En aquesta vella fotografia hi ha un noi i una bicicleta. El noi encara pedala i s’ha fet una mica més gran però la bicicleta ha desaparegut (me l’han robada i això que estava tancada en un traster amb clau dins d’un edifici … Visc(a) Barcelona!)
Avui em toca escriure unes paraules per fer un homenatge a la meva primera BTT i crec que algú entendrà el que això significa. Per sort no era un tros de ferro, era un tros d’alumini, concretament una BH ALU de color blau (no recordo si model 100, 300 o 500) amb un grup Suntour XC Pro i sense suspensió que em va acompanyar en milers de quilòmetres. Ara ja li donava un ús més urbà, amb unes rodes més llisses per anar a fer alguna volta suau.
No sempre va ser així, amb aquesta BH vaig tenir la meva primera «pájara» ciclista pujant per Rat-Penat al màxim una tarda d’estiu i sense aigua, i això no s’oblida. També vaig forjar amistats sobre rodes amb els companys de l’escola (excursions de 20 o 30 quilòmetres que ens podien donar tantes satisfaccions com qualsevol gran viatge d’avui en dia). Altres fites importants van ser inventar amb un molt bon am¡c un nou tipus d’esport, el «charquing», que consistia en anar a «tota llet» pels carrers inundats dels barris residencials d’alguna població del litoral català desprès d’una tempesta de primavera
, fent passar la bicicleta i ciclista per uns bassals de mig metre de fondària
(als veïns no els hi feia gaire gràcia però el meu amic i jo ens ho passàvem d’allò més bé).
Recordo igualment haver participat en alguna cursa popular amb categories junior d’aquestes que fan a l’estiu (suposo que encara les fan) per alguna festa major. I si continuo no paro, només dir que, gràcies a ella (passada una època BMX amb una GAC) vaig aprendre a estimar el ciclisme, sigui en BTT o no.
Mai t’oblidaré!
