Fotografia del dorsal posteriorComparteixo la meva experiència com a debutant maratonià a la Marató de Barcelona 2008 per si algú li pot servir d’ajuda. Aquest és un extracte del correu que vaig enviar a amics, coneguts i familiars un cop assolit el repte.
DE: Ferran
A: Aquells que m’han aconsellat o acompanyat en els meus entrenaments (a peu, en bici o corrents).
ASSUMPTE: Marató de Barcelona 2008
Hola a tothom, Ja que us he pegat un bona pallissa amb la Marató i altres històries esportives us faig arribar un petit resum de l’experiència d’avui a la Marató de Barcelona.
Si faig un resum ràpid diria que ha anat bé, per ser la primera Marató i ser la culminació de molts mesos de preparació. Fer 10 km ràpids es una cosa (46:48, marca a millorar aviat), fer una Mitja Marató (1h:44) és un tema més seriós, però fer una Marató sencera i sense parar ja són paraules majors (4h:33).
Anem a pams. Avui tenia diferents objectius: en primer lloc acabar la Marató i disfrutar-la, en segon lloc fer menys de 4 hores i en tercer acostar-me a les 3:45. Com a bon debutant he
comés errades de principiant, potser ja en el segon i tercer plantejament. Si ara li digués a algú quins serien els tres objectius de la primera marató jo ho deixaria en: acabar, acabar i acabar
Medalla que em van donar a l’arribada(perquè vaig arribar, que quedi clar)
Fins aquí la primera part del correu (és molt llarg i l’aniré publicant per parts, falten la segona i la tercera). Proper lliurament amb informació del recorregut i totes les penúries associades.
El consell està clar: l’objectiu és acabar. Gaudir de la primera marató? Ja gaudiràs explicant-ho a la família perquè a la cursa, quan arriba el «mur» o «la gran muralla», no s’està per moltes alegries.
Estaré encantat de respondre a qualsevol comentari/dubte/consulta … especialment dels debutants 😉
Ferran de Sedentaris.cat