El diumenge 29 de novembre es correrà la 86ena edició de la Jean Bouin, tot un clàssic de Barcelona.

Té una distància de 10 Km i el seu recorregut creua Barcelona, començant i acabant a la zona de les fonts de Montjuic. Aquí teniu el traçat exacte.

Les inscripcions estan obertes fins el dia 25 de novembre i les podeu fer a diferents llocs, entre els quals la botiga RunnersWorld (Passeig Garcia i Faria, 25), o directament a la seva web.

Amb les inscripcions es regalarà una samarreta com aquesta.

Per ara ja som uns quants els sedentaris que ens hi hem apuntat. Us animem a que us hi inscriviu i que vingueu amb nosaltres. No correreu sols.

On vas a esmorzar el cap de setmana, per recuperar les calories perdudes? (després d'anar amb la BTT, la bici o anar a córrer,o fer alguna activitat física, ... :-) 

El col·lectiu sedentari, que ha arribat al seu primer any, vol compartir aquests llocs amb tota la comunitat.


Aquesta "Gastroguia sedentària" l'anirem ampliant amb noves troballes i les vostres recomanacions.


LA GASTROGUIA SEDENTÀRIA 
 (On recuperar les calories perdudes gràcies a un bon esmorzar)




MARESME:


Restaurant Tres Turons - Torrentbó.
Carretera de Mata Km.12; Arenys de Munt; 937951446


Lloc de parada obligatòria per a tot ciclista de carretera, per la carretera de Mata, al Maresme. Podeu veure una referència al bloc, del C.C.Routier: super esmorçar a Torrentbó

alló semblava la llar del cicliste,!quin ambientaç!, tots esplican les seves anecdotes e historietes, mes que un esmorçar semblave el dinar de nadal, uns menjan la galta, d´altres butifarra amb secas, litrones de vi que no faltin i es que alguns si no fos per l´esmorçar ja no sortirien en bici, es com un ritual sagrat.

Grup del facebook: Fans del Restaurant Tres Turons (Torrentbó)


OSONA:


Restaurant Braseria Cal Julià - Oristà
Carrer de Vic,20 - Tel. 93.812.80.68


Santuari gastronòmic on es venera la fusta d'embotits i la botifarra, entre d'altres carns. Es molt sovint veure colles que deixen les seves bicicletes (BTT, principalment) o motos de cross a l'entrada del restaurant. Esmorzars generosos que us faran recuperar tota l'energia perduda fins al moment. De fet, sortireu de Cal Julià amb energia per fer molts quilòmetres més.

Nota: Els dissabtes i diumenges obren a les 9 pels esmorzars.




De moment aquestes dues referències que anirem ampliant.


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

Aquest matí de diumenge, un sedentari, com molts d'altres sedentaris i sedentàries va dir: "i si vaig a fer una mica d'esport per cremar tots els panellets de la castanyada?".

Crònica del Ferran a la Pedalada del Rovelló (Olost - 35km)

Cap a les 8 del matí m'he presentat a Olost, al poliesportiu municipal, per participar per primer cop a la Pedalada del Rovelló, organtizada pel Club Ciclista Olost.

Hi havia tres recorreguts; 10km - 35km - 55km. Tot i que els "sedentaris" podem amb tot :-) , he optat per la distància mitjana. Finalment hem sortit una mica més tard del previst, però amb el sorteig dels obsequis i les tres cistelles de rovellons ja fet (no hi ha hagut sort).



El circuit, era una puja i baixa constant, com les carreteres del Lluçanès que agraden molt als ciclistes del Bàges, Berguedà i Osona i que us recomano al 100%. Sense grans zones tècniques, però amb corriols i alguna trialera, també pista i fang, rierols, algun tram de carretera, camps i herba, en definitiva, una mica de tot. Ara, el més important, ha estat una senyalització excel·lent, uns bons avituallaments (un parell i generosos, sense comptar l'avituallament-esmorzar a la sortida i el de l'arribada :-) i la trobada al mig del recorregut de la blocaire sobre rodes més popular de Catalunya, la Mariona (que també ha fet la seva crònica) amb qui he pedalat una estona. A l'arribada, serveis de tots tipus, incloent entrepà de butifarra o llom. Com a punt anecdòtic, destacar que un cop he "anat a buscar rovellons" dins d'un boix, al tenir bloquejat pel fang un pedal automàtic que no ha acabat de funcionar ... o sigui, que he buscat bolets per dins del boix amb la bicicleta i tot :-)

La pedalada més llarga, sembla que al primer avituallament situat a Sant Boi de Lluçanès, es desviava cap a Els Munts on segons he sentit hi ha una pujada dura, dura. Tenia la seva, gràcia, ja que hi havia una bifurcació de 35 o 55 quilòmetres just passat l'avituallament.

En resum, una pedalada perfecta per anar-hi en colla perquè té totes les garanties i si vas sol, també, perquè es molt difícil perdre's. La recomanaria especialment per colles de ciclistes de cap de setmana que vol fer una bona sortida, sense cap mena de massificació.

I per acabar, un parell de dades del GPS: Distància: 38,22 km. Desnivell positiu: 1229 m

Ah, i escrivint això he trobat una pàgina de rutes que té molt bona pinta: rutabike.com

Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris

La Montse, una sedentària en progressió, ha publicat una crònica del seu debut en la llarga distància en curses/travesses de muntanya al bloc del "aficionat" sedentari.


Aquí teniu la seva crònica:

El trail del “Monte Casto” ha estat la primera vegada a la meva vida que he completat (corrent i caminant) una distància tan llarga (el “tan llarga” depèn del lector). Durant els últims mesos i gràcies al Xevi he tingut l’oportunitat d’entrenar: una mica anant a córrer entre setmana al parc de la Citadella (Parma) i una mica fent sortides el cap de setmana a la muntanya. Això si que ho puc dir, en Xevi és el principal responsable que jo pogués acabar-lo, em va fer de “llebre” durant tot el camí, animant-me i esperonant-me quan em feia falta. 



Pel que fa al trail del Monte Casto us puc dir el que segueix. En primer lloc, comentar que el paisatge és impresionant, preciós i el camí et permet gaudir de la cursa, a part de la bona organització del trail el temps va ser immillorable. Bona part del recorregut passava per boscos de castanyers, els quals a part dels colors màgics de la tardor ens mantenien en alerta, com que és temps de castanyes de tant en tant sentíem com quèien, una mica perillós però fantàstic. En segon lloc, i com a principiant, no us puc dir si és o no un trail complicat, però si jo el vaig fer és que no ho deu ser massa… segueix força pistes forestals i en general els altres trams no presenten massa dificultats, de fet podem dir que el camí és de “bon fer”.



Si algú em demana com em vaig trobar durant la cursa… tenia les referencies dels “cancellos” és a dir els temps de tall, els vam complir tots, encara no sé molt bé com. A part, només puc dir que fins el km 32 tot va ser oli en un llum, però després del control del 32… va costar força, era tot baixada pràcticament fins al final (hi havia un turonet al km 40, però res de l’altre món). Semblaria que la baixada és el més fàcil de fer… però no. Em feia mal tot, sobretot els abdominals, fins al 38 vaig patir, sort que tenia la llebre personal… després va ser un “anar fent sense parar” i resulta que vam arribar a temps.

Avui encara tinc les cames entercarades, però ja torno a tenir ganes d’anar a caminar una estoneta, i és que això del “sedentarisme positiu” és un gran què, oi sendentaris? 




Més detalls de la cursa al bloc del "aficionat": "Trail del Monte Casto"


Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris