Crònica Debutant Cursa dels Nassos 2008

Per primer cop he pogut córrer la tradicional Cursa dels Nassos, ja que l’any passat em vaig passar del període d’inscripció.El primer que cal comentar és que la recepció de xip i samarreta, tenint uns horaris molt amplis, va ser satisfactòria. Diuen que el procediment fou molt millor que altres anys. A mí, de tota manera, no em va agradar que triguèssim 5 minuts en passar la línia de sortida. De la cursa en sí esperava potser més grups. N’hi havia moltes persones que feien la cursa amb amics o parelles, però potser menys del que esperava. Per això crec que té encara més valor que s’estiguin esgotant les inscripcions a les curses de referència de l’any, símptoma que això de mantenir-te en una mínima forma física està enganxant força a Barcelona.

Esperava un recorregut avorrit fins la Vila Olímpica, però la recerca d’un ritme que ens interès (constant i proper als 5.45) era suficient per entretenir.A partir de l’Estació de França, gairebé a meitat cursa, es va córrer de nit, un fet que considero molt positiu i que ajuda a disfrutar de l’exercici sense la suor habitual dels que patim amb calor. Un cop al Passeig de la Circumval·lació, amb repartiment d’aigües inclosa, era moment de replantejar la cursa. Encara que la marca no era important i portàvem gairebé un mes sense entrenar es podia anar una mica més ràpid. Així ho vam fer un cop vam abandonar Marina i s’intensificà en entrar a la Diagonal. 2 quilòmetres que es van fer llargs però a bon ritme ens van permetre demostrar que, al loro! no estàvem tant malament!