Skip to main content

Cursa Bombers 2009 (post-cursa)


Ja hem tornat de la Cursa de Bombers 2009. Poc a poc anirem publicant tota la informació que anem rebent (fotografies, cròniques, vídeos, anècdotes, comentaris, proeses, …).

Els «sedentaris» estem molt satisfets. Un diumenge més, hem anat a fer esport i no ens hem quedat a casa dormint fins tard … bé, alguns potser si perquè no s’han presentat a la trobada 😉

Resultats Cursa Bombers 2009 – Classificació General (enllaç)

Fotografia pre-cursa

Pel que fa als resultats dels «sedentaris» destaquem l’espectacular debut de l’Oscar (50′), la retirada molt sàvia del Dani G. (a recuperar-se, campió :-), la millor marca personal de l’Andreu (50′), així com del Toni i del Ferran (44′). També MMP (Millor Marca Personal) del Nectari i boníssim temps del seu amic (ara no recordem el nom però que faci córrer més al Nectari que és un «vaguete» :-). Es a dir, que cada cop som menys «sedentaris» i progressem adequadament.

Fotografia post-cursa

Fotografies:

  • Espectaculars fotografies de la popular «Tr3k, estàs totes» (enllaç), incloent fotografies del «pro’s» dels que sortien al calaix «ELITE o VIP»:
Fotografia de «Tr3sk» del corredor Chema Martínez , «el monje» (segon classificat: 28’40»).



Cròniques:

Crònica del debutant i futur «crack» Sedentari: Òscar.

Després de la primera cursa que faig des de les mítiques «Cursa de El Corte Inglés» de fa molts anys, les sensacions són plenament positives. El meu humil objectiu era baixar de l’hora perquè realment no les tenia totes amb mi, ja que arribava bastant curt de preparació. Menys encara quan he vist que la cursa l’hauria de fer en solitari, tot i que anava equipat amb un cronòmetre que m’ha ajudat a no perdre la calma sobre el meu ritme.

Els inicis han estat una mica durs, ja que sortint des del calaix dels + de 60′, era difícil avançar quan el pas s’estretava. A més, no sé si ha estat el cansament o l’emoció de la cursa, però per alguna estranya raó he pensat que anant a un ritme de 5’/km faria un temps total d’una hora!… i jo que presumeixo de càlcul mental!!

Tot i que ha hagut moments que se’m feia llarga, he pogut mantenir un ritme bastant constant i arribar de forma decent a la meta… i quin orgull al creuar-la!!

Una experiència molt positiva que us animo tots a realitzar.. que no sigui l’última trobada de Sedentaris!

No és una crònica gaire tècnica però «algo es algo».

Òscar


Crònica del que volia fer 45 minuts o menys i ho va aconseguir: Ferran

Matí de diumenge on el despertador va sonar a les 7:40, tot i que en teoria ho havia de fer quaranta minuts abans de la cursa si volia seguir els consells que diuen que s’ha d’esmorzar tres hores abans de la cursa. Bé, un cop esmorzat marxo cap a la cursa i m’oblido a casa la T-10 :-(, decideixo no tornar cap a casa i vaig a peu fins el Parc de la Ciutadella quan volia anar amb el Tram …

Arribada al Parc de la Ciutadella a les 9:00, gran ambient, van arribant «sedentaris» i anem fent alguns estiraments, una mica d’escalfament i una fotografia per la història. Hi ha nervis però no molts … abans de les 9:45 ja anem cap als calaixos de sortida.

A la sortida vaig amb en Toni, també Sub 49, i tenim la sort de situar-nos a prop de la gent Sub 45. Aquest fet és important ja que ell va poder fer tota la cursa amb el noi del globus Sub45 (sense el globus, que el va perdre només sortir 🙂 i jo vaig poder anar al ritme previst envoltat de corredors que també anaven a ritme similar al meu. Aquesta situació em fa dir que, en el meu cas en concret, la cursa no va ser gens massificada i a les classificacions vaig veure el motiu: córrer en el «grup» dels 4000 primers.

La cursa en si no va tenir gaire història ja que vaig poder controlar el ritme en tot moment, em vaig haver de «frenar» una mica el primer quilòmetre que vaig fer més ràpid del previst i, fins el quilòmetre 7 , vaig anar a un ritme per sota de 4:30. Al carrer Ausiàs March (passat el km 7) em va passar el Toni que anava al costa de la llebre «sub 45», va ser un moment una mica «difícil» no pel fet de passar-me un «sedentari» 🙂 sinò perquè segons el meu rellotge anava a un ritme per fer 45 o menys però ja notava que aquell quilòmetre em faltava una mica de força i van venir alguns dubtes i «flato». Per sort l’experiència em va dir que el que calia era no posar-se nerviós, intentar mantenir el ritme el millor possible i esperar.

Així va ser, per la Ronda Sant Pere, passat el 8, vaig dir-me que no podia punxar i anar «apretant» una mica fins arribar a la Via Laietana per sort baixada, ja que en cas contrari hauria fet un molt mal parcial. Al final de la Via Laietana, dins l’últim quilòmetre vaig esforçar-me més i a 200 metres de l’arribada vaig passar la llebre sub 45 i entrar com un campió a meta: braços amunt i somriure sub 45′!

I fins aquí la crónica dels 10 quilòmetres més ràpids que hagi fet mai: 44’40»

Ferran


Vídeos:


Enquesta (a dalt a la dreta de la pàgina):

  • Molt igualada, 50% va amb música a les curses i 50% no.


Anècdotes:

  • Poc després de les 9, a l’inici de la nostra trobada alguns hem vist escalfar a la Marta Domínguez a un ritme «suau» per ella però que pels sedentaris seria de «sprint».

Properes Curses:

Cursa de Canovelles (15 km) – Dilluns 13 d’Abril – Canovelles

Cursa de la Diputació de Barcelona (5 km, oberta i gratuïta) – 19 d’Abril – Caldes de Montbui

Seguirem actualitzant aquesta entrada amb cròniques i més informació…

Ultima actualització: 6/04

Sedentaris.cat
el bloc dels que no volen ser sedentaris