en el fons sabia que passaria això. El recorregut pla, l'empenta extra que sempre dóna estar en una cursa i les ganes que duia acumulades de tornar a competir em van donar ales. Ja als primers kilòmetres anava bastant per sobre del ritme que m'havia marcat. Però em sentia bé i anava còmode, gens forçat. Per què afluixar doncs?


El repte de baixar de 45 minuts el vaig aconseguir de sobres amb un 43:29. Encara estic lluny dels meus millors registres, però estic content perquè sembla que ja estic recuperat i perquè sóc conscient que hauria pogut apretar una mica més. 

Vam ser 3 els sedentaris que vam participar-hi. Els altres dos repetien. L'Iñaki està preparant la Behovia-Sant Sebastià i va fer una tirada prèvia de 10Km. Amb aquest pes a les cames va acabar amb 49:14. El Salvador, que no se'n perd una, va acabar amb 56:34. Podria dir que he començat la temporada amb bon peu i en un molt bon lloc. Pel tipus de cursa i la meva situació, crec que l'ocasió ha estat molt millor que no pas a la de la Mercè.


Ara toca seguir entrenant i anar millorant. Propera cita: els 10 Km de la Garmin triatló de Barcelona en modalitat per equips. 

Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 18 de setembre de 2011

Una Cursa de la Mercè més Sedentària que mai

Aquest diumenge dia 18 s'ha fet la tradicional cursa que obre la festa major de Barcelona. Enguany ha batut rècords amb 14.000 inscrits. 


Ja és habitual que una bona colla de sedentaris hi participem, però si heu estat pels carrers de la ciutat animant als corredors, potser us heu pensat que els sedentaris eren milers ja que estava ple de samarretes verdes. 

Què ha passat? Eren tots Sedentaris? Doncs resulta que l'organització ha agafat el color verd com l'escollit per fer les samarretes de la cursa. El resultat és que Barcelona s'ha omplert d'una marea verda. 


Tant de bo algun dia tots ells siguin Sedentaris... Pels que l'he feta, aquí podeu trobar els resultats. Esperem que hagi estat un èxit per tots vosaltres. 

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dissabte, 17 de setembre de 2011

Tornem a entrenar (inici de la temporada)


Hola a tothom, esperem que us hagin anat molt bé les vacances, tot i que estem segurs que pel que fa a córrer no heu estat del tot aturats...

Ara que ja torna el nostre mister de les seves vacances, tornem amb els entrenaments, que ja en teniem ganes. Us esperem el dilluns 19 a les 20:15h a la botiga Runnersworld de Barcelona (clica aquí per més info).

Podeu venir amb qui volgueu perquè ens conegui, sense cap compromís. Us esperem!!!

Ferran de Sedentaris.cat  

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 29 d’agost de 2011

Tornar a començar (gairebé) de zero

Com ja us explicava en un altre post, estic en plena pretemporada. Pretemporada perquè ara al setembre comença el meu calendari de proves, pretemporada perquè porto des del mes de maig parat i pretemporada perquè estic provant fins on puc arribar després de la meva lesió a l'Aquiles.



Les sensacions són bones. He fet unes quantes tirades de 10 Km i el tendó em respon bé. El que no responc bé sóc jo. Em noto molt baix de forma i tinc les mateixes sensacions de fa 3 anys quan vaig començar a córrer i mai havia fet cap cursa. Aquell ofec, aquelles pulsacions altes quan em fa la sensació que estic rodant lent, aquell neguit per veure si aguantaré la distància... De totes formes, ara hi ha una part positiva. He après una mica sobre com entrenar-me i a més, basant-me amb l'experiència, sé que sóc capaç de fer-ho i sé fins on he arribat. Aquesta és la meva motivació!

Dissabte passat vam estar corrent amb el Ferran i finalment vaig acabar fent 12 Km. Aquesta setmana començaré a treballar una mica de sèries per poder aguantar un ritme més alt per Km.



Malauradament no podré fer la mitja de Sabadell el diumenge 4. Ara no aguantaria... El meu objectiu és la Cursa de la Mercè del dia 18. El repte? Fer 45 min. No és fàcil acceptar-ho ara que ja sóc sub-40, però veient com estic, aconseguir-ho serà un gran motiu d'orgull.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 22 d’agost de 2011

Calendari setembre 2011

CURSA FESTA MAJOR DE MATADEPERA (10 Km)
Dia: dissabte 3 de setembre
Lloc: Matadepera
Per més informació i inscripcions aquí


VI MITJA MARATÓ DE SABADELL
Dia: diumenge 4 de setembre
Lloc: Sabadell
Per més informació i inscripcions aquí
Aquí pots veure el que van fer els Sedentaris l'any anterior


I CURSA DE MUNTANYA DE LLES DE CERDANYA - ESPAI KILIAN (30 Km)
Dia: diumenge 4 de setembre
Lloc: Lles de Cerdanya
Per més informació i inscripcions aquí

II CURSA DE LA VEREMA D'ALELLA (Cursa de muntanya de 14,5 Km)
Dia: diumenge 11 de setembre
Lloc: Alella
Per més informació i inscripcions aquí


CURSA POPULAR NICK ESPORTS - FESTES D'HORTA (5 Km)
Dia: diumenge 11 de setembre
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí

XVII CURSA POPULAR RONDA 43 SPORTS (10 Km)
Dia: diumenge 11 de setembre
Lloc: Mataró
Per més informació i inscripcions aquí

III CURSA DE MUNTANYA CIUTAT DE VIC (20 Km i 10 Km)
Dia: diumenge 11 de setembre
Lloc: Vic
Per més informació i inscripcions aquí

CURSA DE LA MERCÈ 2011 (10 Km)
Dia: diumenge 18 de setembre
Lloc: Barcelona
Per més informació i inscripcions aquí
Aquí pots veure el que han explicat els Sedentaris sobre la cursa


68 TRAVESSIA DE L'ESTANY DE BANYOLES
Dia: diumenge 18 de setembre
Lloc: Banyoles
Per més informació i inscripcions aquí


XIII TRIATLÓ POPULAR CIUTAT DE TARRAGONA
Dia: diumenge 25 de setembre
Lloc: Tarragona
Per més informació i inscripcions aquí

SAILFISH HALF TRIATLÓ DE BERGA
Dia: diumemge 25 de setembre
Lloc: Berga
Per més informació i inscripcions aquí


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 19 d’agost de 2011

Running d'estiu. Comença la pretemporada?

El passat cap de setmana vaig estar uns dies a la Cerdanya. És el meu moment de l'any de relax absolut, de descans físic i mental i on agafo l'energia que em cal per afrontar el proper curs. Però també és el moment on faig el meu particular stage de pretemporada. Aprofito la tranquilitat dels camins per sortir a córrer en plena natura. Quan s'està de vacances és una molt bona època per sortir a córrer. No hi ha l'estrés del dia a dia, i es pot gaudir més de l'estona de runnig. A més, es pot gaudir d'experiències formidables com anar a córrer de bon matí, quan encara no fa calor i el sol està sortint per després premiar-se amb un bon esmorzar.


Aquest any el meu stage ha estat diferent. Ha estat molt curt perquè em quedaven molts pocs dies de vacances per fer ara a l'agost. Però a més, les meves molèsties a l'Aquiles per culpa de les calcificacions encara són presents i em fan anar amb molta prudència i control.

Vaig fer una hora de running en la que vaig recórrer uns 10 km. Des de que vaig haver d'afluixar per la lesió el mes de maig que no feia una tirada com aquesta. Estic content, però em vaig adonar que estava en una baixa forma alarmant. Tot i això, puc dir oficialment que he començat la pretemporada. No sé si arribaré en condicions per la Cursa de la Mercè, però sí que tornaré a reprendre el meu ritme de 3 entrenaments per setmana. Ara que ja sóc sub-40, he de mantenir el meu nivell...


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 7 d’agost de 2011

Quina beguda isotònica preferiu?

No sé si sóc víctima del màrqueting, si la meva recuperació de la lesió se m'està fent massa llarga o és que realment m'agraden totes aquestes "marranades", però l'altre dia em vaig adonar que quan vaig al super, dedico una bona estona a la secció on hi ha les begudes isotòniques.

