Si heu llegit el títol entendreu que hagi trigat mitja setmana a escriure sobre la XI Duatló de Muntanya de Mataró. Espero no deprimir-vos però ja sabeu que els «sedentaris» no som súper-homes ni súper-dones.
Crònica de Duatló de Mataró o com aprendre dels (molts) errors.
A la Duatló de Mataró vaig anar i la vaig acabar, tot i que no estava
preparat en molts sentits … de fet, crec que va ser la pitjor «cursa» de
la meva vida però siguem positius: va ser un gran entrenament. Encara he de
publicar una crònica al bloc … però ja us faig cinc cèntims:
Tram 6km Trail – anar fent – vaig intentar no anar a fons i dosificar-me
pels 17 km BTT … en perspectiva hauria d’haver fet aquest tram quasi a
peu 🙂
vida. Em va passar el que mai m’havia passat en BTT, les cames em
van fallar a les pujades. Quina impotència, mai millor dit. Les cames es van posar dures com a pedres per la part del darrera i no tirava. No entenia res ivaig empentar la bici un munt de vegades en moltes pujades. En un moment de negativisme-realisme vaig pensar (i segurament serà així) que aquest any no aniré a la Marató de BCN. Encara no tinc clar que em va passar, però crec que va influir molt:
1) No haver tocat la bici en un mes i mig (des de la meva participació a la Duatló de Prats).
2) Estat de forma post grip (potser no estic al 100% encara)
3) Res d’avituallaments (excepte una botella d’aigua a mig tram BTT). Vull dir que el tema muscular no sé si és 100% falta entrenament o falta d’aigua a la bici o tot una mica
4) Altres (desinformació per part meva sobre el circuit…)
Tram 3 km Trail – en realitat asfalt i menys de 3km – aquí anar fent, tot i que un quàdriceps es volia retirar de la cursa, també per primer cop a la meva vida… excepcionalment vaig passar a 2 persones.
No vaig arribar l’últim però quasi … a sobre em vaig deixar el xip groc a
casa (o això pensava) per això no surto a les classificacions, … tampoc
no portava rellotge, ni comptaquilòmetres, ni … ulleres i casc sí 🙂
El millor de tot va ser el vermut a casa d’un altre participant (ell va acabar entre els 50 primers) amb una cervesa belga Duvel excel·lent. A ell no li va anar malament però s’esperava haver-ho fet millor. Amb l’aperitiu vam quedar ben recuperats.
En resum us diré que hi tornaria amb els ulls tancats, entrenat i en millor forma. Això de les duatlons té la seva gràcia, sobretot si t’agrada la bici i vas a córrer. Recomano provar-ho algun cop a tothom.
Ferran de Sedentaris.cat