Skip to main content

Un oblit imperdonable. Crònica endarrerida de la mitja marató del mediterrani

Un aprèn dels errors i aquest m’ha servit a mi. Abans d’una cursa cal preparar-s’ho bé tot: la roba, el dorsal, els imperdibles, alguna cosa per recuperar forces al final i sobretot… el xip!!!

Aquesta mitja marató era el meu primer objectiu seriós que m’havia fixat per aquesta temporada. Havia començat els entrenament amb força i il·lusió a finals de juliol. La mitja de Sabadell em va servir com a primer test i els entrenaments fets el mes anterior em van fer veure que tenia un bon nivell de forma i que podia ser més ambiciós. Tot això va donar el seu fruit i els bons resultat em van acompanyar en aquesta cursa, però un oblit de principiant han fet que necessiti una revàlida.

Vaig deixar-me el xip groc a casa. Podria trobar mil excuses o explicacions però cap d’elles pot compensar la rabia d’haver acabat la cursa en 1:32:12 i que no quedi constància oficial enlloc. El meu Gramin i jo ho sabem, però això serveix de poc. Caldrà una propera mitja marató per poder acreditar que aquesta millora de 4 minuts en el meu millor temps. L’alegria per la fita hi és, però a mitges… Segurament serà a la de Sitges, espero estar a punt.

Als entrenaments de les setmanes abans veia que podia aguantar tirades llargues a ritmes inferiors als 4:30 min/Km. Aquest va ser el meu objectiu a la cursa, cosa que em posaria sobre un temps de 1:34:00. Em vaig anar trobant còmode i els temps van anar sent com preveia.

Vam ser uns quants els Sedentaris que vam anar a Castelldefels i a més m’hi vaig trobar un bon amic, el Lluís, que feia la de 10 Km. Va ser bonic anar-nos creuant al llarg del circuit i animar-nos mutuament. Va ser una bona dosi d’energia. Tot això em va permetre anar aguantant i sentir-me amb més confiança Km rere Km a mesura que anava veient que podria aconseguir el meu repte.

Poc abans del final em va passar el Pau d’Ironpanic.com que anava com una moto. Ningú hagués dit que la setmana abans havia fet la mitja de Puigcerdà. Ja es veia que anava ben preparat, cosa que va demostrar amb un 3:08:20 a la Marató de la Costa Daurada.

La següent cursa que vaig fer va ser la Jean Bouin i no cal que us digui que el xip estava a punt i preparat sobre la taula des de dissabte al matí. Diuen que qui no té memòria ha de tenir cames. Les cames em van servir per fer 1:32:12, però no per tornar a casa des de Castelldefels a buscar el xip.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris