diumenge, 23 d’octubre de 2011

10 Km a la Marató del Mediterrani. Anem pel bon camí

Estic content amb el resultat, però és curiós veure com canvien les coses. Mentre l'any passat superava amb uns quants minuts la meva millor marca en una mitja marató (tot i l'oblit del xip), aquest cop només m'he atrevit amb els 10 Km i contemporitzant força. Tal com vaig progressant, no puc negar que 41:30 sigui un bon resultat, però potser seria el moment de començar a apretar una mica. 


Venia de fer els 10 Km en la triatló de Barcelona per equips i em vaig posar l'objectiu d'acabar avui a Castelldefels entre 41 i 42 minuts. Era una evolució per anar arribant poc a poc i amb confiança cap a les marques que feia abans de la lesió. En aquesta cursa m'hi he trobat força bé. El recorregut ja el coneixia i com que és gairebé pla, és òptim per fer bons registres. A més, el temps gens calorós no ha anat gens malament. He començat la cursa amb certs nervis. 

No he pogut col·locar-me bé a la sortida he estat més d'un kilòmetre esquivant gent per poder estar còmode. Ja ho dèiem a la crònica de l'any passat, la sortida seria un aspecte a millorar en aquesta prova tan ben organitzada. Passada aquesta fase he pogut agafar un bon ritme, gairebé sempre una mica per sobre del que m'havia plantejat. M'he vist amb forces i sense massa problemes per mantenir-lo. 


Si bé poc després de sortir m'he trobat al Ferran, he vist a cares conegudes com la del Rafa Jofresa (ex-jugador de bàsquet professional), el Sebas Guim (periodista de TV3 i gran corredor) o al Marc, l'entrenador dels Sedentaris, que ha fet una destacada 5ena posició a la mitja. 

Entre el gran ambient de mitja marató que hi havia i les ganes que tinc jo de tornar-m'hi a posar, la cursa se m'ha passat molt ràpid. No m'he n'he adonat que ja enfilava la recta paral·lela al canal. De fet, no he vist ni a la Marta que m'animava des del públic. Mentre feia l'esprint per creuar la meta pensava que l'any vinent he de tornar-hi però per fer-hi 11 Km més. 


Aquesta ha estat una edició on he vingut acompanyat d'un bon amic com és el Martí, ex-company d'equip de bàsquet, ben plena de Sedentaris com el Salva, l'Iñigo o el Will, i on cal destacar que l'Anna s'ha estrenat amb els mitges maratons i el Manel i l'Iñaki han fet bons temps. 

Següent pas? provar d'estar sobre els 40s a la Jean Bouin i entrenar-me per tornar a fer alguna mitja. Espero que les bambes noves ajudin...

Aquí podeu trobar els resultats de la cursa.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

1 comentari:

  1. Company! Excel·lent crònica. 10K ja és poca distància de nou :-) El dinar de germanor post-cursa ha estat mític.

    Ferran de Sedentaris.cat.

    ResponElimina

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat