Aquest matí he anat per primer cop a la Mitja Marató de la Vall del Congost i ja puc dir que no serà l’última. He de tornar i no puc tornar-hi sol. «Sedentaris», esteu convocats per l’edició del 2010.
De pas, adjunto les classificacions provisionals que m’ha facilitat l’organització. Tota la informació oficial i definitiva sortirà ben aviat a la pàgina oficial de la Cursa(si algú ha de fer alguna reclamació que ho faci a la pàgina oficial 🙂
Classificacions i Fotografies XIII Cursa Vall del Congost (2009)
Fotografies Marató
Més fotografies
Crònica Mitja Marató Vall del Congost 2009
(Aiguafreda- 22/03/2009)
(Aiguafreda- 22/03/2009)
Perfil «aproximat» de la Mitja
(falten alguns trams per «problemes» tècnics de principiant amb el GPS)
(falten alguns trams per «problemes» tècnics de principiant amb el GPS)
Aquest matí, mentre pujava-grimpada i m’agafava als arbres del mig del bosc per no caure’m d’esquena no pensava gaire en tornar l’any vinent però ara ja ho tinc ben clar: tornaré!
Com que la meva experiència personal potser no interessa molt faré consideracions generals que a la vegada serveixin de crònica:
1) Cursa 100% de muntanya, pujades llargues i dures. Baixades tècniques. Asfalt molt poc, a l’arribar i sortir d’Aiguafreda. Pista forestal poqueta i cap al final principalment, que ja va bé. El circuit no era «trencames», era «carrega-cames», sobretot a les pujades en el meu cas. La part posterior de les cames … ni la notava al final.
2) Excel·lent organització, felicitar a l’organitzador («Antonio- Toni-Abuelo» o com es digui 🙂 i tots els que li han donat un cop de mà. Es notava i molt que darrera del circuit i la cursa hi havia persones que estimen la muntanya i els hi agraden d’allò més les curses que es fan envoltades de natura. I el més important de tot, la butifarra de l’arribada estava calenta (per no parlar de la Voll-Damm als avituallaments … que jo no he provat però me l’he mirada 🙂
3) Grans frases que he escoltat:
- «Ya no tengo gemelos, tengo trillizos», a l’última pujada pel mig del bosc.
- «Aquesta és la Marató nº 67», pel gran Casimir, en una marató més per les seves 100 maratons.
De la Marató no sé res, però havia de ser molt dura i més d’un tenia previst arribar a l’hora de dinar a Aiguafreda.
Ferran de Sedentaris.cat