dimarts, 13 de novembre de 2012

Marató del Montseny 2012

Aquest diumenge vaig tenir la oportunitat de participar a la Marató del Montseny

Aquesta era la segona edició. La primera vas ser molt dura per la meteorologia adversa. Però tothom en parlava bé d'aquesta cursa i com a regal que li volíem fer una colla a un amic al final aquesta va ser la cursa triada. Quin regal!

Per sort vaig anar ben acompanyat amb el Romà i això va ser la clau, juntament amb els bastons a les pujades. Ell deia que estava poc entrenat però crec que ho estava més que jo :-). Té una resistència/fondo que no se l'acaba.

El perfil sempre visible. Petits detalls que aporten valor.

Li vaig dir al meu company de no apretar molt al principi (aprox fins el camping diria jo) que ens faltarien cames pels 15 quilòmetres del mig. A Sant Bernat (primer control de tall bé, que eren 3h), vam passar amb 30 minuts de marge, però al segon control, un cop pujat el Matagalls i baixat fins Sant Marçal la cosa va anar més justa (unes 4:20 aprox i això que el ritme no ens va semblar lent).

Llavors havíem d'anar de Sant Marçal al Turó de l'Home en poc més d'1h30 (límit 6h) i aquí va tocar apretar una mica més, passant alguns corredors. La veritat és que el Romà em va dir cap al final de la pujada "vols dir que podem apretar gaire més?" ... la veritat és que no jejeje. En arribar a Les Agudes jo estava una mica "tocat" (de cansament) i el Romà anava cap al Turó de l'Home ben fresc :-). Vam arribar amb marge d'uns 10 minuts, cap a les 13:50, al control del Turó de l'Home. Una mica de vent i fred però res a veure amb la primera edició. 

Ferran (E) i Romà (D) al Hotel de Sant Bernat. Encara quedava el més dur.

Cap a les 14h ja era baixada. Trucades per avisar a amics i familiars. En un quilòmetre o així, de cop i volta, vaig notar que alguna cosa no anava bé als genolls (l'esquerra). Una "lesió" que feia temps que no em passava es va reproduir. Molt mal al flexionar cama pel lateral exterior genoll. Un dolor creixent que et fa veure les estrelles i baixar molt el ritme.

Ja havíem fet tota la feina i només quedava baixada. Eren 13 quilòmetres i era massa distància per fer-ho fins el final pel risc de lesionar-me més seriosament. La veritat és que al Romà el vaig fer anar lent una bona estona. Ell deia de seguir junts però quan ja li vaig dir de que segurament em retiraria ell va fer el que li havia dit que fes, que era continuar sol. Així que en arribar al control del quilòmetre 33,5 em vaig retirar. Per sort per arribar al control portava els bastons i els vaig fer servir a la baixada per no forçar el genoll massa.

Per acabar dir que realment es nota molt quan les curses estan organitzades per persones que fan curses de muntanya. No puc més que felicitar als organitzadors i a tots els voluntaris. S'ha de dir que l'entorn ja juga a favor d'ells (el Parc Natural del Montseny a la tardor es espectacular) però el que ells hi posen de la seva part és molt i fa que la cursa sigui rodona.

Repetirem!

Nota sedentària: fonamental per assolir la tercer estrella Michelin els entrepans de llonganissa als avituallaments. La cervesa els hi va donar la segona. I la botifarra a l'arribada la primera.

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimarts, 9 d’octubre de 2012

V Cursa Lluís Companys

Cinquena edició de la cursa-caminada Lluís Companys, a la que vem assitir l'Iñaki, per primera vegada, i jo, Salvador, per tercera.
 
Aquest any, lleugera variació en el recorregut i en la distància. Ara ja s'artriba als 8 Qms., en un circuit de 4 Qms. i dues entrades a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que passa per ser l'alicient de la prova, el poder entrar a l'Estadi, sense les aglomeracions d'altres curses, com per ejemple, la del Corte Inglés.
 
Homenatge de Corredors.cat a Teresa Farriol
També hi hà una caminada, que serveix, perque els acompanyants també gaudeixin de l'esport, en la seva modalitat de senderisme. No és una passejada plàcida. Si es fà bé, evidentment. Es puja per corriols fins el cim de Montjuïc, fins divisar el port de Barcelona i es torna a la sortida. La duració de la marxa es d'aproximadament una hora i mitja, i, a bon ritme, es sua la samarreta.
 
Iñaki (el primer "verd" :-)
Per megafonia es va anunciar la participació de Corredors.cat, que faríen una marxa conjunta fins al quilómetre 1, per tal d'homenatjar la seva compamya recentment desaparegura, en la Cavalls de Vent, na Teresa. I que les persones que vulguessin sumar-se a aquest homenatje, ho podíen fer. Em vaig sentir en el deure, com a representat de Sedentaris.cat, de fer-ho. I així va començar la cursa, amb una taca taronja, i un modest punt vert enmig, que era jo. Un honor còrrer en mig dels Corredors.cat, que anaven acompanyats de l'Arcadi i d'en Miquel Pucurull, triple honor per a mí. En arribar al Qm. 1, aplaudiments, i tothom al seu ritme fins a meta.
 
Salvador
L'Iñaki va acabar el 119è, 39è de la seva categoría, en 34' 15". Jo, sortint de la lesió que m'ha tingut en dic sec una messada, el 378è, 66é de la meva categoría amb un temps de 47' 25".
 
Salut i sabatilles, mai millor dit.
 
Salvador
 

Salvador de Sedentaris.cat (el "Presi" :-)
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Crònica Cavalls del Vent 2012


Aquesta és la crònica d'una retirada (a temps).

La 4ª edició de Cavalls del Vent en format competitiu ha estat marcada per dos fets: la climotologia adversa i la mort d'una corredora.

En el meu cas personal, no era un any que anés amb tot l'entrenament que m'hauria agradat i ja tenia clar que si la cosa anavar per repetir l'experiència del 2010 (quan vaig acabar-la en 23h patint molt) faria una retirada "estratègica" a Prat d'Aguiló. Fins i tot ja tenia organitzada una logística de luxe amb els meus pares que m'haurien esperat al refugi. Així i tot, físicament no em trobava pas malament i els últims entrenaments em feien pensar que potser hi havia una sorpresa positiva.  Abans de seguir deixeu-me dir que penso que per acabar una cursa d'aquestes característiques s'han de tenir tres coses: motivació (part mental), preparació (part física) i equipament (especialment aquest any).

Abans de la sortida ... la foto que em va fer el Xevi
Però les coses no van anar com m'esperava. Ara us ho explico.

El dia abans (divendres) vaig anar a recollir el pitrall i em vaig passar pel briefing. Aquesta cursa està molt ben organitzada. Al briefing van dir que, si les condicions ho requerien, hi havia dos recorreguts alternatius i que, no sabien exactament que passaria. Un recorregut evitava pujar a la Tossa d'Alp El més probable era que, si havien de fer alguna cosa, fos endarrerir unes hores la sortida fins que passés la tempesta si era el cas. Això és el que jo viag entendre.

A la sortida bon ambient envoltat d'amics i al costat del Jesús, el Xevi i el Miquel. També hi havia una colla de Castelldefels però no els vaig veure. La pujada inicial amb calma però amb bon ritme fins a Gresolet on vaig avituallar-me força ràpid. Curiosament en el trajecte de pujada a Gresolet vaig coincidir força estona amb la Núria Burgada (tothom li deia coses del seu fill i li donava ànims). A mi els ànims me'ls van donar una colla d'amics d'Oristà (gràcies!).

Jo anava fent però quan les primeres gotes van caure ja vaig pensar que allò no tenia bona pinta. En sortir anava amb el paravent (Windstopper) i crec que me'l vaig posar i treure 2 o 3 cops. Quan ja plovia molt i el portava posat definitivament vaig ser conscient del greu error de material que havia comés. La jaqueta Gore-Tex estava a Prat d'Aguiló, pensant que no plouria d'aquella manera i jo m'estava mullant molt i el vent, cada cop més fred, acompanyat d'una forta pluja de gotes que et tallaven la cara, feia que les sensacions no fossin gaire bones.

I llavors, quan ja portava més de 3h pujant, vaig sentir senyals de vida enmig dels núvols (o era boira?) i va aparèixer el Niu de l'Àliga. Crec que eren poc més de les 12h15 quan vaig entrar en un lloc que difícilment oblidaré.

Al briefing del dia anterior hi havia molta expectació

En la foscor d'una petita nau que semblava l'antiga arribada d'un telecadira (?) hi havia moltes persones. Jo en arribar, de cop, vaig agafar força fred. Vaig ser conscient que anava molt moll, que no tenia res per canviar-me i sentia com picava amb força la pluja al sostre d'aquella nau. Intentant recuper-me d'alguna manera em vaig treure el paravent i anava en màniga curta per la zona, menjant una mica aquí, bevent una mica allà (caldo fred :-( ... mala cosa!) i, no les tenia totes. 

En aquell moments recordo que al costat meu tenia un noi més fotut que jo, envoltat en una manta tèrmica i que tremolava força. A l'altra banda, uns nois que s'estaven canviant de roba. Ostres! Vaig decidir a última hora no posar una samarreta tècnica de màniga llarga a la motxilla que portava. Com diria un amic: #epicfail :-) . Resum de la situació: fred al cos, res per canviar-se i caldo fred :-(

No sé quan va ser que vaig activar el pla d'emergència particular i vaig enviar SMS a la família que m'havia de venir a veure/recollir a Prat d'Aguiló per dir que em retiraria al Refugi del Serrat i Les Esposes. Quan vaig rebre el OK de que em passarien a recollir pel següent refugi ja em vaig trobar millor (tot un luxe, ho sé :-) però us heu d'imaginar que les mans em tremolaven per poder escriure el missatge. En cap moment vaig passar por o tenir sensacions fotudes però no li desitjo a ningú. Pel que m'han explicat les escenes a Prat d'Aguiló van ser molt més dures, amb metges que et controlaven la temperatura corporal i que no et deixaven continuar (això de la baixada de temperatura va passar a corrredors d'èlit i a corredors populars, que tots som humans, eh!).

Un cop decidit que anava a Serrat de les Esposes havia de sortir d'aquell indret fosc i fred (pel meu estat) i seguir la travessa. Però tenia força fred. I de cop i volta vaig sentir unes paraules màgiques. 

Diàleg:
(de fons es sent com les gotes piquen amb força el sostre d'aquell indret)

Un veu d'una persona a la meva esquena diu: "... llar de foc ..."

Ferran: "què dius d'una llar de foc?" 

Un corredor anunciant el miracle: "Sí, a dins el refugi ..."

Ràpidament, ja havien passat 30 min, vaig anar al refugi i tot va canviar. La llar de foc hi era però no et podies ni acostar :-). Desenes de persones al seu voltant, entrant en calor, secant roba, secant l'ànima, ... En aquest punt em vaig trobar al Xavi (un "dragó" sempre busca l'escalfor :-) i em va dir que estaven fent un grup per tornar a Bagà. Es va acordar fer un "lomoqueso" a la Carretera de les Aigües per posar-nos al dia.

Ja més o menys recuperat, cap a les 13h, 45 minuts més tard d'arribar-hi, vaig marxar del Niu de l'Àliga. El temps fora era força dur (pluja intensa a 2500 m, amb una temperatura baixa i una mica de vent). El tram fins a Serrat de les Esposes va anar bé, un ritme alegre pel meu nivell i vaig correr força pel pla i baixada quan podia. Tot anava com una seda fins que vaig arribar a una baixada enfangada que suposo més d'un/a recordarà. Relliscava com una mala cosa i vaig caure més d'un cop. 

Un dia amb bon temps així es veu el Prat d'Aguiló (al fons).

Quan vaig superar aquest tram, realment molt tècnic pel meu nivell, ja faltava poc i a uns 25 metres abans d'arribar a l'última pujada que et porta al refugi, seguint un corredor que anava ràpid vaig relliscar en una zona d'herba que no representava cap dificultat teòricmanet. Relliscada històrica, pèrdua d'equilibri total i vaig caure d'esquena: els peus enlaire i el cap va picar a terra. Va ser una pinya considerable, no greu, però com que portava els bastons a la motxilla vaig picar amb el cap sobre ells. L'esquena va cruixir per tot arreu. No vaig perdre el coneixement ni res per l'estil però em van ajudar a aixecar-me. La gorra m'havia saltat i tot. 

En aquell moment, un participant més veterà que jo em va dir una paraula que convida a la reflexió: "calma". També em va dir que sort vaig tenir de no caure sobre pedres. En pocs minuts ja vaig arribar al refugi, cap a les 15:45h i en una estona ja estava amb familiars i canviant-me de roba. Vaig veure força persones que es retiraven a Serrat de les Esposes. Un 10 en aquest sentit a l'organització, ho tenien molt ben preparat tot i que jo no vaig fer servir el seu transport.

Serra del Cadí el diumenge pel matí.
Per una banda, em sap greu retirar-me de les proves. He de reconèixer, en aquesta ocasió, que tot i que no estic satisfet per haver-ho fet, en el meu cas la retirada va ser el més prudent. A la xarxa he vist declaracions i cròniques de tot tipus. Jo em quedo amb les sensacions positives de tenir ganes de tornar-hi, més equipat i, si puc, més entrenat.

Personalment, estava prou "sonat" per haver arribat a Prat d'Aguiló ja que al Refugi del Serrat i les Esposes hi vaig arribar en millors condicions que al Niu de l'Àliga. Pero la meva memòria encara recorda la "rasca" que fotia el 2010 quan vaig creuar el Pas de Gosolans de nit. Crec que és una zona força exposada. 99% segur que a Prat d'Aguiló m'hagués retirat. Ara bé, si jo sé que l'any vinent hi ha les mateixes condicions, hi torno. Ara ja us dic que el "minimalisme" se'n pot anar a pastar fang, a mi no m'enxampa un altra edició sense un equipament millor. Ara bé, no us penseu que anava mal equipat, portava un calçat òptim, uns mitjons genials, uns compressors (?), una roba tècnica a les cames i una samarreta igual, un buff, una gorra i un paravent. Així i tot, sense la jaqueta impermeable mala cosa. Sincerament, excepte per la jaqueta, molts corredors i corredores anaven amb el mateix equipament que jo fins a Prat d'Aguiló. Passat aquell punt, ja ho desconec, però jo no hauria seguit sense posar-me nova roba i abrigar-me més.

I crec que ara és moment de tots reflexionar sobre aquesta edició de Cavalls de Vent 2012. Han passat moltes coses. Per poc que pugui escriuré alguna entrada al respecte per donar la meva opinió als organitzadors. Ara hi ha molt "soroll" a la xarxa. Aquí només volia escriure la meva crònica personal.


Lliçons de la Cavalls del Vent 2012: 
  • Confirmat que s'ha de portar paravent sempre (a banda de ser obligatori).
  • Encara que no sigui obligatori, jaqueta impermeable a la motxilla (i sempre si mala previsió).
  • Entrenar sota tot tipus de circumstàncies meteorològiques (amb un mínim de seguretat).
  • No carregar de massa líquid la motxilla.
  • Uns "manguitos" de ciclista haurien anat bé.
  • No cal agafar les ulleres de sol amb aquella previsió.
Estadístiques (amb humor :-):

1. Glops de cervesa a l'avituallament punki del Koala's Team: 2

2. Cul a terra per relliscada de camí al Refugi Serrat de les Esposes: 4 vegades

3. Gots de caldo fred o quasi fred: 6 aprox. (5 a Niu de l'Àliga i 1 a Serrat de les Esposes)

Nota gastronòmica sedentària: al bar de la plaça de Bagà on hi havia l'arribada, al costat de la sucursal del BBVA, triguen tres dies en servir-te però val la pena esperar. Una llesca gegant de pa amb tomàquet amb una botifarra PRO Carbon Elite jajaa (el·laboració pròpia, amb un punt picant). Excel·lent! Deixeu-vos de barretes energètiques, gels i altres substàncies de dubtosa procedència envasades en plàstics.

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimarts, 18 de setembre de 2012

Crònica (mini) debutant Cursa Mercè 2012

Quan algú fa una primera cursa en concret sempre es un bon motiu per escriure una crònica i compartir-la amb l'univers "sedentari".

En aquest cas l'Enric anava per primer cop a "una cursa amb xip" i aquest és el seu relat:

La nostra primera Cursa de la Mercè. La sortida era a les 9:30 des de l'Avinguda Maria Cristina però donats els nervis de la primer cursa amb xip, a les 8:30 ja estava donant voltes d'escalfament per les Torres Venecianes.

Tot i la bona organització de la sortida en calaixos hem trigat una mica en poder agafar el nostre ritme. Sortir entre 16000 inscrits i poder trobar un forat per poder començar a còrrer ha estat una mica difícil. 
 
 
 
Els primers km eren de baixada i hem pogut portar un bon ritme però hem notat una baixada del ritme als kilòmetres finals ja que eren en pujada.

Al final hem celebrat el bon temps realitzat (54 minuts) en la nostra primera cursa de la Mercè amb un esmorzar de germanor.

Enric, l'any vinent t'hauràs d'unir a la "causa" (vaja, fer-te un foto amb nosaltres ;-) i compartir aquest "esmorzar de germanor"
 


Ferran
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 2 de setembre de 2012

Inscripcions obertes Cursa de la Mercè 2012

Una de les proves amb més tradició de Barcelona ja té les inscripcions obertes des de finals de juliol. Aquesta cursa de 10Km que es fa amb motiu de la festa major de la ciutat té una elevada participació i cal no despistar-se per no quedar-se sense plaça. Enguany compatarà amb 2.000 dorsals més, augmentant el nombre màxim de corredors a 16.000. Es correrà el diumenge 16 de setembre.


Si teniu ganes de fer-la, us recomenem que no deixeu les inscripcions per al darrer moment. Podeu apuntar-vos des d'aquí.

 El recorregut també ha variat una mica en relació a edicions anteriors. Segueix acabant amb el Paral·lel, que tot i que no puja gaire, sempre acaba passant una mica de factura.



Aquí podeu trobar les experiències d'anys anteriors d'alguns sedentaris.

Us animem a què la feu, és una bona manera d'acomiadar-se de les vacances i començar la temporada.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 25 de juliol de 2012

La meva primera 10k a New York

Encara no havia competit en cap prova internacional i quin millor lloc per fer-ho per primer cop que a Nova York. Visitant fa unes setmanes la meva ciutat preferida, vaig veure per casualitat que s'hi corria una cursa de 10 Km. No estava massa en forma i encara em trobava afectat pel jet-lag però vaig decidir apuntar-m'hi. Va ser un gran encert.


Per anar a córrer la Governor's Island 10k, el primer que vaig haver de fer va ser esbrinar on estava aquesta illa. Per arribar-hi va tocar agafar un ferri a primera hora del matí. Em va tocar matinar força, però ja em vaig començar a trobar a gent que hi anava al metro.


L'ambient era espectacular. Es notava que la gent tenia ganes de passar-s'ho bé. Em va sorprendre que la mitjana d'edat era bastant jove, que la gent anava força equipada (roba tècnica, res de samarretes de cotó ni bambes de tenis) i que el percentatge de noies que hi participaven era bastant alt (cosa que aquí per ara encara no passa).


Res de fer cua per l'aigua. Gran dipòsit self-service


En ser una cursa petita (uns 1.200 inscrits), l'organització va ser molt propera i exemplar. D'entrada hi havia esmorzar i sucs naturals acabats de fer abans i després de la cursa. La guardarropia estava molt ben preparada i no hi havia gens de cues. I per acabar-ho d'animar tot, un DJ que des de primera hora del matí motivava musicalment als corredors.


Unes bones bagels per recuperar-se


Va ser un plaer poder participar-hi i gaudir del contrast amb les curses massificades que se solen fer a Barcelona.


El trajecte era curiós perquè combinava trams amb llambordes amb parts asfaltades o gespa. També hi havia pujades i baixades i fins i tot escales. En un entorn de parcs tots verds, el millor va ser poder gaudir de les vistes de l'Estàtua de la llibertat i de l'skyline de Manhattan mentre corria. Tot un privilegi.

Si us trobeu en una situació similar ara que hi ha les vacances, us animo a que us apunteu a alguna cursa a l'estranger. És una bona forma de gaudir del lloc on s'està, practicar esport i també entendre una mica millor el país que us acull.

Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 22 de juliol de 2012

Tri-estrena a la Triatló de la Vila

Finalment ho he aconseguit. Avui m'he estrenat com a triatleta. L'any passat em vaig quedar amb les ganes ja que per culpa d'una inoportuna lesió em vaig haver de retirar quan entrenava els mesos abans.


Ha estat una gran experiència i l'ambient boníssim. La pitjor part ha estat la de l'aigua. Ja m'ho esperava i per això no he perdut la concentració. Feia mil anys que no nedava i encara menys amb aquestes condicions d'aglomeracions. Ha estat un continu de nedar una mica i parar perquè xocava amb gent. Fins gairebé al final no he pogut nedar de forma continua. No passa res, sabia que patiria i estava preparat.


Quan he agafat la bici m'he divertit molt. Des de les meves grans tirades de BTT a la Cerdanya de també fa molts anys que no agafava una bicicleta seriosament. Sort del meu cosí Josep que me n'ha deixat una de seva de carretera...


Ja per últim ha tocat córrer. Aquí sabia que podria recuperar temps. Anava sense crono i m'he deixat portar per les sensacions. El temps ha estat prou bo. Com que a la natació he sortit a la darrera tongada, la gent ja anava més justeta i m'he passat tota l'estona avançant gent. Ha estat una bona dosi d'ànims.

M'he permès esprintar una mica per creuar la meta. La sensació ha estat magnífica. Aquest cop no lluitava contra el crono, ho feia contra mi mateix i un nou repte que m'havia fixat. La satisfacció per haver-lo superat ha estat molt gran.


Ha estat bé tenir el suport de la família des de darrera les tanques, compartir l'experiència amb gent del Zurich Sports Club i veure un bon amic, el Sergi, company d'equip quan jugàvem a bàsquet i d'entrenaments amb el Sedentaris que ara s'ha apuntat per fer un Ironman. Molta sort Sergi!

Per ara deixo aparcades les triatlons, però em començo a preguntar serà veritat que amb un esport no és suficient...


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 4 de juliol de 2012

Cavalls del Vent 2012: segona oportunitat

Quan ja pensava que no aniria a Cavalls del Vent aquest any he rebut aquest correu dels organitzadors:




Sembla que la sort que em va faltar en el sorteig sí que la he exisitit en la llista d'espera. Ara que ja pensava que no hi aniria i podria "relaxar-me" aquest estiu tinc aquesta segona oportunitat. Per una banda em fa mandra (ja no hi comptava) ja que vol dir que hauré d'entrenar molt més però per l'altra és una experiència única.



Què faré? Segurament aprofitar la "oportunitat" i "patir/gaudir" amb els amics :-) Tinc pocs dies per decidir-me.





Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

divendres, 22 de juny de 2012

Aurun Sunset Race 10K - 27/07 - Castelldefels

Uns amics organitzen una cursa a Castelldefels i hem decidit donar-hi suport fent una mica de difusió. Es tracta de la Aurun Sunset Race 10K a Castelldefels que es celebrarà el 27 de Juliol a les 20h.

Cartell Oficial de la 1ª Aurun Sunset Race

Es una cursa força original: juliol, divendres, sorra, platja ... i un frankfurt (?) en acabar. 

Sí, ho heu llegit bé, correrem per la sorra de la Platja de Castelldefels un vespre de Juliol. La prova és de 10 quilòmetres però tindrà la seva duresa. 

CIRCUIT
La sortida i arribada serà en asfalt ("Plaça de les Palmeres", al final passeig marítim Castelldefels direcció Gavà) però la resta es correrà per la sorra.

Pel que sabem del circuit, el tram d'anada serà pel mig de la platja (sorra menys compacta) i la tornada arran de mar. Haurem de vigilar que les onades no ens mullin els peus :-) 

La cursa es controlarà amb xip groc i hi haurà un punt de control quan es faci el gir per tornar. Hi haurà avituallament líquid als 5 quilòmetres i en acabar la cursa (líquid i sòlid).

No sabem si vindrà aquest equip. Fa temps corrien molt per la platja.


RECOMANACIONS

Sembla una cursa ideal per anar amb familiars/amistats per l'horari i la zona. També per als més joves. El reglament especifica que els menors de 14 anys poden inscriure's grauïtament si van acompanyats d'una adult compartint el mateix dorsal.

Los menores de 18 años y mayores de 14 deberán contar con autorización de sus padres o tutores legales para recoger el dorsal. Los menores de 14 años podrán participar en la carrera siempre que lo hagan acompañados de un adulto al que se le asociará el dorsal, y su inscripción será gratuita. Contabilizará un único tiempo conjunto.

Us esperem a Castelldefels!

FITXA TÈCNICA

On: Castelldefels
Quan: Divendres, 27-07-2012 , 20h
Distància: 10 quilòmetres (xip groc)
Superfície: asfalt - sorra - asfalt
Més informació i inscripcions: http://aurunsunsetrace.com/blog/


Nota:  si tenim noves informacions anirem actualitzant aquesta entrada.

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 6 de juny de 2012

Cursa 3 Comarques Alpens 2012 (crònica)

Podria escriure una nova crònica detallada de la Cursa 3 Comarques d'Alpens (CdMdA) però seria una repetició de la d'altres anys.

El resum breu és: 3 hores i poc, molts amics, un excel·lent ambient i tot un poble donant suport a una cursa de muntanya que manté qualitat i autenticitat en la seva XXIIIa edició*. El recorregut és senzillament el que s'ha d'esperar de tota cursa de muntanya pel meu gust.

El caliu del poble d'Alpens es viu intensament en un punt concret del recorregut on es concentren quasi tots els nens i nenes que venen a donar suport als participants. El vídeo és del 2010 però afortunadament es repeteix cada any l'ambient a la "corba màgica d'Alpens".





En arribar, un bon entrepà de botifarra, aigua, begudes, porró de vi i un gelat.


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

* hauria d'investigar si és una de les curses de muntanya més antigues (si algú té alguna informació serà benvinguda).

dilluns, 21 de maig de 2012

El boom del "trail": el cas de les inscripcions a l'Olla de Núria 2012

Aquesta segona entrada relacionada amb els problemes per inscriure's a les proves que es corren per la muntanya no estava prevista, ja que pensava que amb la primera relacionada amb Cavalls del Vent n'hi hauria prou.

Abans de res dir que aquesta l'Olla de Núria, organitzada per la Unió Excursionista de Vic és una prova excepcional, en tots els sentits, com ho són moltes altres que es fan als Pirineus.

Arribada Edició 2010


Però la realitat és la que és o la que li sembla a qui escriu en un bloc :-) i per inscriure's a l'Olla de Núria he hagut de suar de valent, més que fer la pujada al Puigmal en el primer tram de l'Olla en el format cursa o quan he d'apretar per no quedar fora del control al Coll de Finestrelles o al Coll de Noufonts.

El organitzadors van ser previsors i tenien un procediment d'inscripció en dos fases: pre-inscripció i inscripció.

El problema va ser que va passar el que volien evitar: els servidors es van col·lapsar per un excés de demanda, en part provocat per la pròpia organtizació que, sense voler-ho, va concentrar tota la demanda en un moment puntual. Exactament a les 00:00 del dia 15 de maig per obtenir un número de pre-inscripció ja que les inscripcions es farien limitades a una xifra concreta de pre-inscripcions i posteriorment s'obriria llista d'espera.



En resum, que si no eres dels 681 primers pre-inscrits no et podries inscriure i et quedaries en llista de espera (inicialment la xifra era de 650 però van haver-hi duplicats).


En el meu cas concret havia de fer la meva inscripció i la d'un amic: vaig trigar 35 minuts en fer la meva i 40 en fer la del meu amic, amb dos inscripcions per sobre del número 550 i força negit. Crec que mai havia actualitzat tants cops una pàgina. Cada cop que actualitzava el resultat era o que no passava res o una línia de codi desconeguda per a mi que m'imagino volia dir que hi havia massa persones que es volien inscriure a la vegada.

Jo m'imagino que més d'una persona deuria pensar que el sistema no funcionava i se'n van anar a dormir i deixar-ho pel matí, amb la desagradable sorpresa que no quedaven ja pre-inscripcions sense anar a la llista d'espera a les 9 del matí.


Per acabar m'agradaria recomanar el sistema del sorteig (com finalment s'ha fet a Cavalls del Vent) per l'any vinent o tenir un servei d'inscripcions que no es col·lapsi, fet que faria que les inscripcions s'acabessin en menys de 30 minuts, que és el que passarà l'any vinent si no hi ha cap canvi. Altres sistemes podrien ser garantir inscripcions per "marca", participacions anteriors, etc (crec que a Zegama fan servir un sistema que inclou moltes d'aquestes opcions). L'opció d'incrementar el nombre de places, en un entorn natural i d'alta muntanya, crec que els organitzadors saben prou bé els motius per a no fer-ho. A mi em sembla bé que les places estiguin limitades si així respectem el medi i garantim el nivell de qualitat molt alt que té aquesta cursa.

Aquest sempre va molt fort. Aquest any sense avituallaments!!!


Aquest escrit no vol treure cap mèrit a l'organització i als seus col·laboradors, tot el contrari, voldria que fos un proposta per millorar coses de cara al futur com ja els hi vaig comunicar per correu electrònic.

Salut i muntanya!

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 25 d’abril de 2012

El "boom" del trail: el cas de les inscripcions a Cavalls del Vent 2012


Sembla que al gran augment de demanda de les curses populars (asfalt) dels últims anys el segueix l'èxit de convocatòria de les curses de muntanya en tots els seus formats.

Això ja no és cap novetat però recentment ha passat un fet inesperat: el servidor per les incripcions de Cavalls del Vent 2012 es va col·lapsar* el passat 23 d'Abril i ningú es va poder inscriure.


"una sobre demanda a la xarxa ha provocat un problema tècnic que ha portat a parar les inscrpcions ..."

Penso que encara va ser una sort que la "màquina" fes un pet como un aglà ja que hi hauria hagut una emprenyamenta important de la comunitat "trail" si com sembla molta gent s'hagués quedat sense inscripció per unes hores de diferència. Recordo que sobre aquest tema de les inscripcions en poc temps s'havia escrit força als fòrums de la Matagalls-Montserrat els anys 2008 i 2009. I és que molts hem estat davant l'ordinador a les 0:00 per no quedar-nos sense plaça, especialment si has entrenat molt temps per a un objectiu/cursa concret.

