dimecres, 25 de juliol de 2012

La meva primera 10k a New York

Encara no havia competit en cap prova internacional i quin millor lloc per fer-ho per primer cop que a Nova York. Visitant fa unes setmanes la meva ciutat preferida, vaig veure per casualitat que s'hi corria una cursa de 10 Km. No estava massa en forma i encara em trobava afectat pel jet-lag però vaig decidir apuntar-m'hi. Va ser un gran encert.


Per anar a córrer la Governor's Island 10k, el primer que vaig haver de fer va ser esbrinar on estava aquesta illa. Per arribar-hi va tocar agafar un ferri a primera hora del matí. Em va tocar matinar força, però ja em vaig començar a trobar a gent que hi anava al metro.


L'ambient era espectacular. Es notava que la gent tenia ganes de passar-s'ho bé. Em va sorprendre que la mitjana d'edat era bastant jove, que la gent anava força equipada (roba tècnica, res de samarretes de cotó ni bambes de tenis) i que el percentatge de noies que hi participaven era bastant alt (cosa que aquí per ara encara no passa).


Res de fer cua per l'aigua. Gran dipòsit self-service


En ser una cursa petita (uns 1.200 inscrits), l'organització va ser molt propera i exemplar. D'entrada hi havia esmorzar i sucs naturals acabats de fer abans i després de la cursa. La guardarropia estava molt ben preparada i no hi havia gens de cues. I per acabar-ho d'animar tot, un DJ que des de primera hora del matí motivava musicalment als corredors.


Unes bones bagels per recuperar-se


Va ser un plaer poder participar-hi i gaudir del contrast amb les curses massificades que se solen fer a Barcelona.


El trajecte era curiós perquè combinava trams amb llambordes amb parts asfaltades o gespa. També hi havia pujades i baixades i fins i tot escales. En un entorn de parcs tots verds, el millor va ser poder gaudir de les vistes de l'Estàtua de la llibertat i de l'skyline de Manhattan mentre corria. Tot un privilegi.

Si us trobeu en una situació similar ara que hi ha les vacances, us animo a que us apunteu a alguna cursa a l'estranger. És una bona forma de gaudir del lloc on s'està, practicar esport i també entendre una mica millor el país que us acull.

Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

diumenge, 22 de juliol de 2012

Tri-estrena a la Triatló de la Vila

Finalment ho he aconseguit. Avui m'he estrenat com a triatleta. L'any passat em vaig quedar amb les ganes ja que per culpa d'una inoportuna lesió em vaig haver de retirar quan entrenava els mesos abans.


Ha estat una gran experiència i l'ambient boníssim. La pitjor part ha estat la de l'aigua. Ja m'ho esperava i per això no he perdut la concentració. Feia mil anys que no nedava i encara menys amb aquestes condicions d'aglomeracions. Ha estat un continu de nedar una mica i parar perquè xocava amb gent. Fins gairebé al final no he pogut nedar de forma continua. No passa res, sabia que patiria i estava preparat.


Quan he agafat la bici m'he divertit molt. Des de les meves grans tirades de BTT a la Cerdanya de també fa molts anys que no agafava una bicicleta seriosament. Sort del meu cosí Josep que me n'ha deixat una de seva de carretera...


Ja per últim ha tocat córrer. Aquí sabia que podria recuperar temps. Anava sense crono i m'he deixat portar per les sensacions. El temps ha estat prou bo. Com que a la natació he sortit a la darrera tongada, la gent ja anava més justeta i m'he passat tota l'estona avançant gent. Ha estat una bona dosi d'ànims.

M'he permès esprintar una mica per creuar la meta. La sensació ha estat magnífica. Aquest cop no lluitava contra el crono, ho feia contra mi mateix i un nou repte que m'havia fixat. La satisfacció per haver-lo superat ha estat molt gran.


Ha estat bé tenir el suport de la família des de darrera les tanques, compartir l'experiència amb gent del Zurich Sports Club i veure un bon amic, el Sergi, company d'equip quan jugàvem a bàsquet i d'entrenaments amb el Sedentaris que ara s'ha apuntat per fer un Ironman. Molta sort Sergi!

Per ara deixo aparcades les triatlons, però em començo a preguntar serà veritat que amb un esport no és suficient...


Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 4 de juliol de 2012

Cavalls del Vent 2012: segona oportunitat

Quan ja pensava que no aniria a Cavalls del Vent aquest any he rebut aquest correu dels organitzadors:




Sembla que la sort que em va faltar en el sorteig sí que la he exisitit en la llista d'espera. Ara que ja pensava que no hi aniria i podria "relaxar-me" aquest estiu tinc aquesta segona oportunitat. Per una banda em fa mandra (ja no hi comptava) ja que vol dir que hauré d'entrenar molt més però per l'altra és una experiència única.



Què faré? Segurament aprofitar la "oportunitat" i "patir/gaudir" amb els amics :-) Tinc pocs dies per decidir-me.





Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari