dijous, 27 d’octubre de 2011

Crònica de la triatló de Barcelona 2011. Encara versió relleus...

Aquesta vegada vaig canviar el verd dels Sedentaris pel blau del Zurich Sports Club per fer els 10 Km de la triatló olímpica. Després de la gran experiència de l'any passat fent la Garmin triatló de Barcelona per equips, enguany he repetit.


Per mi és un privilegi poder viure des de dins el gran ambient que hi ha en aquesta prova, però sense haver de fer-la sencera. La modalitat per equips permet això i a més compartir-ho amb altra gent. A més de gaudir de la jornada, vaig poder fer 10 Km que em van anar molt bé per guanyar confiança i seguir endavant amb el meu procés de recuperació (sobretot anímica).


Per què aquest canvi d'equip aquest cop? Doncs pel suport que tenim a l'empresa on treballo i sobretot per l'esforç i les ganes que hi posen el Cinto Ajram i el David Pérez (gran amic dels Sedentaris) que van fer-ho possible.


La mala mar del cap de setmana va fer que la part aquàtica es reduís lleugerament. El Jordi, el nedador del meu equip va fer un molt bon resultat. Després el Javier va donar-ho tot a la bici i em va passar el relleu, completant la prova amb un temps de 2:24:03. Això ens va permetre acabar el tercera posició entre els participants de la Zurich. A la medalla que donen a tots els Finishers, s'hi va unir la de Zurich amb una mini cerimònia al pòdium oficial. Crec que no ho veuré gaires cops més que pugi allà a recollir cap trofeu...

No puc negar que em tempta molt provar de fer una triatló jo sol. Encara em fa ràbia recordar que tot i estat apuntat, no vaig poder fer la de la Vila el passat juliol. Espero poder tri-estrenar-me l'any que ve.




Toni Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

diumenge, 23 d’octubre de 2011

10 Km a la Marató del Mediterrani. Anem pel bon camí

Estic content amb el resultat, però és curiós veure com canvien les coses. Mentre l'any passat superava amb uns quants minuts la meva millor marca en una mitja marató (tot i l'oblit del xip), aquest cop només m'he atrevit amb els 10 Km i contemporitzant força. Tal com vaig progressant, no puc negar que 41:30 sigui un bon resultat, però potser seria el moment de començar a apretar una mica. 


Venia de fer els 10 Km en la triatló de Barcelona per equips i em vaig posar l'objectiu d'acabar avui a Castelldefels entre 41 i 42 minuts. Era una evolució per anar arribant poc a poc i amb confiança cap a les marques que feia abans de la lesió. En aquesta cursa m'hi he trobat força bé. El recorregut ja el coneixia i com que és gairebé pla, és òptim per fer bons registres. A més, el temps gens calorós no ha anat gens malament. He començat la cursa amb certs nervis. 

No he pogut col·locar-me bé a la sortida he estat més d'un kilòmetre esquivant gent per poder estar còmode. Ja ho dèiem a la crònica de l'any passat, la sortida seria un aspecte a millorar en aquesta prova tan ben organitzada. Passada aquesta fase he pogut agafar un bon ritme, gairebé sempre una mica per sobre del que m'havia plantejat. M'he vist amb forces i sense massa problemes per mantenir-lo. 


Si bé poc després de sortir m'he trobat al Ferran, he vist a cares conegudes com la del Rafa Jofresa (ex-jugador de bàsquet professional), el Sebas Guim (periodista de TV3 i gran corredor) o al Marc, l'entrenador dels Sedentaris, que ha fet una destacada 5ena posició a la mitja. 

Entre el gran ambient de mitja marató que hi havia i les ganes que tinc jo de tornar-m'hi a posar, la cursa se m'ha passat molt ràpid. No m'he n'he adonat que ja enfilava la recta paral·lela al canal. De fet, no he vist ni a la Marta que m'animava des del públic. Mentre feia l'esprint per creuar la meta pensava que l'any vinent he de tornar-hi però per fer-hi 11 Km més. 


Aquesta ha estat una edició on he vingut acompanyat d'un bon amic com és el Martí, ex-company d'equip de bàsquet, ben plena de Sedentaris com el Salva, l'Iñigo o el Will, i on cal destacar que l'Anna s'ha estrenat amb els mitges maratons i el Manel i l'Iñaki han fet bons temps. 

Següent pas? provar d'estar sobre els 40s a la Jean Bouin i entrenar-me per tornar a fer alguna mitja. Espero que les bambes noves ajudin...

Aquí podeu trobar els resultats de la cursa.


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Crònica Triatló Vilanova i la Geltrú - 2011

 L'Òscar ens ha fet arribar la seva crònica del triatló de Vilanova i la Geltrú 2011. Podeu seguir l'Òscar al seu bloc: "compartiendo kilómetros".



XII TRIATLÓ VILANOVA I LA GELTRÚ05:15 - Sona el despertador i no em costa res llevar-me perquè avui toca competir. El pla està tot al meu cap, així que només cal començar a posar-lo en pràctica. A la cuina em faig unes torrades mentre trec de la nevera les begudes energètiques i les isotòniques i les guardo a la bossa. Encenc l'ordinador mentre em menjo les torrades i em trobo que els meus germans i cosins arriben tots d'un concert (i en quines condicions!) a l'hora que jo em llevo. Qüestió de prioritats, jejeje.

06:00 - El portabicis ja està muntat, la bicicleta lligada i les bosses al cotxe. Doncs res, cap a Vilanova que me'n vaig. Que bé es condueix per Barcelona i rodalies sense gens de trànsit. En 50 min m'he plantat en destí i el pàrquing de terra que l'organització em va comentar que estaria disponible per a participants està encara completament buit, fins al punt que dubto si aquest el lloc per aparcar. Baixo del cotxe, deslligo la bici i me'n vaig amb ella a buscar la zona de boxes i entrega de dorsals per tenir-ho tot controlat.






07:15 - Encara és de nit quan els primers a arribar hem començat a recollir els dorsals i altres artefactes que necessitarem durant la prova. Queda molt per començar i l'ambient és distès. Alguns es coneixen d'anar coincidint en altres proves, però jo sóc molt novell i passo força desapercebut (de fet em dóna la sensació que la gent em mira estrany, jeje). Amb tot el material recollit em torno cap al cotxe no sense abans fer la única foto de la jornada, la de l'arc d'arribada!






8:00 am - Queda una hora per al començament i després de posar-me el mono al cotxe i deixar tot l'innecessari al maleter faig un petit escalfament amb bici abans d'entrar a boxes per deixar ja preparat tot el material. Reconec que sóc bastant ordenat i meticulós quan m'interessa i aquest és un d'aquests moments. Cercar el teu lloc a boxes i memoritzar per a no perdre en arribar a les transicions, posar el casc, les ulleres i el dorsal de manera correcta perquè en la transició sigui fàcil d'agafar i posar, posar les bambes de running i davant les sabatilles de la bici, revisar el bidó de beguda de la bici; tornar a repassar el recorregut i el sentit de l'entrada i sortida de les transicions ... tot un ritual per anar cap a la platja amb la sensació que tot sortirà bé!
 

08:50 - Una mica d'escalfament de running, descalç pel passeig marítim de Vilanova, recorrent els escassos metres que separen la zona de boxes de la de l'inici del tram de natació. Uns quants estiraments i escalfament de braços perquè no es bloquegin en entrar a l'aigua i ja estic a la zona de sortida. Hi ha gent nedant per escalfar. Jo pas. No penso gastar energies escalfant al mar. ¿Poc professional? Potser. Però pas ...
 

09:05 - Amb una mica de retard es dóna la sortida! La platja de Vilanova és d'aquestes que pots caminar bastant fins que et cobreix. En aquest cas córrer. I mentre vaig corrent fins a la zona on començar a donar braçades, em vaig situant i buscant un lloc el més net possible que m'eviti rebre molts cops. Ho aconsegueixo! He trobat un forat i començo a nedar, aixecant el cap per no perdre la referència de la boia, però amb molta tranquil.litat i sense rebre gairebé pressió dels altres participants. I així de tranquil podria dir que he fet els 750 m de tram d'aigua.


09:23 - Primer pas per la zona de transició. Tota la meticulositat ha donat els seus fruits i no em costa res trobar el meu lloc entre tanta bici i en menys de 2min ja estic amb tot el vestit posat i sortint per la porta amb la bici a coll. El sector de la bici ha estat el més dur. Per arribar a dominar qualsevol disciplina cal molt entrenament i molt esforç i el tram de bici d'avui, sense ser un expert, era exigent. Contínues pujades i baixades, que sense ser de molt desnivell, t'obliguen a anar canviant tota l'estona de pinyó. Ara amunt, ara avall, ara tornada a pujar ... No hi ha hagut manera de posar un pinyó i rodar a ritme ni un moment. I a mi, això m'ha costat. Però tot i les meves queixes em quedo sense arguments quan he fet el sector de bici en menys de 40 min a una velocitat mitjana de 30 km/h (que per a mi està molt bé). 
10:03 - Amb més celeritat encara que a la primera transició, em trobo ja amb les bambes de running calçades i sortint per la porta a encarar els 5 km que em separen de la meta. Conec una mica el circuit, així que no vaig amb reserves i em poso a córrer a un ritme alt, pensant que per molt que em puguin fallar les forces no deixen de ser 5 km i si això passa doncs ja baixaré el ritme. I així, vaig avançant a tota aquesta gent que m'ha anat passant en el tram de la bici i em trobo còmode per seguir tirant amb força. No tinc molt més que explicar d'aquest sector, ja que són els 5 km que més ràpid he corregut en la meva vida i sense adonar-me'n arribo a l'esprint (fent honor a la categoria de la prova) i creuo l'arc de meta! Ja sóc FINISHER d'un altre triatló! 
10:21 - Temps d'arribada: 1h 16m 07s! No és la finalitat, doncs les sensacions, l'alegria, l'emoció, l'ambient, etc. serien les mateixes amb el doble de temps o amb 10min menys. Però tampoc negaré que quan t'apuntes a una competició fas les teves càbales de quant creus que trigaras en fer-la, sector per sector, i he de dir que les meves previsions disten molt del temps finalment aconseguit. He anat molt bé, còmode, i això s'ha notat en el temps final, i és una conseqüència a tant entrenament.
I per acabar, dir-vos a tots i totes que M'ENCANTA EL TRIATLÓ! M'ha enganxat! L'hi ho recomano a tothom!
+Reptes +km

Òscar Aldrich




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dijous, 6 d’octubre de 2011

La teva primera "Cavalls del Vent"...



Romà, ara ja has fet la "Cavalls del Vent". Com et trobes?

 Jo bé, ja força recuperat!! En principi la cursa va anar força bé,
 bastant dura la pujada de Bagà fins el refugi de Niu de l’Àliga, però
 "bueno", et vas recuperant amb els diferents trams de baixada o pujada,
 tot i que semblava que no s’acabaven mai.

 Els avituallaments van estar força bé i complerts, a alguns refugis no
 tardaves gaire a arribar-hi però amb alguns d’altres es feien molt més
 llargs.

 Varem tenir un dia molt "maco", es veien molt bones vistes, el cel
 estava molt clar, encara que no et donava gaire temps a parar-t’hi i
 mirar el paisatge, per això cal anar-hi un dia a passeig per gaudir
 del paisatge, no es pot anar amb gaire pressa.

               El "trio" sedentari a CdV11: Romà, Miquel i Jesús.

 La part de dia em va passar bastant ràpida, però la nit es va fer més
 dura, llarga, avorrida i freda, vaig estar acompanyat de tres amics
 molt trempats, un Valencià, un de Granollers, i un de Barcelona, que
 casi tota la nit vàrem anar junts, però ells tenien mes currículum que
 jo sobre travesses de muntanya, tot i que no estaven en plena forma en
 aquell moment.

 I una vegada a l’arribada un bon plat d’espaguetti, un massatge, una
 dutxa, un cafè i cap a Oristà, que en Jesús es veia en condicions de
 portar el cotxe després d’haver dormit a la furgo amb en Miquel unes
 quantes hores.

Romà de Sedentaris.cat




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Jean Bouin 2011. Inscripcions obertes

No us podeu adormir si us interessa fer-la. Les inscripcions de la Jean Bouin 2011 ja estàn obertes.


Aquesta és la 88ena edició i es farà el diumenge 27 de novembre.

Vista espectacular de la sortida del 2010

Aquí podeu trobar més informació i fer les inscripcions.

La samarreta d'aquest any

Els Sedentaris hi hem participat en les darreres edicions. Aquí podeu veure les seves experiències.

No badeu!




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris