Millau es una petita població de 20.000 habitants, al sud de França, a uns 200 quilòmetres de la frontera de la Jonquera. És al bell mig de la vall del Tarn, riu que dóna nom a aquesta vall. És molt sobtada aquesta vall, així que per continuar cap a París abans es deixava l’autopista A-75 baixant al poble en una carretera amb moltes corbes, per tornar a pujar.
Pero el 2004 van inagurar un viaducte, el Viaducte de Millau, de 2,5 Qms. de longitud, per salvar aquest gran desnivell, i els hi va sortir un gran viaducte. És una obra de Norman Foster amb set columnes, una de les quals ostenta el récord del món d’alçada, 343 metres, superior a l’alçada de la Torre Eiffel.
El 2007, tres anys després de la seva inauguració, es va fer la primera cursa del Viaduct de Millau. Degut a lo costós de tallar una autopista 4 hores, permisos, etc., no es van plantejar fer una nova edició fins el 2012. I la tercera edició, la d’aquest any, 2014. El petge del viaducte, es de 7,30 euros, i al juliol i a l’agost, puja a 9,10 euros. Encara que amb els 38 euros que et cobren per córrer, pot ser indemnitzin a l’autopista, amb escreix.
Així que, amb molt de temps d’anticipació, dos sedentaris ens vem plantejar de fer-la. L’Iñaki i jo mateix, Salvador, vem començar a cercar allotjament, ja que el que tocava, era fer el cap de setmana complert a Millau i fer una mica de turisme per la zona. Així vem trobar una casa de turisme rural, molt ben equipada i cèntrica. La vam encarregar i ens hi vam inscriure.
El poble de Millau és a una vintena de quilòmetres de Roquefort-sur-Soulzon, petit municipi mundialment conegut pel seu formatge: Roquefort. Llògicament, hi vàrem fer una visita i vem carregar material per recordar aquell indret una bona temporada.
En quan a la cursa, es mooolt maca. Sortim en 4 onades. L’Iñaki surt a la primera, a les 9 en punt. Jo per surto, a la segona, 10 minuts després. Surt del poble, i cap al quilómetre dos, ja es vislumbra el viaducte. Durant els 5 primers quilómetres, va fent un acostament al viaducte, amb un perfil molt pla. A partir d’aquí, ens trobem una porta que tanca una carretera, i comença una ascenció de 2,5 qms., en els cuals es pugen 200 metres. Aquesta carretera està tancada al trànsit tot l’any. És la carretera que feien servir els operaris durant la construcción del viaducte, per pujar ells i algún material auxiliar de construcció. És molt estreta, hi poden pasar 4 persones a l’ample, i aquí la organització demanaba que els que caminessin, ho fessin per la dreta. De fet quasi no corria ningú, tret d’alguna petita esprintada.
Al arribar a dalt, hi havia el primer avituallamnet, líquid i gels. Estàvem a l’àrea de servei de l’autopista. Dos quilòmetres més d’accès de l’àrea a l’autopista, i… allà teníem a la bèstia. Entrada al viaducte, amb les seves 7 columnes. Dos quilòmetres i mig, amb un desnivell negatiu de 3,025 %. No sembla massa, i com que les parades eren contínues per fer fotografíes, es va fent agradable. Me’n recordo que l’Iñaki, encara que no ho hem parlat, segurament ens creuarem traversant el viaducte. Estic a l’aguait, i sobre la segona columna, me’l trobo, amb la verda i li donc un fort crit i preparo el mòbil per la fotografia. Es molt nou i m’està donant problemes, i faig parar a l’Iñaki a saludar i li faig la foto. Continúo l’ascensió i cap al final del viaducte, ja en terra ferma, per així dir-ho, hi hà una nombrosa representació de suporters belgues cridant molt. Donc la volta i reprenc el viaducte en sentit descendent. Ara sí que es nota!! D’anar un 3,025 % negatiu, a tenir-lo positiu… varia molt. De totes maneres, em paro a fer més fotografies, ja que el tema del temps, ja fa dies que no hem preocupa. En una parada de les darreres, encara dins el viaducte, me n’adono que fimbra molt el viaducte, al pas dels corredors. Deu de ser normal, però es la darrera foto que faig al cim del viaducte. En sortir, em trobo als darrers que entren al viaducte, es a dir van més de 5 qms. enrera, i s’acosten uns corredors de l’organització, denominats els “fermeurs”, que són els que tanquen la cursa, i si et superen, et deixen fora de la cursa, per tal de no excedir el temps de tancament de l’autopista.
Nou avituallament, al mateix lloc, pero ara ja portem més de 16 qms. A partir d’aquí, ja és tot fet. Descens, fins i tot per algun tram de terra, I sempre descendent, excepte uns metres, que deixem l’autopista i ens hem d’enlairar en un talús, que no es pot còrrer ni res que se li assembli. Una forta pujada en la que tothom torna a caminar, i mirant la vista enrera, es veu el viaducte, ja travessat.
Baixem per camins estrets de terra, i en un punt, veig el viaducte sensacional, en tota la seva llargària. M’aturo a fer la darrera foto al monstre, i és una de les més boniques que m’ha quedat, peró com que la veig una mica lluny, la repeteixo amb zoom. Ara és el meu fons de pantalla del mòbil.
En arribar al poble de nou, començo a dir coses al públic, xocar les mans als petits, en fí a gaudir a tope. Prop de la meta veig a l’Ani preparada per fer fotografíes. La fotografio jo. El caçador caçat. Al donar la darrera corba, hem trobo a l’Iñaki que vol tornar a entrar, aquest cop junt amb mí, així que els dos sedentaris, perfectament uniformats, entrem a meta junts. El guanyador de la cursa, es com no, un Keniata, que guanya al sprint al seu germà, parant el crono en 1 h. 16’ 59 “.
L’Iñaki entra en 2h 08’ 09”, i jo acabo en 2 h. 54’ 35”, en la posició 9.669, 7.100 dels homes i 1.809 de la meva categoría. Veiem per la classificació general, que la darrera clasificada, és la 11.810 i ho acaba en 4h. 37’ 46”. Mirant les llistes, on apareix la bandereta de la nacionalitat, apenes trobem espanyols. Tan sols en tenim constancia d’uns 12, encara que no és exahustiu, per aquí deu d’anar.
En aquest moments, la organització no sap si hi haurà o no edició al 2015, encara que amb l’èxit d’aquesta, i l’impacte econòmic que representa per la comarca, jo no me la deixaría perdre. Pero en aquests moments, no se sap. Si es fà… a lo millor més sedentaris estaríen interessats?
Salvador.
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari