Aquest any sí! L’any passat estava amb febre i a darrera hora no vaig poder fer la Sant Stallone de Barcelona. A més a més, enguany teníem noves incorporacions al grup… Per una banda una noia que tot just s’ha incorporat el darrer mes en el tema del running. I per altra un amic de l’escola que ja hem enredat des de l’estiu… I com no els incondicionals de sempre… El tema de la logística era important així que vaig deixar el cotxe ja al matí. A la tarda, cap a la cursa falta gent!
Un cop escalfats i amb una mica de voltaren al genolls (el lastre dels torrons i dels canelons no perdona…) ens vam anar situant als nostres calaixos. A dos quarts de sis, l’Hereu dóna la sortida. Una sortida lenta on vam passar pel detector de xips al cap de quatre o cinc minuts. La cursa comença a prop del mar i va seguint el litoral per la banda de dins de la Ronda Litoral. Tenim el mar a tocar… si no fos per la ronda… Arriba fins a l’estació de França on es comença a fer fosc. De moment força bé, el campió de l’estiu ja feia temps que no se’l veia… (va fer la seva segona cursa i va baixar de 48 minuts!). Després de passar per darrera del Parc de la Ciutadella enllacem amb Marina i cap amunt. Uns quants carrers més i anem a buscar la Diagonal amb la Torre Abgar tota il•luminada. I seguim… Jo anava amb la noia de la primera cursa, que va baixar de 59 minuts sense haver fet res abans… Doncs amb tot això ja és fosc del tot i el barri del Poble nou es volca a aplaudir els darrers quilòmetres. L’arribada era propera i només calia anar mantenint. Un esforç més fins al final i…. arribats!!!
En general, una cursa força maca, distreta i un xic fredota… Després ens esperava el raïm! I properament… Un Pedraforca nevat per iniciar bé el 2009!
Joan Palmer Mas