dimarts, 11 d’octubre de 2011

Crònica Triatló Vilanova i la Geltrú - 2011

 L'Òscar ens ha fet arribar la seva crònica del triatló de Vilanova i la Geltrú 2011. Podeu seguir l'Òscar al seu bloc: "compartiendo kilómetros".



XII TRIATLÓ VILANOVA I LA GELTRÚ05:15 - Sona el despertador i no em costa res llevar-me perquè avui toca competir. El pla està tot al meu cap, així que només cal començar a posar-lo en pràctica. A la cuina em faig unes torrades mentre trec de la nevera les begudes energètiques i les isotòniques i les guardo a la bossa. Encenc l'ordinador mentre em menjo les torrades i em trobo que els meus germans i cosins arriben tots d'un concert (i en quines condicions!) a l'hora que jo em llevo. Qüestió de prioritats, jejeje.

06:00 - El portabicis ja està muntat, la bicicleta lligada i les bosses al cotxe. Doncs res, cap a Vilanova que me'n vaig. Que bé es condueix per Barcelona i rodalies sense gens de trànsit. En 50 min m'he plantat en destí i el pàrquing de terra que l'organització em va comentar que estaria disponible per a participants està encara completament buit, fins al punt que dubto si aquest el lloc per aparcar. Baixo del cotxe, deslligo la bici i me'n vaig amb ella a buscar la zona de boxes i entrega de dorsals per tenir-ho tot controlat.






07:15 - Encara és de nit quan els primers a arribar hem començat a recollir els dorsals i altres artefactes que necessitarem durant la prova. Queda molt per començar i l'ambient és distès. Alguns es coneixen d'anar coincidint en altres proves, però jo sóc molt novell i passo força desapercebut (de fet em dóna la sensació que la gent em mira estrany, jeje). Amb tot el material recollit em torno cap al cotxe no sense abans fer la única foto de la jornada, la de l'arc d'arribada!






8:00 am - Queda una hora per al començament i després de posar-me el mono al cotxe i deixar tot l'innecessari al maleter faig un petit escalfament amb bici abans d'entrar a boxes per deixar ja preparat tot el material. Reconec que sóc bastant ordenat i meticulós quan m'interessa i aquest és un d'aquests moments. Cercar el teu lloc a boxes i memoritzar per a no perdre en arribar a les transicions, posar el casc, les ulleres i el dorsal de manera correcta perquè en la transició sigui fàcil d'agafar i posar, posar les bambes de running i davant les sabatilles de la bici, revisar el bidó de beguda de la bici; tornar a repassar el recorregut i el sentit de l'entrada i sortida de les transicions ... tot un ritual per anar cap a la platja amb la sensació que tot sortirà bé!
 

08:50 - Una mica d'escalfament de running, descalç pel passeig marítim de Vilanova, recorrent els escassos metres que separen la zona de boxes de la de l'inici del tram de natació. Uns quants estiraments i escalfament de braços perquè no es bloquegin en entrar a l'aigua i ja estic a la zona de sortida. Hi ha gent nedant per escalfar. Jo pas. No penso gastar energies escalfant al mar. ¿Poc professional? Potser. Però pas ...
 

09:05 - Amb una mica de retard es dóna la sortida! La platja de Vilanova és d'aquestes que pots caminar bastant fins que et cobreix. En aquest cas córrer. I mentre vaig corrent fins a la zona on començar a donar braçades, em vaig situant i buscant un lloc el més net possible que m'eviti rebre molts cops. Ho aconsegueixo! He trobat un forat i començo a nedar, aixecant el cap per no perdre la referència de la boia, però amb molta tranquil.litat i sense rebre gairebé pressió dels altres participants. I així de tranquil podria dir que he fet els 750 m de tram d'aigua.


09:23 - Primer pas per la zona de transició. Tota la meticulositat ha donat els seus fruits i no em costa res trobar el meu lloc entre tanta bici i en menys de 2min ja estic amb tot el vestit posat i sortint per la porta amb la bici a coll. El sector de la bici ha estat el més dur. Per arribar a dominar qualsevol disciplina cal molt entrenament i molt esforç i el tram de bici d'avui, sense ser un expert, era exigent. Contínues pujades i baixades, que sense ser de molt desnivell, t'obliguen a anar canviant tota l'estona de pinyó. Ara amunt, ara avall, ara tornada a pujar ... No hi ha hagut manera de posar un pinyó i rodar a ritme ni un moment. I a mi, això m'ha costat. Però tot i les meves queixes em quedo sense arguments quan he fet el sector de bici en menys de 40 min a una velocitat mitjana de 30 km/h (que per a mi està molt bé). 
10:03 - Amb més celeritat encara que a la primera transició, em trobo ja amb les bambes de running calçades i sortint per la porta a encarar els 5 km que em separen de la meta. Conec una mica el circuit, així que no vaig amb reserves i em poso a córrer a un ritme alt, pensant que per molt que em puguin fallar les forces no deixen de ser 5 km i si això passa doncs ja baixaré el ritme. I així, vaig avançant a tota aquesta gent que m'ha anat passant en el tram de la bici i em trobo còmode per seguir tirant amb força. No tinc molt més que explicar d'aquest sector, ja que són els 5 km que més ràpid he corregut en la meva vida i sense adonar-me'n arribo a l'esprint (fent honor a la categoria de la prova) i creuo l'arc de meta! Ja sóc FINISHER d'un altre triatló! 
10:21 - Temps d'arribada: 1h 16m 07s! No és la finalitat, doncs les sensacions, l'alegria, l'emoció, l'ambient, etc. serien les mateixes amb el doble de temps o amb 10min menys. Però tampoc negaré que quan t'apuntes a una competició fas les teves càbales de quant creus que trigaras en fer-la, sector per sector, i he de dir que les meves previsions disten molt del temps finalment aconseguit. He anat molt bé, còmode, i això s'ha notat en el temps final, i és una conseqüència a tant entrenament.
I per acabar, dir-vos a tots i totes que M'ENCANTA EL TRIATLÓ! M'ha enganxat! L'hi ho recomano a tothom!
+Reptes +km

Òscar Aldrich




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!

Ens agradaria molt rebre un comentari, encara que no estigui relacionat amb l'últim escrit.

Moltes gràcies!

Equip de Sedentaris.cat