Skip to main content

Crònica de la Jean Bouin 2010. Ja sóc sub-41!

Aquest era el dia per confirmar les bones evolucions i ho vaig aconseguir. Havia estat treballant sèries per veure si podia aguantar un ritme més alt a les curses de 10Km. Semblava que sí i això em donava confiança, però faltava poder aplicar-ho a l’hora de la veritat. Creia que podia baixar de 41 minuts i aquest era el meu objectiu per la Jean Bouin. El meu cap tenia certs dubtes. Em passaria factura la pujada final del carrer Lleida? i el fet d’haver dormit poc després d’haver tingut festes d’aniversari les nits tan de divendres com de dissabte? Però les meves cames van esvair tots els dubtes i van respondre amb un 40:48.

Estava molt centrat amb el temps que havia de fer per Km i no volia repetir els problemes que vaig tenir a la Cursa de la Mercè on vaig perdre molt de temps en el primer Km, fet a 4:25. Prèvia reclamació a l’organització, vaig aconseguir poder sortir en un dels caixons que estaven més endavant i realment ho vaig agrair ja que vaig fer el primer Km en 3:52. Això em va servir per agafar la Gran Via amb bon ritme i posar la directa. Els 6 primers Km tots van ser per sota de 4 minut, amb fins i tot un a 3:46. Els ànims del meu pare a la cruïlla de Llúria amb Gran Via em van donar força.

Estava content i les sensacions i el crono em feien pensar que ho podria aconseguir però no volia confiar-me fins que no superès el darrer Km. Calia apretar per tenir una mica de coixí. La famosa pujada del carrer Lleida m’esperava i tenia por que allà no perdès molts segons. Per sort no va ser així. Comparo amb la sensació que vaig tenir l’any passat en el mateix tram i m’adono que els entrenaments realment han servit. No negaré que notava que em costava pujar, però vaig aguantar bé i encara em vaig poder permetre un petit sprint als darrers metres. Vaig aixecar la mirada per veure com avançava el crono que m’esperava a l’Avinguda de Maria Cristina. Estava a punt d’assolir el meu objectiu. Finalment es va aturar en 40:48, 40 segons menys que la meva millor marca fins llavors, aconseguida 2 mesos abans en aquella mateixa zona durant la Cursa de la Mercè.

Estic content, molt content. Tinc una nova millor marca personal. Ara toca pensar en fer sub 40. Comença un nou repte i toca posar-se a treballar, encara amb més intensitat ja que cada cop el llistó dels reptes està més amunt.

Vam ser una bona colla els sedentaris que ens vam trobar: el Ferran (45:16), l’Oscar (46:02), l’Andreu (49:26), el Marc (50:45), l’Anna F (54:23), el Salvador (55:44), l’Anna B (58:18) i el Manel que li va fer de llebre ajudant-la a aconseguir la seva millor marca personal. També hi corrien bons amics i excompanys d’equip de bàsquet a Casp com el Martí (41:13), que ja està pensant amb la Marató de Barcelona, el Pol (48:36) que s’estrenava i el Mario (54:04) que s’està aficionant a això de córrer.

PS. En una cursa sempre hi ha coses a millorar i des d’aquí m’agradaria comentar-ne dues. Per una banda, em van sortir més de 300 metres de més el meu Garmin. Potser no faig bé les traçades, però em sembla que és molta distància i crec que no sóc l’únic que s’hi ha trobat. Per l’altra, com pot ser que els de l’organització posessin el servei guardarroba de tal manera que calia passar pel mig de la cursa si es volien recuperar les coses? No es podia haver fet diferent? Els que correm sabem que una de les coses que més molesta és que hi hagi gent que es vagi creuant pel mig del camí, sobretot si vas just després de fer la pujada del carrer Lleida i ja encares els metres finals. Esperem que per properes edicions corregeixin el que des del meu punt de vista és una greu errada.

Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris