Ja han passat uns dies, no molts, des del moment en que en Lance Armstrong ens va dir que ens havia estat mentint molts anys seguits. Potser ara toca dir alguna cosa.
Back in Austin and just layin’ around… mob.li/_r4zAz
— Lance Armstrong (@lancearmstrong) November 10, 2012
El tema és el doping a l’esport.
Ja no en tenia ganes però la notícia del «judici» a l’operació Puerto ha fet que en torni a tenir ganes.
En el cas d’Armstrong, els dies que es van fer públiques les «declaracions» a l’entrevista feta per televisió hi va haver força soroll a la xarxa. Al compte de Twitter del sedentaris es van fer algunes (re)piulades o retuits 🙂
La conciència de Lance no el deixa dormir.I la de MOLTS altres, tampoc.Però q estiguin tranquils…no els enxamparan.El sistema està podrit.
— Sebas Guim (@sebasguim) January 19, 2013
Recomendabilísimo artículo de @guilleortiz_77 Lo que Armstrong NO contó a Oprahow.ly/1RhgFM Felicidades Guille. Comparto 100%
— Martí Perarnau (@martiperarnau) January 18, 2013
Destacaria diferents tipus de reaccions. Segur que n’hi ha moltes més i podeu dir la vostra als comentaris.
a) Reacció tipus «el volem penjat»
b) Reació tipus «tots estaven dopats … (era un Tour de dopats i ell era el millor dels dopats)»
c) Reacció tipus «no el volem mai més competint»
… and like me many pro triathletes and athletes. I don’t wanna see @lancearmstrong racing in triathlon again
— Eneko Llanos (@enekollanos) January 18, 2013
d) Reacció tipus «ha demanat perdó, que torni a competir (en triatló)»
Jo seria més del tipus c). No el vull veure ni en pintura competint. Sancionat de per vida si pot ser a no poder participar en competicions esportives. Per la resta que faci el que vulgui. Que faci esport però sense el dret a competir.
Un altre tema seria el cas de la fundació Live Strong. Aquí ja entrem en un altre terreny potser més lligat a l’ètica dels «negocis».
Official statement: @lancearmstrong to Step Down as Chairman of @livestrong bit.ly/P9E17O
— LIVESTRONG (@LIVESTRONG) October 17, 2012
I per últim dir que, fer trampes, és una cosa que pot passar en tots els esports, no només en el ciclisme.
De fet, no cal ser un esportista professional per fer trampes. Un exemple el trobem a les curses populars on suposem que no hi ha «doping» però si hi ha «dopats» (són els «retalladors» que milloren el seu resultat fent trampes).
Si voleu llegir més del tema us recomano aquest article del Guillermo Ortiz al que fa menció el Martí Perarnau:
¿Què en penseu?
Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat