dimecres, 11 de juny de 2014

III Course du Viaduct du Millau




Millau es una petita població de 20.000 habitants, al sud de França, a uns 200 quilòmetres de la frontera de la Jonquera. És al bell mig de la vall del Tarn, riu que dóna nom a aquesta vall. És molt sobtada  aquesta vall, així que per continuar cap a París abans  es deixava l'autopista A-75 baixant al poble en una carretera amb moltes corbes, per tornar a pujar.


Pero el 2004 van inagurar un viaducte, el Viaducte de Millau, de 2,5 Qms. de longitud, per salvar aquest gran desnivell, i els hi va sortir un gran viaducte. És una obra de Norman Foster amb set columnes, una de les quals ostenta el récord del món d’alçada, 343 metres, superior a l’alçada de la Torre Eiffel. 



El 2007, tres anys després de la seva inauguració, es va fer la primera cursa del Viaduct de Millau. Degut a lo costós de tallar una autopista 4 hores, permisos, etc.,  no es van plantejar  fer una nova edició fins el 2012. I la tercera edició, la d’aquest any, 2014. El petge del viaducte, es de 7,30 euros, i al juliol  i a l’agost, puja a 9,10 euros.  Encara que amb els 38 euros que et cobren per córrer, pot ser indemnitzin a l’autopista, amb escreix.

Així que, amb molt de temps d’anticipació, dos sedentaris ens vem plantejar de fer-la.  L’Iñaki i jo mateix,  Salvador, vem començar a cercar allotjament, ja que el que tocava, era fer el cap de setmana complert a Millau i fer una mica de turisme per la zona. Així vem trobar una casa de turisme rural, molt ben equipada i cèntrica. La vam encarregar i ens hi vam inscriure.
El poble de Millau és a una vintena de quilòmetres de Roquefort-sur-Soulzon, petit municipi mundialment conegut pel seu formatge: Roquefort. Llògicament, hi vàrem fer una visita i vem carregar material per recordar aquell indret una bona temporada.

En quan a la cursa, es mooolt maca. Sortim en 4 onades. L’Iñaki surt a la primera, a les 9 en punt. Jo per surto, a la segona, 10 minuts després. Surt del poble, i cap al quilómetre dos, ja es vislumbra el viaducte. Durant els 5 primers quilómetres, va fent un acostament al viaducte, amb un perfil molt pla. A partir d’aquí, ens trobem una porta que tanca una carretera, i comença una ascenció de 2,5 qms., en els cuals es pugen 200 metres. Aquesta carretera està tancada al trànsit tot l’any.  És la carretera que feien servir els operaris  durant la construcción del viaducte, per pujar ells i algún material auxiliar de construcció. És molt estreta, hi poden pasar 4 persones a l’ample, i aquí la organització demanaba que els que caminessin, ho fessin per la dreta. De fet quasi no corria ningú, tret d’alguna petita esprintada.



Al arribar a dalt, hi havia el primer avituallamnet, líquid i gels. Estàvem a l’àrea de servei de l’autopista. Dos quilòmetres més d’accès de l’àrea a l’autopista, i… allà teníem a la bèstia. Entrada al viaducte, amb les seves 7 columnes. Dos quilòmetres i mig, amb un desnivell negatiu de 3,025 %. No sembla massa, i com que les parades eren contínues per fer fotografíes, es va fent agradable. Me'n recordo que l’Iñaki, encara que no ho hem parlat, segurament ens creuarem traversant el viaducte. Estic a l’aguait, i sobre la segona columna, me'l trobo, amb la verda i li donc un fort crit i preparo el mòbil per la fotografia. Es molt nou i m’està donant problemes, i faig parar a l’Iñaki a saludar i li faig la foto. Continúo l’ascensió i cap al final del viaducte, ja en terra ferma, per així dir-ho, hi hà una nombrosa representació de suporters belgues cridant molt. Donc la volta i reprenc el viaducte en sentit descendent. Ara sí que es nota!! D’anar un 3,025 % negatiu, a tenir-lo positiu… varia molt. De totes maneres, em paro a fer més fotografies, ja que el tema del temps, ja fa dies que no hem preocupa. En una parada de les darreres, encara dins el viaducte, me n'adono que fimbra molt el viaducte, al pas dels corredors. Deu de ser normal, però es la darrera foto que faig al cim del viaducte. En sortir, em trobo als darrers que entren al viaducte, es a dir van més de 5 qms. enrera, i s’acosten uns corredors de l’organització, denominats els “fermeurs”, que són els que tanquen la cursa, i si et superen, et deixen fora de la cursa, per tal de no excedir el temps de tancament de l’autopista.



Nou avituallament, al mateix lloc, pero ara ja portem més de 16 qms. A partir d’aquí, ja és tot fet. Descens, fins i tot per algun tram de terra, I sempre descendent, excepte uns metres, que deixem l’autopista i ens hem d’enlairar en un talús, que no es pot còrrer ni res que se li assembli. Una forta pujada en la que tothom torna a caminar, i mirant la vista enrera, es veu el viaducte, ja travessat.


Baixem per camins estrets de terra, i en un punt, veig el viaducte sensacional, en tota la seva llargària. M’aturo a fer la darrera foto al monstre, i és una de les més boniques que m’ha quedat, peró com que la veig una mica lluny, la repeteixo amb zoom. Ara és el meu fons de pantalla del mòbil.

En arribar al poble de nou, començo a dir coses al públic, xocar les mans als petits, en fí a gaudir a tope. Prop de la meta veig a l’Ani preparada per fer fotografíes. La fotografio jo. El caçador caçat. Al donar la darrera corba, hem trobo a l’Iñaki que vol tornar a entrar, aquest cop junt amb mí, així que els dos sedentaris, perfectament uniformats, entrem a meta junts. El guanyador de la cursa, es com no, un Keniata, que guanya al sprint al seu germà, parant el crono en 1 h. 16’ 59 “.

L’Iñaki entra en 2h 08’ 09”, i jo acabo en 2 h. 54’ 35”, en la posició 9.669, 7.100 dels homes i 1.809 de la meva categoría. Veiem per la classificació general, que la darrera clasificada, és la 11.810 i ho acaba en 4h. 37’ 46”. Mirant les llistes, on apareix la bandereta de la nacionalitat, apenes trobem espanyols. Tan sols en tenim constancia d’uns 12, encara que no és exahustiu, per aquí deu d’anar.

En aquest moments, la organització no sap si hi haurà o no edició al 2015, encara que amb l’èxit d’aquesta, i l’impacte econòmic que representa per la comarca, jo no me la deixaría perdre.  Pero en aquests moments, no se sap. Si es fà… a lo millor més sedentaris estaríen interessats?



Salvador. 
L’equip de de sedentaris.




Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dijous, 27 de juny de 2013

Stuttgart-Lauf (Mitja Marató Stuttgart)


Feia temps que no escrivia cap crònica d'una cursa però l'ocasió s'ho mereix. 

Cara de felicitat a l'arribada, abans d'entrar al Mercedes-Benz Arena.
Aquest cap de setmana hem anat a visitar a uns amics a Alemanya (Eli i Juanan). Com que són una gran parella de corredors populars (els millors que conec ;-) em van proposar de fer una cursa a Stuttgart en la visita a la seva nova llar. L'Eli faria la cursa de 7K i el Juanan i jo la mitja marató.

La veritat és que havia entrenat molt poc i tenia molt respecte a aquesta mitja marató. El moment de forma de pre-marató de Barcelona quedava molt lluny.

Tot perfectament organitzat i senyalitzat. 
Mapa a l'arrribada en transport públic.

La Stuttgart-Lauf és una senyora cursa. Perdoneu que no tingui totes les dades amb precisió però que recordi hi ha la distància de mitja marató, una cursa de 7K, una cursa per relleus i una de patins. El dia abans hi ha la fira del corredor i curses infantils. La dimensió de la cursa és gran, comparable a la de la Marató de Barcelona. Vaig sentir que hi havia 17.000 participants però vaig tenir la sensació de que es tractava d'una cursa poc "internacionalitzada" fet que encara em va fer més gràcia.

La sortida estava organitzada per calaixos i s'anaven fent sortides esglaonades.  El recorregut havia de ser pla segons m'havien dit els meus amics. Em van enganyar! Hi havia unes pujades i baixades que a les curses de Barcelona no hi són :-( La cursa seguia el riu Neckar en la major part del seu recorregut hi havia uns túnels i rampes vàries. Res de pendents espectacular però al ser inesperades em va fer una mica de "mal". Recordo també passar pel costat d'una zona de vinyes i que, en general, hi havia un bon grau d'animació al carrer, especialment pels diferents pobles o barris del recorregut.

 La gran Eli Bosch: Top-10 femení a la cursa 7K (sub 30min!)

El meu ritme de cursa va ser de "turista". Seguint una "tradició" sedentària no escrita em vaig deixar el xip a Barcelona (tot i que m'havia inscrit amb el xip groc ja no ho recordava). Tampoc portava rellotge o sigui que anava "sense temps" i la veritat és que em va anar bé. Per sort, els organitzadors cada 5K em van posar un cotxe BMW amb un marcador. Va servir de referència per saber com anava de ritme, tot i que vigilava molt de no tenir cap rampa per la falta d'entrenament. El ritmes, molt aproximats, diria que van ser de 28min, 27min, 26min i 25min. Segurament una mica superiors i tot. Com que era el dia 23 de Juny i no voliar esclatar com si fos un petard vaig fer tots els avituallament que, atenció, estaven cada 2 quilòmetres. Fins i tot recordo que hi havia alguns amb dutxes (!) per refrescar-se.


 El gran Juanan (1h20!) amb el nostre equip d'animació

Dins la "intracursa" una de les grans diferències que vaig poder veure amb els ulls és la gran presència de corredors amb la samarreta de la seva empresa. Molts grups junts o corredors lliures que portaven la mateixa. Les més nombroses eren les de "Mercedes-Benz". De fet, diria que no vaig veure cap samarreta d'un club d'atletisme (vull dir d'algun club/grup popular com els "sedentaris").

La meva arribada a la meta va ser tranquila, amb fotografies familiars incloses abans d'arribar a l'estadi. I aquest moment especial (el de les fotografies) va seguir amb un altre, l'entrada al Mercedes-Benz Arena, un camp de futbol espectacular. 

El millor va ser que, un cop acabada la cursa em van donar una medalla i un parell de cerveses sense alcohol (ben fresquetes!). Com a bon sedentari, vaig acabar fent una mica de turisme gastronòmic i em vaig menjar un plat de Maultaschen (ravioli de salsitxa i espinacs?) tot just acabar la cursa per acabar de completar la recuperació post-cursa.

En resum, una cursa molt ben organitzada que us recomano per si algun dia voleu anar-hi.
 


Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dilluns, 4 de març de 2013

Mitja Marató El Prat de Llobregat (1ª Edició - 2013)

Aquest any he participat a la primera edició de la Mitja Marató de El Prat de Llobregat. Bon recorregut, bona organització, sense massificació i un entrepa al final :-).

Organitzada pel Pratenc Associació d'Atletisme (Pratenc A.A.) , la cursa va ser un " 2 x 1" ja que hi havia la Mitja Marató i la cursa de 5 quilòmetres (ideal per a qui vulgui fer distàncies més curtes, que no tot ha de ser "10K" i "Mitja").

Sortida de la Mitja Marató de El Prat de Llobregat (i de la cursa 5K)

Un cop confirmada la inscripció a la Marató de Barcelona aquesta cursa no sabia com afrontar-la, si com un entrenament suau o com un repte personal. Havien passat mesos des de l'última Mitja Marató i, tot i que el dia anterior em vaig fer mal a l'esquena, tenia la sensació que podia ser un bon dia. Amb el Manel i l'Iñaki havia anat al Maratest. El resultat va ser satisfactori, tot i que un peu va quedar "tocat" i la recuperació setmanal, amb visita al "fisio", havia anat bé excepte per l'incident de l'esquena a menys de 24 hores. Hi havia una mica d'incògnita.

El dia de la cursa em vaig llevar bé. Havia fet una sobrecàrrega de pasta els dies anteriors (típic comportament "sedentari") i pel matí no vaig poder ni esmorzar. Per anar a la cursa vaig optar pel transport públic (Rodalies - Renfe) i aquí vaig tenir una trobada molt inesperada i satisfactòria: en Miquel Pucurull es pujar a Sants-Estació. Em vaig presentar i vaig tenir una bona estona de conversa amb ell parlant de l'atletisme popular.

 Abans de la sortida. Quin estil!

Ja a la cursa el cap demanava calma i el cos volia guerra, a dos setmanes de la Marató, seny o rauxa?
Vaig esperar al primer quilòmetre i la cosa anava per "rauxa". Vaig veure que les sensacions eren bones, no tenia mal a cap lloc i que podia anar fent. I així va ser, tota l'estona mirant d'estar per ritmes per sota de l'objectiu (1h40min). En la meva memòria tenia que el meu millor temps en Mitja Marató era 1h43 (no recordo on ni quan). El que passa és que quan entrenes per la Marató, com a mínim en el meu cas aquest any, entrenes més que habitualment i al final això es nota en el rendiment.

Si parlem de la cursa diria que al haver-hi pocs corredors la meva dificultat va ser decidir si anar en solitari o no. Jo crec que amb els anys puc haver millorat en la constància dels ritmes però encara em falta molt per "clavar" els ritmes de pas per quilòmetre. Així que a la que vaig veure un grup del meu ritme em vaig afegir. Per sort eren una colla de nois (diria que uns 4) que eren de El Prat i eren coneixedors del circuit a la perfecció. El millor va ser quan va dir un ... "al final del túnel nos quedaremos sin señal" (jo pensava: què diu aquest?). I així va ser, al final d'un túnel que deuria ser per sota de l'aeroport, tot els rellotges Garmin van pitar al perdre la senyal del GPS :-)

Els quilòmetres van passar més o menys ràpid fins arribar a la zona de la platja. A partir d'aquell moment ja vaig pensar si anava massa ràpid o no. Els 10K van ser per sota dels 47 minuts, fet que em va fer pensar que podia assolir l'objectiu però encara quedava força estona. Tocava aguantar el ritme i no va ser fàcil. En passar els 10.000 vaig agafar una aigua, com a tots els avituallaments, i em vaig pendre un gel caducat que no tenia, com us podeu imaginar, gaire bon gust :-)

Un gran Xavi en el seu camí cap a la Mara


Seguia amb el grup de nois de El Prat però, en algun moment, el grup es va trencar i jo vaig seguir amb la part davantera. El més fumut de tot era que no em volia quedar sol i això em va obligar a fer algun petit canvi de ritme i aquí vaig patir una mica més del compte. Cap al final em vaig quedar amb un corredor veterà i un noi que semblava corredor de muntanya (vestia de RaidLight). El corredor veterà, alt i prim, tenia un ritme i un estil que ja el voldria jo. El vaig seguir a un ritme un pel ràpid per a mi però m'ajudava a avançar fins que, de cop i volta, ell em cedeix el lloc (no calia :-) perquè havia despenjat a un company seu (això vaig pensar jo). 