El tema de les inscripcions a les curses permet escriure molt però voldria ser breu per dir que en les curses de muntanya un excés de demanda és molt més delicat de gestionar que a les curses d'asfalt si pensem en augmentar l'oferta de places. No es pot augmentar la capacitat fàcilment (com passa en curses d'asfalt com la de Bombers a Barcelona) ja que moltes vegades el seu recorregut creua espais naturals protegits i s'han de respectar. Segons la teoria econòmica (llei de l'oferta i la demana demanda) crec que també podríem augmentar el preu, cosa que em sembla que ja ha passat.

 Sortida edició 2010 Cavalls del Vent

Al final s'ha triat el sistema del sorteig, que em sembla bé, tot i que segurament força gent es quedarà fora però d'una manera més "justa".

Tot plegat sembla que haurem de fer un Màster en inscripcions, sortejos, punts, marques per entrar a calaixos i entrenaments per a diferents curses en paral·lel per si no ens podem inscriure a temps o no sortim seleccionats en els sortejos.

Ens estem tornant bojos?**

Salut i cames!

Ferran 

* no tinc els coneixements tècnics necessaris per explicar això amb detall però un que conec em va explicar que això és el que va passar i jo m'ho crec :-)


**les teories "conspiratòries" que circulen defensen que ens estan "cardant el palo" amb això de les curses: les inscripcions, sortejos i altres estratègies vàries només busquen escurar-nos la butxaca cada cop amb més ganes :-)

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 16 d’abril de 2012

Cursa El Corte Inglés 2012

Un any més a la Cursa El Corte Inglés (rodolí :-). I ja en van molts. Aquest cop amb la novetat de fer-ho amb xip groc. Per aquest motiu a la sortida estava en la millor posició que recordo de les meves múltiples participacions.

El resultat ha estat molt satisfactori pel fet de baixar de l'hora per primer cop (53min). Anar amb xip ha estat la clau, juntament amb la companyia de l'Iñaki. He acabat amb molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l'any vinent. M'ha semblat un bona manera de saber si estava recuperat de la Marató.

Ja falta menys

A la Cursa El Corte Inglés se l'ha criticada molt, especialment en els últims anys, quan hi hagut un creixement de la participació en proves populars i molts consideren que aquesta cursa no entra dins del seu calendari ja que no té "nivell" suficient i "passen" d'anar-hi. Els motius: "massa gent", "no pots córrer bé", "el ritme ...", etc. Jo ho respecto però a mi no em semblen motius sufucients per no anar-hi. 

Suposo que com que l'he feta molts anys ja m'ha adaptat al medi, com l'Iñaki, i puc superar amb solvència tot tipus d'obstacles en els primers quilòmetres :-). Bé, en el cas de l'Iñaki s'ha de dir que un noi li va fer la traveta quan es va creuar de cop per "retallar" per la gespa de la Plaça Espanya. Era tarjeta groga claríssim... i l'Iñaki li va fer saber.

La meva opinió és que la Cursa ECI s'ha de fer sempre que es pugui. Es la primera cursa de moltes persones. Molts anys jo hi he anat amb persones que corren per primer cop i també, en el meu cas, m'hi va portar un veí fa molts anys quan era un nen.

La cúa de la cursa (any 2008)


La cursa té, en realitat, un problema principal: totes les persones que no respecten la sortida i surten més endavant provocant moltes retencions i/o topades fins la Plaça Espanya. Passen moltes més coses, però aquesta és la que provoca els principals problemes crec jo. No és una cursa tranquila i t'has de situar molt bé a la sortida si vols fer un temps/ritme concret (xip imprescindible!!!).

El recorregut és genial i exigent a la vegada. Una volta per un estadi olímpic, una pujada dura (o 3, segons com es miri), una baixada "kamikaze", etc. Això sense parlar del preu (0 €).

Menció especial: vaig tenir una lluita amb un pare i el seu fill pujant a l'estadi i fins quasi al final. El pare, amb un samarreta de "Cavalls del Vent" (vermella i negra), el fill amb la samarreta del Barça (Biel). El fet sorprenent: en Biel anava en patinet i el pare l'arrossegava a les pujades amb una cinta lligada a la cintura. Un "equip" digne de menció.

Recomano una lectura amb molt d'humor a "David y el blog maldito" sobre la "fauna" a la Cursa ECI.
Jo l'any vinent hi tornaré :-) ... 



Ferran de Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 2 d’abril de 2012

Vídeo Marató de Barcelona 2012


Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.
Gràcies Barcelona - Thanks Barcelona

Camera operator: Julià Albornà
Post production: Lluís Camell
Production assistant: Pere Sallent

www.lamaratopasapas.com


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 21 de març de 2012

Motivació per la Marató: llegir cròniques

Una de les coses que més ens agrada compartir amb els lectors del bloc són les cròniques de qualsevol activitat esportiva.

Aquesta setmana, com que s'acosta la Marató de Barcelona i més d'un/a ja té nervis pel repte, hem pensat que llegir cròniques de maratonians pot tener un efecte relaxant i/o motivador.


Us deixem alguns extractes i enllaços de cròniques maratonianes.

Amb el nº3

Retalls de la blogosfera: els extractes dels protagonistes a la Marató de Barcelona 2010.
http://www.sedentaris.cat/2010/03/cronica-marato-barcelona-2010-retalls.html 

Amb el nº 2

El somni prohibit: debut i victòria (Cat. Sub23) del Marc Hurtado a la Marathon de Paris 2010
http://www.sedentaris.cat/2010/04/marato-de-paris-2h40-la-cronica-del.html


I finalment, amb el nº 1:


Debut maratonià a un cita mítica: crònica del Víctor a la NYC Marathon 2011

http://www.sedentaris.cat/2010/11/us-imagineu-debutar-en-marato-nyc-doncs.html 





Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

divendres, 16 de març de 2012

Circuit Marató Barcelona 2012

Aquí teniu el circuit edició 2012 Marató de Barcelona.



A continuació els comentaris personals basats en els records edició 2008 (hi ha canvis en el circuit però crec que és més al principi i al final). Es una opinió personal i amb un toc d'humor, res més.

1) El circuit, en general, m'agrada. 

Veig variacions importants: pujada els primers quilòmetres i desaparició tram carrer Sepúlveda. Potser existeix fa anys el canvi però en el meu cas ho considero una novetat.

2) Punt negre 1: 18 km de patiment amb el seu inici a l'Avinguda Meridiana. 

La Marató de veritat, al meu nivell, té el seu inici en arribar a la Meridiana. Tot el que ha passat abans ha estat una mena de passeig turístic de 18km. Del km 18,4 (Carrer València - Avda.Meridiana) al 36 (Arc de Triomf) és zona "crítica", especialment pel Litoral***** (veure avís) que recordo com "Omaha Beach". Aquesta zona, en el seu tram final, coincidiria amb el temut "mur" de la marató.


Recordant el passat (2008)

3) Punt negre 2: del km 39 al 42.
 
Les Rambles fan baixada però el cap (i les cames) saben que en acabar la baixada i passar per Colón s'haurà de pujar el Paral·lel. Truc mental: viatjar en el temps i pensar que estem a la Jean Bouin. No cal anar al mateix ritme ;-)


***** Avís molt important!!!! 
La gran corredora popular Eli B. diu que si arribes al Fòrum arribes al final. Crec que te ráo tot i que, si estàs totalment "petat", un cop passat el Fòrum recomano no escoltar els crits ni mirar als laterals del km 32 al 34 ... no aturar-se és fonamental o un es pot quedar a la platja envoltat de cadàvers de corredores enrampats.

Conclusió: els millors trams són del km0 al km18, del 36 al 39 i els últims 195 metres :-)

Sigui com sigui es tracta d'una cursa espectacular i una experiència genial. És una gran sort poder tenir aquesta Marató a Barcelona i poder-la compartir amb milers de persones. En els moments difícils convé recordar tot l'entrenament que s'ha fet. 

Pas a pas, la meta és cada cop més propera

Si voleu llegir experiències anteriors (cròniques, vídeos, comentaris, etc) relacionades amb la Marató us recomano mirar per aquí. Igualment recomano a tots els que ja heu fet curses de 10km i mitges maratons fer un cop la Marató.

Salut i sabatilles!

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

divendres, 24 de febrer de 2012

Iker Pou completa Nit de Bruixes (9a+)


No hi ha paraules ...


Iker Pou - Nit de Bruixes 9a+ (Margalef)

 
Informació a la web de Red Bull.
Més info a Barrabes

Un altre vídeo del Iker Pou a Margalef

Iker Pou - Demència Senil 9a+ (Margalef)
IKER POU - DEMENCIA SENIL 9a+ (Margalef) from Jordi Canyigueral on Vimeo.


Per si voleu visitar Margalef de Montsant (informació)
 
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 15 de gener de 2012

Quin és el teu ritme de marató?

Per promocionar la Marató de Nova York, van posar al metro d'aquesta ciutat una pantalla que ocupava tot el passadís per tal que la gent veiés el ritme real amb que es corre una marató.

Eren uns 18 metres de paret on Ryan Hall, un important maratonià americà, passava al ritme que fa els 42 Km.

Algú és capaç d'atrapar-lo?

Val la pena veure el vídeo per la curiositat i per valorar les fites dels esportistes professionals.










Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

dimarts, 3 de gener de 2012

un any més, farem esport


Aquest any ... també!

Pel twitter i el Facebook ens han arribat comentaris dels propòsits pel 2012. Sembla que tothom està animat per seguir fent esport aquest any, fins i tot més que l'any passat.


El Jordi B. diu que li agradaria fer esport més sovint (sortir a córrer fent més distància i amb més regularitat). Altres pensen en gestes esportive: un primera marató, una primera mitja marató, una "marca" personal, etc. D'altres serà fer aquell cim, aquella excursió, aquella travessa, provar aquell esport que sempre has volgut fer, ...



Sigui com sigui, teniu el nostre suport per, un any més, seguir fent esport.


Algun repte/propòsit més?


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari