dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon nadal!

Una petita representació dels (no) "sedentaris" us desitja un bon nadal. 
 
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 19 de desembre de 2011

Esportistes a Barcelona - vídeo


Aquest és el video que acompanya el reportatge publicat a la web de "El Periódico": la imparable religió de la suor. 

Entrevistes: María Jesús Ibañez i Mònica Tudela
Imatge i Edició: Mònica Tudela 

El contingut del vídeo complementa la edició en paper de "El Periódico" (18/12/2011) on l'esport popular era el tema de portada i del que vam parlar ahir.




















Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 18 de desembre de 2011

Sedentaris a "El Periódico"

Avui tots els corredors i corredores populars som portada a "El Periódico" de Catalunya


A la portada hi ha unes persones que, simbòlicament i per un dia, intenten representar a tothom que fa esport en el seu temps lliure i, molt especialment, als corredors populars. Ha estat un gran sort (una casualitat de la vida) poder participar en aquest reportatge tan especial que té aportacions de professionals de l'esport.

Toni, Xavi, Anna, Ferran, Manel, Iñaki i Marc.
Fotografia: Andrea Bosch - El Periódico de Catalunya - 18/12/2011 



Sedentaris.cat no és un club oficial, és més aviat un "grup 2.0" amb amics per llocs diversos (Oristà, Castelldefels, Barcelona, les Guilleries, Mataró, etc.) que van explicant allò que fan i trobant-se a proves esportives populars. El nostre lema: "no volem ser sedentaris".

A la fotografia surten els "populars" i, per quedar bé a la foto, ens hem deixat acompanyar pel "míster" Marc Hurtado un gran atleta, entrenador i amic.



Aprofitem el bloc per donar les gràcies a "El Periódico" per aquest article, especialment a la María Jesús Ibañez per convidar-nos a participar i a l'Andrea Bosch per les fotografies.

Voldríem escriure molt més però ens aturem aquí i recomanem fer una cosa 1.0: llegir l'article a la premsa de paper :-) .

Salut i cames!
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

Nota: a l'article fa referència a "Sedentaris.com" però el nom correcte és "Sedentaris.cat".  Us recomanem també visitar el Sedenarios.net que lidera l'Iñaki i que a la foto no surt gaire (el Marc el tapa una mica :-)

dimecres, 7 de desembre de 2011

XXX Pujada al Castell - Castelldefels - Crònica d'un debutant

Aconseguir que el teu germà faci la seva primera cursa no té preu, per a la resta ... Sedentaris.cat

Aquesta crònica serveix, com a reflexió, per pensar que tots podem animar als amics i familiars a fer esport, que això no fa cap mal.

He de dir que quasi vaig haver de suplicar més al meu germà per aconseguir la crònica que per inscriure's a la cursa.

Ferran de Sedentaris.cat

--------------------------------------------------------------------------

La crònica - XXX Pujada al Castell - Castelldefels


Tot comença amb la inscripció per sorpresa i sense consentiment per part del meu germà Ferran a la cursa popular Pujada al castell de Castelldefels. Reacció inicial: WTF! però que coll... fa aquest xaval! Crec que aquest nano si no s'ha donat gaires cops més al cap sap perfectament que lo de córrer ho vaig deixar a la Cursa del Corte Ingles del 92, si i després vaig continuar donant voltes al pati del cole, però no compta perque eren obligades.





Una fotografia "històrica" ;-)

"En fin", que al menys per poder acabar sense necessitar un transplant de pulmons i acabar amb l'oxigen al voltant dels altres corredors que menos que entrenar un parell de dies (ehem, entenem per parell 2, "ni más ni menos").

Vaig agafar un personal trainer, Jordi Buendia (que per motius "d'agenda" no ha pogut venir), i em va dir: "Xaval, tu pots acabar, però per no acabar molt acabat ves amb un pulsòmetre i no passis molt de 160". Ok, ahir vaig anar al Decathlon, en 5 minuts ja tenia un, "primer precio eso sí".



"¿què faig aquí?", sembla que digui el protagonista


A la carrera, un cop presentat als Sedentaris "al lio". La cosa comença i el bitxo no baixa de 170 ni anant enrera i axí fins el final que a la pujada diu que he arribat a 192 però tots dieu que anava fresc (joder, per dintre ja us puc ben dir que no!). I per què ha arribat aquest a 192? us podeu preguntar. Molt senzill, per orgull! Que sapigueu que a la part final de les curses hi ha gent empentant "carritos" de nen, mamas amb la seva filla d'onze anys, un xaval amb patinet i un "abuelete" que acollonia a tots els de la creu roja. Doncs els he passat a tots a la pujada!!

 Encarant la recta final, amb força, un cop superat "el del carrito"


Com diuen en un programa que segur que tots coneixeu: " Desafio superado!!! "

Pd: Es probable que properament vinguin més cròniques de curses a prop del "coche escoba".

Gràcies per la lectura!

Marc S.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 5 de desembre de 2011

MMM - Mitja Marató Mataró




En la meva primera participació a la MMM - Mitja Marató de Mataró - 2011 vaig veure que tot el que havia sentit era veritat. Destacaria dues coses:
  1. acaba en pujada 
  2. la bossa d'obsequis
D'aquests dos punts, pels que aquesta mitja és "famosa", he dir que només el primer va superar les expectatives per desgràcia. La pujada final era "doble": una forta, llarga i coneguda i, com a "extra" una petita però inesperada abans d'arribar a la curta baixada de recta que em va acabar de "rematar".

El recorregut està bé, si que hi ha indrets més solitaris, però saps força bé el que et queda pel fet de veure els que van més ràpid en sentit contrari molta estona. Una cosa que destacaria positivament és el fet de que estigui limitada a 2.000 (?) inscrits i això fa que no hi hagi "taps" pels carrers de Mataró.

La pujada final ("exagerada" :-) segons perfil facilitat per l'organització


La mitja en sí va anar millor de l'esperat, amb un objectiu ambiciós de 1h45 vaig acabar en un 1h44. Vaig anar molt ben acompanyat fins les pujades finals pel Joan F. i sort d'ell o m'hauria deixat anar a partir del 15 ja que les cames no estaven gens fines. Al principi la nostra tàctica va ser no apretar en els primers quilòmetres (els que són més de baixada progressiva), que si estàs bé, potser et permetran compensar el que perdis a la pujada final. La veritat és que els 10 primers quilòmetres la cosa va anar ràpida i ens vem arriscar a mantenir el ritme la resta de quilòmetres per "compensar" al final.

La jugada ens va sortir bé, potser per no haver anat més ràpid al principi (en el meu cas segur, en el del Joan ell tenia més força i qui sap si podia haver apretat més de sortida, ja li preguntaré :-). En el meu cas, tots els parcials abans de las "pujadeta", van estar per sota de 5 min/km per fer els 2 últims en 5:20 aprox.

S'ha de reconèixer que Mataró és una ciutat molt esportiva i esperem que segueixi així per molts anys. Jo ja he tingut la sort de participar en diferents proves populars que fan: Triatló, Duatló de Muntanya, Mitja Marató per Relleus i Mitja Marató.

Demà, una prova totalment diferent. Passarem dels 21 llargs de Mataró als 5 curts de Castelldefels: si algú hi va aquí ens trobarà: XXX Pujada al Castell de Castelldefels.




Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari