Cursa 10k Sant Esteve Sesrovires

Amb l’objectiu de medir-nos en una cursa de 10K, després de 2 mesos ja a RunnersWorld, els dos Xavis vam decidir participar amb el Manel i l’Anna a la 1a cursa de Sant Esteve de Sesrovires.

El Manel i l’Anna portaven al damunt una extensa llista de curses (darrerament de 21K), però sense dubtar-ho van inscriuren’s en aquesta de 10K. Un motiu podia ser per compayonia entre nosaltres i l’altre perquè al final de la cursa, hi havia botifarrada!!

Estavem tots segurs que per ser la 1a edició d’aquesta cursa, tot estaria ben organitzat, i així va ser: animació, guarda-roba, samarretes, xips..

L’ambient precursa era molt bo, i un cop ja ben equipats i amb els dorsals ben posats, vam anar escalfant pels voltants del poble i també aprop de la sortida, tot al ritme de ‘The Black Eyed Peas’ que sonava pels altaveus de megafonia.

Tret de sortida, i aprop dels 300 corredors que participavem, començavem a córrer els 10km, havent de fer dues voltes de 5km del circuit que passava per dintre i fora del petit poble. El Manel havia pres posicions per anar ben al davant i nosaltres vam sortir junts.

La meva cursa va ser en milles, enlloc d’en Km, ja que estrenava rellotge i el duia mal configurat. No us imagineu com desmoralitza veure que feia els parcials a 8:15, 8:30 i 9:00 minuts (per milla), mentres veia que anava a un ritme de 5:13, 5:08, 5:17 minuts (per km) i que els kms que estaven marcats a terra no coincidien per res amb els meus parcials que els feia en milles..
Aviat, al km 2-3 (o milla 1-2) anava perdent de vista a l’Anna i al Xavi, que anaven lleugerament més ràpids que jo. Les pujades i les baixades (tot i que bastant lleugeres) van ser un suplici per a mi, i durant el km. 4 només pensava en fer la cursa de 5 km, ja que una part dels participants només corrien la de 5k. Afortunadament vaig continuar.

Aniria pel km 6, on ja no veia ni al Xavi ni a l’Anna, quan em vaig trobar sobtadament al Manel que venia en sentit contrari. Ell aniria pel km 8, i ens vam cridar mútuament amb els nostres noms per a animar-nos.

El km 7 i 8, vaig anar fent i en el km 9, vaig haver de fer un parell de trajectes caminant de 20m. amb l’esperança que ningú em veiés ni ningú se n’adonés.

Intuir l’arribada va ser magnífic, i fer l’arribada en baixada, al limit de les meves forces mentres sentia els crits de ‘Vinga Xavi‘ dels meus companys que ja havien arribat i a més m’estaven fent una fotografia, doncs això no té preu.

Les sensacions de les curses per a mi sempre són les mateixes: Nervis, Adrenalina i finalment Satisfacció Bestial.

Resultats:

Conclusió: les curses petites i de poble son les millors!!!