Stuttgart-Lauf (Mitja Marató Stuttgart)

Feia temps que no escrivia cap crònica d’una cursa però l’ocasió s’ho mereix. 

Aquest cap de setmana hem anat a visitar a uns amics a Alemanya (Eli i Juanan). Com que són una gran parella de corredors populars (els millors que conec 😉 em van proposar de fer una cursa a Stuttgart en la visita a la seva nova llar. L’Eli faria la cursa de 7K i el Juanan i jo la mitja marató.

La veritat és que havia entrenat molt poc i tenia molt respecte a aquesta mitja marató. El moment de forma de pre-marató de Barcelona quedava molt lluny.

Mapa a l’arrribada en transport públic.

La Stuttgart-Lauf és una senyora cursa. Perdoneu que no tingui totes les dades amb precisió però que recordi hi ha la distància de mitja marató, una cursa de 7K, una cursa per relleus i una de patins. El dia abans hi ha la fira del corredor i curses infantils. La dimensió de la cursa és gran, comparable a la de la Marató de Barcelona. Vaig sentir que hi havia 17.000 participants però vaig tenir la sensació de que es tractava d’una cursa poc «internacionalitzada» fet que encara em va fer més gràcia.

La sortida estava organitzada per calaixos i s’anaven fent sortides esglaonades.  El recorregut havia de ser pla segons m’havien dit els meus amics. Em van enganyar! Hi havia unes pujades i baixades que a les curses de Barcelona no hi són 🙁 La cursa seguia el riu Neckar en la major part del seu recorregut hi havia uns túnels i rampes vàries. Res de pendents espectacular però al ser inesperades em va fer una mica de «mal». Recordo també passar pel costat d’una zona de vinyes i que, en general, hi havia un bon grau d’animació al carrer, especialment pels diferents pobles o barris del recorregut.

El meu ritme de cursa va ser de «turista». Seguint una «tradició» sedentària no escrita em vaig deixar el xip a Barcelona (tot i que m’havia inscrit amb el xip groc ja no ho recordava). Tampoc portava rellotge o sigui que anava «sense temps» i la veritat és que em va anar bé. Per sort, els organitzadors cada 5K em van posar un cotxe BMW amb un marcador. Va servir de referència per saber com anava de ritme, tot i que vigilava molt de no tenir cap rampa per la falta d’entrenament. El ritmes, molt aproximats, diria que van ser de 28min, 27min, 26min i 25min. Segurament una mica superiors i tot. Com que era el dia 23 de Juny i no voliar esclatar com si fos un petard vaig fer tots els avituallament que, atenció, estaven cada 2 quilòmetres. Fins i tot recordo que hi havia alguns amb dutxes (!) per refrescar-se.

Dins la «intracursa» una de les grans diferències que vaig poder veure amb els ulls és la gran presència de corredors amb la samarreta de la seva empresa. Molts grups junts o corredors lliures que portaven la mateixa. Les més nombroses eren les de «Mercedes-Benz». De fet, diria que no vaig veure cap samarreta d’un club d’atletisme (vull dir d’algun club/grup popular com els «sedentaris»).

La meva arribada a la meta va ser tranquila, amb fotografies familiars incloses abans d’arribar a l’estadi. I aquest moment especial (el de les fotografies) va seguir amb un altre, l’entrada al Mercedes-Benz Arena, un camp de futbol espectacular. 

El millor va ser que, un cop acabada la cursa em van donar una medalla i un parell de cerveses sense alcohol (ben fresquetes!). Com a bon sedentari, vaig acabar fent una mica de turisme gastronòmic i em vaig menjar un plat de Maultaschen (ravioli de salsitxa i espinacs?) tot just acabar la cursa per acabar de completar la recuperació post-cursa.