Aquest clàssic de Barcelona que serveix per obrir els actes de la festa major era la meva primera cursa massiva de la temporada després de la mitja de Sabadell. Dic massiva perquè anava acompanyat de 12.000 persones més que també van recórrer els 10 Km al llarg dels carrers de Barcelona. Els dies abans tenia els meus dubtes sobre quin podria ser el meu estat de forma a aquestes alçades, però vaig provar de ser una mica ambiciós i vaig quedar força content amb el temps (41:36), només a 8 segons de la meva millor marca, feta a l’anterior Cursa de Bombers.
Trobeu al Wally (o sigui, als sedentaris de verd…)
Vam ser uns quants els Sedentaris que ens vam trobar a la concentració prèvia. M’alegra veure que cada cop hi ha cares noves, que el grup va creixent així com retrobar a bons amics que solem coincidir a les curses. A les converses prèvies durant l’escalfament ens explicavem quins serien els nostres objectius i sobre quin temps voldriem acabar. Em va agradar veure les millores fruit dels seus entrenaments que han anat fent l’Iñaki i l’Iñigo. Estic segur que encara són capaços de molt més.
El meu objectiu era situar-me sobre els 42 minuts i si podia, millorar-ho. El primer Km va ser horrible, cada cop m’agraden menys aquestes curses amb tanta gent. Tot i la sortida per caixons organitzats per temps, no hi havia més remei que estar tota l’estona esquivant gent i de forma que no vaig poder agafar un ritme còmode fins a l’entrar a la Gran Via que és molt més ample. El resultat va ser que aquest primer tram el vaig fer en 4:25, bastant més lent del que volia.
No em vaig treure el meu repte del cap i vaig provar d’exigir-me un bon ritme i si en algun moment no em veia amb prou forces, ja afluixaria. Ens els primers Kms de la Gran Via ens vam creuar amb el Pau i ens vam fer servir de lllebre mútuament. Més endavant vaig tenir el suport de la família. Tot plegat em va permetre agafar ritmes de 4:05 i veure’m amb ànims d’aguantar bona part de la cursa fins a la temuda pujada del Paral·lel. Suposo que enguany anava millor entrenat, perquè no em va trencar com l’any passat. Fins i tot em vaig permetre apretar una mica per entrar a meta fent un esforç final.
No va ser fins allà que vaig veure el crono total. Va ser un bon temps i a més complia amb l’objectiu que m’havia marcat. Espero que sigui un punt de partida per anar millorant en les següents curses de 10 Km. Propers objectius: 10 Km de la triatló de Barcelona i la mitja marató del Mediterrani.
Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris