La meva primera cursa d’11 Km
No va ser fàcil, però és una experiència que recomano a tothom. Un amic meu que ja és maratonià em va animar i després d’unes quantes setmanes entrenant-me, finalment vaig córrer la meva primera 11K. Va ser a mitjans d’octubre a la Cursa de la Barceloneta.
Dic que no va ser fàcil, però no voldria desanimar a ningú perquè és una distància que està a l’abast de qualsevol. Només cal tenir una mica de ganes. Jo sempre havia tingut la inquietut de participar en aquest tipus de cursa. Jo havia competit en altres esports d’equip, però aquesta prova la veia com un repte personal de fortalesa i se demostrar-me que amb constància un pot aconseguir el que vulgui.
M’ho vaig prendre amb calma i a l’estiu vaig començar a entrenar-me per la cursa. Primer van ser exercicis de carrera continua de 15-20 minuts i vaig anar pujant fins arribar a estar corrent 1 hora. Un cop assolida aquesta fita, em vaig veure preparat per poder afrontar la meva primera 11K.
He de reconèixer que quan faltaven pocs minuts perquè sonés el tret de sortida, sentia dintre meu aquells nervis que tenia abans quan jugava a bàsquet i tenia un partit important. És fantàstic com fa sentir l’esport! A mesura que anava corrent i em veia fort i que podia aguantar el ritme, em sentia orgullós i això em donava més energia a les meves cames. Era el moment on veia que tots aquells dies que havia sortit a córrer, ja fos a la cinta del gimnàs, per la Diagonal o ve enredant a algun amic per anar reseguint la platja havia valgut la pena.
Quan vaig creuar la meta, el primer que vaig pensar va ser «quan és la propera cursa?».
Si teniu ganes de fer esport i teniu ganes d’un petit repte, aquest n’és un dels que valen la pena. Només cal entrenar una mica i estarà al vostre abast. Gaudireu el dia de la cursa, però sobretot mentre us prepareu i veieu com us aneu superant poc a poc.
Toni de sedentaris.cat