Fins ara era comprador habitual de l'Aquarius, però aquesta comunicació que fan amb anuncis tan poc relacionats amb el món de l'esport m'han fet perdre trempera. Això unit a les ganes de provar coses diferents, han fet que tingui l'armari de casa ple de begudes de marques diferents.



Vull esperar-me a quan estigui una mica millor i pugui córrer tirades llargues per provar-les i veure els resultats de cadascuna d'elles, però mentre aquest moment arriba us proposo aquesta pregunta als sedentaris: quina beguda isotònica preferiu?

Apa, a fer exercici aquest estiu i compte a no deshidratar-vos...


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 5 d’agost de 2011

No us quedeu quiets a l'estiu

El fet d'estar de vacances no implica que s'hagi de deixar de fer exercici i la tria de la destinació d'aquests dies de descans pot ajudar a que no sigui així.


El cap de setmana passat vaig estar per la zona del Midi francès. De la mateixa manera que es pot gaudir del magret, del confit d'ànec, del micuit o dels deliciosos formatges francesos, també es pot aprofitar les llargues extensions dels canals per no passar unes vacances sedentàries. Aquests canals navegables que esdevenen un entorn de tranquilitat, estan envoltats d'arbres per donar l'ombra necessària i disposen d'uns camins al laterals per poder fer llargues caminades, córrer una mica o fer algun tram en bicicleta.


Són vies gairebé planes o sigui que són aptes per a tots els públics.

El sud de França, una destinació molt recomanable...


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

divendres, 22 de juliol de 2011

No-crònica de la triatló de la Vila

Havia de ser la meva primera triatló. Una sprint no estava malament per començar. Sempre havia tingut les ganes de provar-ho i afegint-hi els ànims dels amics convencent-me que podria fer-la, van fer que m'acabés de decidir.


Des dels 16 anys que no nedava amb regularitat i la bici també feia temps que no la tocava, tot i els bons records dels estius recorrent la Cerdanya amb BTT. Per no fer-me enrera, el mes de maig m'hi vaig inscriure. Dos mesos i mig seria temps més que suficient per preparar-me.

Les ganes i els entrenaments van començar a bon ritme, fent spinning als migdies i escapant-me sempre que podia per anar a la piscina per vèncer la por a la part que més problemes creia que em donaria. Tot anava sobre rodes, tot anava bé fins que una maleïda tendinitis a l'Aquiles va aturar el meu debut de triatleta. Les setmanes de repòs es van anar allargant i les molèsties no desapareixien. Amb resignació i desànim vaig anar assumint que no podria fer-la.


Malgrat tot, diumenge vaig matinar per ser a la Vila Olímpica a les 9 del matí. Les sensacions que vaig viure eren impressionants. Força gent de públic animant a amics, familiars o simplement als que passaven. Participants que es veien forts i amb uns quants triatlons a les seves cames, però molts d'altres que semblava que s'estrenaven o que no en feien triatlons regularment. Jo hagués estat un d'ells. Cares de patiment sobre la bici i cares d'extenuació a l'arribada del running. Es notava que la gent ho estava donant tot. Després també hi havia els que semblava que no s'havien ni cansat, segurament una sprint era per ells un simple passeig.


Va estar bé perquè vaig poder veure el Joseba que debutava després que jo l'animés a apuntar-s'hi, amics que entrenen amb els Sedentaris com el Jordi o triatletes més experts com el Pau d'Ironpanic que ara ha creat el club de triatló Dragons. També vam estar xerrant una bona estona amb el David d'Ironmandestination, que després d'haver fet la Half Ironman de Zurich, potser aquesta prova ja se li queda curta...

Ho haurem de deixar per una altra ocasió. No crec que pugui començar la temporada amb la Mitja de Sabadell com vaig fer l'any passat, però espero ser-hi per la de la Mercè. Toca tenir paciència, començar a entrenar poc a poc (cosa difícil quan es tenen moltes ganes) i no perdre els ànims.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris