Aquest diumenge vaig tenir la oportunitat de participar a la Marató del Montseny.
Aquesta era la segona edició. La primera vas ser molt dura per la meteorologia adversa. Però tothom en parlava bé d’aquesta cursa i com a regal que li volíem fer una colla a un amic al final aquesta va ser la cursa triada. Quin regal!
Per sort vaig anar ben acompanyat amb el Romà i això va ser la clau, juntament amb els bastons a les pujades. Ell deia que estava poc entrenat però crec que ho estava més que jo :-). Té una resistència/fondo que no se l’acaba.
 |
| El perfil sempre visible. Petits detalls que aporten valor. |
Li vaig dir al meu company de no apretar molt al principi (aprox fins el camping diria jo) que ens faltarien cames pels 15 quilòmetres del mig. A Sant Bernat (primer control de tall bé, que eren 3h), vam passar amb 30 minuts de marge, però al segon control, un cop pujat el Matagalls i baixat fins Sant Marçal la cosa va anar més justa (unes 4:20 aprox i això que el ritme no ens va semblar lent).
Llavors havíem d’anar de Sant Marçal al Turó de l’Home en poc més d’1h30 (límit 6h) i aquí va tocar apretar una mica més, passant alguns corredors. La veritat és que el Romà em va dir cap al final de la pujada «vols dir que podem apretar gaire més?» … la veritat és que no jejeje. En arribar a Les Agudes jo estava una mica «tocat» (de cansament) i el Romà anava cap al Turó de l’Home ben fresc :-). Vam arribar amb marge d’uns 10 minuts, cap a les 13:50, al control del Turó de l’Home. Una mica de vent i fred però res a veure amb la primera edició.
 |
| Ferran (E) i Romà (D) al Hotel de Sant Bernat. Encara quedava el més dur. |
Cap a les 14h ja era baixada. Trucades per avisar a amics i familiars. En un quilòmetre o així, de cop i volta, vaig notar que alguna cosa no anava bé als genolls (l’esquerra). Una «lesió» que feia temps que no em passava es va reproduir. Molt mal al flexionar cama pel lateral exterior genoll. Un dolor creixent que et fa veure les estrelles i baixar molt el ritme.
Ja havíem fet tota la feina i només quedava baixada. Eren 13 quilòmetres i era massa distància per fer-ho fins el final pel risc de lesionar-me més seriosament. La veritat és que al Romà el vaig fer anar lent una bona estona. Ell deia de seguir junts però quan ja li vaig dir de que segurament em retiraria ell va fer el que li havia dit que fes, que era continuar sol. Així que en arribar al control del quilòmetre 33,5 em vaig retirar. Per sort per arribar al control portava els bastons i els vaig fer servir a la baixada per no forçar el genoll massa.
Per acabar dir que realment es nota molt quan les curses estan organitzades per persones que fan curses de muntanya. No puc més que felicitar als organitzadors i a tots els voluntaris. S’ha de dir que l’entorn ja juga a favor d’ells (el Parc Natural del Montseny a la tardor es espectacular) però el que ells hi posen de la seva part és molt i fa que la cursa sigui rodona.
Repetirem!
Nota sedentària: fonamental per assolir la tercer estrella Michelin els entrepans de llonganissa als avituallaments. La cervesa els hi va donar la segona. I la botifarra a l’arribada la primera.
Ferran de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari