cursa Sant Boi 10 km (cròniques)

Crònica del Victor, un sedentari que ja té la distància controlada en 10 km i 1/2 Marató:

Matí «frescot»…uns 4 graus quan he arribat a sant boi…la cursa és presenta maca, un recorregut molt irregular amb constants pujades i baixades, i un final molt molt complicat. La millor sorpresa, que quan estava a la cua del dorsal m’he trobat a un altre sedentari… el Ferran.

La veritat és que no em fa res corre sol perquè ja n’estic acostumat i m’agrada, però sempre s’agraeix compartir sensacions amb gent!!! així que ha estat una gran noticia. Sabíem que els 7 primers km donava per «apretar»…així ho he fet…quan he passat pel km 7 portava poc més de 20 minuts…pensava que en qualsevol altra cursa faria rècord personal…però en aquesta era difícil…doncs els últims 3 (sobretot el 8 i 9) són en clara pujada…a més ja anava justet de forces…Al final un 45’44 que el dono per força bo!!

Aviam si d’aquí poc ja podem tornar a baixar de 45!. En definitiva, carrera dura però recomanable…aviam si l’any vinent anem més sedentaris…

També us recomanem una altre crònica:

– Crònica de Himajina de la Cursa de Sant Boi 2009 –

En el meu cas en concret he fet un experiment i m’ha sortit malament. La idea era fer ràpid els primers 7 quilòmetres (baixada i pla) i a un ritme constant els 3 quilòmetres (pujada, principalment). El no conèixer la cursa, tot i tenir el «fals» perfil, ha fet fracassar el meu «genial» pla.

El perfil enganya una mica, vull dir que no és lineal poden haver-hi pujades i baixades dins del mateix quilòmetre. Es una mica «trencacames».

I ara us passo els meus temps per veure com ha anat el tema… o sigui «sense ritme» (la música la poso jo).

km 1 – 3’49 – Imagine

km 2 – 3’50 – Still loving you

km 3 – 4’43 – Hotel California

km 4 – 5’48 – Highway to hell

km 5 – 4’18 – Light My Fire

km 6 – 4’53 – Like a rolling stone

km 7 – 4’40 – Born to run

km 8 – 6’45 – Viva la vida

km 9 – 4’33 – Great balls of fire

km 10 – 5’02 – (I can’t get no) Satisfaction

Temps total: 48’24 . Dos minuts més que la meva millor marca i un minut més tard que el pas pels 10 km a la Mitja de BCN.

Mitja de 4:51/km , només quatre segons menys que a la Mitja Marató de BCN dos setmanes abans.

Part positiva:

• Puc fer dos quilòmetres molt ràpid pel meu nivell (tot i que ho acabi pagant 🙂
• Una cursa més al sac.
• Quan tingui un «controlador de ritme» em convertiré en un «súper-sedentari»
• En aquesta cursa he motivat a moltes persones deixant passar-los. Això inclou a una monja i a un home que anava en pijama (carnestoltes 🙂

Part negativa: «siempre negativo, nunca positivo» no pot ser, de negatiu res. Una experiència més al sac i … a seguir lluitant contra el sedentarisme. Ara toca,controlar el ritme, seguir gaudint de fer esport i poder compartir-ho amb més persones.

Ah! No oblideu que ja estan obertes les inscripcions de la Cursa de Bombers 2009 de Barcelona.