Skip to main content

Crònica Mitja Marató Barcelona 2009 (I)

Noves butllofes, nous companys d’aventures i, suant la carn salada del sopar d’ahir (no és broma, seguiu llegint) , … nova marca!!! Però el més important ha estat la satisfacció d’estar xerrant amb quatre persones sobre l’experiència viscuda un cop acabada la prova. Fa un any, en la meva primera mitja, no parlava amb ningú 🙁

Anem a pams:

Mitja Marató poc massificada i ben organitzada (excepte avituallaments amb només aigua!!! sort que a l’arribada ja hi havia Aquarius i alguna cosa sòlida…). Temps fresc a l’inici i dia clar. No ha fet vent al final.

La meva cursa es dividiria en dos parts, la que ha anat amb el debutant super motivat i entrenat fins el km. 10 i la segona part on he patit els excessos del sopar d’ahir (tres talls de llom, botifarra, carn salada, … i pastís de nata, alcohol no, que m’havia de cuidar per la cursa! :-), el dormir poc més de 5 hores, la falta d’entrenament, les bambes noves, no portar prou vaselina als peus … bé, mil coses que no s’han de fer si vols fer una «bona» mitja.

Aquest és el clàssic menú del corredor «sedentari» la nit abans de la cursa
Per sort, el portar un ritme fort al principi, tot i pagar cara la factura a partir del km 10 he millorat la meva marca «real» en un minut.

T_Final T_Real mKm Ll_K10 K10 K10R Ll_K15 K15 K15R LloCat
1:44:49 1:43:35 4:55 1564 48:43 (47:29) 1667 1:13:26 (1:12:12) MC – 1128

NomClub
SEDENTARIS.CAT

Estic molt content a nivell personal, però més a nivell col·lectiu per haver compartit l’experiència amb d’altres persones. També, el fet d’estar no gaire entrenat i no fer «bondat» la nit abans em dona marge de millora.

Estem a l’espera de les cròniques dels participants i animem a tothom que hagi fet alguna cursa de 10km a provar de fer una Mitja Marató. Ara bé, s’ha d’entrenar i preparar a consciència que la cosa és seria. Qualsevol distància ho és, però això ja són paraules majors.

Igualment, una forta abraçada pels amics i amigues amb qui vaig compartir el sopar ahir la nit però que sàpiguen que mai més penso tornar a «suar la carn salada» d’aquesta manera. També espero la «bronca» dels meus entrenadors «virtuals», la parella de l’Equip Aran, especialment d’ella. Quan vegi el menú del sopar del corredor (tot hidrats de carboni) … la que m’espera!

Us resumiré les sensacions amb una frase que he de deixar de fer servir: «Al loro! Que no estamos tan mal!»

Avís pel noi del Km.15: no et desanimis! Has fet un gran pas. Quan vulguis en farem una junts al teu ritme, de 0 Km al 21,0975 Km. A entrenar i no et desmotivis … mai! Ets tot un «sedentari».

Ferran de Sedentaris.cat

Nota: noves bambes = noves butllofes. Analitzaré bé la seva nova ubicació (surten on no n’havia tingut mai i per això no hi portava vaselina). I per fer «marca» … em faré un regal. Quan el tingui ja us en parlaré.