En algun moment indeterminat el grupet va passar a una noia (La Salle Triatló) i, cap al final, quan jo estava "tocadet" vaig arribar a la posició en es trobava una altra noia que, per la seva respiració, anava a un ritme molt alt. Aquí, em van donar un lliçó, vaig pensar jo, ja que ella semblava que anava al límit i jo no. Com que faltava poc i jo no les tenia totes em vaig quedar amb ella. La gent l'animava força (era la 4ª noia) i, en el meu cas, he de dir que la tàctica "em reservo pel final" no va funcionar. Havia forçat en la segona part i en els últims dos quilòmetres no vaig poder esforçar-me gaire.

Ferran entre dos "cracks" anònims :-)


La sorpresa va ser passar els 20 quilòmetres amb una bona marca i pensar que podia tenir un molt bon resultat. Així i tot, l'arribada a l'estadi d'atletisme em va costar. Tenia la sensació de fer voltes per un polígon etern. Finalment, arribada a la pista, intent de pujar el ritme i gran satisfacció al veure que havia parat el cronòmetre en 1h37 minuts llargs :-)

Felicitacions del Xavi (fotògraf) i del Xavi (corredor). Una molt bona cursa.

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari

dimecres, 30 de gener de 2013

Ara toca parlar una mica del doping




Ja han passat uns dies, no molts, des del moment en que en Lance Armstrong ens va dir que ens havia estat mentint molts anys seguits.  Potser ara toca dir alguna cosa.


El tema és el doping a l'esport.

Ja no en tenia ganes però la notícia del "judici" a l'operació Puerto ha fet que en torni a tenir ganes.

En el cas d'Armstrong,  els dies que es van fer públiques les "declaracions" a l'entrevista feta per televisió hi va haver força soroll a la xarxa. Al compte de Twitter del sedentaris es van fer algunes (re)piulades o retuits :-)

Destacaria diferents tipus de reaccions. Segur que n'hi ha moltes més i podeu dir la vostra als comentaris.

a) Reacció tipus "el volem penjat"

b) Reació tipus "tots estaven dopats ... (era un Tour de dopats i ell era el millor dels dopats)"

c) Reacció tipus "no el volem mai més competint"

d) Reacció tipus "ha demanat perdó, que torni a competir (en triatló)"

Jo seria més del tipus c). No el vull veure ni en pintura competint. Sancionat de per vida si pot ser a no poder participar en competicions esportives. Per la resta que faci el que vulgui. Que faci esport però sense el dret a competir.

Un altre tema seria el cas de la fundació Live Strong. Aquí ja entrem en un altre terreny potser més lligat a l'ètica dels "negocis".
I per últim dir que, fer trampes, és una cosa que pot passar en tots els esports, no només en el ciclisme. 

De fet, no cal ser un esportista professional per fer trampes. Un exemple el trobem a les curses populars on suposem que no hi ha "doping" però si hi ha "dopats" (són els "retalladors" que milloren el seu resultat fent trampes).

Si voleu llegir més del tema us recomano aquest article del Guillermo Ortiz al que fa menció el Martí Perarnau:

¿Què en penseu?

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat

divendres, 11 de gener de 2013

The Dirty Dozen: una cursa ciclista diferent



De casualitat, llegint aquesta entrada al bloc de Hunchback Society del Carles Puig, he descobert una cursa ciclista força peculiar: The Dirty Dozen.

"The Dirty Dozen" és una cursa que es celebra a Pittsburgh (EEUU) amb un recorregut urbà de 50 milles que destaca per unes pujades extremes. Concretament n'hi ha una per un carrer que té un pendent del 37% (!) i amb llambordes.

L'organitzador és una persona "especial". En Danny Chew vol fer 1.000.000 de milles en bicicleta.  Ara ja va per les 700.000 milles. I el 2007 ja va assolir la xifra de 1.000.000 de quilòmetres. Al ritme que porta, cada 5 anys fa 100.000 milles i ara en té 49. Si manté el ritme abans del 65 hi arribarà.

Quines coses, oi?

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari