Skip to main content

Crònica Mitja Marató Barcelona 2009 (II)

Noves cròniques amb moltes butllofes 😉 Més vaselina, nois!!!

Ja tenim la crònica del Daniel G. : un debutant a la mitja amb molt bon temps (no hi ha res com anar a les curses ben entrenat, ben motivat … i ben alimentat :-):

Al desembre, un dia d’aquells que et trobes inspirat i que et sents amb forces per a tot, vaig decidir inscriure’m a la meva primera mitja. Fins avui, un bon entrenament i molta motivació, m’han portat a que fins i tot aquesta nit em costés dormir, patint aquell neguit que tenen els nens el dia de reis.

La cursa ha estat ben organitzada, potser determinats trams eren massa estrets (Diagonal Mar en arribar al Centre Comercial), però hem corregut a ritme, i també com deia en Ferran, els avituallaments podien haver estat un xic més generosos… Però el dia ha acompanyat molt en no fer calor.

Respecte al desenvolupament de la mateixa, portava una idea del ritme que volia i on havia d’apretar i on recuperar (donat que la cursa bàsicament era trams de pujada lleugers, trams plans i baixades també de poca pendent). Però entre la meva inexperiència i que he patit una incidència tècnica (el gps del meu polar s’ha donat de baixa i he hagut de regular esforços a partir de les pulsacions), he estat força irregular.

Hem fet uns 10 primers km’s força bons, gràcies a la referència e indicacions de’n Ferran, que ens anava regulant el ritme. Em trobava bé, i tot i voler ser molt conservador, ja que no tenia clar si em podia trobar amb “l’home del mazo”, he optat per apretar una mica arribats al Parc de la Ciutadella. I, en efecte, he estat força irregular, tot i haver fet una mitja de 4:45min/km, del km 15 al 17 hauré fet temps superiors als 5’15-25 min/km, i aquest tram de la Diagonal ha estat una petita penitència.

La meva sort ha estat topar-me amb l’experiència de dos “veterans” (eren del grup Victor Go), sempre a ritme, constants, solució de contingència excel.lent per superar el tram del Passeig Litoral. M’he enganxat com una lapa i, tot i patir, m’han facilitat arribar força bé. De nou al Parc de la Ciutadella, ja he apretat dents i he fet el darrer esforç.

Com a resultat, apart de complir una fita personal i veure resultats a la dedicació de l’entrenament, em quedo amb la experiència de compartir esforços amb els companys sedentaris, una bona butllofa al peu esquerre i una nova marca:

Us convido a tots a ajuntar-nos per noves fites i compartir moments com els d’avui.

Daniel

La crònica de Himajina: la primera «Mitja», un secret molt ben guardat.


Moltes felicitats al nostre «amic sedentari 2.0» Daniel de Himajina per acabar la seva primera Mitja Marató. Aquí podeu trobar la crònica que ha publicat al seu bloc on relata com ha finalitzat el seu repte «ocult i secret» amb molt de patiment.

Destaco de la seva crònica el següent:

«Estoy contento por haber llegado al final (prometo haber decidido abandonar unas 8 veces, aunque siempre me he arrepentido después)
«. Molt bé, sedentari sí, desertor no…

Realment, o ell ha arribat molt «tocat» o jo també ho estava, perquè quan hem parlat un minut a l’arribada he entès que havia abandonat al km.15 i no ha estat així (de fet, a l’anterior entrada del bloc li dono ànims).

A veure si arriba alguna crònica més. Personalment m’encanten les cròniques … i diria que fins i tot estan relacionades amb el naixement d’aquest bloc.

Ferran de Sedentaris.cat