.
Probablement, la millor (o una de les millors) curses de muntanya de Catalunya. Per tercer any hi he anat i he acabat en el mateix temps (unes 3 hores) que l’any passat. Té molt poc asfalt, pista al principi de puja i baixa, i més enllà dels 10 quilòmetres … pre-pirineu en estat pur: corriol, bosc, pedra, camí,… Un parell de rampes que cada any me les «menjo amb patates», però no fa res perquè al ser en companyia sembla que sigui menys dur el tema. Dir que, si no vaig equivocat, també és campionat universitari de curses de muntanya de Catalunya i que, com el seu nom diu, passa per 3 comarques: Osona, Ripollès i Berguedà.
He trigat el mateix que l’any passat però he notat una millora important: la butifarra d’Alpens era ben calenta a l’arribada i m’estic recuperant millor, a banda d’haver patit menys físicament a la cursa, tot i que això només és una sensació.. La veritat és que no sé que més dir: 26,5 quilòmetres, 1050 metres de desnivell positiu i anar fent. Mireu la crònica del sedentari Xevi al seu bloc que està millor, liderant un any més els sedentaris d’Oristà.
Felicitats a l’organització. Excel·lent en tots els sentits. Molt bona senyalització i bons avituallaments, en cursa i a l’arribada. Moltes gràcies per limitar les inscripcions (i mira que podrien inscriure més persones).
Si mai voleu fer una cursa de muntanya de veritat (entre 2 i 4 hores, segons el vostre ritme, de pura muntanya), us la recomano sense cap mena de dubte.
Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris