Romà, ara ja has fet la «Cavalls del Vent». Com et trobes?
Jo bé, ja força recuperat!! En principi la cursa va anar força bé,
bastant dura la pujada de Bagà fins el refugi de Niu de l’Àliga, però
«bueno», et vas recuperant amb els diferents trams de baixada o pujada,
tot i que semblava que no s’acabaven mai.
bastant dura la pujada de Bagà fins el refugi de Niu de l’Àliga, però
«bueno», et vas recuperant amb els diferents trams de baixada o pujada,
tot i que semblava que no s’acabaven mai.
Els avituallaments van estar força bé i complerts, a alguns refugis no
tardaves gaire a arribar-hi però amb alguns d’altres es feien molt més
llargs.
Varem tenir un dia molt «maco», es veien molt bones vistes, el cel
estava molt clar, encara que no et donava gaire temps a parar-t’hi i
mirar el paisatge, per això cal anar-hi un dia a passeig per gaudir
del paisatge, no es pot anar amb gaire pressa.
El «trio» sedentari a CdV11: Romà, Miquel i Jesús.
La part de dia em va passar bastant ràpida, però la nit es va fer més
dura, llarga, avorrida i freda, vaig estar acompanyat de tres amics
molt trempats, un Valencià, un de Granollers, i un de Barcelona, que
casi tota la nit vàrem anar junts, però ells tenien mes currículum que
jo sobre travesses de muntanya, tot i que no estaven en plena forma en
aquell moment.
I una vegada a l’arribada un bon plat d’espaguetti, un massatge, una
dutxa, un cafè i cap a Oristà, que en Jesús es veia en condicions de
portar el cotxe després d’haver dormit a la furgo amb en Miquel unes
quantes hores.
Romà de Sedentaris.cat
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris