.
Dos amics, amb la samarreta verda dels Sedentaris, es van presentar aquest diumenge a la tarda al llac de Puigcerdà a la novena edició del Triatló Sprint de Puigcerdà.
L’Òscar va debutar com a triatleta (1h:20) a Puigcerdà i el Ferran va acabar la seva tercera triatló (1h:21). El resultat que perseguíem es va assolir: acabar la triatló i fer que el nostre equip de suport passés una tarda entretinguda. Realment van ser els que van fer més soroll a la fatídica pujada de l’estació de tren al llac i a la primera rotonda en el tram a peu. I encara més, ens van animar amb tanta força que els sentíem des de l’aigua en el tram final de la natació entre les dues boies grogues.
Sortida del primer grup (federats masculins)
Destacar que l’Òscar, al contrari que el Ferran, va fer servir neopre que era opcional però altament recomanable (es podria dir que el portava el 70%-80% dels que es van tirar a l’aigua). La natació pel llac et permet gaudir de diferents temperatures de l’aigua, fet que segur que va molt bé per la circulació. El tram de bicicleta té la curta i explosiva baixada (inici) – pujada (final) entre el llac i l’estació de tren com a punt més destacat entre Puigcerdà i Alp. El tram a peu, va destacar per la manca d’ombres en un dels trams finals a partir de Rigolisa. Es va fer força dur però al final … coca-cola i donuts!
De boia en boia …Gràcies de nou a tot el nostre equip de suport: la parella d’un, la parella de l’altre, les mares, els pares, la germana, la futura filla de la germana, el germà, el cunyat de l’un, la cunyada de l’altre, l’amic sedentari i la gossa del germà 🙂 L’any vinent hi tornarem i volem ser, com a mínim, quatre amics a l’aigua.
PD: el millor avituallament, el que es va fer a l’hípica de Prats amb un bon trinxat de Cerdanya i una safata d’embotits al davant abans de tornar cadascú cap a casa seva.
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris